Diferència entre les revisions de "Muralla àrap de Valéncia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

La '''Muralla àrap de Valéncia''' (Madinat al-Turab), era una muralla defensiva que va començar a construir-se en el [[sigle XI]] al voltant del caixco antic de [[Valéncia]], pel net d'Almanzor [[Abd al-Aziz ibn Amir]] (lo mateix que atres grans obres publiques), i de la que encara se conserven restos menors.

~~Després~~ de la caiguda del ''[[Califat de Còrdova]] '', al principi del [[sigle XI]], Valéncia es va convertir en capital de la [[Taifa de Valéncia]], i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic.

Despuix de la caiguda del ''[[Califat de Còrdova]] '', al principi del [[sigle XI]], Valéncia es va convertir en capital de la [[Taifa de Valéncia]], i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic.

La muralla d'Abd al-Aziz fon reforçada en el [[sigle XII]] i va perdurar durant més d'un sigle fins que ya despuix de la reconquista fon alçada una nova, seguint un perímetro major.

Llínea 8:

El geógraf i historiador Abd al-Razi que va viure en el [[sigle X]], descriu a Valéncia com una ciutat amurallada de quatre portes. El seu traçat correspondria a la típica planificació de ciutat romana en '''"cardo"''' i '''"documanus"'''<ref>La Muralla Islàmica de Valéncia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna), 03-05-2009.</ref>

~~Després~~ l'atac bereber del any [[1010]] o [[1011]] que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la necessitat de construir una nova muralla. Aixina durant el regnat del citat Abd al-Aziz ibn Amir([[1021]]-[[1061]]), net d'Almanzor, es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població.

Despuix l'atac bereber del any [[1010]] o [[1011]] que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la necessitat de construir una nova muralla. Aixina durant el regnat del citat Abd al-Aziz ibn Amir([[1021]]-[[1061]]), net d'Almanzor, es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població.

Segons la descripció que nos ha llegat el geógraf [[al-Udri]](¿-[[1085]]), Valéncia era una de les més grans ciutats d'[[al-Àndalus]], la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota al-Àndalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert és que els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set.

Llínea 72:

Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla varen ser el lloc i conquiste del Cid, si be degut a la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades.

*En la primavera del [[1065]] va arribar a [[Valéncia]] [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. ~~Després~~ de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail varen eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es varen rebolicar i varen causar una gran derrota als valencians.

*En la primavera del [[1065]] va arribar a [[Valéncia]] [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. Despuix de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail varen eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es varen rebolicar i varen causar una gran derrota als valencians.

Un poeta musulmà relata lo que succeïx:

Llínea 89:

:Alguns cristians de l'interior varen eixir a viure als ravals.

:En setembre de l'any [[1093]], va canviar de campament i es va instalar en [[la Roqueta]]. El sege es va estretir i la situació de la ciutat fon calamitosa, segons les cròniques fon un dels sitis més durs de l'història d'[[Espanya]]. ~~Després~~ de menjar-se a tots els animals de la ciutat, els habitants varen passar al canibalisme. Varen menjar cuiros bollits i qualsevol cosa que poguera emportar-se a la boca. Va aparéixer la pesta.

:En setembre de l'any [[1093]], va canviar de campament i es va instalar en [[la Roqueta]]. El sege es va estretir i la situació de la ciutat fon calamitosa, segons les cròniques fon un dels sitis més durs de l'història d'[[Espanya]]. Despuix de menjar-se a tots els animals de la ciutat, els habitants varen passar al canibalisme. Varen menjar cuiros bollits i qualsevol cosa que poguera emportar-se a la boca. Va aparéixer la pesta.

