Canvis

=== Pintura ===

=== Pintura ===

{{principal|Pintura del Renaiximent}}

{{principal|Pintura del Renaiximent}}

[[Fitxer:Fra Angelico 046.jpg|thumb|''La Mare de Déu de l'Anunciació'' de [[Fra Angelico]] (1400-1455).]]

[[Archiu:Fra Angelico 046.jpg|thumb|''La Mare de Déu de l'Anunciació'' de [[Fra Angelico]] (1400-1455).]]

La pintura de Renaiximent pren com a punt de partida l'afany de veritat, l'intent de representar el món com és a la realitat. [[Giotto di Bondone]] és l'antecedent més clar en aquesta consideració de la [[naturalesa]] com la gran mestra de l'artista. D'aquí en deriven les característiques pròpies de la pintura del Renaiximent:

La pintura de Renaiximent pren com a punt de partida l'afany de veritat, l'intent de representar el món com és a la realitat. [[Giotto di Bondone]] és l'antecedent més clar en esta consideració de la [[naturalea]] com la gran mestra de l'artista. D'aquí en deriven les característiques pròpies de la pintura del Renaiximent:

* La perspectiva llineal com a sistema per a representat les tres dimensions.

* La perspectiva llineal com a sistema per a representat les tres dimensions.

* Les figures tenen volum; els efectes de perspectiva es donen també al tractament del cos. A més de la visió frontal i del perfil pur, es domina l'esforç.

* Les figures tenen volum; els efectes de perspectiva es donen també al tractament del cos. A més de la visió frontal i del perfil pur, es domina l'esforç.

* Les composicions són coherents, creibles. Els personages apareixen integrats entre si i amb els paisatges o els marca arquitectònics.  

* Les composicions són coherents, creibles. Els personages apareixen integrats entre si i en els paisages o els marca arquitectònics.  

* La pintura religiosa continua tenint gran importància, en la introducció de nous temes: el retrat, les al·legories, el paisatge i els temes mitològics són els principals.

* La pintura religiosa continua tenint gran importància, en la introducció de nous temes: el retrat, les alegories, el paisage i els temes mitològics són els principals.

* Les tècniques també evolucionen tant pel que fa als soports (el llenç pren cada vegada més importància enfront dels suports tradicionals: fusta i paret) com a les pintures (introducció de la [[pintura a l'oli]], barreges de [[tremp]] i oli, [[vernís|vernissos]].

* Les tècniques també evolucionen tant pel que fa als soports (el llenç pren cada vegada més importància enfront dels soports tradicionals: fusta i paret) com a les pintures (introducció de la [[pintura a l'oli]], barreges de [[tremp]] i oli, [[vernís|vernissos]].

* Introducció dels efectes de llum i de matisos de [[color]], que arribarà a la culminació en els grans mestres de l'Alt Renaiximent.

* Introducció dels efectes de llum i de matisos de [[color]], que arribarà a la culminació en els grans mestres de l'Alt Renaiximent.

==== Mestres del segle XV ====

==== Mestres del segle XV ====

[[Fitxer:Sandro_Botticelli_-_La_nascita_di_Venere_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg|thumb|300px|''[[El naixement de Venus]]'' de [[Sandro Botticelli]] . Este pintor florentí representà l'ambient neoplatònic de la cort dels [[Mèdici]]. Fou pràcticament oblidat des del [[segle XVI]] ([[Giorgio Vasari]] li dedicà un dels capítols més fluixos de la seva obra) fins al seu redescobriment el [[segle XIX]].]]

[[Archiu:Sandro_Botticelli_-_La_nascita_di_Venere_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg|thumb|300px|''[[El naixement de Venus]]'' de [[Sandro Botticelli]] . Este pintor florentí representà l'ambient neoplatònic de la cort dels [[Mèdici]]. Fon pràcticament oblidat des del [[segle XVI]] ([[Giorgio Vasari]] li dedicà un dels capítols més fluixos de la seua obra) fins al seu redescobriment el [[segle XIX]].]]

