Diferència entre les revisions de "L'Alacantí"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
Text reemplaça - 'Edat Mijana' a 'Edat Mija' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
La comarca presenta dos espais clarament diferenciats a nivell demogràfic, social, econòmic i de marc físic: d'una banda està la '''Horta d'Alacant''', àrea molt densament poblada repartida sobre una superfície quasi plana, i per un atre costat uns municipis perifèrics, situats en altura, entre els que es troba una subcomarca formada per [[Xixona]] i La Torre de les Maçanes, el '''Canal de Xixona''', també | La comarca presenta dos espais clarament diferenciats a nivell demogràfic, social, econòmic i de marc físic: d'una banda està la '''Horta d'Alacant''', àrea molt densament poblada repartida sobre una superfície quasi plana, i per un atre costat uns municipis perifèrics, situats en altura, entre els que es troba una subcomarca formada per [[Xixona]] i La Torre de les Maçanes, el '''Canal de Xixona''', també nomenat ''Foya de Xixona'' o ''Vall de Xixona''. | ||
La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant|San Joan]], [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou el restant de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], el restant de núcleus urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km<sup>2</sup>. En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]]. | La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant|San Joan]], [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou el restant de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], el restant de núcleus urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km<sup>2</sup>. En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]]. | ||
A banda d'[[Agost (Alacant)|Agost]], el restant de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la '''Canal de Xixona''', en [[Xixona]], [[La Torre de les Maçanes]], [[Busot]], i [[Aigües]]. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'[[Alacant]] i atres comarques (respectivament, la Canal de [[Xixona]] en el [[Alcoyà]], [[Agost]] en el [[Vinalopó Mig|vall del Vinalopó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte [[Xixona]], població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'[[Alacant]]. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km<sup>2</sup>, unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina. | A banda d'[[Agost (Alacant)|Agost]], el restant de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la '''Canal de Xixona''', en [[Xixona]], [[La Torre de les Maçanes]], [[Busot]], i [[Aigües]]. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'[[Alacant]] i atres comarques (respectivament, la Canal de [[Xixona]] en el [[Alcoyà]], [[Agost (Alacant)|Agost]] en el [[Vinalopó Mig|vall del Vinalopó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte [[Xixona]], població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'[[Alacant]]. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km<sup>2</sup>, unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina. | ||
== Configuració històrica == | == Configuració històrica == | ||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
D'este procés segregacionista s'explica la presència de dos enclavaments del terme municipal d'[[Alacant]] separats del restant, un entre [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Xixona]], [[Busot]] i [[Campello]], i un atre entre [[Busot]], [[Aigües]] i Relleu. D'atra banda, s'explica aixina l'existència d'una subcomarca composta per [[Xixona]] i La Torre de les Maçanes, l'orige de la qual deriva d'una separació administrativa secular. | D'este procés segregacionista s'explica la presència de dos enclavaments del terme municipal d'[[Alacant]] separats del restant, un entre [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Xixona]], [[Busot]] i [[Campello]], i un atre entre [[Busot]], [[Aigües]] i Relleu. D'atra banda, s'explica aixina l'existència d'una subcomarca composta per [[Xixona]] i La Torre de les Maçanes, l'orige de la qual deriva d'una separació administrativa secular. | ||
== Vore també == | |||
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | |||
* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]] | |||
== Referències == | == Referències == | ||
*Gosálvez Pérez V i atres, ''comarca l'Alacantí''. [[1990]], Edita Mancomunitat de l'Alacantí | * Gosálvez Pérez V i atres, ''comarca l'Alacantí''. [[1990]], Edita Mancomunitat de l'Alacantí | ||
*Hinojosa Montalvo J, ''Les terres alacantines en l'Edat | * Hinojosa Montalvo J, ''Les terres alacantines en l'Edat Mija''. [[1996]], Edita Institut de cultura Juan Gil Albert | ||
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 60: | Llínea 65: | ||
* [http://www.agost.es Ajuntament d'agost] | * [http://www.agost.es Ajuntament d'agost] | ||
* [http://www.dip-alicante.es/busot/ Ajuntament de Busot] | * [http://www.dip-alicante.es/busot/ Ajuntament de Busot] | ||
{{Municipis de L'Alacantí}} | {{Municipis de L'Alacantí}} | ||