Diferència entre les revisions de "Servicis financers en la Comunitat Valenciana"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Inclusió i exclusió financera == | == Inclusió i exclusió financera == | ||
| − | En l'any 2023 hi havia 60 municipis valencians sense accés físic a servicis financers—oficina, caixer, agent o oficina mòvil—el percentage més alt de totes les comunitats autònomes. No obstant, l'exclusió ha disminuït marcadament: en 2021 existien 22 municipis de més de 500 habitants sense servicis, mentres que a mitan de 2024 eixa sifra es va reduir a només tres ([[Guardamar de la Safor]], [[La Venta d'Emperador]] | + | En l'any 2023 hi havia 60 municipis valencians sense accés físic a servicis financers—oficina, caixer, agent o oficina mòvil—el percentage més alt de totes les comunitats autònomes. No obstant, l'exclusió ha disminuït marcadament: en 2021 existien 22 municipis de més de 500 habitants sense servicis, mentres que a mitan de 2024 eixa sifra es va reduir a només tres ([[Guardamar de la Safor]], [[La Venta d'Emperador]] i [[Gayanes]]). En 2021, 128 municipis sense accés representaven 36.636 residents afectats, encara que despuix d'introduir caixers, oficines mòvils i agents, el 99,3 % de la població té a lo manco un punt d'accés. |
== Canals financers i digitalisació == | == Canals financers i digitalisació == | ||
Revisió de 01:35 15 ago 2025
Els servicis financers en la Comunitat Valenciana comprenen un conjunt ampli d'activitats relacionades en la banca, el crèdit, els segurs, les cooperatives d'aforro i la finançació pública. Este sector constituïx un pilar essencial en l'economia regional, tant pel seu volum de negoci com pel seu paper en la cohesió territorial, la digitalisació i l'impuls al teixit empresarial. En els últims anys, el sistema financer valencià ha experimentat una transformació significativa marcada per la reducció d'oficines físiques, l'auge dels canals digitals i una creixent preocupació per l'inclusió financera en àrees rurals. Junt a la presència de grans entitats nacionals com CaixaBank, BBVA o Sabadell, destaquen entitats valencianes en models cooperatius com Caixa Popular i Caixa Ontinyent, aixina com organismes públics com l'Institut Valencià de Finances (IVF), que promou l'accés a finançació alternativa.
Panorama general i accés
La Comunitat Valenciana ha experimentat una reducció significativa de sucursals bancàries: entre juny de 2021 i juny de 2023, la seua ret va caure un 27,2 %, una de les majors caigudes en Espanya. A finals de 2023 operaven aproximadament 1.707 oficines. Esta sifra va registrar un llauger repunt en setembre de 2024, alcançant 1.699 sucursals (+4,2 % interanual).
Inclusió i exclusió financera
En l'any 2023 hi havia 60 municipis valencians sense accés físic a servicis financers—oficina, caixer, agent o oficina mòvil—el percentage més alt de totes les comunitats autònomes. No obstant, l'exclusió ha disminuït marcadament: en 2021 existien 22 municipis de més de 500 habitants sense servicis, mentres que a mitan de 2024 eixa sifra es va reduir a només tres (Guardamar de la Safor, La Venta d'Emperador i Gayanes). En 2021, 128 municipis sense accés representaven 36.636 residents afectats, encara que despuix d'introduir caixers, oficines mòvils i agents, el 99,3 % de la població té a lo manco un punt d'accés.
Canals financers i digitalisació
L'us de canals d'accés ha evolucionat de la següent manera:
- En 2024, el 39 % de la població va preferir caixers automàtics (front al 35 % en 2023).
- Un 34 % va utilisar la banca online, similar a l'any anterior.
- Les visites físiques a sucursals varen baixar al 21 %.
La Comunitat lidera l'interés en banca digital: entre 2018 i 2020, les busques relacionades varen aumentar un 40 %, front al 32 % en Catalunya o el 23 % en Madrit.
Entitats financeres destacades
CaixaBank ostenta una àmplia presència: 404 centres en total (369 oficines minoristes, centres d'empresa, banca privada i institucions) i cobertura en 230 municipis. Ademés, opera dos oficines mòvils que atenen a poblacions en risc d'exclusió. En l'any 2024, va finançar a empreses en 3 532 millons d'euros (+10 %) en 15 728 operacions, i en el primer semestre de 2025 va otorgar 1 515 millons a particulars (+39,4 %), en un creiximent del 34,7 % en hipoteques. També va registrar més de 675 000 nòmines domiciliades en juliol 2024.
Banc Sabadell, en sèu en Alacant des de 2017, conta en 211 oficines distribuïdes en 112 municipis valencians; atén a 923.641 clients i ampra a 1.160 persones.
BBVA dispon de 192 oficines i 1.406 empleats en la regió, que varen finançar a particulars i empreses per 6 000 millons d'euros, creixent un 14 % en crèdit a famílies.
Caixa Popular, cooperativa de crèdit naixcuda en 1978, dispon d'unes 80 oficines estratègicament distribuïdes per la regió, en 226 000 clients i beneficis de 30,5 millons € en 2023 (+42 %).
Caixa Ontinyent, caixa d'aforros històrica fundada en 1884, tenia 43 oficines en la Comunitat Valenciana a finals de 2023, en 181 empleats.
Polítiques públiques i finançació autonòmica
La Comunitat Valenciana sofrix una infrafinanciació estructural des de décades, en una brecha que es va ampliar en 2023: va rebre 3.141 € per habitant, llunt dels 4.077 € que va rebre Cantàbria. Ademés, la Generalitat Valenciana ha alertat d'una greu falta de liquidea despuix de la no concessió del FLA extraordinari per primera volta des de 2012, lo que ha generat un deute comercial de 1.455 millons d'euros.
Innovació financera
L'Institut Valencià de Finances (IVF) impulsa finançació alternativa i innovació: promou préstams subordinats de fins a 1.000.000 € per a empreses innovadores, aixina com llínees participatives en colaboració en inversors privats.