Canvis

sense resum d'edició
Llínea 4: Llínea 4:  
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
| ocupació = Periodiste i noveliste.
+
| ocupació = Periodiste i escritor.
 
| data_naix = [[1923]]   
 
| data_naix = [[1923]]   
 
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]
 
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]  
 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]  
 
}}
 
}}
'''Torcuato Luca de Tena Brunet''' ([[Madrit]], [[1923]] - † [[1999]]). Marqués de Luca de Tena, fon un periodiste i noveliste [[Espanya|espanyol]], fill de [[Juan Ignacio Luca de Tena]]. Llicenciat en Dret, encara que no eixercí com a advocat, se dedicà a periodisme i dirigí el periòdic [[ABC]] en dos etapes, en els anys [[1952]] i [[1953]] i durant els  anys [[1962]] a [[1975]]. Fon procurador en les Corts franquistes i va ingressar en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] (RAE) en [[1973]].
+
'''Torcuato Luca de Tena Brunet''' ([[Madrit]], [[1923]] - † [[1999]]). Marqués de Luca de Tena, fon un periodiste, escritor i noveliste [[Espanya|espanyol]], fill de [[Juan Ignacio Luca de Tena]]. Llicenciat en Dret, encara que no eixercí com a advocat, es dedicà al periodisme i dirigí el periòdic ''[[ABC]]'' en dos etapes, en els anys [[1952]] i [[1953]] i durant els  anys [[1962]] a [[1975]]. Fon procurador en les Corts franquistes i ingressà en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) en l'any [[1973]].
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 33: Llínea 33:     
== Els taulellets de Palestina ==
 
== Els taulellets de Palestina ==
 
+
[[Archiu:Parenostre.jpg|thumb|right|300px|<center>Pare nostre en [[valencià]]. En l'iglésia del Pater Noster, en el Mont de les Oliveres, [[Jerusalem]].</center>]]
 +
{{AP|Iglésia del Pare Nostre}}
 
Torcuato Luca de Tena, fon gran defensor de la [[llengua valenciana]], fon gran amic de [[Vicent Giner Boira]] i li escrigué una carta del seu viage que feu a [[Palestina]] i que diu lo següent:  
 
Torcuato Luca de Tena, fon gran defensor de la [[llengua valenciana]], fon gran amic de [[Vicent Giner Boira]] i li escrigué una carta del seu viage que feu a [[Palestina]] i que diu lo següent:  
   Llínea 61: Llínea 62:     
== Cites sobre la llengua valenciana ==
 
== Cites sobre la llengua valenciana ==
 +
[[Archiu:Lallentorc.jpg|thumb|250px|Artícul de prensa de Torcuato Luca de Tena]]
 +
 +
* 1978. Torcuato Luca de Tena (''Hoja del Lunes'', 20.2.1978). 
 +
 +
{{Cita|''¿Pero, es parla en Valéncia el català o es parla en Catalunya el valencià? Perque... les primeres manifestacions escrites culturals són valencianes, no catalanes.''}}
 +
 +
* 1978. ''El catalán, dialecto del valenciano'', per [[Torcuato Luca de Tena]], publicat en el periòdic ''[[ABC]]'', 22.4.1978.
    
{{Cita|''No quisiera ofender a nadie, pero ¿se habla en Valencia el catalán o se habla el valenciano en Cataluña? Pues bien, a pesar de los textos –cosa política– y del Diccionario de la Real Academia –manipulado en 1970–, el dilema se resuelve científicamente a favor de que “en Cataluña se habla el valenciano. La historia se podrá tergiversar, pero no cambiar.''}}
 
{{Cita|''No quisiera ofender a nadie, pero ¿se habla en Valencia el catalán o se habla el valenciano en Cataluña? Pues bien, a pesar de los textos –cosa política– y del Diccionario de la Real Academia –manipulado en 1970–, el dilema se resuelve científicamente a favor de que “en Cataluña se habla el valenciano. La historia se podrá tergiversar, pero no cambiar.''}}
   −
(''El catalán, dialecto del valenciano'', per Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ABC, 22.4.1978)
+
* 1978. Torcuato Luca de Tena també fon amic de l'alacantí [[Vicente Ramos Pérez|Vicent Ramos]], al qual dedica l'artícul titulat ''La lengua valenciana'' (''[[ABC]]'', 24.6.1978).   
 
