Canvis

Diferents etapes històriques marquen el desenroll del Renaiximent:

Diferents etapes històriques marquen el desenroll del Renaiximent:

* La primera té com a espai cronològic tot el [[segle XV]], és el nomenat [[Quattrocento]] o Primer Renaixement, i comprén el Renaiximent primerenc que es desenrolla a [[Itàlia]].

* La primera té com a espai cronològic tot el [[segle XV]], és el nomenat [[Quattrocento]] o Primer Renaiximent, i comprén el Renaiximent primerenc que es desenrolla a [[Itàlia]].

* La segona, afecta el [[segle XVI]], el [[Cinquecento]] o Alt Renaiximent, i el seu domini artístic queda referit a l'[[Alt Renaiximent]], que se centra en el primer quart del segle.  

* La segona, afecta el [[segle XVI]], el [[Cinquecento]] o Alt Renaiximent, i el seu domini artístic queda referit a l'[[Alt Renaiximent]], que se centra en el primer quart del segle.  

* Esta etapa desemboca cap a [[1520]]-1530 en una reacció anticlàssica que conforma el [[Manierisme]].

* Esta etapa desemboca cap a [[1520]]-1530 en una reacció anticlàssica que conforma el [[Manierisme]].

{{principal|Arquitectura del Renaiximent}}

{{principal|Arquitectura del Renaiximent}}

[[Archiu:Santa Maria Novella.jpg|thumb|left|L'església de Santa Maria Novella, [[Florència]], la frontera fon dissenyada per [[Leon Battista Alberti]]]]

[[Archiu:Santa Maria Novella.jpg|thumb|left|L'església de Santa Maria Novella, [[Florència]], la frontera fon dissenyada per [[Leon Battista Alberti]]]]

Des de Vasari, s'acostuma a prendre la construcció de la cúpula de la Catedral de Santa Maria de les Flors a Florència, de l'arquitecte [[Filippo Brunelleschi]], com l'inici del Renaixement. No tant des del punt de vista estilístic, perquè segueix encara alguns patrons formals gòtics, sinó pel que va representar d'afirmació del valor de l'artista i el tècnic individual enfront dels gremis medievals. S'explica que Brunelleschi, després d'estar-hi treballant uns anys, va trobar la solució per a la cúpula i va voler ser recompensat en conseqüència. En negar-se els gremis a acceptar un tracte diferenciat, Brunelleschi va abandonar l'obra. Incapaços de seguir la construcció, tècnicament molt complexa, van haver de tornar a cridar Brunelleschi, qui va augmentar les seves exigències.

Des de Vasari, s'acostuma a prendre la construcció de la cúpula de la Catedral de Santa Maria de les Flors a Florència, de l'arquitecte [[Filippo Brunelleschi]], com l'inici del Renaiximent. No tant des del punt de vista estilístic, perquè segueix encara alguns patrons formals gòtics, sinó pel que va representar d'afirmació del valor de l'artista i el tècnic individual enfront dels gremis medievals. S'explica que Brunelleschi, després d'estar-hi treballant uns anys, va trobar la solució per a la cúpula i va voler ser recompensat en conseqüència. En negar-se els gremis a acceptar un tracte diferenciat, Brunelleschi va abandonar l'obra. Incapaços de seguir la construcció, tècnicament molt complexa, van haver de tornar a cridar Brunelleschi, qui va augmentar les seves exigències.

{{veure també|Cupola del Brunelleschi}}

{{veure també|Cupola del Brunelleschi}}

La unitat, la simetria i la proporció en són elements claus. En el sistema de proporcions s'observa clarament la importància de les formes geomètriques bàsiques: el [[cercle]] i el [[Quadrat (polígon)|quadrat]], l'esfera i el cub són les formes més adequades per la seva regularitat perfecta. Pel que fa als elements decoratius s'empraren les [[pilastra|pilastres]], els [[Frontó (arquitectura)|frontons]], els [[pòrtic]]s, motius [[Heràldica|heràldics]], les volutes, les [[Clau de volta|claus]]...

