Diferència entre les revisions de "Renaiximent"
| Llínea 210: | Llínea 210: | ||
=== El Renaiximent hispànic === | === El Renaiximent hispànic === | ||
{{principal|Renaiximent hispànic}} | {{principal|Renaiximent hispànic}} | ||
L'art renaixentista no s'imposà plenament als territoris | L'art renaixentista no s'imposà plenament als territoris peninsulars fins al [[segle XVI]].<ref>Per a la comprensió del temps històric, es preferible el concepte de Renaiximent hispànic'' al de ''Renaiximent espanyol'' ja que no podem analisar els fets històrics des de la nostra visió actual.</ref> | ||
En l'[[arquitectura]], l'art gòtic va seguir sent l'estil predominant al llarc de tot el [[segle XV]] i principis del XVI. Hi ha influència de l'estil itàlic al palau de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] a l'[[Alhambra]] (obra de [[Pedro Machuca]]) i a la catedral de la mateixa ciutat. En canvi, l'arquitectura renaixentista hispànica es | En l'[[arquitectura]], l'art gòtic va seguir sent l'estil predominant al llarc de tot el [[segle XV]] i principis del XVI. Hi ha influència de l'estil itàlic al palau de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] a l'[[Alhambra]] (obra de [[Pedro Machuca]]) i a la catedral de la mateixa ciutat. En canvi, l'arquitectura renaixentista hispànica es desenrollà en l'estil [[Juan de Herrera|herrerià]], caracterisat per l'austeritat i la solemnitat, com el [[monasteri de San Lorenzo de l'Escorial]]; i en atres edificis d'estil [[plateresc]], caracterisat per una decoració abundant i delicada, com en la frontera de la [[universitat de Salamanca]]. | ||
L'[[escultura]] hispànica rebé influències del Renaiximent italià, pero els escultors plasmaren la intensitat del sentiment religiós més que no pas la bellea ideal. La majoria d'obres són talles de fusta de colors vius. Entre els escultors destacà [[Alonso Berruguete]]. | L'[[escultura]] hispànica rebé influències del Renaiximent italià, pero els escultors plasmaren la intensitat del sentiment religiós més que no pas la bellea ideal. La majoria d'obres són talles de fusta de colors vius. Entre els escultors destacà [[Alonso Berruguete]]. | ||
La [[pintura]] es caracterisà per la preocupació de la perspectiva i les mesures anatòmiques, l'aplicació de diverses | La [[pintura]] es caracterisà per la preocupació de la perspectiva i les mesures anatòmiques, l'aplicació de diverses games tonal en els colors i les ombres seguint les ensenyances italianes. [[El Greco]] sobresurtí sobre de tots els alatres tres pintors. Feu pintures religioses i retrats en un estil molt original, ple de dramatisme i moviment; destacà per l'us del color i les figures allargades. De la seua obra, molt àmplia, destaca ''[[L'enterrament del comte d'Orgaz]]'', extraordinària pintura classicista de la composició, en característiques manieristes i contrasts de llum. Un atre autor destacat fon en [[Luis de Morales]]. | ||
=== El Renaiximent nòrdic === | === El Renaiximent nòrdic === | ||
El Renaiximent artístic no | El Renaiximent artístic no fon a Alemanya una tentativa de resurrecció de l'art clàssic, sino una renovació intensa de l'esperit germànic, motivat per la [[Reforma protestant]]. | ||
[[Albrecht Dürer]] (1471-1528) és l'artista més universal del Renaiximent alemany per les | [[Albrecht Dürer]] (1471-1528) és l'artista més universal del Renaiximent alemany per les seues pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art. La seua obra ya fon reconeguda i admirada en tot Europa en vida i impostà l'imprenta de l'artista modern, enllaçant la reflexió teòrica en la transició decisiva entre la pràctica medieval i l'idealisme renaixentista. Eixercí una profunda influència en els artistes del [[segle XVI]] del seu propi país i dels [[Països Baixos]]. Dürer va comprendre la imperiositat d'adquirir un coneiximent racional de la producció artística. | ||
Després de la [[Reforma protestant|Reforma]] el | Després de la [[Reforma protestant|Reforma]] el mecenage de la noblea alemana se centrà en primer lloc en l'arquitectura, per la capacitat d'esta per a mostrar el poder i prestigi dels governants. Així a mijans del segle XVI s'amplia el castell d'Heidelberg, seguint les directrius clàssiques. No obstant, la majoria dels prínceps alemanys varen preferir conservar les obres gòtiques, llimitant-se a decorar-les en ornamentació renaixentista. Els emperadors [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] i la família [[Fugger]] foren els més importants mecenes, destacant-se la protecció de [[Johannes Kepler]] i [[Tycho Brahe]]. | ||
=== El Renaiximent als Països Baixos === | === El Renaiximent als Països Baixos === | ||
A l'hora que es desenrollava a Itàlia el Cinquecento italià, la nomenada [[pintura flamenca]] arribà a un desenroll notable. Esta escola es feu célebre pel seu notable naturalisme, tret que compartix en els mestres italians. Alguns grans noms de l'época foren els paisagistes [[Joachim Patinir]] i [[Quentin Matsys el Jove]]; el retratista [[Anthonis Mor]], [[el Bosch]]; [[Pieter Brueghel el Vell]] i [[Gaspar Baiton]]. Posteriorment s'enfocà la [[lliteratura]] en els millors autors de l'época. | |||
== Artistes rellevants del Renaiximent == | == Artistes rellevants del Renaiximent == | ||