Canvis

El '''Renaiximent''' és un nom que s'aplica a l'época artística, i per extensió cultural, que dona començament a l'[[Edat Moderna]] i en qué es reflectixen els ideals del moviment [[humaniste]] que va desenrollar-se en [[Europa]] en el [[sigle XVI]]. El terme procedix de l'obra de [[Giorgio Vasari]] ''Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos'', publicada en l'any [[1570]], pero fins al [[sigle XIX]] este concepte no rep una àmplia interpretació històric-artística.  

El '''Renaiximent''' és un nom que s'aplica a l'época artística, i per extensió cultural, que dona començament a l'[[Edat Moderna]] i en qué es reflectixen els ideals del moviment [[Humanisme|humaniste]] que va desenrollar-se en [[Europa]] en el [[sigle XVI]]. El terme procedix de l'obra de [[Giorgio Vasari]] ''Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos'', publicada en l'any [[1570]], pero fins al [[sigle XIX]] este concepte no rep una àmplia interpretació històric-artística.  

El nom "renaiximent" s'utilisà perqué esta corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolisa la reactivació del coneiximent i el progrés despuix de sigles de predomini d'un tipo de mentalitat dogmàtica establida en l'Europa de l'[[Edat Mija]]. Esta nova etapa plantejà una nova forma de vore el món i el ser humà, l'interés per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme migeval i substituint-lo per un cert antropocentrisme.

El nom "renaiximent" s'utilisà perqué esta corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolisa la reactivació del coneiximent i el progrés despuix de sigles de predomini d'un tipo de mentalitat dogmàtica establida en l'Europa de l'[[Edat Mija]]. Esta nova etapa plantejà una nova forma de vore el món i el ser humà, l'interés per les arts, la política i les ciències, revisant el [[teocentrisme]] migeval i substituint-lo per un cert [[antropocentrisme]].

== Entorn històric ==

== Entorn històric ==

{{història universal}}

{{història universal}}

Des del [[sigle XIII]] es produïx en [[Europa]] un seguit de transformacions que anuncien el final de l'[[edat mija]] i l'aparició d'una nova era. Estes transformacions prenen un ritme accelerat a lo llarc del [[sigle XV]]. El pas de l'edat mija a la modernitat s'anuncia per:

Des del [[sigle XIII]] es produïx en [[Europa]] una série de transformacions que anuncien el final de l'Edat Mija i l'aparició d'una nova era. Estes transformacions prenen un ritme accelerat a lo llarc del [[sigle XV]]. El pas de l'edat mija a la [[Época moderna|modernitat]] s'anuncia per:

 

* El resorgiment del [[comerç]] i de la [[ciutat|vida urbana]], especialment en [[Flandes]] i en [[Itàlia]]. La [[ciutat]] es convertix en centre econòmic i polític, aixina com cultural i artístic.

* El resorgiment del [[comerç]] i de la [[ciutat|vida urbana]], especialment en [[Flandes]] i en [[Itàlia]]. La [[ciutat]] es convertix en centre econòmic i polític, aixina com cultural i artístic.

* L'aparició de la burguesia com a classe social ascendent.

* L'aparició de la burguesia com a classe social ascendent.

El ''beatus ille'' s'entén com el motiu de ''feliç de qui ha fugit del brogit del món urbà i troba la pau i l'oci en el camp''. Horaci l'incorpora en les seues odes, i Fray Luis de León el fa transcendent en el seu cant de vida retirada.

El ''beatus ille'' s'entén com el motiu de ''feliç de qui ha fugit del brogit del món urbà i troba la pau i l'oci en el camp''. Horaci l'incorpora en les seues odes, i Fray Luis de León el fa transcendent en el seu cant de vida retirada.

== El pensament humanista ==

== El pensament humaniste ==

El pensament humanista és una concepció filosòfica del món que situa a l'home al centre de la seua reflexió. Per tant, exalta la figura humana, l'individualitat i la llibertat de l'home per a interpretar el món. La [[filosofia clàssica]], i especialment [[Plató]], és l'instrument per a esta reflexió. L'humanisme és un estil de vida a on l'humanista és l'home cult, coneixedor del [[llatí]] i del [[grec]], de la filosofia de [[Plató]] i [[Aristòtil]], preocupat per la [[ciència]], la [[poesia]] i l'[[art]]. A sovint, ell mateix és poeta, científic i artista.  