La unitat, la simetria i la proporció en són elements claus. En el sistema de proporcions s'observa clarament la importància de les formes geomètriques bàsiques: el [[cercle]] i el [[Quadrat (polígon)|quadrat]], l'esfera i el cub són les formes més adequades per la seva regularitat perfecta. Pel que fa als elements decoratius s'empraren les [[pilastra|pilastres]], els [[Frontó (arquitectura)|frontons]], els [[pòrtic]]s, motius [[Heràldica|heràldics]], les volutes, les [[Clau de volta|claus]]...

Des dels seus inicis, l'[[Arquitectura del Renaixement|arquitectura renaixentista]] tingué un caràcter profà i, lògicament, sorgí en una [[ciutat]] on l'[[art gòtic]] no hi havia penetrat: [[Florència]]; en canvi, a l'Europa de les grans [[catedral]]s, s'implantà amb dificultats.

Des dels seus inicis, l'[[Arquitectura del Renaiximent|arquitectura renaixentista]] tingué un caràcter profà i, lògicament, sorgí en una [[ciutat]] on l'[[art gòtic]] no hi havia penetrat: [[Florència]]; en canvi, a l'Europa de les grans [[catedral]]s, s'implantà amb dificultats.

Es va caracteritzar per l'ús de proporcions modulars, superposició d'ordres, ús de cúpules i introducció de l'ordre colossal.

Es va caracteritzar per l'ús de proporcions modulars, superposició d'ordres, ús de cúpules i introducció de l'ordre colossal.

=== Escultura ===

=== Escultura ===

{{principal|Escultura del Renaixement}}

{{principal|Escultura del Renaiximent}}

L'escultura del [[Quattrocento]] aconseguí alliberar-se plenament de les condicions del marc arquitectònic que havien determinat la plàstica medieval. L'interès dels escultors del Quattrocento se centra clarament en la figura exempta, la qual cosa no vol dir que el relleu arquitectònic desaparegui. Pel que fa als temes, el Renaixement, orientat a l'estudi de l'home, torna al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana, especialment les figures nues, tot intentant plasmar l'anatomia, la funció del cos i la seva relació amb l'espai. Els materials més preuats tornen a ser la [[pedra]] i el [[bronze]]. Novament serà [[Florència]] la ciutat capdavantera en el desenvolupament del nou estil.

L'escultura del [[Quattrocento]] aconseguí alliberar-se plenament de les condicions del marc arquitectònic que havien determinat la plàstica medieval. L'interès dels escultors del Quattrocento se centra clarament en la figura exempta, la qual cosa no vol dir que el relleu arquitectònic desaparegui. Pel que fa als temes, el Renaiximent, orientat a l'estudi de l'home, torna al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana, especialment les figures nues, tot intentant plasmar l'anatomia, la funció del cos i la seva relació amb l'espai. Els materials més preuats tornen a ser la [[pedra]] i el [[bronze]]. Novament serà [[Florència]] la ciutat capdavantera en el desenvolupament del nou estil.

==== El Quatre-cents (segle XV) ====

==== El Quatre-cents (segle XV) ====

=== Pintura ===

=== Pintura ===

{{principal|Pintura del Renaixement}}

{{principal|Pintura del Renaiximent}}

[[Fitxer:Fra Angelico 046.jpg|thumb|''La Mare de Déu de l'Anunciació'' de [[Fra Angelico]] (1400-1455).]]

[[Fitxer:Fra Angelico 046.jpg|thumb|''La Mare de Déu de l'Anunciació'' de [[Fra Angelico]] (1400-1455).]]

La pintura de Renaixement pren com a punt de partida l'afany de veritat, l'intent de representar el món com és a la realitat. [[Giotto di Bondone]] és l'antecedent més clar en aquesta consideració de la [[naturalesa]] com la gran mestra de l'artista. D'aquí en deriven les característiques pròpies de la pintura del Renaixement:

La pintura de Renaiximent pren com a punt de partida l'afany de veritat, l'intent de representar el món com és a la realitat. [[Giotto di Bondone]] és l'antecedent més clar en aquesta consideració de la [[naturalesa]] com la gran mestra de l'artista. D'aquí en deriven les característiques pròpies de la pintura del Renaiximent:

* La perspectiva lineal com a sistema per a representat les tres dimensions.

* La perspectiva lineal com a sistema per a representat les tres dimensions.

* La pintura religiosa continua tenint gran importància, amb la introducció de nous temes: el retrat, les al·legories, el paisatge i els temes mitològics són els principals.