  −
* Torcuato Luca de Tena també fon amic de l'alacantí [[Vicente Ramos Pérez|Vicent Ramos]], al qual dedica l'artícul titulat ''La lengua valenciana''.   
      
{{Cita|''La lengua valenciana era en la Edad Media la más culta de las lenguas romances orientales.''}}
 
{{Cita|''La lengua valenciana era en la Edad Media la más culta de las lenguas romances orientales.''}}
Llínea 72: Llínea 78:  
{{Cita|''Corre la especie de que los valencianos recibieron su lengua de los catalanes cuando Jaime I de Aragón ocupó con sus tropas el reino moro de Valencia. Según esto, el valenciano sería una derivación o un dialecto del catalán que se hablaba en el siglo XIII. Tal afirmación es tan burda que no puede sufrir la mínima confrontación ni a la luz de la historia política ni de la historia literaria.''}}
 
{{Cita|''Corre la especie de que los valencianos recibieron su lengua de los catalanes cuando Jaime I de Aragón ocupó con sus tropas el reino moro de Valencia. Según esto, el valenciano sería una derivación o un dialecto del catalán que se hablaba en el siglo XIII. Tal afirmación es tan burda que no puede sufrir la mínima confrontación ni a la luz de la historia política ni de la historia literaria.''}}
   −
(''La lengua valenciana'', per Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ABC, 24.6.1978).
+
{{Cita|''El reverendo señor mosén Gregorio Genovar, canónigo de la catedral de Mallorca y gran aficionado a las obras de Raimundo Lulio, se duele de que "[[Blanquerna]]", la gran novela del filósofo mallorquín, quién la escribió en provenzal, no haya sido traducida nunca a la lengua valenciana, que era en aquel tiempo la más culta de las lenguas romances orientales de España.''}}
   −
{{Cita|''El reverendo señor mosén Gregorio Genovar, canónigo de la catedral de Mallorca y gran aficionado a las obras de Raimundo Lulio, se duele de que "[[Blanquerna]]", la gran novela del filósofo mallorquín, quién la escribió en provenzal, no haya sido traducida nunca a la lengua valenciana, que era en aquel tiempo la más culta de las lenguas romances orientales de España.''}}
+
{{Cita|''Me remito al excelente estudio titulado «Pancatalanismo entre valencianos», del que es autor don [[Vicente Ramos]], académico correspondiente tanto de la Real Academia Española como de la Real de la Historia. Cita este autor a don [[Julio Casares]], quien, en [[1959]], comenta determinadas variaciones de voces y dice: «No está exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho del catalán, valenciano, mallorquín y balear con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando, de paso, espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones. Del valenciano, por ejemplo, se decía "dialecto de los valencianos" y ahora se le reconoce la categoría de lengua». Hasta aquí, Julio Casares.''  
   −
(''La lengua valenciana'', per Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ABC, 24.6.1978).
+
''Y comenta Vicente Ramos: ¿Oué pasó a la hora de imprimir el Diccionario (edición de [[1970]]) para que en vez de "lengua", como se acordó corporativamente, aparezca "variedad de la lengua catalana que se habla en la mayor parte del Reino de Valencia"?.''
   −
{{Cita|''¿Pero, es parla en Valéncia el català o es parla en Catalunya el valencià? Perque... les primeres manifestacions escrites culturals són valencianes, no catalanes.''}}
+
''En efecto, la contradicción entre aquel acuerdo de 1959, certificado por el que entonces era secretario perpetuo de la Academia, y la definición adoptada por el Diccionario, es evidente.''
   −
(Torcuato Luca de Tena. ''Hoja del Lunes'', 20.2.1978).
+
''Las citas contrarias a esta desafortunada definición que aporta el doctor Ramos (doctor en Filosofía, no en Medicina) son abrumadoras.''|'La Lengua Valenciana' per [[Torcuato Luca de Tena]] (''[[ABC]]'', 24.6.1978)}}
   −
{{Cita|''La noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán.''}}
+
* 1985. Torcuato Luca de Tena, publicat en el periòdic ''El Día de Baleares'', 22.9.1985. Cita resenyada en el llibre ''[[Nacionalismo catalán, una gran farsa]]'' de Michael Braveheart.
   −
(1985. Torcuato Luca de Tena).
+
{{Cita|''La noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán.''|(1985. Torcuato Luca de Tena)}}
    
