Canvis

sense resum d'edició
Llínea 4: Llínea 4:  
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
| ocupació = Periodiste i noveliste.
+
| ocupació = Periodiste i escritor.
 
| data_naix = [[1923]]   
 
| data_naix = [[1923]]   
 
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]
 
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]  
 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]  
 
}}
 
}}
'''Torcuato Luca de Tena Brunet''' ([[Madrit]], [[1923]] - [[1999]]). Marqués de Luca de Tena, fon un periodiste i noveliste [[Espanya|espanyol]], fill de [[Juan Ignacio Luca de Tena]]. Llicenciat en Dret, encara que no eixercí com a advocat, se dedicà a periodisme i dirigí el periòdic [[ABC]] en dos etapes, en els anys [[1952]] i [[1953]] i durant els  anys [[1962]] a [[1975]]. Fon procurador en les Corts franquistes i va ingressar en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] (RAE) en [[1973]].
+
'''Torcuato Luca de Tena Brunet''' ([[Madrit]], [[1923]] - [[1999]]). Marqués de Luca de Tena, fon un periodiste, escritor i noveliste [[Espanya|espanyol]], fill de [[Juan Ignacio Luca de Tena]]. Llicenciat en Dret, encara que no eixercí com a advocat, es dedicà al periodisme i dirigí el periòdic ''[[ABC]]'' en dos etapes, en els anys [[1952]] i [[1953]] i durant els  anys [[1962]] a [[1975]]. Fon procurador en les Corts franquistes i ingressà en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) en l'any [[1973]].
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 22: Llínea 22:  
A l'any següent, en [[1954]], es va presentar junt a Joaquín Calvo Sotelo, Joaquín Satrústegui i Juan Manuel Fanjul en la candidatura a les eleccions a regidor en Madrit, com a alternativa a la del Moviment, i que va fracassar al no contar, en eixe moment, en el beneplàcit del "Cap de l'Estat". Va actuar com a corresponsal també en Washington, Orient Mig i [[Mèxic]]. Va tornar despuix a ocupar la direcció de l'empresa familiar ABC entre [[1962]] i [[1975]]. Durant eixos anys va mantindre una estreta relació en polítics tecnòcrates tan destacats com Gonzalo Fernández de la Mora ―a qui va incorporar com a editorialiste i cap de colaboracions del ABC quan va eixercir per primera volta la direcció del diari ― o com Laureano López Rodó, qui promovia la conveniència d'aplicar la Llei de Successió i la designació de Juan Carlos I en l'entorn de Carrero Blanco.
 
A l'any següent, en [[1954]], es va presentar junt a Joaquín Calvo Sotelo, Joaquín Satrústegui i Juan Manuel Fanjul en la candidatura a les eleccions a regidor en Madrit, com a alternativa a la del Moviment, i que va fracassar al no contar, en eixe moment, en el beneplàcit del "Cap de l'Estat". Va actuar com a corresponsal també en Washington, Orient Mig i [[Mèxic]]. Va tornar despuix a ocupar la direcció de l'empresa familiar ABC entre [[1962]] i [[1975]]. Durant eixos anys va mantindre una estreta relació en polítics tecnòcrates tan destacats com Gonzalo Fernández de la Mora ―a qui va incorporar com a editorialiste i cap de colaboracions del ABC quan va eixercir per primera volta la direcció del diari ― o com Laureano López Rodó, qui promovia la conveniència d'aplicar la Llei de Successió i la designació de Juan Carlos I en l'entorn de Carrero Blanco.
   −
Va intervindre en política com a Procurador de les Corts baix el mandat de [[Franco]] des de [[1964]], si be en una certa actitut de distanciament irònic que ho revelava en les seues cròniques parlamentàries. En [[1967]], en desenrollar-se la Llei Orgànica de l'Estat, va alcançar en el Consell Nacional un dels llocs designats directament per [[Franco]]. La seua fidelitat a la persona de Juan de Borbón va ser tal que va emetre en les Corts de [[1969]] un vot negatiu en ser nomenat [[Juan Carlos I]] successor per Franco sense respectar l'orde dinàstic.
+
Va intervindre en política com a Procurador de les Corts baix el mandat de [[Franco]] des de [[1964]], si be en una certa actitut de distanciament irònic que ho revelava en les seues cròniques parlamentàries. En l'any [[1967]], en desenrollar-se la Llei Orgànica de l'Estat, va alcançar en el Consell Nacional un dels llocs designats directament per [[Franco]]. La seua fidelitat a la persona de Juan de Borbón va ser tal que va emetre en les Corts de [[1969]] un vot negatiu en ser nomenat [[Juan Carlos I]] successor per Franco sense respectar l'orde dinàstic.
   −
Membre de número de la Real Acadèmia Espanyola ([[1973]]), despuix de ser desdonat pels accionistes de la direcció del ABC va marchar a Mèxic i es va consagrar en la lliteratura: entre [[1976]] i [[1999]] va publicar dèu noveles, tres comèdies i un llibre.
+
Membre de número de la Real Acadèmia Espanyola ([[1973]]), despuix de ser desdonat pels accionistes de la direcció del ABC va marchar a Mèxic i es va consagrar en la lliteratura: entre els anys [[1976]] i [[1999]] va publicar dèu noveles, tres comèdies i un llibre.
    
