Diferència entre les revisions de "Ondara" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 29:

Els primers vestigis d'assentaments humans pròxims a Ondara es localisen en les coves del Colom i del Corp (paleolític mijà) i la cova Fosca (eneolític) en la serra de Segaria, i en el cim d'esta, en un poblat ibèric.

Sobre les distintes teories que explicarien el topònim Ondara, sembla el de Ondar, vocable ibèric que significa arenal. Especial interés tenen, per la seua proximitat al caixco urbà actual i lligat a l'arribada de colons romans a Dénia, l'aparició de vàries viles, necròpolis i ceràmica romana en les partides del Pla de la Font, Pujades i Vinyals, on s'han recuperat numerosos vestigis.

Sobre les distintes teories que explicarien el topònim Ondara, sembla el de Ondar, vocable ibèric que significa arenal. Especial interés tenen, per la seua proximitat al caixco urbà actual i lligat a l'arribada de colons romans a [[Dénia]], l'aparició de vàries viles, necròpolis i ceràmica romana en les partides del Pla de la Font, Pujades i Vinyals, a on s'han recuperat numerosos vestigis.

Tant el poble (cridat llavors Ondia) com el seu castell són d'orige musulmà. Existix constatació documental de que el [[El Sit|Sit Campeador]] va ocupar temporalment el castell, des d'a on va amenaçar en [[1089]] la ciutat de [[Dénia]], que pertanyia en eixe moment al rei de [[Lleida]] de la dinastia hudí Al Mundir al-Hayib.

Tant el poble (cridat llavors Ondia) com el seu [[castell]] són d'orige musulmà. Existix constatació documental de que el [[El Sit|Sit Campeador]] va ocupar temporalment el castell, des d'a on va amenaçar en l'any [[1089]] la ciutat de [[Dénia]], que pertanyia en eixe moment al rei de [[Lleida]] de la dinastia hudí Al Mundir al-Hayib.

Posteriorment, fon atacada per [[Alfons I el Batallador]] en el curs de la seua expedició militar per [[Andalusia]] en [[1125]]. No obstant, és el rei [[Jaume I d'Aragó]] qui va entrar en el lloc el 6 de juny de [[1244]] i l'anexiona al [[Regne de Valéncia]]. Durant este temps, el poble va pertànyer, a voltes als reis, unes atres a diversos senyors particulars, com Berenguer de Pablo, Pedro Episcopal, etc... En l'any 1323 es varen donar, població i terme, pel rei [[Jaume II]] al seu fill Pedro, Infant d'Aragó.

Posteriorment, fon atacada per [[Alfons I el Batallador]] en el curs de la seua expedició militar per [[Andalusia]] en [[1125]]. No obstant, és el rei [[Jaume I d'Aragó]] qui va entrar en el lloc el 6 de juny de [[1244]] i l'anexiona al [[Regne de Valéncia]]. Durant este temps, el poble va pertànyer, a voltes als reis, unes atres a diversos senyors particulars, com Berenguer de Pablo, Pedro Episcopal, etc... En l'any [[1323]] es varen donar, població i terme, pel rei [[Jaume II]] al seu fill Pedro, Infant d'Aragó.

A principis del [[sigle XVI]], Ondara serà escenari d'alguns passages bèlics de la [[guerra de les Germanies]] ([[1520]]-[[1523]]). Varen estar Vicente Peris, líder del moviment agermanat, i el Marqués de Zenete, germà de Diego Hurtado de Mendoza, virrei de Valéncia, per l'atre bando.

Llínea 41:

El [[sigle XVII]] serà un periodo de llenta recuperació demogràfica i econòmica, en alguns brots de [[Pesta|pesta bubònica]], fins a aplegar a la [[Guerra de Successió]], a on la seua participació activa a favor de l'Archiduc Carles d'Àustria, li va supondre, despuix de la derrota, una venjança per les tropes borbòniques. Ondara fon cremada i saquejada.