{{Cita|''... es un error pensar que Jaime I trajese el catalán a Valencia y Baleares. Rotundamente no. En Baleares ya se hablaba ese latín degenerado de distinta forma, aunque muy parecido. Luego, la noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán.''}}
 
{{Cita|''... es un error pensar que Jaime I trajese el catalán a Valencia y Baleares. Rotundamente no. En Baleares ya se hablaba ese latín degenerado de distinta forma, aunque muy parecido. Luego, la noción de catalanismo como la lengua madre de la valenciana y de la balear es falsa históricamente. Las manifestaciones culturales baleáricas y valencianas son muy anteriores a las del catalán.''}}
   −
(Torcuato Luca de Tena, ''El día de Baleares'', 22.9.1985). Cita resenyada en el llibre ''Nacionalismo catalán. Una gran farsa'' de Michael Braveheart)
+
* 1995. Torcuato Luca de Tena. Publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]''. Dimecres, 29 de març de 1995)
 
  −
{{Cita|El imperialismo catalán lo origina la envidia que tienen los catalanes por la historia cultural valenciana.}}
     −
(1995. Torcuato Luca de Tena. Publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]'', Dimecres, 29 de març de 1995)
+
{{Cita|''El imperialismo catalán lo origina la envidia que tienen los catalanes por la historia cultural valenciana.''}}
    
== Obres ==
 
== Obres ==
Llínea 117: Llínea 121:  
*''Carta del más allá'' (Barcelona, Planeta, [[1978]]).
 
*''Carta del más allá'' (Barcelona, Planeta, [[1978]]).
 
*''El Fabricante de Sueños'' (1978).  
 
*''El Fabricante de Sueños'' (1978).  
*''Los renglones torcidos de Dios (novela)|Los renglones torcidos de Dios'' ([[1979]]).
+
*''[[Los renglones torcidos de Dios (novela)|Los renglones torcidos de Dios]]'' ([[1979]]). En l'any [[2022]] se feu una película sobre la novela en el mateix títul.  
 
*''Escrito en las olas'' ([[1983]]).
 
*''Escrito en las olas'' ([[1983]]).
 
*''Los hijos de la lluvia'' ([[1986]])
 
*''Los hijos de la lluvia'' ([[1986]])
Llínea 161: Llínea 165:     
* [[Pare Nostre]]
 
* [[Pare Nostre]]
* [[Els taulellets de Palestina]]
+
* [[Iglésia del Pare Nostre]]
    
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 178: Llínea 182:  
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Periodistes]]
 
[[Categoria:Periodistes]]
 +
[[Categoria:Periodistes espanyols]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
 
[[Categoria:Escritors en castellà]]
 
[[Categoria:Escritors en castellà]]
 
[[Categoria:Novelistes d'Espanya]]
 
[[Categoria:Novelistes d'Espanya]]
 +
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
 
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
 
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]
 
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]
32 758

edicions