* La pintura religiosa continua tenint gran importància, amb la introducció de nous temes: el retrat, les al·legories, el paisatge i els temes mitològics són els principals.

* Les tècniques també evolucionen tant pel que fa als suports (el llenç pren cada vegada més importància enfront dels suports tradicionals: fusta i paret) com a les pintures (introducció de la [[pintura a l'oli]], barreges de [[tremp]] i oli, [[vernís|vernissos]].

* Les tècniques també evolucionen tant pel que fa als suports (el llenç pren cada vegada més importància enfront dels suports tradicionals: fusta i paret) com a les pintures (introducció de la [[pintura a l'oli]], barreges de [[tremp]] i oli, [[vernís|vernissos]].

* Introducció dels efectes de llum i de matisos de [[color]], que arribarà a la culminació amb els grans mestres de l'Alt Renaixement.

* Introducció dels efectes de llum i de matisos de [[color]], que arribarà a la culminació amb els grans mestres de l'Alt Renaiximent.

==== Mestres del segle XV ====

==== Mestres del segle XV ====

En la pintura del [[Quattrocento]] poden distingir els [[pintor]]s que mostren una preocupació fonamental pel problema de la perspectiva i de la corporeïtat de les figures, com seria el cas de [[Masaccio]], [[Piero della Francesca]], [[Mantegna]] i els pintors que donen prioritat a la línia, al dibuix, a les formes suaus i nítides com [[Fra Angelico]] i [[Botticelli]].

En la pintura del [[Quattrocento]] poden distingir els [[pintor]]s que mostren una preocupació fonamental pel problema de la perspectiva i de la corporeïtat de les figures, com seria el cas de [[Masaccio]], [[Piero della Francesca]], [[Mantegna]] i els pintors que donen prioritat a la línia, al dibuix, a les formes suaus i nítides com [[Fra Angelico]] i [[Botticelli]].

Si Brunelleschi i Donatello són els iniciadors indiscutibles del Renaixement en arquitectura i escultura, [[Masaccio]], un altre florentí, es pot considerar el primer pintor renaixentista, ja que trenca amb l'elegància de l'últim gòtic i torna a la preocupació per la realitat que havia preconitzat [[Giotto di Bondone]] un segle abans. [[Masaccio]] ([[1401]]-[[1428]]), coneixedor i admirador de l'obra de [[Giotto di Bondone]], parteix de la seva preocupació pel volum i la monumentalitat però és capaç de donar a les seves figures una plenitud vital i una individualitat molt acusades, un cromatisme més viu i intens, i una organització de l'espai del quadre segons les lleis de la perspectiva lineal. La seva mort, en plena joventut, va fer impossible que deixés una obra tan extensa com altres pintors de la seva generació. Les obres fonamentals són els [[Pintura al fresc|frescos]] de la capella Brancacci a l'església del Carmine i el fresc de la Trinitat.

Si Brunelleschi i Donatello són els iniciadors indiscutibles del Renaiximent en arquitectura i escultura, [[Masaccio]], un altre florentí, es pot considerar el primer pintor renaixentista, ja que trenca amb l'elegància de l'últim gòtic i torna a la preocupació per la realitat que havia preconitzat [[Giotto di Bondone]] un segle abans. [[Masaccio]] ([[1401]]-[[1428]]), coneixedor i admirador de l'obra de [[Giotto di Bondone]], parteix de la seva preocupació pel volum i la monumentalitat però és capaç de donar a les seves figures una plenitud vital i una individualitat molt acusades, un cromatisme més viu i intens, i una organització de l'espai del quadre segons les lleis de la perspectiva lineal. La seva mort, en plena joventut, va fer impossible que deixés una obra tan extensa com altres pintors de la seva generació. Les obres fonamentals són els [[Pintura al fresc|frescos]] de la capella Brancacci a l'església del Carmine i el fresc de la Trinitat.

En la pintura de [[Piero della Francesca]] podem veure-hi la influència de les composicions de Masaccio i l'interès per la geometria com a element fonamental de la pintura. El seu tractat ''De prospectiva pingendi'' ([[1482]]) és una extraordinària precisió matemàtica pel que fa a les lleis de la perspectiva lineal, i aquesta preocupació queda palesa a les seves obres: ''La Flagel·lació de Crist'' ([[1459]]). Però potser l'obra cimera de Piero della Francesca són els [[Pintura al fresc|frescos]] de ''La Llegenda de la Vera Creu'' a l'església de Sant Francesc d'[[Arezzo]].