El pensament humaniste és una concepció filosòfica del món que situa a l'home al centre de la seua reflexió. Per tant, exalta la figura humana, l'individualitat i la llibertat de l'home per a interpretar el món. La [[filosofia clàssica]], i especialment [[Plató]], és l'instrument per ad esta reflexió.

 

L'humanisme és un estil de vida a on l'humaniste és l'home cult, coneixedor del [[llatí]] i del [[grec]], de la filosofia de [[Plató]] i [[Aristòtil]], preocupat per la [[ciència]], la [[poesia]] i l'[[art]]. A sovint, ell mateix és poeta, científic i artiste.  

Fon un moviment intelectual capaç de transformar les estructures mentals migevals, tot adaptant-les a un tipo de societat més oberta i dinàmica. Al marge de les veritats absolutes de la cultura migeval, els sers humans varen poder reivindicar la possibilitat de realisar-se ells mateixos com a individus, ya que havien demostrat la seua capacitat per triumfar en les activitats comercials i artesanals. Els humanistes varen buscar en l'antiguetat clàssica, en texts i en els restos arqueològiques que varen descobrir, el sentit profunt del fet humà i el gust per la contemplació de la naturalea. Pel pensament humanista, l'home és el centre de l'univers i la màxima realisació de la naturalea ([[antropocentrisme]]), i pot observar la realitat que l'envolta en sentit crític, sense la rigidea de la mentalitat [[escolàstica]]. En qualsevol cas, l'[[humanisme]] era [[llaic]] pero no anticristià perqué defenia una religió més personal i directa, en que els hòmens adquirien una autonomia espiritual i més lliure de les institucions religioses.

Fon un moviment intelectual capaç de transformar les estructures mentals migevals, tot adaptant-les a un tipo de societat més oberta i dinàmica. Al marge de les veritats absolutes de la cultura migeval, els sers humans varen poder reivindicar la possibilitat de realisar-se ells mateixos com a individus, ya que havien demostrat la seua capacitat per triumfar en les activitats comercials i artesanals. Els humanistes varen buscar en l'antiguetat clàssica, en texts i en els restos arqueològiques que varen descobrir, el sentit profunt del fet humà i el gust per la contemplació de la naturalea. Pel pensament humanista, l'home és el centre de l'univers i la màxima realisació de la naturalea ([[antropocentrisme]]), i pot observar la realitat que l'envolta en sentit crític, sense la rigidea de la mentalitat [[escolàstica]]. En qualsevol cas, l'[[humanisme]] era [[llaic]] pero no anticristià perqué defenia una religió més personal i directa, en que els hòmens adquirien una autonomia espiritual i més lliure de les institucions religioses.

Diferents etapes històriques marquen el desenroll del Renaiximent:

Diferents etapes històriques marquen el desenroll del Renaiximent:

* La primera té com a espai cronològic tot el [[sigle XV]], és el nomenat [[Quattrocento]] o Primer Renaiximent, i comprén el Renaiximent primerenc que es desenrolla en [[Itàlia]].

* La primera té com a espai cronològic tot el [[sigle XV]], és el nomenat ''[[Quattrocento]]'' o Primer Renaiximent, i comprén el Renaiximent primerenc que es desenrolla en [[Itàlia]].

* La segona, afecta el [[sigle XVI]], el [[Cinquecento]] o Alt Renaiximent, i el seu domini artístic queda referit a l'[[Alt Renaiximent]], que se centra en el primer quart del sigle.  

* La segona, afecta el [[sigle XVI]], el ''[[Cinquecento]]'' o Alt Renaiximent, i el seu domini artístic queda referit a l'[[Alt Renaiximent]], que se centra en el primer quart del sigle.  

* Esta etapa desemboca cap a [[1520]]-1530 en una reacció anticlàssica que conforma el [[Manierisme]].

* Esta etapa desemboca cap a [[1520]]-[[1530]] en una reacció anticlàssica que conforma el [[Manierisme]].

=== Els Estats italians com a breçol del Renaiximent ===

=== Els Estats italians com a breçol del Renaiximent ===