Diferència entre les revisions de "Ador"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
Situat al suroest de l'[[Horta de Gandia]], en el llímit de la [[Vall del Serpis]] en la [[Serra d'Ador]], en el marge esquerre del riu. | Situat al suroest de l'[[Horta de Gandia]], en el llímit de la [[Vall del Serpis]] en la [[Serra d'Ador]], en el marge esquerre del [[riu]]. | ||
La superfície del terme és montanyosa, a excepció del marge del riu [[Serpis]]. Les altures principals son ''Penya Roja'' (361 m.), ''Castellarets'' (283 m.), Corona (165 m.), ''Tossal'', la ''Creu'', etc. El riu [[Serpis]] servix de llímit al terme per l'est; per una estreta franja de terreny, al nort aplega a tocar el riu [[Vernissa]]. | La superfície del terme és montanyosa, a excepció del marge del riu [[Serpis]]. Les altures principals son ''Penya Roja'' (361 m.), ''Castellarets'' (283 m.), Corona (165 m.), ''Tossal'', la ''Creu'', etc. El riu [[Serpis]] servix de llímit al terme per l'est; per una estreta franja de terreny, al nort aplega a tocar el riu [[Vernissa]]. | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
== Història == | == Història == | ||
El nom d''''Ador''' és d'orige àrap, com molts en la [[Comunitat Valenciana]] i significa torn per a al rec a través de rius, sequies, assuts o canals, significat en el qual ha continuat pràcticament fins als nostres dies. Per lo general, eixos torns van des del lloc on s'agarra l'aigua cap avall d'acort a la pendent del vall o vega baix irrigació. És puix, un poble d'orige àrap, que pasà a perteneixer al [[Regne de Valéncia]] en el segle XIII, en la conquista realisada pel rei [[Jaume I d'Aragó]]. El botànic [[Antonio José de Cavanilles]] fa referència a la seua població (94 veïns a fines del segle XVIII) i a l'important collita de garrofes i olives (ademés d'atres productes) que se recollien en els seus voltants. | El nom d''''Ador''' és d'orige àrap, com molts en la [[Comunitat Valenciana]] i significa torn per a al rec a través de rius, sequies, assuts o canals, significat en el qual ha continuat pràcticament fins als nostres dies. Per lo general, eixos torns van des del lloc on s'agarra l'aigua cap avall d'acort a la pendent del vall o vega baix irrigació. És puix, un poble d'orige àrap, que pasà a perteneixer al [[Regne de Valéncia]] en el [[segle XIII]], en la conquista realisada pel rei [[Jaume I d'Aragó]]. El botànic [[Antonio José de Cavanilles]] fa referència a la seua població (94 veïns a fines del [[segle XVIII]]) i a l'important collita de [[garrofes]] i [[olives]] (ademés d'atres productes) que se recollien en els seus voltants. | ||
== Administració == | == Administració == | ||
| Llínea 70: | Llínea 70: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
L'agricultura és la base econòmica del municipi, dels [[taronger]]s constituïxen la major riquea, seguits de cereals i hortalices. En el secà hi ha garroferes, oliveres, armelers i ceps cultius que va cedint terreny als cítrics. | L'agricultura és la base econòmica del municipi, dels [[taronger]]s constituïxen la major riquea, seguits de cereals i hortalices. En el secà hi ha [[garroferes]], [[oliva|oliveres]], [[armelers]] i ceps cultius que va cedint terreny als cítrics. | ||
== Monuments == | == Monuments == | ||
| Llínea 76: | Llínea 76: | ||
== Festes locals == | == Festes locals == | ||
*'''Festes Patronals'''. Se celebren en la tercera semana d'agost, a partir del tercer dumenge de dit mes. El dilluns esta dedicat a Sant Josep, el dimarts a La Divina Aurora, el dimecres a la [[Verge de Loreto]] i el dijous al Santíssim Crist de l'Ampar. | *'''Festes Patronals'''. Se celebren en la tercera semana d'[[agost]], a partir del tercer dumenge de dit mes. El dilluns esta dedicat a Sant Josep, el dimarts a La Divina Aurora, el dimecres a la [[Verge de Loreto]] i el dijous al Santíssim Crist de l'Ampar. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||