En la pintura del [[Quattrocento]] poden distingir els [[pintor]]s que mostren una preocupació fonamental pel problema de la perspectiva i de la corporeïtat de les figures, com seria el cas de [[Masaccio]], [[Piero della Francesca]], [[Mantegna]] i els pintors que donen prioritat a la llínia, al dibuix, a les formes suaus i nítides com [[Fra Angelico]] i [[Botticelli]].

En la pintura del [[Quattrocento]] poden distinguir els [[pintor]]s que mostren una preocupació fonamental pel problema de la perspectiva i de la corporeïtat de les figures, com seria el cas de [[Masaccio]], [[Piero della Francesca]], [[Mantegna]] i els pintors que donen prioritat a la llínia, al dibuix, a les formes suaus i nítides com [[Fra Angelico]] i [[Botticelli]].

Si Brunelleschi i Donatello són els iniciadors indiscutibles del Renaiximent en arquitectura i escultura, [[Masaccio]], un altre florentí, es pot considerar el primer pintor renaixentista, ja que trenca amb l'elegància de l'últim gòtic i torna a la preocupació per la realitat que havia preconitzat [[Giotto di Bondone]] un segle abans. [[Masaccio]] ([[1401]]-[[1428]]), coneixedor i admirador de l'obra de [[Giotto di Bondone]], parteix de la seva preocupació pel volum i la monumentalitat però és capaç de donar a les seves figures una plenitud vital i una individualitat molt acusades, un cromatisme més viu i intens, i una organització de l'espai del quadre segons les lleis de la perspectiva lineal. La seua mort, en plena joventut, va fer impossible que deixés una obra tan extensa com altres pintors de la seva generació. Les obres fonamentals són els [[Pintura al fresc|frescos]] de la capella Brancacci a l'església del Carmine i el fresc de la Trinitat.

Si Brunelleschi i Donatello són els iniciadors indiscutibles del Renaiximent en arquitectura i escultura, [[Masaccio]], un atre florentí, es pot considerar el primer pintor renaixentista, ya que trenca en l'elegància de l'últim gòtic i torna a la preocupació per la realitat que havia preconisat [[Giotto di Bondone]] un segle abans. [[Masaccio]] ([[1401]]-[[1428]]), coneixedor i admirador de l'obra de [[Giotto di Bondone]], partix de la seua preocupació pel volum i la monumentalitat pero és capaç de donar a les seues figures una plenitut vital i una individualitat molt acusades, un cromatisme més viu i intens, i una organisació de l'espai del quadre segons les lleis de la perspectiva llineal. La seua mort, en plena joventut, va fer impossible que deixara una obra tan extensa com atres pintors de la seua generació. Les obres fonamentals són els [[Pintura al fresc|frescs]] de la capella Brancacci a l'església del Carmine i el fresc de la Trinitat.

En la pintura de [[Piero della Francesca]] podem vore-hi la influència de les composicions de Masaccio i l'interès per la geometria com a element fonamental de la pintura. El seu tractat ''De prospectiva pingendi'' ([[1482]]) és una extraordinària precisió matemàtica pel que fa a les lleis de la perspectiva lineal, i aquesta preocupació queda palesa a les seves obres: ''La Flagel·lació de Crist'' ([[1459]]). Però potser l'obra cimera de Piero della Francesca són els [[Pintura al fresc|frescos]] de ''La Llegenda de la Vera Creu'' a l'església de Sant Francesc d'[[Arezzo]].

En la pintura de [[Piero della Francesca]] podem vore-hi la influència de les composicions de Masaccio i l'interés per la geometria com a element fonamental de la pintura. El seu tractat ''De prospectiva pingendi'' ([[1482]]) és una extraordinària precisió matemàtica pel que fa a les lleis de la perspectiva llineal, i esta preocupació queda palesa a les seues obres: ''La Flagellació de Crist'' ([[1459]]). Pero potser l'obra cimera de Piero della Francesca són els [[Pintura al fresc|frescos]] de ''La Llegenda de la Vera Creu'' a l'església de Sant Francesc d'[[Arezzo]].