En la pintura de [[Piero della Francesca]] podem veure-hi la influència de les composicions de Masaccio i l'interès per la geometria com a element fonamental de la pintura. El seu tractat ''De prospectiva pingendi'' ([[1482]]) és una extraordinària precisió matemàtica pel que fa a les lleis de la perspectiva lineal, i aquesta preocupació queda palesa a les seves obres: ''La Flagel·lació de Crist'' ([[1459]]). Però potser l'obra cimera de Piero della Francesca són els [[Pintura al fresc|frescos]] de ''La Llegenda de la Vera Creu'' a l'església de Sant Francesc d'[[Arezzo]].

[[Andrea Mantegna]] (1430-1506), nascut a prop de Pàdua, es va formar entre aquesta ciutat i Venècia, en un ambient en què la pintura d'influència bizantina encara era molt preuada. Però el contacte amb els humanistes i l'admiració per Donatello, que havia treballat a Pàdua, determinaren l'orientació del pintor més important del Quattrocento a la Itàlia septentrional.

[[Andrea Mantegna]] (1430-1506), nascut a prop de Pàdua, es va formar entre aquesta ciutat i Venècia, en un ambient en què la pintura d'influència bizantina encara era molt preuada. Però el contacte amb els humanistes i l'admiració per Donatello, que havia treballat a Pàdua, determinaren l'orientació del pintor més important del Quattrocento a la Itàlia septentrional.

Al palau ducal de Màntua va pintar entre [[1473]] i [[1474]] un dels cicles de pintura mural més importants del Renaixement: ''La Cambra dels Esposos''.

Al palau ducal de Màntua va pintar entre [[1473]] i [[1474]] un dels cicles de pintura mural més importants del Renaiximent: ''La Cambra dels Esposos''.

[[Fra Angelico]] suposa el pont amb el gòtic. La seva pintura és intimista, quasi ingènua, encara carregada de simbolisme, però les seves arquitectures denoten un cert domini de la perspectiva i una preocupació per la llum, que l'allunya dels fons irreals del gòtic lineal. Els seus temes són religiosos.

[[Fra Angelico]] suposa el pont amb el gòtic. La seva pintura és intimista, quasi ingènua, encara carregada de simbolisme, però les seves arquitectures denoten un cert domini de la perspectiva i una preocupació per la llum, que l'allunya dels fons irreals del gòtic lineal. Els seus temes són religiosos.

Un altre corrent de la pintura del Renaixement enllaça directament amb el refinament i l'elegància del gòtic, però afegint-hi les novetats renaixentistes: perspectiva, naturalisme, estudi de l'anatomia... [[Botticelli]] ([[1444]]-[[1510]]), com altres pintors florentins, busca les línies àgils, les figures elegants voluptuoses, els fons de faula... Les seves eines són el domini de la línia, del dibuix i del color. Botticelli es va formar al taller del vell [[Filippo Lippi]], la influència del qual és evident en les primeres obres del florentí: un bon nombre de ''Verges amb el Nen'', ''La Història de Judith'', l'''Adoració dels Reis'', etc. Tot i així, ja en aquestes obres es pot veure el món formal propi de Botticelli caracteritzat pel ritme subtil dels cossos i els vestits en uns personatges que reflecteixen en el rostre una expressió malenconiosa. Les obres cabdals de Botticelli són els grans quadres de tema mitològic pintats a l'ambient de la cort del Mèdici, com ''El naixement de Venus''.

Un altre corrent de la pintura del Renaiximent enllaça directament amb el refinament i l'elegància del gòtic, però afegint-hi les novetats renaixentistes: perspectiva, naturalisme, estudi de l'anatomia... [[Botticelli]] ([[1444]]-[[1510]]), com altres pintors florentins, busca les línies àgils, les figures elegants voluptuoses, els fons de faula... Les seves eines són el domini de la línia, del dibuix i del color. Botticelli es va formar al taller del vell [[Filippo Lippi]], la influència del qual és evident en les primeres obres del florentí: un bon nombre de ''Verges amb el Nen'', ''La Història de Judith'', l'''Adoració dels Reis'', etc. Tot i així, ja en aquestes obres es pot veure el món formal propi de Botticelli caracteritzat pel ritme subtil dels cossos i els vestits en uns personatges que reflecteixen en el rostre una expressió malenconiosa. Les obres cabdals de Botticelli són els grans quadres de tema mitològic pintats a l'ambient de la cort del Mèdici, com ''El naixement de Venus''.

