Diferència entre les revisions de "Renaiximent"
mSense resum d'edició |
|||
| Llínea 81: | Llínea 81: | ||
:# La '''tornada a l'Antiguetat'''. Resorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els [[ordes clàssics]], la utilisació de motius formals i plàstics antics, la incorporació d'antigues creences, els temes de [[mitologia]], d'[[història]], així com l'adopció d'antics elements simbòlics. Alhora hi ha una voluntat d'estudi dels monuments antics i de teorisació sobre els sistemes de proporcions per captar l'esperit del classicisme i no només les seues formes. Per tant no en serà una còpia servil, sino la penetració i el coneiximent de les lleis que sustenten l'art clàssic. | :# La '''tornada a l'Antiguetat'''. Resorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els [[ordes clàssics]], la utilisació de motius formals i plàstics antics, la incorporació d'antigues creences, els temes de [[mitologia]], d'[[història]], així com l'adopció d'antics elements simbòlics. Alhora hi ha una voluntat d'estudi dels monuments antics i de teorisació sobre els sistemes de proporcions per captar l'esperit del classicisme i no només les seues formes. Per tant no en serà una còpia servil, sino la penetració i el coneiximent de les lleis que sustenten l'art clàssic. | ||
:# Resorgiment d'una '''nova relació en la [[Naturalea]]''' com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que s'assembla més al natural i esta imitació no és incompatible en la investigació de la bellea ideal en el sentit [[Plató|platònic]], ya que l'artista ha de seleccionar les formes per captar la bellea. En conseqüència esta nova relació en la naturalea va unida a una concepció ideal i realista de la ciència. La [[matemàtica]] es convertirà en la principal ajuda d'un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellea. L'aspiració d'accedir a la veritat de la Naturalea, com en l'Antiguetat, no s'orienta a fer el coneiximent de fenomen casual, sino a fer la penetració de la idea. | :# Resorgiment d'una '''nova relació en la [[Naturalea]] '''com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que s'assembla més al natural i esta imitació no és incompatible en la investigació de la bellea ideal en el sentit [[Plató|platònic]], ya que l'artista ha de seleccionar les formes per captar la bellea. En conseqüència esta nova relació en la naturalea va unida a una concepció ideal i realista de la ciència. La [[matemàtica]] es convertirà en la principal ajuda d'un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellea. L'aspiració d'accedir a la veritat de la Naturalea, com en l'Antiguetat, no s'orienta a fer el coneiximent de fenomen casual, sino a fer la penetració de la idea. | ||
:# L''''actitut antropocèntrica''': «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva llineal, tant per a proyectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l'escultura. Esta nova predisposició artística és essencialment cultural i presupon en l'artista una formació científica que, a l'hora, li permet lliberar-se d'actituts medievals. | :# L''''actitut antropocèntrica''': «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva llineal, tant per a proyectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l'escultura. Esta nova predisposició artística és essencialment cultural i presupon en l'artista una formació científica que, a l'hora, li permet lliberar-se d'actituts medievals. | ||
| Llínea 245: | Llínea 245: | ||
* [[Ginés Pérez de la Parra]], compositor i músic valencià. | * [[Ginés Pérez de la Parra]], compositor i músic valencià. | ||
* [[El Greco]], arquitecte i pintor grec. | * [[El Greco]], arquitecte i pintor grec. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 263: | Llínea 253: | ||
* [[Renaiximent francés]] | * [[Renaiximent francés]] | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
*Guillén, Claudio''Entre lo uno y lo diverso'', Barcelona, Editorial Crítica, 1985. | *Guillén, Claudio''Entre lo uno y lo diverso'', Barcelona, Editorial Crítica, 1985. | ||
*Marchese, Angelo / Forradellas, Joaquín, ''Diccionario de retórica, crítica y terminología literaria'', Barcelona, Ariel, 1986. | *Marchese, Angelo / Forradellas, Joaquín, ''Diccionario de retórica, crítica y terminología literaria'', Barcelona, Ariel, 1986. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||