[[Andrea Mantegna]] (1430-1506), nascut a prop de Pàdua, es va formar entre esta ciutat i Venècia, en un ambient en què la pintura d'influència bizantina encara era molt preuada. Però el contacte amb els humanistes i l'admiració per Donatello, que havia treballat a Pàdua, determinaren l'orientació del pintor més important del Quattrocento a la Itàlia septentrional.

[[Andrea Mantegna]] (1430-1506), naixcut a prop de Pàdua, es va formar entre esta ciutat i Venècia, en un ambient en què la pintura d'influència bizantina encara era molt preada. Pero el contacte en els humanistes i l'admiració per Donatello, que havia treballat a Pàdua, determinaren l'orientació del pintor més important del Quattrocento a la Itàlia septentrional.

Al palau ducal de Màntua va pintar entre [[1473]] i [[1474]] un dels cicles de pintura mural més importants del Renaiximent: ''La Cambra dels Esposos''.

Al palau ducal de Màntua va pintar entre [[1473]] i [[1474]] un dels cicles de pintura mural més importants del Renaiximent: ''La Cambra dels Esposos''.

[[Fra Angelico]] suposa el pont amb el gòtic. La seva pintura és intimista, quasi ingènua, encara carregada de simbolisme, però les seves arquitectures denoten un cert domini de la perspectiva i una preocupació per la llum, que l'allunya dels fons irreals del gòtic lineal. Els seus temes són religiosos.

[[Fra Angelico]] supón el pont en el gòtic. La seua pintura és intimista, quasi ingènua, encara carregada de simbolisme, pero les seues arquitectures denoten un cert domini de la perspectiva i una preocupació per la llum, que l'allunta dels fons irreals del gòtic llineal. Els seus temes són religiosos.

Un altre corrent de la pintura del Renaiximent enllaça directament amb el refinament i l'elegància del gòtic, però afegint-hi les novetats renaixentistes: perspectiva, naturalisme, estudi de l'anatomia... [[Botticelli]] ([[1444]]-[[1510]]), com altres pintors florentins, busca les línies àgils, les figures elegants voluptuoses, els fons de faula... Les seves eines són el domini de la línia, del dibuix i del color. Botticelli es va formar al taller del vell [[Filippo Lippi]], la influència del qual és evident en les primeres obres del florentí: un bon nombre de ''Verges amb el Nen'', ''La Història de Judith'', l'''Adoració dels Reis'', etc. Tot i així, ja en aquestes obres es pot veure el món formal propi de Botticelli caracterisat pel ritme subtil dels cossos i els vestits en uns personatges que reflecteixen en el rostre una expressió malenconiosa. Les obres cabdals de Botticelli són els grans quadres de tema mitològic pintats a l'ambient de la cort del Mèdici, com ''El naixement de Venus''.

Un atre corrent de la pintura del Renaiximent enllaça directament amb el refinament i l'elegància del gòtic, pero afegint-hi les novetats renaixentistes: perspectiva, naturalisme, estudi de l'anatomia... [[Botticelli]] ([[1444]]-[[1510]]), com atres pintors florentins, busca les llínies àgils, les figures elegants voluptuoses, els fons de faula... Les seues ferramentes són el domini de la llínia, del dibuix i del color. Botticelli es va formar al taller del vell [[Filippo Lippi]], la influència del qual és evident en les primeres obres del florentí: un bon nombre de ''Verges amb el Nen'', ''La Història de Judith'', l'''Adoració dels Reis'', etc. Tot i així, ja en aquestes obres es pot veure el món formal propi de Botticelli caracterisat pel ritme subtil dels cossos i els vestits en uns personatges que reflecteixen en el rostre una expressió malenconiosa. Les obres cabdals de Botticelli són els grans quadres de tema mitològic pintats a l'ambient de la cort del Mèdici, com ''El naixement de Venus''.

