Canvis

La '''Muralla àrap de Valéncia''' (Madinat al-Turab),  era una muralla defensiva que va començar a construir-se en el [[sigle XI]] al voltant del caixco antic de [[Valéncia]], pel net d'Almanzor [[Abd al-Aziz ibn Amir]] (lo mateix que atres grans obres publiques), i de la que encara se conserven restos menors.

La '''Muralla àrap de Valéncia''' (Madinat al-Turab),  era una muralla defensiva que va començar a construir-se en el [[sigle XI]] al voltant del caixco antic de [[Valéncia]], pel net d'Almanzor [[Abd al-Aziz ibn Amir]] (lo mateix que atres grans obres publiques), i de la que encara se conserven restos menors.

Després de la caiguda del ''[[Califat de Còrdova]] '', al principi del [[sigle XI]], Valéncia es va convertir en capital de la [[Taifa de Valéncia]], i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic.

Despuix de la caiguda del ''[[Califat de Còrdova]] '', al principi del [[sigle XI]], Valéncia es va convertir en capital de la [[Taifa de Valéncia]], i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic.

 

La muralla d'Abd al-Aziz fon reforçada en el [[sigle XII]] i va perdurar durant més d'un sigle fins que ya despuix de la reconquista fon alçada una nova, seguint un perímetro major.  

La muralla d'Abd al-Aziz fon reforçada en el [[sigle XII]] i va perdurar durant més d'un sigle fins que ya despuix de la reconquista fon alçada una nova, seguint un perímetro major.  

El geógraf i historiador Abd al-Razi que va viure en el [[sigle X]], descriu a Valéncia com una ciutat amurallada de quatre portes. El seu traçat correspondria  a la típica planificació de ciutat romana en '''"cardo"''' i '''"documanus"'''<ref>La Muralla Islàmica de Valéncia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna),  03-05-2009.</ref>

El geógraf i historiador Abd al-Razi que va viure en el [[sigle X]], descriu a Valéncia com una ciutat amurallada de quatre portes. El seu traçat correspondria  a la típica planificació de ciutat romana en '''"cardo"''' i '''"documanus"'''<ref>La Muralla Islàmica de Valéncia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna),  03-05-2009.</ref>

Després l'atac bereber del any [[1010]] o [[1011]] que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la  necessitat de construir una nova muralla. Aixina durant el regnat del citat Abd al-Aziz ibn Amir([[1021]]-[[1061]]), net d'Almanzor,  es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població.  

Despuix l'atac bereber del any [[1010]] o [[1011]] que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la  necessitat de construir una nova muralla. Aixina durant el regnat del citat Abd al-Aziz ibn Amir([[1021]]-[[1061]]), net d'Almanzor,  es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població.  

Segons la descripció que nos ha llegat el geógraf [[al-Udri]](¿-[[1085]]), Valéncia era una de les més grans ciutats d'[[al-Àndalus]], la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota al-Àndalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert és que  els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set.  

Segons la descripció que nos ha llegat el geógraf [[al-Udri]] (¿-[[1085]]), Valéncia era una de les més grans ciutats d'[[al-Àndalus]], la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota al-Àndalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert és que  els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set.  

Esta muralla estava construïda en tàpia de formigó en farcit de pedres de mig tamany, tenia torres  semicirculars de maçoneria regular molt solides, i massices fins l'últim pis, a on s'obria una estància voltada per a facilitar la defensa. La seua amplitut mija era de 2,25 m.

Esta muralla estava construïda en tàpia de formigó en farcit de pedres de mig tamany, tenia torres  semicirculars de maçoneria regular molt solides, i massices fins l'últim pis, a on s'obria una estància voltada per a facilitar la defensa. La seua amplitut mija era de 2,25 m.

Estes eren les set portes nomenades per uns u atres font, en la muralla àrap de Valéncia, en el nom àrap:  

Estes eren les set portes nomenades per uns u atres font, en la muralla àrap de Valéncia, en el nom àrap:  

*'''[[Porta Bab al-Qantara]] '''

* '''[[Porta Bab al-Qantara]] '''

Situada aproximadament a on hui en dia es troben les [[Torres dels Serrans]]. Era l'entrada nort a la ciutat. Rebia este nom perqué feya cap a un pont manat construir per [[Abd al-Aziz ibn Amir]] que creuava el riu [[Túria]], el que els musulmans cridaven "Wadi al-Abiad", d'a on deriva "Guadalaviar". Este pont era l'únic de pedra de la ciutat.

Situada aproximadament a on hui en dia es troben les [[Torres dels Serrans]]. Era l'entrada nort a la ciutat. Rebia este nom perqué feya cap a un pont manat construir per [[Abd al-Aziz ibn Amir]] que creuava el riu [[Túria]], el que els musulmans cridaven "Wadi al-Abiad", d'a on deriva "Guadalaviar". Este pont era l'únic de pedra de la ciutat.

