Diferència entre les revisions de "Turquia"

Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 22: Llínea 22:
|Membre de: =
|Membre de: =
}}
}}
'''Turquia''' (en [[turc]]: ''Türkiye''), oficialment la '''República de Turquia''' (en turc: ''Türkiye Cumhuriyeti'' és un [[estat]] [[Euràsia|eurasiàtic]] que ocupa la [[península d'Anatòlia]] al sur-oest d'[[Àsia]], regió del sur-est d'[[Europa]]. Turquia té frontera en huit països: [[Bulgària]] al nort-oest, [[Grècia]] a l'est, [[Geòrgia]] al nort-est, [[Armènia]], [[Azerbaiyan]] i [[Iran]] a l'est, i [[Iraq]] i [[Síria]] al sur-est. Les fronteres marítimes són el [[mar Mediterràneu]] al sur, el [[mar Egeu]] a l'oest i el [[mar Negre]] al nort. El [[mar de Marmara]] i els [[estrets turcs]] separen Anatòlia de Tràcia, que delimiten les fronteres entre Àsia i Europa; per lo tant Turquia és un [[estat transcontinental]].
'''Turquia''' (en [[turc]]: ''Türkiye''), oficialment la '''República de Turquia''' (en turc: ''Türkiye Cumhuriyeti'' és un [[estat]] [[Euràsia|eurasiàtic]] que ocupa la [[península d'Anatòlia]] al sur-oest d'[[Àsia]], regió del sur-est d'[[Europa]]. Turquia té frontera en huit països: [[Bulgària]] al nort-oest, [[Grècia]] a l'est, [[Geòrgia]] al nort-est, [[Armènia]], [[Azerbaiyan]] i [[Iran]] a l'est, i [[Irac]] i [[Síria]] al sur-est. Les fronteres marítimes són el [[mar Mediterràneu]] al sur, el [[mar Egeu]] a l'oest i el [[mar Negre]] al nort. El [[mar de Marmara]] i els [[estrets turcs]] separen Anatòlia de Tràcia, que delimiten les fronteres entre Àsia i Europa; per lo tant Turquia és un [[estat transcontinental]].


Per la seua localisació estratègica entre dos continents, la cultura de Turquia és una mescla única de les tradicions orientals i occidentals. Hi varen existir diverses entitats polítiques des de l'[[Antiguetat]]. Les tribus turques varen invadir el territori en el [[sigle XI]]. L'[[imperi Otomà]] va començar a expandir-se a partir del [[sigle XIV]]. En l'actualitat, Turquia és una [[república constitucional]], [[Estat unitari|unitària]], [[democràcia|democràtica]] i [[Estat secular|secular]], conformada despuix de la caiguda de l'[[imperi Otomà]] en la [[Primera Guerra Mundial]]. Des de llavors, Turquia s'ha integrat cada vegada més en Occident i és membre de diverses organisacions com ara el [[Consell d'Europa]] ([[1949]]), l'[[OTAN]], ([[1952]]), l'[[OCDE]] ([[1961]]), l'[[OSCE]] ([[1973]]) i el [[G20]] ([[1999]]). Turquia va començar les negociacions per convertir-se en membre ple de l'[[Unió Europea]] en l'any [[2005]], encara que n'ha segut membre associat des de [[1995]]. Turquia és classificada, segons algunes organisacions com a [[país desenrollat]], i com a [[potència regional]].
Per la seua localisació estratègica entre dos continents, la cultura de Turquia és una mescla única de les tradicions orientals i occidentals. Hi varen existir diverses entitats polítiques des de l'[[Antiguetat]]. Les tribus turques varen invadir el territori en el [[sigle XI]]. L'[[imperi Otomà]] va començar a expandir-se a partir del [[sigle XIV]]. En l'actualitat, Turquia és una [[república constitucional]], [[Estat unitari|unitària]], [[democràcia|democràtica]] i [[Estat secular|secular]], conformada despuix de la caiguda de l'[[imperi Otomà]] en la [[Primera Guerra Mundial]]. Des de llavors, Turquia s'ha integrat cada vegada més en Occident i és membre de diverses organisacions com ara el [[Consell d'Europa]] ([[1949]]), l'[[OTAN]], ([[1952]]), l'[[OCDE]] ([[1961]]), l'[[OSCE]] ([[1973]]) i el [[G20]] ([[1999]]). Turquia va començar les negociacions per convertir-se en membre ple de l'[[Unió Europea]] en l'any [[2005]], encara que n'ha segut membre associat des de [[1995]]. Turquia és classificada, segons algunes organisacions com a [[país desenrollat]], i com a [[potència regional]].
Llínea 44: Llínea 44:
Sent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en la UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].
Sent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en la UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].


Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies de [[Àsia oriental]], en particular en [[Japó]] i [[Corea del Sur]], en un gran número de sectors industrials, que van des de la co-producció d'automotors i atres equips de transport, bens electrònics, electrodomèstics, materials de construcció i equipament militar.
Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies d'[[Àsia oriental]], en particular en [[Japó]] i [[Corea del Sur]], en un gran número de sectors industrials, que van des de la co-producció d'automotors i atres equips de transport, bens electrònics, electrodomèstics, materials de construcció i equipament militar.


== Organisació territorial ==
== Organisació territorial ==
{{AP|Organisació territorial de Turquia}}
{{AP|Organisació territorial de Turquia}}
[[Archiu:Turkey Regions.png|thumb|300px|Mapa de Turquia en la divisió regional.]]
[[Archiu:Turkey Regions.png|thumb|300px|Mapa de Turquia en la divisió regional.]]
Turquia és un [[Estat unitari]] que es dividix administrativament en 81 [[província]]s, (<cite>''iller''</cite>, singular <cite>''il''</cite>) al front de cadascuna de les quals es troba un [[governador]] (<cite>''vali''</cite>) designat pel Govern central. Les províncies estan a la seua volta, dividides en districtes (demarcacions provincials o <cite>''ilçeler''</cite>, singular <cite>''ilçe''</cite>) i comunes que poden establir imposts i eixercir atres iniciatives. La capital provincial (generalment cridada <cite>''ilçe''</cite> central) porta generalment el nom de la província, en les següents excepcions: [[Província de Hatay|Hatay]] (capital: [[Antioquia]]), [[Província de Kocaeli|Kocaeli]] (capital: [[İzmit]]), i [[Província de Sakarya|Sakarya]] (capital: [[Adapazarı]]).
Turquia és un [[Estat unitari]] que es dividix administrativament en 81 [[província]]s, (<cite>''iller''</cite>, singular <cite>''il''</cite>) al front de cadascuna de les quals es troba un [[governador]] (<cite>''vali''</cite>) designat pel Govern central. Les províncies estan a la seua volta, dividides en districtes (demarcacions provincials o <cite>''ilçeler''</cite>, singular <cite>''ilçe''</cite>) i comunes que poden establir imposts i eixercir atres iniciatives. La capital provincial (generalment nomenada <cite>''ilçe''</cite> central) porta generalment el nom de la província, en les següents excepcions: [[Província de Hatay|Hatay]] (capital: [[Antioquia]]), [[Província de Kocaeli|Kocaeli]] (capital: [[İzmit]]), i [[Província de Sakarya|Sakarya]] (capital: [[Adapazarı]]).


Per una atra part, geogràficament el país està dividit en sèt regions: [[regió del Egeo]], [[regió de la Mar Negra]], [[regió d'Anatolia Central]], [[regió de Anatolia Oriental]], [[regió del Mármara]], [[regió del Mediterràneu]] i [[regió d'Anatolia Suroriental]].
Per una atra part, geogràficament el país està dividit en sèt regions: [[regió del Egeo]], [[regió de la Mar Negra]], [[regió d'Anatolia Central]], [[regió de Anatolia Oriental]], [[regió del Mármara]], [[regió del Mediterràneu]] i [[regió d'Anatolia Suroriental]].
Llínea 68: Llínea 68:


En [[Ankara]] es pot visitar el Museu Arqueològic de les Civilisacions Anatolies, [[Gordion]], el Teatre Romà, el Temple d'Augusto i les mesquites de Haci Bayram i Ahí Elval. En [[Estambul]] també es troba el Gran Basar i el mercat d'espècies i diverses mesquites.
En [[Ankara]] es pot visitar el Museu Arqueològic de les Civilisacions Anatolies, [[Gordion]], el Teatre Romà, el Temple d'Augusto i les mesquites de Haci Bayram i Ahí Elval. En [[Estambul]] també es troba el Gran Basar i el mercat d'espècies i diverses mesquites.
 
 
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Turkey}}
{{commonscat|Turkey}}