Diferència entre les revisions de "Renaiximent"
m Text reemplaça - 'després' a 'despuix' |
m Text reemplaça - 'així' a 'aixina' |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
{{història universal}} | {{història universal}} | ||
Des del [[segle XIII]] es produïx a [[Europa]] un seguit de transformacions que anuncien la fi de l'[[edat mijana]] i l'aparició d'una nova era. Estes transformacions prenen un ritme accelerat al llarc del [[segle XV]]. El pas de l'edat mijana a la modernitat s'anuncia per: | Des del [[segle XIII]] es produïx a [[Europa]] un seguit de transformacions que anuncien la fi de l'[[edat mijana]] i l'aparició d'una nova era. Estes transformacions prenen un ritme accelerat al llarc del [[segle XV]]. El pas de l'edat mijana a la modernitat s'anuncia per: | ||
* El resorgiment del [[comerç]] i de la [[ciutat|vida urbana]], especialment a [[Flandes]] i a [[Itàlia]]. La [[ciutat]] es convertix en centre econòmic i polític, | * El resorgiment del [[comerç]] i de la [[ciutat|vida urbana]], especialment a [[Flandes]] i a [[Itàlia]]. La [[ciutat]] es convertix en centre econòmic i polític, aixina com cultural i artístic. | ||
* L'aparició de la burguesia com a classe social ascendent. | * L'aparició de la burguesia com a classe social ascendent. | ||
* L'aparició de poders monàrquics forts. | * L'aparició de poders monàrquics forts. | ||
| Llínea 80: | Llínea 80: | ||
De forma genèrica se pot establir les característiques artístiques del Renaiximent en tres: | De forma genèrica se pot establir les característiques artístiques del Renaiximent en tres: | ||
:# La '''tornada a l'Antiguetat'''. Resorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els [[ordes clàssics]], la utilisació de motius formals i plàstics antics, la incorporació d'antigues creences, els temes de [[mitologia]], d'[[història]], | :# La '''tornada a l'Antiguetat'''. Resorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els [[ordes clàssics]], la utilisació de motius formals i plàstics antics, la incorporació d'antigues creences, els temes de [[mitologia]], d'[[història]], aixina com l'adopció d'antics elements simbòlics. Alhora hi ha una voluntat d'estudi dels monuments antics i de teorisació sobre els sistemes de proporcions per captar l'esperit del classicisme i no només les seues formes. Per tant no en serà una còpia servil, sino la penetració i el coneiximent de les lleis que sustenten l'art clàssic. | ||
:# Resorgiment d'una '''nova relació en la [[Naturalea]] '''com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que s'assembla més al natural i esta imitació no és incompatible en la investigació de la bellea ideal en el sentit [[Plató|platònic]], ya que l'artista ha de seleccionar les formes per captar la bellea. En conseqüència esta nova relació en la naturalea va unida a una concepció ideal i realista de la ciència. La [[matemàtica]] es convertirà en la principal ajuda d'un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellea. L'aspiració d'accedir a la veritat de la Naturalea, com en l'Antiguetat, no s'orienta a fer el coneiximent de fenomen casual, sino a fer la penetració de la idea. | :# Resorgiment d'una '''nova relació en la [[Naturalea]] '''com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que s'assembla més al natural i esta imitació no és incompatible en la investigació de la bellea ideal en el sentit [[Plató|platònic]], ya que l'artista ha de seleccionar les formes per captar la bellea. En conseqüència esta nova relació en la naturalea va unida a una concepció ideal i realista de la ciència. La [[matemàtica]] es convertirà en la principal ajuda d'un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellea. L'aspiració d'accedir a la veritat de la Naturalea, com en l'Antiguetat, no s'orienta a fer el coneiximent de fenomen casual, sino a fer la penetració de la idea. | ||
