Diferència entre les revisions de "José Luis Sampedro"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Per llavors escriu la peça teatral ''Un sitio para vivir'' ([[1955]]). Publica ''Realidad económica y análisis estructural'' ([[1958]]) i ''El futuro europeo de España'' ([[1961]]). També en [[1961]] l'editor [[Manuel Aguilar Muñoz|Manuel Aguilar]] publica la seua primera novela, ''Pan y navaja'', el títul de la qual va canviar a ''El río que nos lleva'' —que fon duta al cine en [[1988]]-, i l'estructura de la qual es funda en el [[I Ching]] i s'inspira en la dura vida dels ganchers del Tajo. | Per llavors escriu la peça teatral ''Un sitio para vivir'' ([[1955]]). Publica ''Realidad económica y análisis estructural'' ([[1958]]) i ''El futuro europeo de España'' ([[1961]]). També en [[1961]] l'editor [[Manuel Aguilar Muñoz|Manuel Aguilar]] publica la seua primera novela, ''Pan y navaja'', el títul de la qual va canviar a ''El río que nos lleva'' —que fon duta al cine en [[1988]]-, i l'estructura de la qual es funda en el [[I Ching]] i s'inspira en la dura vida dels ganchers del Tajo. | ||
Entre [[1965]] i [[1966]], davant les destitucions dels catedràtics en l'universitat espanyola [[José Luis López Aranguren|Aranguren]] i [[Enrique Tierno Galván|Tierno Galván]], decidix fer-se professor visitant en les universitats de [[Salford]] i [[Liverpool]]."Sense llibertat lo que vixc no és la meua vida". Unit ad ells, junt en atres professors, creen el Centre d'Estudis i Investigacions (CEISA), que seria tancat pel Govern tres anys despuix. En [[1967]] publicà ''Las fuerzas económicas de nuestro tiempo'', que fon traduït a cinc idiomes. En [[1968]] fon designat ''Ann Howard Shaw Lecturer'' en l'universitat nortamericana Bryn Mawr College; és despuix professor en les britàniques Universitat de Salford ([[1969]]-[[1970]]) i Liverpool ([[1970]]-[[1971]]). En [[1969]] apareix, en colaboració en el catedràtic Rafael Martínez Cortiña, el seu manual ''Estructura económica'', que va servir de llibre de text en les universitats espanyoles. | Entre els anys [[1965]] i [[1966]], davant les destitucions dels catedràtics en l'universitat espanyola [[José Luis López Aranguren|Aranguren]] i [[Enrique Tierno Galván|Tierno Galván]], decidix fer-se professor visitant en les universitats de [[Salford]] i [[Liverpool]]."Sense llibertat lo que vixc no és la meua vida". Unit ad ells, junt en atres professors, creen el Centre d'Estudis i Investigacions (CEISA), que seria tancat pel Govern tres anys despuix. En l'any [[1967]] publicà ''Las fuerzas económicas de nuestro tiempo'', que fon traduït a cinc idiomes. En [[1968]] fon designat ''Ann Howard Shaw Lecturer'' en l'universitat nortamericana Bryn Mawr College; és despuix professor en les britàniques Universitat de Salford ([[1969]]-[[1970]]) i Liverpool ([[1970]]-[[1971]]). En [[1969]] apareix, en colaboració en el catedràtic Rafael Martínez Cortiña, el seu manual ''Estructura económica'', que va servir de llibre de text en les universitats espanyoles. | ||
Al seu regrés a [[Espanya]] demana l'excedència en l'Universitat Complutense i des de setembre de [[1971]] torna al seu antic lloc de funcionari d'aduanes. Publica ''El caballo desnudo'' ([[1970]]), una sàtira que li permetrà desfogar les seues frustracions davant la situació del país. En l'any [[1972]] participa en la III Conferència de la UNCTAD en [[Santiago de Chile]] i com a economista consultor del Banc Internacional de Reconstrucció i Foment en una missió en la [[República Dominicana]]. En [[1976]] torna al Banc Exterior d'Espanya com a economiste assessor. En [[1977]] fon nomenat senador per designació real, en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1977|primeres Corts democràtiques]], càrrec que ocuparia fins a [[1979]]. | Al seu regrés a [[Espanya]] demana l'excedència en l'Universitat Complutense i des de [[setembre]] de [[1971]] torna al seu antic lloc de funcionari d'aduanes. Publica ''El caballo desnudo'' ([[1970]]), una sàtira que li permetrà desfogar les seues frustracions davant la situació del país. En l'any [[1972]] participa en la III Conferència de la UNCTAD en [[Santiago de Chile]] i com a economista consultor del Banc Internacional de Reconstrucció i Foment en una missió en la [[República Dominicana]]. En [[1976]] torna al Banc Exterior d'Espanya com a economiste assessor. En [[1977]] fon nomenat senador per designació real, en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1977|primeres Corts democràtiques]], càrrec que ocuparia fins a [[1979]]. | ||