El cultiu de la pansa fon el motor del creiximent urbanístic del [[sigle XIX]], que es va vore truncat per l'epidèmia de [[filoxera]] de principis del [[sigle XX]]; esta va acabar en l'economia local i va condenar als ondarencs a l'emigració, sobretot a l'[[Argentina]] i a l'[[Argèlia|Argèlia francesa]].

El cultiu de la [[pansa]] fon el motor del creiximent urbanístic del [[sigle XIX]], que es va vore truncat per l'epidèmia de [[filoxera]] de principis del [[sigle XX]]; esta va acabar en l'economia local i va condenar als ondarencs a l'emigració, sobretot a l'[[Argentina]] i a l'[[Argèlia|Argèlia francesa]].

== Geografia ==

Llínea 62:

== Economia ==

La seua economia és bàsicament agrícola (cítrics), pero la seua proximitat a núcleus turístics importants ([[Dénia]], [[Xàbia]], etc...) fa que jugue un paper important el sector servicis. L'artesania a pur de vímen i palla, constituïx de la mateixa manera que en les localitats veïnes de [[Gata de Gorgos]] i [[Pedreguer]], una verdadera indústria.

La seua economia és bàsicament agrícola (cítrics), pero la seua proximitat a núcleus turístics importants (Dénia, [[Xàbia]], etc...) fa que jugue un paper important el sector servicis. L'artesania a pur de vímen i palla, constituïx de la mateixa manera que en les localitats veïnes de [[Gata de Gorgos]] i [[Pedreguer]], una verdadera indústria.

== Administració ==

Llínea 90:

== Monuments i llocs d'interés ==

* Torre del rellonge. És l'única torre que queda en peu de les quatre en que contava l'antic castell musulmà d'Ondara. Torre del Rellonge és d'estil musulmà, i està arrematada en un campanar i en el rellonge, que en l'actualitat encara funciona manualment, en un impressionant mecanisme de principis de [[sigle XX]] i un campanar artístic.

* Torre del rellonge. És l'única torre que queda en peu de les quatre en que contava l'antic castell musulmà d'Ondara. Torre del Rellonge és d'estil musulmà, i està arrematada en un campanar i en el [[rellonge]], que en l'actualitat encara funciona manualment, en un impressionant mecanisme de principis de [[sigle XX]] i un campanar artístic.

* Plaça de Bous. Fon construïda entre finals del [[sigle XIX]] i principis del XX en alguns elements d'estil arabesc i en una sòlida estructura de mamposteria i morter. Fon inaugurada el 28 d'octubre de [[1901]], fon destruïda casi completament en la [[Guerra Civil Espanyola]] i reconstruïda en [[1957]].

* Plaça de Bous. Fon construïda entre finals del [[sigle XIX]] i principis del XX en alguns elements d'estil arabesc i en una sòlida estructura de mamposteria i morter. Fon inaugurada el [[28 d'octubre]] de [[1901]], fon destruïda casi completament en la [[Guerra Civil Espanyola]] i reconstruïda en l'any [[1957]].

== Festes ==

* Festes Patronals. Se celebren la segona fi de semana de juliol en honor a la Verge de la Soletat. És la festa religiosa més important del poble i d'un gran renom en la comarca.

* Festes Patronals. Se celebren la segona fi de semana de [[juliol]] en honor a la Verge de la Soletat. És la festa religiosa més important del poble i d'un gran renom en la comarca.

* Sant Jaume. Són les festes populars i les més participatives. Les organisa l'Ajuntament. Els actes principals són les entrades de bous, des del carrer Major fins a la Plaça de Bous, i el bou embolat. Actualment la majoria d'activitats estan orientades al voltant de les penyes i quintades, organisades en garites.

* Sant Jaume. Són les festes populars i les més participatives. Les organisa l'Ajuntament. Els actes principals són les entrades de bous, des del carrer Major fins a la Plaça de Bous, i el [[bou embolat]]. Actualment la majoria d'activitats estan orientades al voltant de les penyes i quintades, organisades en garites.

