Canvis

Per llavors escriu la peça teatral ''Un sitio para vivir'' ([[1955]]). Publica ''Realidad económica y análisis estructural'' ([[1958]]) i ''El futuro europeo de España'' ([[1961]]). També en [[1961]] l'editor [[Manuel Aguilar Muñoz|Manuel Aguilar]] publica la seua primera novela, ''Pan y navaja'', el títul de la qual va canviar a ''El río que nos lleva'' —que fon duta al cine en [[1988]]-, i l'estructura de la qual es funda en el [[I Ching]] i s'inspira en la dura vida dels ganchers del Tajo.

Per llavors escriu la peça teatral ''Un sitio para vivir'' ([[1955]]). Publica ''Realidad económica y análisis estructural'' ([[1958]]) i ''El futuro europeo de España'' ([[1961]]). També en [[1961]] l'editor [[Manuel Aguilar Muñoz|Manuel Aguilar]] publica la seua primera novela, ''Pan y navaja'', el títul de la qual va canviar a ''El río que nos lleva'' —que fon duta al cine en [[1988]]-, i l'estructura de la qual es funda en el [[I Ching]] i s'inspira en la dura vida dels ganchers del Tajo.

Entre [[1965]] i [[1966]], davant les destitucions dels catedràtics en l'universitat espanyola [[José Luis López Aranguren|Aranguren]] i [[Enrique Tierno Galván|Tierno Galván]], decidix fer-se professor visitant en les universitats de [[Salford]] i [[Liverpool]]."Sense llibertat lo que vixc no és la meua vida". Unit ad ells, junt en atres professors, creen el Centre d'Estudis i Investigacions (CEISA), que seria tancat pel Govern tres anys despuix. En [[1967]] publicà ''Las fuerzas económicas de nuestro tiempo'', que fon traduït a cinc idiomes. En [[1968]] fon designat ''Ann Howard Shaw Lecturer'' en l'universitat nortamericana Bryn Mawr College; és despuix professor en les britàniques Universitat de Salford ([[1969]]-[[1970]]) i Liverpool ([[1970]]-[[1971]]). En [[1969]] apareix, en colaboració en el catedràtic Rafael Martínez Cortiña, el seu manual ''Estructura económica'', que va servir de llibre de text en les universitats espanyoles.

Entre els anys [[1965]] i [[1966]], davant les destitucions dels catedràtics en l'universitat espanyola [[José Luis López Aranguren|Aranguren]] i [[Enrique Tierno Galván|Tierno Galván]], decidix fer-se professor visitant en les universitats de [[Salford]] i [[Liverpool]]."Sense llibertat lo que vixc no és la meua vida". Unit ad ells, junt en atres professors, creen el Centre d'Estudis i Investigacions (CEISA), que seria tancat pel Govern tres anys despuix. En l'any [[1967]] publicà ''Las fuerzas económicas de nuestro tiempo'', que fon traduït a cinc idiomes. En [[1968]] fon designat ''Ann Howard Shaw Lecturer'' en l'universitat nortamericana Bryn Mawr College; és despuix professor en les britàniques Universitat de Salford ([[1969]]-[[1970]]) i Liverpool ([[1970]]-[[1971]]). En [[1969]] apareix, en colaboració en el catedràtic Rafael Martínez Cortiña, el seu manual ''Estructura económica'', que va servir de llibre de text en les universitats espanyoles.

Al seu regrés a [[Espanya]] demana l'excedència en l'Universitat Complutense i des de setembre de [[1971]] torna al seu antic lloc de funcionari d'aduanes. Publica ''El caballo desnudo'' ([[1970]]), una sàtira que li permetrà desfogar les seues frustracions davant la situació del país. En l'any [[1972]] participa en la III Conferència de la UNCTAD en [[Santiago de Chile]] i com a economista consultor del Banc Internacional de Reconstrucció i Foment en una missió en la [[República Dominicana]]. En [[1976]] torna al Banc Exterior d'Espanya com a economiste assessor. En [[1977]] fon nomenat senador per designació real, en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1977|primeres Corts democràtiques]], càrrec que ocuparia fins a [[1979]].  

Al seu regrés a [[Espanya]] demana l'excedència en l'Universitat Complutense i des de [[setembre]] de [[1971]] torna al seu antic lloc de funcionari d'aduanes. Publica ''El caballo desnudo'' ([[1970]]), una sàtira que li permetrà desfogar les seues frustracions davant la situació del país. En l'any [[1972]] participa en la III Conferència de la UNCTAD en [[Santiago de Chile]] i com a economista consultor del Banc Internacional de Reconstrucció i Foment en una missió en la [[República Dominicana]]. En [[1976]] torna al Banc Exterior d'Espanya com a economiste assessor. En [[1977]] fon nomenat senador per designació real, en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1977|primeres Corts democràtiques]], càrrec que ocuparia fins a [[1979]].  

En paralel a la seua activitat professional com a economista, pública diverses noveles i despuix de la seua jubilació continua dedicat a escriure, conseguint grans èxits en obres com ''Octubre, octubre'' ([[1981]]), potser la seua millor novela i la més complexa i la que el va descobrir definitivament davant la crítica; ''La sonrisa etrusca'' ([[1985]]), potser la seua obra més traduïda (encara que no a l'anglés) o la novela històrica ''La vieja sirena'' ([[1990]]). Els seus èxits lliteraris coincidixen en la tràgica notícia de la mort de la seua esposa, Isabel Pellicer, en [[1986]].

