3555
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + Llínea 13:
Llínea 16: − + + + + − + − + − + − + − + + + + + + + + + + + − +
sense resum d'edició
[[File:Mercado Central, 2013 (5).JPG|thumb|right|300px|Mercat Central de [[Valéncia]]]]
'''El Mercat''' és un dels barris que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. Històricament ha segut el de major activitat comercial, encara que en l'actualitat el barri de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|sant Francesc]] l'hi supera.
'''El Mercat''' és un dels barris que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. Històricament ha segut el de major activitat comercial, encara que en l'actualitat el barri de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|sant Francesc]] l'hi supera.
En l'any [[2007]] tenia una població de 3.266 habitants. En [[1981]] sumava 4.474, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el [[Ciutat Vella de Valéncia|districte]] en els últims anys. No obstant això, des de l'any [[2003]] cap a hui la seua població s'ha estabilisat, gràcies a la rehabilitació que experimenta el barri.
En l'any [[2007]] tenia una població de 3.266 habitants. En [[1981]] sumava 4.474, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el [[Ciutat Vella de Valéncia|districte]] en els últims anys. No obstant això, des de l'any [[2003]] cap a hui la seua població s'ha estabilisat, gràcies a la rehabilitació que experimenta el barri.
== Història ==
La mitat oriental del barri era intramurs quan se va construir la [[Muralla àrap de Valéncia|muralla àrap]] del [[sigle XI]] (de la plaça del Mercat cap a llevant). Ya en l'época islàmica albergava l'alcaisseria (mercat de productes textils de calitat) i part del mercat moro (mercat àrap). Posteriorment a la conquista, el rei [[Jaume I]] va donar llicència a la ciutat de [[Valéncia]], concretament en l'any [[1266]], per a celebrar mercat semanal el [[dijous]] en el nomenat ''Pla de la Boatella'', una zona de pastures que hi havia a l'atre costat de la murallaa islàmica, corresponent a un braç sec del [[riu Túria]], a soles inundat en temps d'avingudes. Fins a fa poc de temps este pla de la Boatella (despuix nomenat ''Pla del Mercat'') ha segut el cor comercial de la ciutat.
La mitat oriental del barri era intramurs quan se va construir la [[Muralla àrap de Valéncia|muralla àrap]] del [[sigle XI]] (de la plaça del Mercat cap a llevant). Ya en l'época islàmica albergava l'alcaisseria (mercat de productes textils de calitat) i part del mercat moro (mercat àrap). Posteriorment a la conquista, el rei [[Jaume I]] va donar llicència a la ciutat de [[Valéncia]], concretament en l'any [[1266]], per a celebrar mercat semanal el [[dijous]] en el nomenat ''Pla de la Boatella'', una zona de pastures que hi havia a l'atre costat de la murallaa islàmica, corresponent a un braç sec del [[riu Túria]], a soles inundat en temps d'avingudes. Fins a fa poc de temps este pla de la Boatella (despuix nomenat ''Pla del Mercat'') ha segut el cor comercial de la ciutat.
Fins als anys [[1970]] el barri del Mercat ha segut el gran centre de comerç de la ciutat, gràcies a l'enorme activitat comercial que albergaven el [[Mercat Central de Valéncia|Mercat Central]] i els seus carrers adjacents, pero la construcció de grans almagasens i de botigues de marques multinacionals en el barri de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|Sant Francesc]] i al districte de [[L'Eixample de Valéncia|l'Eixample]] li ha restat protagonisme comercial.
Fins als anys [[1970]] el barri del Mercat ha segut el gran centre de comerç de la ciutat, gràcies a l'enorme activitat comercial que albergaven el [[Mercat Central de Valéncia|Mercat Central]] i els seus carrers adjacents, pero la construcció de grans almagasens i de botigues de marques multinacionals en el barri de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|Sant Francesc]] i al districte de [[L'Eixample de Valéncia|l'Eixample]] li ha restat protagonisme comercial.
No obstant això, continua en una gran força comercial, per tal com el Mercat Central posseïx més d'un miler de parades d'alimentació, i pels seus carrers adjacents es concentra una gran activitat comercial de chicotets comerciants al por menor.
No obstant això, contínua en una gran força comercial, per tal com el Mercat Central posseïx més d'un miler de parades d'alimentació, i pels seus carrers adjacents es concentra una gran activitat comercial de chicotets comerciants al por menor.
== Monuments i llocs d'interés ==
[[File:Llonja.jpg|thumb|right|300px|Llonja vista des de'l front. Se pot apreciar com la torre separa les dos parts del edifici]]
El barri del Mercat posseïx alguns dels monuments més interessants de la ciutat, com es:
El barri del Mercat posseïx alguns dels monuments més interessants de la ciutat, com es:
*La [[Llonja de la Seda]] (Patrimoni de la Humanitat)(s.XV-XVI)
* La [[Llonja de la Seda]] ([[Patrimoni de l'Humanitat]])(s.XV-XVI)
*El [[Mercat Central de Valéncia]] ([[1910]]-[[1928]])
* El [[Mercat Central de Valéncia]] ([[1910]]-[[1928]])
*La Real Iglésia de [[Sant Joan del Mercat]] o dels Sants Joans (s.XIII-XVIII)
* La Real Iglésia de [[Sant Joan del Mercat]] o dels Sants Joans (s.XIII-XVIII)
*El Conjunt de la [[Plaça del Mercat]]
* El Conjunt de la [[Plaça del Mercat]]
*La [[plaça Redona]]
* La [[plaça Redona]]
== Referències ==
* [https://www.valencia.es/estadistica/inf_dtba/2022/Districte_01_Barri_5.pdf Ajuntament de Valéncia (2022). «Estadísticas barrios»]
* Sanchis Guarner, Manuel. (1981). La ciutat de Valéncia : síntesis d'història i de geografia urbana (3a ed.). L'Excm. Ajuntament. ISBN 8450048346. OCLC 8627380
== Bibliografia ==
* Montesinos i Martínez, Josep (2006). «Ciudad, patrimonio y ciudadanía». Ingeniería y Territorio. nº 75. Barcelona. p. 96-103
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|El Mercat (barrio de Valencia)}}
{{Traduït de|ca|El Mercat}}
{{Districtes, barris i pedanies de Valéncia}}
[[Categoria: Barris de Valéncia (ciutat)]]
[[Categoria: Barris de Valéncia (ciutat)]]