Estilísticament pròxim a Fra Angèlico es troba [[Fra Filippo Lippi]] ([[1406]]-[[1469]]), d'una elegància més mundana, tot i que la seva pintura és essencialment religiosa.

Estilísticament pròxim a Fra Angèlico es troba [[Fra Filippo Lippi]] ([[1406]]-[[1469]]), d'una elegància més mundana, tot i que la seva pintura és essencialment religiosa.

[[Leonardo Da Vinci]] és el gran arquetip de l'home renaixentista, igualment dotat per a la creació estètica que per a la ciència. Dues de les seves pintures, la ''Sant Cena'' i ''[[La Gioconda]]'', són exemples culminants de la història de la pintura. Ja a [[La Verge de les Roques (National Gallery)]] Leonardo s'havia mostrat com un gran mestre de la composició triangular i de les llums.

[[Leonardo Da Vinci]] és el gran arquetip de l'home renaixentista, igualment dotat per a la creació estètica que per a la ciència. Dues de les seves pintures, la ''Sant Cena'' i ''[[La Gioconda]]'', són exemples culminants de la història de la pintura. Ja a [[La Verge de les Roques (National Gallery)]] Leonardo s'havia mostrat com un gran mestre de la composició triangular i de les llums.

[[Miquel Àngel]] és fonamentalment escultor, i en conseqüència, conserva l'energia del dibuix i el desig de moviment i força. A [[volta de la Capella Sixtina]] el dinamisme arriba a la seva plenitud: obra vasta i colossal. A la seva obra hi trobem totes les arrels del [[manierisme]]: és un món dramàtic, ben diferenciat de l'equilibri i l'optimisme de l'home del primer Renaixement.

[[Miquel Àngel]] és fonamentalment escultor, i en conseqüència, conserva l'energia del dibuix i el desig de moviment i força. A [[volta de la Capella Sixtina]] el dinamisme arriba a la seva plenitud: obra vasta i colossal. A la seva obra hi trobem totes les arrels del [[manierisme]]: és un món dramàtic, ben diferenciat de l'equilibri i l'optimisme de l'home del primer Renaiximent.

[[Rafael]] destacà per l'encís de les seves Madonne, i la qualitat dels elements pictòrics -llums, composició, etc.- però la seva gran aportació està en la seva concepció espacial, en la profunditat i l'amplitud de l'espai en què es mouen les figures de les grans composicions (''La disputa del Sagramnent'', ''L'escola d'Atenes'') de les llotges vaticanes.

[[Rafael]] destacà per l'encís de les seves Madonne, i la qualitat dels elements pictòrics -llums, composició, etc.- però la seva gran aportació està en la seva concepció espacial, en la profunditat i l'amplitud de l'espai en què es mouen les figures de les grans composicions (''La disputa del Sagramnent'', ''L'escola d'Atenes'') de les llotges vaticanes.

=== Música ===

=== Música ===

{{principal|Música del Renaixement}}

{{principal|Música del Renaiximent}}

En no conèixer la música grega o romana amb tanta precisió com l'arquitectura i l'escultura, la [[Música del Renaixement|música renaixentista]] no es produí com una restauració de l'antic. La música d'aquesta època fou una culminació de l'anterior (''Ars nova'') cercant naturalitat, proporció i harmonia entre text i melodia.

En no conèixer la música grega o romana amb tanta precisió com l'arquitectura i l'escultura, la [[Música del Renaiximent|música renaixentista]] no es produí com una restauració de l'antic. La música d'aquesta època fou una culminació de l'anterior (''Ars nova'') cercant naturalitat, proporció i harmonia entre text i melodia.

Les característiques principals foren:

Les característiques principals foren:

De la [[música vocal]] religiosa en destaca:

De la [[música vocal]] religiosa en destaca:

# [[Motet]]: composició polifònica sobre textos sacres de moderada extensió. Interpretat majoritàriament en els serveis religiosos. Fou molt important durant tot el renaixement. Destaquen les figures de [[Josquin Des Prés]], [[Giovanni Pierluigi da Palestrina]] i [[Orlando di Lasso]] entre molts d'altres.