Dins del franquisme va començar sent un monàrquic llegitimiste per a despuix ser considerat un dels nomenats en la gerga de l'época evolucionistes del règim, és dir, entre els qui acceptaven sense discussió l'autoritat de Franco pero admetien la conveniència de promoure alguns canvis per al pervindre. En els últims temps va estar en l'òrbita de [[Manuel Fraga Iribarne]] com un dels membres del partit polític ''Alianza Popular''.
 
Dins del franquisme va començar sent un monàrquic llegitimiste per a despuix ser considerat un dels nomenats en la gerga de l'época evolucionistes del règim, és dir, entre els qui acceptaven sense discussió l'autoritat de Franco pero admetien la conveniència de promoure alguns canvis per al pervindre. En els últims temps va estar en l'òrbita de [[Manuel Fraga Iribarne]] com un dels membres del partit polític ''Alianza Popular''.
Llínea 33: Llínea 33:     
== Els taulellets de Palestina ==
 
== Els taulellets de Palestina ==
 
+
[[Archiu:Parenostre.jpg|thumb|right|300px|<center>Pare nostre en [[valencià]]. En l'iglésia del Pater Noster, en el Mont de les Oliveres, [[Jerusalem]].</center>]]
 +
{{AP|Iglésia del Pare Nostre}}
 
Torcuato Luca de Tena, fon gran defensor de la [[llengua valenciana]], fon gran amic de [[Vicent Giner Boira]] i li escrigué una carta del seu viage que feu a [[Palestina]] i que diu lo següent:  
 
Torcuato Luca de Tena, fon gran defensor de la [[llengua valenciana]], fon gran amic de [[Vicent Giner Boira]] i li escrigué una carta del seu viage que feu a [[Palestina]] i que diu lo següent:  
   Llínea 61: Llínea 62:     
== Cites sobre la llengua valenciana ==
 
== Cites sobre la llengua valenciana ==
 +
[[Archiu:Lallentorc.jpg|thumb|250px|Artícul de prensa de Torcuato Luca de Tena]]
 +
 +
* 1978. Torcuato Luca de Tena (''Hoja del Lunes'', 20.2.1978). 
 +
 +
{{Cita|''¿Pero, es parla en Valéncia el català o es parla en Catalunya el valencià? Perque... les primeres manifestacions escrites culturals són valencianes, no catalanes.''}}
 +
 +
* 1978. ''El catalán, dialecto del valenciano'', per [[Torcuato Luca de Tena]], publicat en el periòdic ''[[ABC]]'', 22.4.1978.
    