*'''[[Porta Bab al-Hannax]] '''

* '''[[Porta Bab al-Hannax]] '''

Situada entre l'actual carrer de Salinas i el de Cavallers. Era l'entrada Oest de la ciutat.  

Situada entre l'actual carrer de Salinas i el de Cavallers. Era l'entrada Oest de la ciutat.  

*'''[[Porta Bab al-Qaysariya]] '''

* '''[[Porta Bab al-Qaysariya]] '''

Porta menor que servia d'accés al soc o mercat, situat en l'entorn de l'actual carrer de les Mantes i del Trench.  

Porta menor que servia d'accés al soc o mercat, situat en l'entorn de l'actual carrer de les Mantes i del Trench.  

*'''[[Porta Bab al-Baytala]] '''

* '''[[Porta Bab al-Baytala]] '''

Entrada sur de la ciutat. Situada en l'encreuament de l'actual carrer de Manyans i de Sant Vicent Màrtir. Per ella eixien les caravanes per a [[Dénia]], [[Xàtiva]] i [[Alzira]].  

Entrada sur de la ciutat. Situada en l'encreuament de l'actual carrer de Manyans i de Sant Vicent Màrtir. Per ella eixien les caravanes per a [[Dénia]], [[Xàtiva]] i [[Alzira]].  

Segons [[Lluis Lamarca]], podria ser la Sucronense romana, coneguda com Boatella.

Segons [[Lluis Lamarca]], podria ser la Sucronense romana, coneguda com Boatella.

*'''[[Porta Bab al-Xaria]] '''

* '''[[Porta Bab al-Xaria]] '''

Porta Este. Ubicada en l'actual plaça de Sant Vicent Ferrer i coneguda abans com de la Congregació, encara hui dona nom al barri de la Xerea. Es trobava a on actualment es troba l'iglésia de Sant Tomàs.

Porta Este. Ubicada en l'actual plaça de Sant Vicent Ferrer i coneguda abans com de la Congregació, encara hui dona nom al barri de la Xerea. Es trobava a on actualment es troba l'iglésia de Sant Tomàs.

En época romana era la cridava porta Pagador.

En época romana era la cridava porta Pagador.

*'''[[Porta Bab Ibn Sajar]] '''

* '''[[Porta Bab Ibn Sajar]] '''

Situada en la plaça contigua a l'actual [[Palau monasteri del Temple]] (els que despuix de la conquista de Jaume I es varen encarregar de defendre-la). Segons el croniste a l'Udri estava orientada cap a la Meca, esta porta es correspondria en l'antiga porta Marina d'época romana. Atres noms que va rebre fon Ali-Bufat Muley, del Cid i del Temple.  

Situada en la plaça contigua a l'actual [[Palau monasteri del Temple]] (els que despuix de la conquista de Jaume I es varen encarregar de defendre-la). Segons el croniste a l'Udri estava orientada cap a la Meca, esta porta es correspondria en l'antiga porta Marina d'época romana. Atres noms que va rebre fon Ali-Bufat Muley, del Cid i del Temple.  

Segons el [[Llibre dels Feyts|llibre dels Feyts]] de Jaume I(escrit cap a 1282), és allí a on se va pactar penjar la "senyal real" que seria la prova de la rendició de la ciutat. Segons la crònica , Jaume I, quan va vore la citada senyal se va emocionar i plorant, es va postrar de genolls pera resar unes oracions.

Segons el [[Llibre dels feyts|llibre dels feyts]] de Jaume I(escrit cap a 1282), és allí a on se va pactar penjar la "senyal real" que seria la prova de la rendició de la ciutat. Segons la crònica , Jaume I, quan va vore la citada senyal se va emocionar i plorant, es va postrar de genolls pera resar unes oracions.

*'''[[Porta Bab al-Warraq]] '''  

* '''[[Porta Bab al-Warraq]] '''  

Oberta en l'actual carrer del Salvador que donaria a un pont de [[fusta]] que comunicava en uns ravals a l'atre costat del riu i el [[Real Monasteri de la Santissima Trinitat|monasteri de la Trinitat]].

Oberta en l'actual carrer del Salvador que donaria a un pont de [[fusta]] que comunicava en uns ravals a l'atre costat del riu i el [[Real Monasteri de la Santissima Trinitat|monasteri de la Trinitat]].

En la construcció de la nova muralla cristiana, part de la muralla fon aprofitada com a paret migera entre cases i a vegades, en algunes ocasions va servir per a separar la ciutat cristiana de la musulmana, a on s'obriria porta, com en el [[Portal de Valldigna]], a la zona dels carrers de Baix, de Dalt i Sant Miquel.

En la construcció de la nova muralla cristiana, part de la muralla fon aprofitada com a paret migera entre cases i a vegades, en algunes ocasions va servir per a separar la ciutat cristiana de la musulmana, a on s'obriria porta, com en el [[Portal de Valldigna]], a la zona dels carrers de Baix, de Dalt i Sant Miquel.

