32 451
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En l'any [[1823]] se li donà de baixa en la revista del més de juliol, “per haver-se absentat en fi de març, i ignorant el seu parador”. No obstant, el 21 d'octubre de [[1825]] se li concedí l'escut de distinció, establit per a recompensar a tots aquells que havien abraçat la causa del Sobirà.
En l'any [[1823]] se li donà de baixa en la revista del més de juliol, “per haver-se absentat en fi de març, i ignorant el seu parador”. No obstant, el 21 d'octubre de [[1825]] se li concedí l'escut de distinció, establit per a recompensar a tots aquells que havien abraçat la causa del Sobirà.
El full de servicis que va presentar, del Regiment de Cavalleria 7.º Provisional o Valéncia (abans Llancers del General), acredita que es va incorporar a l'Eixèrcit Real el 21 de març de [[1823]] i prengué part —entre eixa data i el 7 d'octubre— en els dos llocs contra Valéncia i en l'entrada en dita plaça, en l'Eixèrcit aliat, i en diverses accions —en la [[província d'Alacant]]— en els voltants de dita capital, [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Sant Vicente del Raspeig]].
El full de servicis que va presentar, del Regiment de Cavalleria 7.º Provisional o Valéncia (abans Llancers del General), acredita que es va incorporar a l'Eixèrcit Real el 21 de març de [[1823]] i prengué part —entre eixa data i el 7 d'octubre— en els dos llocs contra Valéncia i en l'entrada en dita plaça, en l'Eixèrcit aliat, i en diverses accions —en la [[província d'Alacant]]— en els voltants de dita capital, [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Sant Vicent del Raspeig]].
El 9 d'agost de [[1824]] se li concedí el grau de tinent coronel i l'1 d'octubre de [[1825]] es va vore obligat a retornar al Cos d'Invàlits, passant a la situació de retirat l'1 de juny de [[1829]].
(Secció per completar)
Havent enviudat i trobant-se, com ell mateixa descriu, “agobiat dels seus mals i sense tindre qui li prestara consol o fera els medicaments necessaris per a calmar les incomoditats que li causaven les seues mal tancades ferides”, en [[1846]] solicità i obtingué permís per a casar-se en segones núpcies en Valentina Teresa Cuevas Cavaller, de dèsset anys d'edat.
L'1 de decembre de [[1850]] passà destinat al quarter d'Invàlits d'[[Atocha]] ([[Madrit]]), sent ascendit a comandant de Cavalleria en antiguetat de 13 de juliol de [[1854]], en atenció als rellevants i distinguits servicis que havia prestat en la seua dilatada carrera.
Antonio Chover fallí el 2 de maig de l'any 1858. Se desconeix el seu lloc de falliment.
== Referències ==
== Referències ==
* [https://historia-hispanica.rah.es/biografias/11205-antonio-miguel-chover-sanchez Antonio Miguel Chover Sánchez - Real Acadèmia de l'Història]
* [https://historia-hispanica.rah.es/biografias/11205-antonio-miguel-chover-sanchez Antonio Miguel Chover Sánchez - Real Acadèmia de l'Història]