:Els que eixien de la ciutat patien distintes sorts, els jóvens eren venuts als comerciants que esperaven en els campaments de meu Cid com a esclaus, les dones violades i venudes, i els hòmens cremats vius enfront de les muralles.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 La '''Muralla àrap de Valéncia''' (Madinat al-Turab),  era una muralla defensiva que va començar a construir-se en el [[sigle XI]] al voltant del caixco antic de [[Valéncia]], pel net d'Almanzor [[Abd al-Aziz ibn Amir]] (lo mateix que atres grans obres publiques), i de la que encara se conserven restos menors.
-Després de la caiguda del ''[[Califat de Còrdova]] '', al principi del [[sigle XI]], Valéncia es va convertir en capital de la [[Taifa de Valéncia]], i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic.
+Despuix de la caiguda del ''[[Califat de Còrdova]] '', al principi del [[sigle XI]], Valéncia es va convertir en capital de la [[Taifa de Valéncia]], i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic.
 La muralla d'Abd al-Aziz fon reforçada en el [[sigle XII]] i va perdurar durant més d'un sigle fins que ya despuix de la reconquista fon alçada una nova, seguint un perímetro major.
@@ Llínea 8: / Llínea 8: @@
 El geógraf i historiador Abd al-Razi que va viure en el [[sigle X]], descriu a Valéncia com una ciutat amurallada de quatre portes. El seu traçat correspondria  a la típica planificació de ciutat romana en '''"cardo"''' i '''"documanus"'''<ref>La Muralla Islàmica de Valéncia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna),  03-05-2009.</ref>
-Després l'atac bereber del any [[1010]] o [[1011]] que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la  necessitat de construir una nova muralla. Aixina durant el regnat del citat Abd al-Aziz ibn Amir([[1021]]-[[1061]]), net d'Almanzor,  es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població.
+Despuix l'atac bereber del any [[1010]] o [[1011]] que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la  necessitat de construir una nova muralla. Aixina durant el regnat del citat Abd al-Aziz ibn Amir([[1021]]-[[1061]]), net d'Almanzor,  es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població.
 Segons la descripció que nos ha llegat el geógraf [[al-Udri]](¿-[[1085]]), Valéncia era una de les més grans ciutats d'[[al-Àndalus]], la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota al-Àndalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert és que  els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set.
@@ Llínea 72: / Llínea 72: @@
 Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla varen ser el lloc i  conquiste del Cid,  si be degut a  la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades.
-*En la primavera del [[1065]] va arribar a [[Valéncia]] [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. Després de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail varen eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es varen rebolicar i varen causar una gran derrota als valencians.
+*En la primavera del [[1065]] va arribar a [[Valéncia]] [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. Despuix de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail varen eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es varen rebolicar i varen causar una gran derrota als valencians.
 Un poeta musulmà relata lo que succeïx:
@@ Llínea 89: / Llínea 89: @@
 :Alguns cristians de l'interior varen eixir a viure als ravals.
-:En setembre de l'any [[1093]], va canviar de campament i es va instalar en [[la Roqueta]]. El sege es va estretir i la situació de la ciutat fon calamitosa, segons les cròniques fon un dels sitis més durs de l'història d'[[Espanya]]. Després de menjar-se a tots els animals de la ciutat, els habitants varen passar al canibalisme. Varen menjar cuiros bollits i qualsevol cosa que poguera emportar-se a la boca. Va aparéixer la pesta.
+:En setembre de l'any [[1093]], va canviar de campament i es va instalar en [[la Roqueta]]. El sege es va estretir i la situació de la ciutat fon calamitosa, segons les cròniques fon un dels sitis més durs de l'història d'[[Espanya]]. Despuix de menjar-se a tots els animals de la ciutat, els habitants varen passar al canibalisme. Varen menjar cuiros bollits i qualsevol cosa que poguera emportar-se a la boca. Va aparéixer la pesta.
 :Els que eixien de la ciutat patien distintes sorts, els jóvens eren venuts als comerciants que esperaven en els campaments de meu Cid com a esclaus, les dones violades i venudes, i els hòmens cremats vius enfront de les muralles.