Diferència entre les revisions de "Lluis Fullana Mira"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
}} | }} | ||
R.P. '''Lluis Fullana Mira''' O.F.M., conegut popularment com el '''Pare Fullana''' o simplement '''Fullana''' ([[Benimarfull]], [[5 de giner]] de [[1871]] - † [[Madrit]], [[21 de juny]] de [[1948]]), fon un religiós, filòlec i escritor [[Valencians|valencià]]. | R.P. '''Lluis Fullana Mira''' O.F.M., conegut popularment com el '''Pare Fullana''' o simplement '''Fullana''' ([[Benimarfull]], [[5 de giner]] de [[1871]] - † [[Madrit]], [[21 de juny]] de [[1948]]), fon un religiós, filòlec i escritor [[Valencians|valencià]]. | ||
Catedràtic de Llengua i Lliteratura valencianes. Professor de francés. Estudià filosofia i teologia. Investigador històric i filològic. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Fon acadèmic de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) en representació de la [[Llengua Valenciana]]. Publicà moltes obres sobre temàtica llingüística. | |||
== Infància == | == Infància == | ||
| Llínea 23: | Llínea 25: | ||
== Catedràtic == | == Catedràtic == | ||
Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[María Cristina de Habsburgo-Lorena|Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedràtic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat | Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[María Cristina de Habsburgo-Lorena|Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedràtic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat espanyol de Marroc]]. | ||
El [[Centre de Cultura Valenciana]] (ara, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]) el 27 de juny de [[1916]] acordà: | El [[Centre de Cultura Valenciana]] (ara, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]) el 27 de juny de [[1916]] acordà: | ||
| Llínea 84: | Llínea 86: | ||
Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa ''Ortografia Valenciana'', que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en [[1933]], com aixina va ser. | Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa ''Ortografia Valenciana'', que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en [[1933]], com aixina va ser. | ||
== Cooficialitat de la llengua valenciana == | |||
En l'any [[1918]], Fullana llegia una conferència en la [[Diputació Provincial de Valéncia]] que titulava ''La cooficialitat de la Llengua Valenciana''. Raonant sobre les quatre opinions dominants respecte a la llengua que deu mantindre's com a oficial en el [[Regne de Valéncia]]: la castellana, la catalana, la valenciana, i la valenciana i la castellana per igual, conclou que lo més llògic i posat en raó és la cooficialitat del valencià i el castellà. Xixanta anys més tart, l'any [[1982]], vindria a donar-li la raó l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] en l'artícul sèptim, que diu: 'Els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana són el valencià i el castellà. Tots tenen el dret a coneixer-los i usar-los'. | |||
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 132: | Llínea 138: | ||
* Se li va erigir un monument finançat pel [[Grup d'Accio Valencianista]] i modelat pel primer President del GAV l'escultor [[Rafael Orellano]], en els [[Jardins del Real]] de [[Valéncia Ciutat]] el [[12 de novembre]] de [[1978]]. Hi ha una replica del monument en la seu Central del GAV en la ciutat de Valencia. | * Se li va erigir un monument finançat pel [[Grup d'Accio Valencianista]] i modelat pel primer President del GAV l'escultor [[Rafael Orellano]], en els [[Jardins del Real]] de [[Valéncia Ciutat]] el [[12 de novembre]] de [[1978]]. Hi ha una replica del monument en la seu Central del GAV en la ciutat de Valencia. | ||
* Placa commemorativa en la seua casa natalícia de [[Benimarfull]]. L'associació [[Lo Rat Penat]] li dedicà un atra en el 50 aniversari de la seua mort. | * Placa commemorativa en la seua casa natalícia de [[Benimarfull]]. L'associació [[Lo Rat Penat]] li dedicà un atra en el 50 aniversari de la seua mort. | ||
* Homenage en el [[Palau de la Música]] i en els [[Vivers|Jardins de Vivers]] de [[Valéncia]] ciutat en | * Homenage en el [[Palau de la Música]] i en els [[Vivers|Jardins de Vivers]] de [[Valéncia]] ciutat en l'any [[2003]] per diferents associacions dedicades a la [[llengua valenciana]], en commemoració del 75 aniversari de la seua presa de possessió com a acadèmic de la [[RAE]] en representació de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]. | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| Llínea 143: | Llínea 149: | ||
{{Cita|La pretensio de molts catalans i tambe d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de rao.|1918. Lluís Fullana, discurs d'ingrés en la Real Acadèmia Espanyola. Citat per [[María Consuelo Reyna|Mª Consuelo Reyna]] en el seu artícul 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (''[[Las Provincias]]'', 28.5.1997)}} | {{Cita|La pretensio de molts catalans i tambe d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de rao.|1918. Lluís Fullana, discurs d'ingrés en la Real Acadèmia Espanyola. Citat per [[María Consuelo Reyna|Mª Consuelo Reyna]] en el seu artícul 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (''[[Las Provincias]]'', 28.5.1997)}} | ||
{{Cita|''Para probar usted que el valenciano es dialecto del catalán, y no propiamente lengua, no cita una sola autoridad que se remonte más allá de mediados del siglo pasado (1850), y no cita porque no hay uno solo en favor de su opinión.''|Pare Lluís Fullana i Mira en contestació al Sr. Matín y Mengod (''Las Provincias'', 29/08/1918)}} | |||
{{Cita|Acomodar la nostra ortografia a la catalana, ademés de ser una cosa antipatriòtica, és empresa irracional i antillògica|Lluís Fullana i Mira (Artícul en el periòdic "[[Las Provincias]]" de l'any 1919. Lluís Fullana publicà 15 artículs durant eixe any en el periòdic ''[[Las Provincias]]''}} | {{Cita|Acomodar la nostra ortografia a la catalana, ademés de ser una cosa antipatriòtica, és empresa irracional i antillògica|Lluís Fullana i Mira (Artícul en el periòdic "[[Las Provincias]]" de l'any 1919. Lluís Fullana publicà 15 artículs durant eixe any en el periòdic ''[[Las Provincias]]''}} | ||