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 29: / Llínea 29: @@
 Els primers vestigis d'assentaments humans pròxims a Ondara es localisen en les coves del Colom i del Corp (paleolític mijà) i la cova Fosca (eneolític) en la serra de Segaria, i en el cim d'esta, en un poblat ibèric.
-Sobre les distintes teories que explicarien el topònim Ondara, sembla el de Ondar, vocable ibèric que significa arenal. Especial interés tenen, per la seua proximitat al caixco urbà actual i lligat a l'arribada de colons romans a Dénia, l'aparició de vàries viles, necròpolis i ceràmica romana en les partides del Pla de la Font, Pujades i Vinyals, on s'han recuperat numerosos vestigis.
+Sobre les distintes teories que explicarien el topònim Ondara, sembla el de Ondar, vocable ibèric que significa arenal. Especial interés tenen, per la seua proximitat al caixco urbà actual i lligat a l'arribada de colons romans a [[Dénia]], l'aparició de vàries viles, necròpolis i ceràmica romana en les partides del Pla de la Font, Pujades i Vinyals, a on s'han recuperat numerosos vestigis.
-Tant el poble (cridat llavors Ondia) com el seu castell són d'orige musulmà. Existix constatació documental de que el [[El Sit|Sit Campeador]] va ocupar temporalment el castell, des d'a on va amenaçar en [[1089]] la ciutat de [[Dénia]], que pertanyia en eixe moment al rei de [[Lleida]] de la dinastia hudí Al Mundir al-Hayib.
+Tant el poble (cridat llavors Ondia) com el seu [[castell]] són d'orige musulmà. Existix constatació documental de que el [[El Sit|Sit Campeador]] va ocupar temporalment el castell, des d'a on va amenaçar en l'any [[1089]] la ciutat de [[Dénia]], que pertanyia en eixe moment al rei de [[Lleida]] de la dinastia hudí Al Mundir al-Hayib.
-Posteriorment, fon atacada per [[Alfons I el Batallador]] en el curs de la seua expedició militar per [[Andalusia]] en [[1125]]. No obstant, és el rei [[Jaume I d'Aragó]] qui va entrar en el lloc el 6 de juny de [[1244]] i l'anexiona al [[Regne de Valéncia]]. Durant este temps, el poble va pertànyer, a voltes als reis, unes atres a diversos senyors particulars, com Berenguer de Pablo, Pedro Episcopal, etc... En l'any 1323 es varen donar, població i terme, pel rei [[Jaume II]] al seu fill Pedro, Infant d'Aragó.
+Posteriorment, fon atacada per [[Alfons I el Batallador]] en el curs de la seua expedició militar per [[Andalusia]] en [[1125]]. No obstant, és el rei [[Jaume I d'Aragó]] qui va entrar en el lloc el 6 de juny de [[1244]] i l'anexiona al [[Regne de Valéncia]]. Durant este temps, el poble va pertànyer, a voltes als reis, unes atres a diversos senyors particulars, com Berenguer de Pablo, Pedro Episcopal, etc... En l'any [[1323]] es varen donar, població i terme, pel rei [[Jaume II]] al seu fill Pedro, Infant d'Aragó.
 A principis del [[sigle XVI]], Ondara serà escenari d'alguns passages bèlics de la [[guerra de les Germanies]] ([[1520]]-[[1523]]). Varen estar Vicente Peris, líder del moviment agermanat, i el Marqués de Zenete, germà de Diego Hurtado de Mendoza, virrei de Valéncia, per l'atre bando.
@@ Llínea 41: / Llínea 41: @@
 El [[sigle XVII]] serà un periodo de llenta recuperació demogràfica i econòmica, en alguns brots de [[Pesta|pesta bubònica]], fins a aplegar a la [[Guerra de Successió]], a on la seua participació activa a favor de l'Archiduc Carles d'Àustria, li va supondre, despuix de la derrota, una venjança per les tropes borbòniques. Ondara fon cremada i saquejada.
-El cultiu de la pansa fon el motor del creiximent urbanístic del [[sigle XIX]], que es va vore truncat per l'epidèmia de [[filoxera]] de principis del [[sigle XX]]; esta va acabar en l'economia local i va condenar als ondarencs a l'emigració, sobretot a l'[[Argentina]] i a l'[[Argèlia|Argèlia francesa]].