En paralel a la seua activitat professional com a economista, pública diverses noveles i despuix de la seua jubilació continua dedicat a escriure, conseguint grans èxits en obres com ''Octubre, octubre'' ([[1981]]), potser la seua millor novela i la més complexa i la que el va descobrir definitivament davant la crítica; ''La sonrisa etrusca'' ([[1985]]), potser la seua obra més traduïda (encara que no a l'anglés) o la novela històrica ''La vieja sirena'' ([[1990]]). Els seus èxits lliteraris coincidixen en la tràgica notícia de la mort de la seua esposa, Isabel Pellicer, en [[1986]]. | En paralel a la seua activitat professional com a economista, pública diverses noveles i despuix de la seua jubilació continua dedicat a escriure, conseguint grans èxits en obres com ''Octubre, octubre'' ([[1981]]), potser la seua millor novela i la més complexa i la que el va descobrir definitivament davant la crítica; ''La sonrisa etrusca'' ([[1985]]), potser la seua obra més traduïda (encara que no a l'anglés) o la novela històrica ''La vieja sirena'' ([[1990]]). Els seus èxits lliteraris coincidixen en la tràgica notícia de la mort de la seua esposa, Isabel Pellicer, en [[1986]]. | ||
| Llínea 45: | Llínea 45: | ||
Trilogia ''Los círculos del tiempo'': | Trilogia ''Los círculos del tiempo'': | ||
# ''Octubre, octubre'' (1981), {{ISBN|9788420420547}} | # ''Octubre, octubre'' (1981), {{ISBN|9788420420547}} | ||
# '' | # ''La vieja sirena'' (1990), {{ISBN|9788423318704}} | ||
# '' | # ''Real Sitio'' (1993), {{ISBN|9788466336444}} | ||
Independents: | Independents: | ||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
* ''La sombra de los días'' (1947, publicada en 1994), {{ISBN|9788420481463}} | * ''La sombra de los días'' (1947, publicada en 1994), {{ISBN|9788420481463}} | ||
* ''Congreso en Estocolmo'' (1952), {{ISBN|9788420420035}} | * ''Congreso en Estocolmo'' (1952), {{ISBN|9788420420035}} | ||
* '' | * ''El río que nos lleva'' (1961), {{ISBN|9788422628002}} | ||
* ''El caballo desnudo'' (1970), {{ISBN|9788420421810}} | * ''El caballo desnudo'' (1970), {{ISBN|9788420421810}} | ||
* '' | * ''La sonrisa etrusca'' (1985), {{ISBN|9780679763383}} | ||
* ''El amante lesbiano'' (2000), {{ISBN|9788401341526}} | * ''El amante lesbiano'' (2000), {{ISBN|9788401341526}} | ||
* ''La senda del drago'' (2006), {{ISBN|9788401341878}} | * ''La senda del drago'' (2006), {{ISBN|9788401341878}} | ||
* ''Cuarteto para un solista'' (2011), | * ''Cuarteto para un solista'' (2011), coautor junt a [[Olga Lucas]], {{ISBN|9788401340000}} | ||
=== Contes === | === Contes === | ||
| Llínea 87: | Llínea 87: | ||
* ''Estructura económica: teoría básica y estructura mundial'' (1969) | * ''Estructura económica: teoría básica y estructura mundial'' (1969) | ||
* Serie ''Conciencia del subdesarrollo'': | * Serie ''Conciencia del subdesarrollo'': | ||
* | * ''Conciencia del subdesarrollo'' (1973), {{ISBN|9788434573246}} | ||
* | * ''Conciencia del subdesarrollo veinticinco años después'' (1996), coescrita con [[Carlos Berzosa]], {{ISBN|9788430600304}} | ||
* ''Inflación: una versión completa'' (1976) | * ''Inflación: una versión completa'' (1976) | ||
* ''La Inflación: Prótesis del sistema'', o ''La inflación (al alcance de los ministros)'' (1985), {{ISBN|9788485859924}} | * ''La Inflación: Prótesis del sistema'', o ''La inflación (al alcance de los ministros)'' (1985), {{ISBN|9788485859924}} | ||
| Llínea 129: | Llínea 129: | ||
Des del 5 de juliol de [[2014]] es presenta una exposició permanent de la seua vida i obra en el poble que el va vore forjar el seu últim amor: [[Alhama de Aragón]]. Més concretament en la casa palau. La seua viuda, [[Olga Lucas]], l'inaugura en dita data. | Des del 5 de juliol de [[2014]] es presenta una exposició permanent de la seua vida i obra en el poble que el va vore forjar el seu últim amor: [[Alhama de Aragón]]. Més concretament en la casa palau. La seua viuda, [[Olga Lucas]], l'inaugura en dita data. | ||
En 2014 l'Associació Internacional Humanisme Solidari li va entregar a títul pòstum el I Premi Internacional Humanisme Solidari "Erasmo de Rotterdam". | En 2014 l'Associació Internacional Humanisme Solidari li va entregar a títul pòstum el I Premi Internacional Humanisme Solidari "Erasmo de Rotterdam". | ||
Bust en el Parc José Luis Sampedro en el Conceio de Oleiros ([[La Corunya]]), realisat per Álvaro Gil García i inaugurat el 17 de juliol de [[2019]]. | |||
Estàtua en homenage a José Luis Sampedro en el Parc José Luis Sampedro en el districte madrileny de Chamberí, de l'escultora Natividad Sánchez, inaugurat en giner de [[2020]]. | |||
Estàtua en el Bulevar Caleño de [[Mijas]] ([[Màlaga]]), realisat per José María Córdoba, i inaugurat el 15 de maig de [[2021]]. | |||
== Cites == | == Cites == | ||
| Llínea 142: | Llínea 148: | ||
{{Cita|Hi ha dos tipos d'economistes: els que treballen per a fer més rics als rics i els que treballem per a fer menys pobres als pobres.}} | {{Cita|Hi ha dos tipos d'economistes: els que treballen per a fer més rics als rics i els que treballem per a fer menys pobres als pobres.}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 153: | Llínea 159: | ||
[[Categoria:Polítics]] | [[Categoria:Polítics]] | ||
[[Categoria:Polítics espanyols]] | [[Categoria:Polítics espanyols]] | ||
[[Categoria:Sigle XX]] | |||