# [[Motet]]: composició polifònica sobre textos sacres de moderada extensió. Interpretat majoritàriament en els serveis religiosos. Fon molt important durant tot el Renaiximent. Destaquen les figures de [[Josquin Des Prés]], [[Giovanni Pierluigi da Palestrina]] i [[Orlando di Lasso]] entre molts d'altres.

# [[Missa (música)|Missa]]: es desenvolupa sobre les parts de l'ordinari: ''kyrie eleison''; [[Gloria in Excelsis Deo]]; [[Credo dels Apòstols|Credo]]; ''[[Sanctus]]'' i ''[[Agnus Dei]]''. Els compositors es podien basar en del cant pla però també en la música profana, a excepció de la ''Missae sine nomine'' (missa sens nom) que no estava inspirada en cap tema preexistent.

# [[Missa (música)|Missa]]: es desenvolupa sobre les parts de l'ordinari: ''kyrie eleison''; [[Gloria in Excelsis Deo]]; [[Credo dels Apòstols|Credo]]; ''[[Sanctus]]'' i ''[[Agnus Dei]]''. Els compositors es podien basar en del cant pla però també en la música profana, a excepció de la ''Missae sine nomine'' (missa sens nom) que no estava inspirada en cap tema preexistent.

=== Teatre ===

=== Teatre ===

{{AP|Teatre del Renaixement}}

{{AP|Teatre del Renaiximent}}

En aquest període les ciutats creixen molt ràpidament i apareixen nous espectadors, com els artesans o els comerciants, que demanen un teatre de diversió, sense arguments doctrinals ni polítics. Aquest nou públic farà que les companyies no hagin de sortir de gira per mostrar els seusespectacle i possibilita la creació dels primers teatres permanents, els corrales de comedias, construïts als patis interiors de les illes de cases. Així, les companyies ambulants poden estabilitzar-se en els nuclis urbans.

En aquest període les ciutats creixen molt ràpidament i apareixen nous espectadors, com els artesans o els comerciants, que demanen un teatre de diversió, sense arguments doctrinals ni polítics. Aquest nou públic farà que les companyies no hagin de sortir de gira per mostrar els seusespectacle i possibilita la creació dels primers teatres permanents, els corrales de comedias, construïts als patis interiors de les illes de cases. Així, les companyies ambulants poden estabilitzar-se en els nuclis urbans.

== Difusió europea del Renaixement ==

== Difusió europea del Renaiximent ==

Llevat del [[Renaixement hispànic]], aquest estil artístic no deixà un senyal gaire profund en els interessos estètics europeus. El Renaixement és un moviment essencialment italià i és difícil de parlar de vertader Renaixement fora de la península Itàlica. Amb tot, la pintura assolí una difusió més gran que la resta d'activitats plàstiques, fet lògic si es considera que és més fàcil exportar pintures i gravats que escultures o palaus.<ref name="art">Barnecha, E; Fernández, A.; Haro, J (1984). ''Història de l'Art''. Barcelona: editorial Vicens Vives.</ref>

Llevat del [[Renaiximent hispànic]], aquest estil artístic no deixà un senyal gaire profund en els interessos estètics europeus. El Renaiximent és un moviment essencialment italià i és difícil de parlar de vertader Renaiximent fora de la península Itàlica. Amb tot, la pintura assolí una difusió més gran que la resta d'activitats plàstiques, fet lògic si es considera que és més fàcil exportar pintures i gravats que escultures o palaus.<ref name="art">Barnecha, E; Fernández, A.; Haro, J (1984). ''Història de l'Art''. Barcelona: editorial Vicens Vives.</ref>

=== El Renaixement hispànic ===

=== El Renaiximent hispànic ===

{{principal|Renaixement hispànic}}

{{principal|Renaiximent hispànic}}

L'art renaixentista no s'imposà plenament als territoris penínsulars fins al [[segle XVI]].<ref>Per a la comprensió del temps històric, es preferible el concepte de ''Renaixement hispànic'' al de ''Renaixement espanyol'' ja que no podem analitzar els fets històrics des de la nosta visió actual.</ref>