En paralel a la seua activitat professional com a economista, pública diverses noveles i despuix de la seua jubilació continua dedicat a escriure, conseguint grans èxits en obres com ''Octubre, octubre'' ([[1981]]), potser la seua millor novela i la més complexa i la que el va descobrir definitivament davant la crítica; ''La sonrisa etrusca'' ([[1985]]), potser la seua obra més traduïda (encara que no a l'anglés) o la novela històrica ''La vieja sirena'' ([[1990]]). Els seus èxits lliteraris coincidixen en la tràgica notícia de la mort de la seua esposa, Isabel Pellicer, en [[1986]].

Trilogia ''Los círculos del tiempo'':

Trilogia ''Los círculos del tiempo'':

# ''Octubre, octubre'' (1981), {{ISBN|9788420420547}}

# ''Octubre, octubre'' (1981), {{ISBN|9788420420547}}

# ''[[La vieja sirena]]'' (1990), {{ISBN|9788423318704}}

# ''La vieja sirena'' (1990), {{ISBN|9788423318704}}

# ''[[Real Sitio (novela)|Real Sitio]]'' (1993), {{ISBN|9788466336444}}

# ''Real Sitio'' (1993), {{ISBN|9788466336444}}

Independents:

Independents:

* ''La sombra de los días'' (1947, publicada en 1994), {{ISBN|9788420481463}}

* ''La sombra de los días'' (1947, publicada en 1994), {{ISBN|9788420481463}}

* ''Congreso en Estocolmo'' (1952), {{ISBN|9788420420035}}

* ''Congreso en Estocolmo'' (1952), {{ISBN|9788420420035}}

* ''[[El río que nos lleva]]'' (1961), {{ISBN|9788422628002}}

* ''El río que nos lleva'' (1961), {{ISBN|9788422628002}}

* ''El caballo desnudo'' (1970), {{ISBN|9788420421810}}

* ''El caballo desnudo'' (1970), {{ISBN|9788420421810}}

* ''[[La sonrisa etrusca]]'' (1985), {{ISBN|9780679763383}}

* ''La sonrisa etrusca'' (1985), {{ISBN|9780679763383}}

* ''El amante lesbiano'' (2000), {{ISBN|9788401341526}}

* ''El amante lesbiano'' (2000), {{ISBN|9788401341526}}

* ''La senda del drago'' (2006), {{ISBN|9788401341878}}

* ''La senda del drago'' (2006), {{ISBN|9788401341878}}

* ''Cuarteto para un solista'' (2011), coescrita con [[Olga Lucas]], {{ISBN|9788401340000}}

* ''Cuarteto para un solista'' (2011), coautor junt a [[Olga Lucas]], {{ISBN|9788401340000}}

=== Contes ===

=== Contes ===

* ''Estructura económica: teoría básica y estructura mundial'' (1969)

* ''Estructura económica: teoría básica y estructura mundial'' (1969)

* Serie ''Conciencia del subdesarrollo'':

* Serie ''Conciencia del subdesarrollo'':

*# ''Conciencia del subdesarrollo'' (1973), {{ISBN|9788434573246}}

* ''Conciencia del subdesarrollo'' (1973), {{ISBN|9788434573246}}

*# ''Conciencia del subdesarrollo veinticinco años después'' (1996), coescrita con [[Carlos Berzosa]], {{ISBN|9788430600304}}

* ''Conciencia del subdesarrollo veinticinco años después'' (1996), coescrita con [[Carlos Berzosa]], {{ISBN|9788430600304}}

* ''Inflación: una versión completa'' (1976)

* ''Inflación: una versión completa'' (1976)

* ''La Inflación: Prótesis del sistema'', o ''La inflación (al alcance de los ministros)'' (1985), {{ISBN|9788485859924}}

* ''La Inflación: Prótesis del sistema'', o ''La inflación (al alcance de los ministros)'' (1985), {{ISBN|9788485859924}}

Des del 5 de juliol de [[2014]] es presenta una exposició permanent de la seua vida i obra en el poble que el va vore forjar el seu últim amor: [[Alhama de Aragón]]. Més concretament en la casa palau. La seua viuda, [[Olga Lucas]], l'inaugura en dita data.  

Des del 5 de juliol de [[2014]] es presenta una exposició permanent de la seua vida i obra en el poble que el va vore forjar el seu últim amor: [[Alhama de Aragón]]. Més concretament en la casa palau. La seua viuda, [[Olga Lucas]], l'inaugura en dita data.  

En 2014 l'Associació Internacional Humanisme Solidari li va entregar a títul pòstum el I Premi Internacional Humanisme Solidari "Erasmo de Rotterdam".  

En 2014 l'Associació Internacional Humanisme Solidari li va entregar a títul pòstum el I Premi Internacional Humanisme Solidari "Erasmo de Rotterdam".

 

 

 

Estàtua en el Bulevar Caleño de [[Mijas]] ([[Màlaga]]), realisat per José María Córdoba, i inaugurat el 15 de maig de [[2021]].

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|Hi ha dos tipos d'economistes: els que treballen per a fer més rics als rics i els que treballem per a fer menys pobres als pobres.}}

{{Cita|Hi ha dos tipos d'economistes: els que treballen per a fer més rics als rics i els que treballem per a fer menys pobres als pobres.}}

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Polítics]]

[[Categoria:Polítics]]

[[Categoria:Polítics espanyols]]

[[Categoria:Polítics espanyols]]