==Fets bèlics==  

== Fets bèlics ==  

Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla varen ser el lloc i  conquiste del Cid,  si be degut a  la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades.

Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla varen ser el lloc i  conquiste del Cid,  si be degut a  la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades.

*En la primavera del [[1065]] va arribar a [[Valéncia]] [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. Després de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail varen eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es varen rebolicar i varen causar una gran derrota als valencians.

*En la primavera del [[1065]] va arribar a [[Valéncia]] [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. Despuix de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail varen eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es varen rebolicar i varen causar una gran derrota als valencians.

Un poeta musulmà relata lo que succeïx:

Un poeta musulmà relata lo que succeïx:

   

   

*El [[rei de Castella]] que s'havia aliat en genovesos i pisans, va posar siti a la ciutat en l'any [[1092]], genovesos i pisans atacarien Valéncia per mar i Alfons VI per terra, pero el rei castellà va haver de retirar-se quan [[el Cid]] va iniciar una campanya per terres castellanes, ya que Rodrigo considerava que Valéncia li era sumissa.

* El [[rei de Castella]] que s'havia aliat en genovesos i pisans, va posar siti a la ciutat en l'any [[1092]], genovesos i pisans atacarien Valéncia per mar i Alfons VI per terra, pero el rei castellà va haver de retirar-se quan [[el Cid]] va iniciar una campanya per terres castellanes, ya que Rodrigo considerava que Valéncia li era sumissa.

*Els notables, varen rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[el Puig]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle despuix faria [[Jaume I]]. Es va instalar per la contornada de [[Mestalla]] i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició.

* Els notables, varen rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[El Puig de Santa Maria]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle despuix faria [[Jaume I]]. Es va instalar per la contornada de [[Mestalla]] i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició.

:Es varen succeir els atacs per la zona del [[Tossal]], a on encara hui es poden observar restos arqueològics de la vall-séquia i el mur, els sitiats eixien per la [[porta de Roteros]] i entaulaven batalla. El raval del mateix nom va caure en les seues mans i a on també va establir guarnició.

:Es varen succeir els atacs per la zona del [[Tossal]], a on encara hui es poden observar restos arqueològics de la vall-séquia i el mur, els sitiats eixien per la [[porta de Roters]] i entaulaven batalla. El raval del mateix nom va caure en les seues mans i a on també va establir guarnició.

:Alguns cristians de l'interior varen eixir a viure als ravals.

:Alguns cristians de l'interior varen eixir a viure als ravals.

:En setembre de l'any [[1093]], va canviar de campament i es va instalar en [[la Roqueta]]. El sege es va estretir i la situació de la ciutat fon calamitosa, segons les cròniques fon un dels sitis més durs de l'història d'[[Espanya]]. Després de menjar-se a tots els animals de la ciutat, els habitants varen passar al canibalisme. Varen menjar cuiros bollits i qualsevol cosa que poguera emportar-se a la boca. Va aparéixer la pesta.

:En setembre de l'any [[1093]], va canviar de campament i es va instalar en [[la Roqueta]]. El sege es va estretir i la situació de la ciutat fon calamitosa, segons les cròniques fon un dels sitis més durs de l'història d'[[Espanya]]. Despuix de menjar-se a tots els animals de la ciutat, els habitants varen passar al canibalisme. Varen menjar cuiros bollits i qualsevol cosa que poguera emportar-se a la boca. Va aparéixer la pesta.

:Els que eixien de la ciutat patien distintes sorts, els jóvens eren venuts als comerciants que esperaven en els campaments de meu Cid com a esclaus, les dones violades i venudes, i els hòmens cremats vius enfront de les muralles.

:Els que eixien de la ciutat patien distintes sorts, els jóvens eren venuts als comerciants que esperaven en els campaments de meu Cid com a esclaus, les dones violades i venudes, i els hòmens cremats vius enfront de les muralles.

* Jaume I

* Jaume I

==Referències==

== Referències ==

{{Reflist}}

{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.jdiezarnal.com/valenciamurallasvalencia.Html Les muralles àraps de Valéncia en la pàgina de J. Díez Arnal]

* [http://www.jdiezarnal.com/valenciamurallasvalencia.Html Les muralles àraps de Valéncia en la pàgina de J. Díez Arnal]

==Bibliografia==

== Bibliografia ==

* Valéncia Antiga o siga relació de les portes, carrers i places que tenia la dita ciutat en els sigles més immediats a la conquiste. Lamarca, Luis. 1848.

* Valéncia Antiga o siga relació de les portes, carrers i places que tenia la dita ciutat en els sigles més immediats a la conquiste. Lamarca, Luis. 1848.

* La Muralla islámica de Valencia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna). 03-05-2009.  

* La Muralla islámica de Valencia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna). 03-05-2009.  

[[Categoria:Art de al-Àndalus]]

[[Categoria:Art de al-Àndalus]]