:# L''''actitut antropocèntrica''': «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva llineal, tant per a proyectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l'escultura. Esta nova predisposició artística és essencialment cultural i presupon en l'artista una formació científica que, a l'hora, li permet lliberar-se d'actituts medievals. | :# L''''actitut antropocèntrica''': «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva llineal, tant per a proyectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l'escultura. Esta nova predisposició artística és essencialment cultural i presupon en l'artista una formació científica que, a l'hora, li permet lliberar-se d'actituts medievals. | ||
| Llínea 99: | Llínea 99: | ||
Es va caracterisar per l'us de proporcions modulars, superposició d'órdens, us de cúpules i introducció de l'orde colossal. | Es va caracterisar per l'us de proporcions modulars, superposició d'órdens, us de cúpules i introducció de l'orde colossal. | ||
En el Quattrocento fon freqüent recórrer a columnes i pilastres adossades, als capitells clàssics (en preferència el corinti, tot i que substituint els caulicles per figures fantàstiques o d'animals), els fusts llisos i l'[[arc de mig punt]], a la volta de canó i d'aresta, | En el Quattrocento fon freqüent recórrer a columnes i pilastres adossades, als capitells clàssics (en preferència el corinti, tot i que substituint els caulicles per figures fantàstiques o d'animals), els fusts llisos i l'[[arc de mig punt]], a la volta de canó i d'aresta, aixina com a cobertes de fusta en cassetons. | ||
==== Els arquitectes del Quatrocentto (segle XV) ==== | ==== Els arquitectes del Quatrocentto (segle XV) ==== | ||
| Llínea 150: | Llínea 150: | ||
[[Fra Angelico]] supón el pont en el gòtic. La seua pintura és intimista, quasi ingènua, encara carregada de simbolisme, pero les seues arquitectures denoten un cert domini de la perspectiva i una preocupació per la llum, que l'allunta dels fons irreals del gòtic llineal. Els seus temes són religiosos. | [[Fra Angelico]] supón el pont en el gòtic. La seua pintura és intimista, quasi ingènua, encara carregada de simbolisme, pero les seues arquitectures denoten un cert domini de la perspectiva i una preocupació per la llum, que l'allunta dels fons irreals del gòtic llineal. Els seus temes són religiosos. | ||
Un atre corrent de la pintura del Renaiximent enllaça directament en el refinament i l'elegància del gòtic, pero afegint-hi les novetats renaixentistes: perspectiva, naturalisme, estudi de l'anatomia... [[Botticelli]] ([[1444]]-[[1510]]), com atres pintors florentins, busca les llínies àgils, les figures elegants voluptuoses, els fons de faula... Les seues ferramentes són el domini de la llínia, del dibuix i del color. Botticelli es va formar al taller del vell [[Filippo Lippi]], la influència del qual és evident en les primeres obres del florentí: un bon nombre de ''Verges en el Nen'', ''La Història de Judith'', l'''Adoració dels Reis'', etc. Tot i | Un atre corrent de la pintura del Renaiximent enllaça directament en el refinament i l'elegància del gòtic, pero afegint-hi les novetats renaixentistes: perspectiva, naturalisme, estudi de l'anatomia... [[Botticelli]] ([[1444]]-[[1510]]), com atres pintors florentins, busca les llínies àgils, les figures elegants voluptuoses, els fons de faula... Les seues ferramentes són el domini de la llínia, del dibuix i del color. Botticelli es va formar al taller del vell [[Filippo Lippi]], la influència del qual és evident en les primeres obres del florentí: un bon nombre de ''Verges en el Nen'', ''La Història de Judith'', l'''Adoració dels Reis'', etc. Tot i aixina, ja en aquestes obres es pot vore el món formal propi de Botticelli caracterisat pel ritme subtil dels cossos i els vestits en uns personatges que reflecteixen en el rostre una expressió malenconiosa. Les obres cabdals de Botticelli són els grans quadres de tema mitològic pintats a l'ambient de la cort del Mèdici, com ''El naixement de Venus''. | ||
Estilísticament pròxim a Fra Angèlico es troba [[Fra Filippo Lippi]] ([[1406]]-[[1469]]), d'una elegància més mundana, tot i que la seva pintura és essencialment religiosa. | Estilísticament pròxim a Fra Angèlico es troba [[Fra Filippo Lippi]] ([[1406]]-[[1469]]), d'una elegància més mundana, tot i que la seva pintura és essencialment religiosa. | ||