L'art renaixentista no s'imposà plenament als territoris penínsulars fins al [[segle XVI]].<ref>Per a la comprensió del temps històric, es preferible el concepte de Renaiximent hispànic'' al de ''Renaiximent espanyol'' ja que no podem analitzar els fets històrics des de la nosta visió actual.</ref>

En l'[[arquitectura]], l'art gòtic va seguir sent l'estil predominant al llarg de tot el [[segle XV]] i principis del XVI. Hi ha influència de l'estil itàlic al palau de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] a l'[[Alhambra]] (obra de [[Pedro Machuca]]) i a la catedral de la mateixa ciutat. En canvi, l'arquitectura renaixentista hispànica es desenvolupà amb l'estil [[Juan de Herrera|herrerià]], caracteritzat per l'austeritat i la solemnitat, com el [[monestir de San Lorenzo de l'Escorial]]; i amb altres edificis d'estil [[plateresc]], caracteritzat per una decoració abundant i delicada, com en la façana de la [[universitat de Salamanca]].

En l'[[arquitectura]], l'art gòtic va seguir sent l'estil predominant al llarg de tot el [[segle XV]] i principis del XVI. Hi ha influència de l'estil itàlic al palau de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] a l'[[Alhambra]] (obra de [[Pedro Machuca]]) i a la catedral de la mateixa ciutat. En canvi, l'arquitectura renaixentista hispànica es desenvolupà amb l'estil [[Juan de Herrera|herrerià]], caracteritzat per l'austeritat i la solemnitat, com el [[monestir de San Lorenzo de l'Escorial]]; i amb altres edificis d'estil [[plateresc]], caracteritzat per una decoració abundant i delicada, com en la façana de la [[universitat de Salamanca]].

L'[[escultura]] hispànica rebé influències del Renaixement italià, però els escultors plasmaren la intensitat del sentiment religiós més que no pas la bellesa ideal. La majoria d'obres són talles de fusta de colors vius. Entre els escultors destacà [[Alonso Berruguete]].

L'[[escultura]] hispànica rebé influències del Renaiximent italià, però els escultors plasmaren la intensitat del sentiment religiós més que no pas la bellesa ideal. La majoria d'obres són talles de fusta de colors vius. Entre els escultors destacà [[Alonso Berruguete]].

La [[pintura]] es caracteritzà per la preocupació de la perspectiva i les mesures anatòmiques, l'aplicació de diverses gammes tonal en els colors i les ombres seguint els ensenyaments italians. [[El Greco]] sobresurtí sobre de tots els altres pintors. Feu pintures religioses i retrats amb un estil molt original, ple de dramatisme i moviment; destacà per l'ús del color i les figures allargades. De la seva obra, molt àmplia, destaca ''[[L'enterrament del comte d'Orgaz]]'', extraordinària pintura classicista de la composició, amb característiques manieristes i contrastos de llum. Un altre autor destacat fou en [[Luis de Morales]].

La [[pintura]] es caracteritzà per la preocupació de la perspectiva i les mesures anatòmiques, l'aplicació de diverses gammes tonal en els colors i les ombres seguint els ensenyaments italians. [[El Greco]] sobresurtí sobre de tots els altres pintors. Feu pintures religioses i retrats amb un estil molt original, ple de dramatisme i moviment; destacà per l'ús del color i les figures allargades. De la seva obra, molt àmplia, destaca ''[[L'enterrament del comte d'Orgaz]]'', extraordinària pintura classicista de la composició, amb característiques manieristes i contrastos de llum. Un altre autor destacat fou en [[Luis de Morales]].

=== El Renaixement nòrdic ===

=== El Renaiximent nòrdic ===

[[Albrecht Dürer]] (1471-1528) és l'artista més universal del Renaiximent alemany per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art. La seva obra ja fou reconeguda i admirada en tot Europa en vida i imposà l'empremta de l'artista modern, enllaçant la reflexió teòrica amb la transició decisiva entre la pràctica medieval i l'idealisme renaixentista. Exercí una profunda influència en els artistes del [[segle XVI]] del seu propi país i dels [[Països Baixos]]. Dürer va comprendre la imperiositat d'adquirir un coneixement racional de la producció artística.