{{Cita|''No quisiera ofender a nadie, pero ¿se habla en Valencia el catalán o se habla el valenciano en Cataluña? Pues bien, a pesar de los textos –cosa política– y del Diccionario de la Real Academia –manipulado en 1970–, el dilema se resuelve científicamente a favor de que “en Cataluña se habla el valenciano. La historia se podrá tergiversar, pero no cambiar.''}}
 
{{Cita|''No quisiera ofender a nadie, pero ¿se habla en Valencia el catalán o se habla el valenciano en Cataluña? Pues bien, a pesar de los textos –cosa política– y del Diccionario de la Real Academia –manipulado en 1970–, el dilema se resuelve científicamente a favor de que “en Cataluña se habla el valenciano. La historia se podrá tergiversar, pero no cambiar.''}}
   −
(''El catalán, dialecto del valenciano'', per Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ABC, 22.4.1978)
+
* 1978. Torcuato Luca de Tena també fon amic de l'alacantí [[Vicente Ramos Pérez|Vicent Ramos]], al qual dedica l'artícul titulat ''La lengua valenciana'' (''[[ABC]]'', 24.6.1978).   
 
  −
* Torcuato Luca de Tena també fon amic de l'alacantí [[Vicente Ramos Pérez|Vicent Ramos]], al qual dedica l'artícul titulat ''La lengua valenciana''.   
      
{{Cita|''La lengua valenciana era en la Edad Media la más culta de las lenguas romances orientales.''}}
 
{{Cita|''La lengua valenciana era en la Edad Media la más culta de las lenguas romances orientales.''}}
Llínea 72: Llínea 78:  
{{Cita|''Corre la especie de que los valencianos recibieron su lengua de los catalanes cuando Jaime I de Aragón ocupó con sus tropas el reino moro de Valencia. Según esto, el valenciano sería una derivación o un dialecto del catalán que se hablaba en el siglo XIII. Tal afirmación es tan burda que no puede sufrir la mínima confrontación ni a la luz de la historia política ni de la historia literaria.''}}
 
{{Cita|''Corre la especie de que los valencianos recibieron su lengua de los catalanes cuando Jaime I de Aragón ocupó con sus tropas el reino moro de Valencia. Según esto, el valenciano sería una derivación o un dialecto del catalán que se hablaba en el siglo XIII. Tal afirmación es tan burda que no puede sufrir la mínima confrontación ni a la luz de la historia política ni de la historia literaria.''}}
   −
(''La lengua valenciana'', per Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ABC, 24.6.1978).
+
{{Cita|''El reverendo señor mosén Gregorio Genovar, canónigo de la catedral de Mallorca y gran aficionado a las obras de Raimundo Lulio, se duele de que "[[Blanquerna]]", la gran novela del filósofo mallorquín, quién la escribió en provenzal, no haya sido traducida nunca a la lengua valenciana, que era en aquel tiempo la más culta de las lenguas romances orientales de España.''}}
   −
{{Cita|''El reverendo señor mosén Gregorio Genovar, canónigo de la catedral de Mallorca y gran aficionado a las obras de Raimundo Lulio, se duele de que "[[Blanquerna]]", la gran novela del filósofo mallorquín, quién la escribió en provenzal, no haya sido traducida nunca a la lengua valenciana, que era en aquel tiempo la más culta de las lenguas romances orientales de España.''}}
+
{{Cita|''Me remito al excelente estudio titulado «Pancatalanismo entre valencianos», del que es autor don [[Vicente Ramos]], académico correspondiente tanto de la Real Academia Española como de la Real de la Historia. Cita este autor a don [[Julio Casares]], quien, en [[1959]], comenta determinadas variaciones de voces y dice: «No está exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho del catalán, valenciano, mallorquín y balear con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando, de paso, espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones. Del valenciano, por ejemplo, se decía "dialecto de los valencianos" y ahora se le reconoce la categoría de lengua». Hasta aquí, Julio Casares.''  
   −
(''La lengua valenciana'', per Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ABC, 24.6.1978).
+
''Y comenta Vicente Ramos: ¿Oué pasó a la hora de imprimir el Diccionario (edición de [[1970]]) para que en vez de "lengua", como se acordó corporativamente, aparezca "variedad de la lengua catalana que se habla en la mayor parte del Reino de Valencia"?.''
   −
{{Cita|''¿Pero, es parla en Valéncia el català o es parla en Catalunya el valencià? Perque... les primeres manifestacions escrites culturals són valencianes, no catalanes.''}}
+
''En efecto, la contradicción entre aquel acuerdo de 1959, certificado por el que entonces era secretario perpetuo de la Academia, y la definición adoptada por el Diccionario, es evidente.''
   −
(Torcuato Luca de Tena. ''Hoja del Lunes'', 20.2.1978).
+
''Las citas contrarias a esta desafortunada definición que aporta el doctor Ramos (doctor en Filosofía, no en Medicina) son abrumadoras.''|'La Lengua Valenciana' per [[Torcuato Luca de Tena]] (''[[ABC]]'', 24.6.1978)}}
   −
{{Cita|''La noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán.''}}
+
* 1985. Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ''El Día de Baleares'', 22.9.1985. Cita resenyada en el llibre ''[[Nacionalismo catalán, una gran farsa]]'' de Michael Braveheart.
   −
(1985. Torcuato Luca de Tena).
+
{{Cita|''La noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán.''|(1985. Torcuato Luca de Tena)}}
    