+El cultiu de la [[pansa]] fon el motor del creiximent urbanístic del [[sigle XIX]], que es va vore truncat per l'epidèmia de [[filoxera]] de principis del [[sigle XX]]; esta va acabar en l'economia local i va condenar als ondarencs a l'emigració, sobretot a l'[[Argentina]] i a l'[[Argèlia|Argèlia francesa]].
 == Geografia ==
@@ Llínea 62: / Llínea 62: @@
 == Economia ==
-La seua economia és bàsicament agrícola (cítrics), pero la seua proximitat a núcleus turístics importants ([[Dénia]], [[Xàbia]], etc...) fa que jugue un paper important el sector servicis. L'artesania a pur de vímen i palla, constituïx de la mateixa manera que en les localitats veïnes de [[Gata de Gorgos]] i [[Pedreguer]], una verdadera indústria.
+La seua economia és bàsicament agrícola (cítrics), pero la seua proximitat a núcleus turístics importants (Dénia, [[Xàbia]], etc...) fa que jugue un paper important el sector servicis. L'artesania a pur de vímen i palla, constituïx de la mateixa manera que en les localitats veïnes de [[Gata de Gorgos]] i [[Pedreguer]], una verdadera indústria.
 == Administració ==
@@ Llínea 90: / Llínea 90: @@
 == Monuments i llocs d'interés ==
-* Torre del rellonge. És l'única torre que queda en peu de les quatre en que contava l'antic castell musulmà d'Ondara. Torre del Rellonge és d'estil musulmà, i està arrematada en un campanar i en el rellonge, que en l'actualitat encara funciona manualment, en un impressionant mecanisme de principis de [[sigle XX]] i un campanar artístic.
+* Torre del rellonge. És l'única torre que queda en peu de les quatre en que contava l'antic castell musulmà d'Ondara. Torre del Rellonge és d'estil musulmà, i està arrematada en un campanar i en el [[rellonge]], que en l'actualitat encara funciona manualment, en un impressionant mecanisme de principis de [[sigle XX]] i un campanar artístic.
-* Plaça de Bous. Fon construïda entre finals del [[sigle XIX]] i principis del XX en alguns elements d'estil arabesc i en una sòlida estructura de mamposteria i morter. Fon inaugurada el 28 d'octubre de [[1901]], fon destruïda casi completament en la [[Guerra Civil Espanyola]] i reconstruïda en [[1957]].
+* Plaça de Bous. Fon construïda entre finals del [[sigle XIX]] i principis del XX en alguns elements d'estil arabesc i en una sòlida estructura de mamposteria i morter. Fon inaugurada el [[28 d'octubre]] de [[1901]], fon destruïda casi completament en la [[Guerra Civil Espanyola]] i reconstruïda en l'any [[1957]].
 == Festes ==
-* Festes Patronals. Se celebren la segona fi de semana de juliol en honor a la Verge de la Soletat. És la festa religiosa més important del poble i d'un gran renom en la comarca.
+* Festes Patronals. Se celebren la segona fi de semana de [[juliol]] en honor a la Verge de la Soletat. És la festa religiosa més important del poble i d'un gran renom en la comarca.
-* Sant Jaume. Són les festes populars i les més participatives. Les organisa l'Ajuntament. Els actes principals són les entrades de bous, des del carrer Major fins a la Plaça de Bous, i el bou embolat. Actualment la majoria d'activitats estan orientades al voltant de les penyes i quintades, organisades en garites.
+* Sant Jaume. Són les festes populars i les més participatives. Les organisa l'Ajuntament. Els actes principals són les entrades de bous, des del carrer Major fins a la Plaça de Bous, i el [[bou embolat]]. Actualment la majoria d'activitats estan orientades al voltant de les penyes i quintades, organisades en garites.
 == Enllaços externs ==