 

[[Albrecht Dürer]] (1471-1528) és l'artista més universal del Renaixement alemany per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art. La seva obra ja fou reconeguda i admirada en tot Europa en vida i imposà l'empremta de l'artista modern, enllaçant la reflexió teòrica amb la transició decisiva entre la pràctica medieval i l'idealisme renaixentista. Exercí una profunda influència en els artistes del [[segle XVI]] del seu propi país i dels [[Països Baixos]]. Dürer va comprendre la imperiositat d'adquirir un coneixement racional de la producció artística.

Després de la [[Reforma protestant|Reforma]] el mecenatge de la noblesa alemanya se centrà en primer lloc en l'arquitectura, per la capacitat d'aquesta per a mostrar el poder i prestigi dels governants. Així a mitjans del segle XVI s'amplia el castell d'Heidelberg, seguint les directrius clàssiques. Tanmateix, la majoria dels prínceps alemanys varen preferir conservar les obres gòtiques, limitant-se a decorar-les amb ornamentació renaixentista. Els emperadors [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] i la família [[Fugger]] foren els més importants mecenes, destacant-se la protecció de [[Johannes Kepler]] i [[Tycho Brahe]].

Després de la [[Reforma protestant|Reforma]] el mecenatge de la noblesa alemanya se centrà en primer lloc en l'arquitectura, per la capacitat d'aquesta per a mostrar el poder i prestigi dels governants. Així a mitjans del segle XVI s'amplia el castell d'Heidelberg, seguint les directrius clàssiques. Tanmateix, la majoria dels prínceps alemanys varen preferir conservar les obres gòtiques, limitant-se a decorar-les amb ornamentació renaixentista. Els emperadors [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] i la família [[Fugger]] foren els més importants mecenes, destacant-se la protecció de [[Johannes Kepler]] i [[Tycho Brahe]].

=== El Renaixement als Països Baixos ===

=== El Renaiximent als Països Baixos ===

Alhora que es desenvolupava a Itàlia el Cinquecento italià, l'anomenada [[pintura flamenca]] arribà a un desenvolupament notable. Aquesta escola es féu cèlebre pel seu notable naturalisme, tret que comparteix amb els mestres italians. Alguns grans noms de l'època foren els paisatgistes [[Joachim Patinir]] i [[Quentin Matsys el Jove]]; el retratista [[Anthonis Mor]], [[el Bosch]]; [[Pieter Brueghel el Vell]] i [[Gaspar Baiton]]. Posteriorment s'enfocà la [[literatura]] amb els millors autors de l'època.

Alhora que es desenvolupava a Itàlia el Cinquecento italià, l'anomenada [[pintura flamenca]] arribà a un desenvolupament notable. Aquesta escola es féu cèlebre pel seu notable naturalisme, tret que comparteix amb els mestres italians. Alguns grans noms de l'època foren els paisatgistes [[Joachim Patinir]] i [[Quentin Matsys el Jove]]; el retratista [[Anthonis Mor]], [[el Bosch]]; [[Pieter Brueghel el Vell]] i [[Gaspar Baiton]]. Posteriorment s'enfocà la [[literatura]] amb els millors autors de l'època.

== Artistes rellevants del Renaixement ==

== Artistes rellevants del Renaiximent ==

* [[Fra Angelico]]

* [[Fra Angelico]]

== Vegeu també ==

== Vegeu també ==

* [[Humanisme]]

* [[Humanisme]]

* [[Arquitectura del Renaixement]]

* [[Arquitectura del Renaiximent]]

* [[Classicisme]]

* [[Classicisme]]

* [[Literatura renaixentista]]

* [[Literatura renaixentista]]

* [[Renaixement francès]]

* [[Renaiximent francès]]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.rensoc.org.uk/ Society for Renaissance Studies]

* [http://www.rensoc.org.uk/ Society for Renaissance Studies]

* [http://www.festadelrenaixement.org/ Festa del Renaiximent a Tortosa]

* [http://www.festadelrenaixement.org/ Festa del Renaixement a Tortosa]

 

 

[[Categoria:Renaixement| ]]

[[Categoria:Renaiximent| ]]

[[Categoria:Edat moderna]]

[[Categoria:Edat moderna]]

[[Categoria:Períodes històrics]]

[[Categoria:Períodes històrics]]

[[Categoria:Renaiximent]]

[[Categoria:Renaiximent]]