Diferència entre les revisions de "Turquia"
Text reemplaça - 'Iraq' a 'Irac' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 44: | Llínea 44: | ||
Sent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en la UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]]. | Sent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en la UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]]. | ||
Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies | Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies d'[[Àsia oriental]], en particular en [[Japó]] i [[Corea del Sur]], en un gran número de sectors industrials, que van des de la co-producció d'automotors i atres equips de transport, bens electrònics, electrodomèstics, materials de construcció i equipament militar. | ||
== Organisació territorial == | == Organisació territorial == | ||
{{AP|Organisació territorial de Turquia}} | {{AP|Organisació territorial de Turquia}} | ||
[[Archiu:Turkey Regions.png|thumb|300px|Mapa de Turquia en la divisió regional.]] | [[Archiu:Turkey Regions.png|thumb|300px|Mapa de Turquia en la divisió regional.]] | ||
Turquia és un [[Estat unitari]] que es dividix administrativament en 81 [[província]]s, (<cite>''iller''</cite>, singular <cite>''il''</cite>) al front de cadascuna de les quals es troba un [[governador]] (<cite>''vali''</cite>) designat pel Govern central. Les províncies estan a la seua volta, dividides en districtes (demarcacions provincials o <cite>''ilçeler''</cite>, singular <cite>''ilçe''</cite>) i comunes que poden establir imposts i eixercir atres iniciatives. La capital provincial (generalment | Turquia és un [[Estat unitari]] que es dividix administrativament en 81 [[província]]s, (<cite>''iller''</cite>, singular <cite>''il''</cite>) al front de cadascuna de les quals es troba un [[governador]] (<cite>''vali''</cite>) designat pel Govern central. Les províncies estan a la seua volta, dividides en districtes (demarcacions provincials o <cite>''ilçeler''</cite>, singular <cite>''ilçe''</cite>) i comunes que poden establir imposts i eixercir atres iniciatives. La capital provincial (generalment nomenada <cite>''ilçe''</cite> central) porta generalment el nom de la província, en les següents excepcions: [[Província de Hatay|Hatay]] (capital: [[Antioquia]]), [[Província de Kocaeli|Kocaeli]] (capital: [[İzmit]]), i [[Província de Sakarya|Sakarya]] (capital: [[Adapazarı]]). | ||
Per una atra part, geogràficament el país està dividit en sèt regions: [[regió del Egeo]], [[regió de la Mar Negra]], [[regió d'Anatolia Central]], [[regió de Anatolia Oriental]], [[regió del Mármara]], [[regió del Mediterràneu]] i [[regió d'Anatolia Suroriental]]. | Per una atra part, geogràficament el país està dividit en sèt regions: [[regió del Egeo]], [[regió de la Mar Negra]], [[regió d'Anatolia Central]], [[regió de Anatolia Oriental]], [[regió del Mármara]], [[regió del Mediterràneu]] i [[regió d'Anatolia Suroriental]]. | ||
| Llínea 68: | Llínea 68: | ||
En [[Ankara]] es pot visitar el Museu Arqueològic de les Civilisacions Anatolies, [[Gordion]], el Teatre Romà, el Temple d'Augusto i les mesquites de Haci Bayram i Ahí Elval. En [[Estambul]] també es troba el Gran Basar i el mercat d'espècies i diverses mesquites. | En [[Ankara]] es pot visitar el Museu Arqueològic de les Civilisacions Anatolies, [[Gordion]], el Teatre Romà, el Temple d'Augusto i les mesquites de Haci Bayram i Ahí Elval. En [[Estambul]] també es troba el Gran Basar i el mercat d'espècies i diverses mesquites. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Turkey}} | {{commonscat|Turkey}} | ||