{{Cita|''... es un error pensar que Jaime I trajese el catalán a Valencia y Baleares. Rotundamente no. En Baleares ya se hablaba ese latín degenerado de distinta forma, aunque muy parecido. Luego, la noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán.''}}
 
{{Cita|''... es un error pensar que Jaime I trajese el catalán a Valencia y Baleares. Rotundamente no. En Baleares ya se hablaba ese latín degenerado de distinta forma, aunque muy parecido. Luego, la noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán.''}}
   −
(Torcuato Luca de Tena (''El día de Baleares'', 22.9.1985). Cita resenyada en el llibre ''Nacionalismo catalán. Una gran farsa'' de Michael Braveheart)
+
* 1995. Torcuato Luca de Tena. Publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]''. Dimecres, 29 de març de 1995)
 
  −
{{Cita|El imperialismo catalán lo origina la envidia que tienen los catalanes por la historia cultural valenciana.}}
     −
(1995. Torcuato Luca de Tena. Publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]'', Dimecres, 29 de març de 1995)
+
{{Cita|''El imperialismo catalán lo origina la envidia que tienen los catalanes por la historia cultural valenciana.''}}
    
== Obres ==
 
== Obres ==
Llínea 117: Llínea 121:  
*''Carta del más allá'' (Barcelona, Planeta, [[1978]]).
 
*''Carta del más allá'' (Barcelona, Planeta, [[1978]]).
 
*''El Fabricante de Sueños'' (1978).  
 
*''El Fabricante de Sueños'' (1978).  
*''Los renglones torcidos de Dios (novela)|Los renglones torcidos de Dios'' ([[1979]]).
+
*''[[Los renglones torcidos de Dios (novela)|Los renglones torcidos de Dios]]'' ([[1979]]). En l'any [[2022]] se feu una película sobre la novela en el mateix títul.  
 
*''Escrito en las olas'' ([[1983]]).
 
*''Escrito en las olas'' ([[1983]]).
 
*''Los hijos de la lluvia'' ([[1986]])
 
*''Los hijos de la lluvia'' ([[1986]])
Llínea 157: Llínea 161:  
*''El triunfador'' ([[1971]]).
 
*''El triunfador'' ([[1971]]).
 
*''Visita inmoral o la hija de los embajadores'' ([[1975]]).
 
*''Visita inmoral o la hija de los embajadores'' ([[1975]]).
 +
 +
== Vore també ==
 +
 +
* [[Pare Nostre]]
 +
* [[Iglésia del Pare Nostre]]
    
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 163: Llínea 172:     
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Torcuato_Luca_de_Tena Torcuato Luca de Tena en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Torcuato_Luca_de_Tena Torcuato Luca de Tena en Wikipedia]
 
* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/luca_de_tena_y_brunet.htm Biografia de Torcuato Luca de Tena]
 
* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/luca_de_tena_y_brunet.htm Biografia de Torcuato Luca de Tena]
Llínea 172: Llínea 182:  
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Periodistes]]
 
[[Categoria:Periodistes]]
 +
[[Categoria:Periodistes espanyols]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
 
[[Categoria:Escritors en castellà]]
 
[[Categoria:Escritors en castellà]]
 
[[Categoria:Novelistes d'Espanya]]
 
[[Categoria:Novelistes d'Espanya]]
 +
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
 
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
 
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]
 
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]
32 758

edicions