Estilísticament pròxim a Fra Angèlico es troba [[Fra Filippo Lippi]] ([[1406]]-[[1469]]), d'una elegància més mundana, tot i que la seva pintura és essencialment religiosa.

Estilísticament pròxim a Fra Angèlico es troba [[Fra Filippo Lippi]] ([[1406]]-[[1469]]), d'una elegància més mundana, tot i que la seva pintura és essencialment religiosa.

==== Mestres del segle XVI ====

==== Mestres del segle XVI ====

[[Fitxer:Michelangelo - Fresco of the Last Judgement.jpg|thumb|300px||right|Detall de la [[Capella Sixtina]] de [[Michelangelo Buonarroti]].]]

[[Fitxer:Michelangelo - Fresco of the Last Judgement.jpg|thumb|300px||right|Detall de la [[Capella Sixtina]] de [[Michelangelo Buonarroti]].]]

[[Florència]] continua al [[segle XVI]] sent la capital de l'[[art]], però les seves figures màximes es traslladen a [[Roma]], on la cort pontifícia constitueix el mecenatge d'una època nova, o viatgen per diverses ciutats. En general els pintors educats a Florència concedeixen al dibuix una importància més gran que altres escoles en un segle en què la llínia perd el seu perfil de delimitadora de les formes. L'escola de pintura del ''Cinc-cents'' aporta tres jagants: [[Leonardo da Vinci]], [[Miquel Àngel]] i [[Rafael]].

[[Florència]] continua al [[segle XVI]] sent la capital de l'[[art]], però les seves figures màximes es traslladen a [[Roma]], on la cort pontifícia constituïx el mecenage d'una época nova, o viagen per diverses ciutats. En general els pintors educats a Florència concedixen al dibuix una importància més gran que al

tres escoles en un segle en qué la llínia pert el seu perfil de delimitadora de les formes. L'escola de pintura del ''Cinc-cents'' aporta tres jagants: [[Leonardo da Vinci]], [[Miquel Àngel]] i [[Rafael]].

[[Leonardo Da Vinci]] és el gran arquetip de l'home renaixentista, igualment dotat per a la creació estètica que per a la ciència. Dues de les seves pintures, la ''Sant Cena'' i ''[[La Gioconda]]'', són eixemples culminants de la història de la pintura. Ja a [[La Verge de les Roques (National Gallery)]] Leonardo s'havia mostrat com un gran mestre de la composició triangular i de les llums.

[[Leonardo Da Vinci]] és el gran arquetip de l'home renaixentista, igualment dotat per a la creació estètica que per a la ciència. Dos de les seues pintures, la ''Sant Cena'' i ''[[La Gioconda]]'', són eixemples culminants de la història de la pintura. Ya a [[La Verge de les Roques (National Gallery)]] Leonardo s'havia mostrat com un gran mestre de la composició triangular i de les llums.

[[Miquel Àngel]] és fonamentalment escultor, i en conseqüència, conserva l'energia del dibuix i el desig de moviment i força. A [[volta de la Capella Sixtina]] el dinamisme arriba a la seua plenitud: obra vasta i colossal. A la seva obra hi trobem totes les arrels del [[manierisme]]: és un món dramàtic, ben diferenciat de l'equilibri i l'optimisme de l'home del primer Renaiximent.

[[Miquel Àngel]] és fonamentalment escultor, i en conseqüència, conserva l'energia del dibuix i el desig de moviment i força. A [[volta de la Capella Sixtina]] el dinamisme arriba a la seua plenitud: obra vasta i colossal. A la seua obra hi trobem totes les arrels del [[manierisme]]: és un món dramàtic, ben diferenciat de l'equilibri i l'optimisme de l'home del primer Renaiximent.

[[Rafael]] destacà per l'incís de les seves Madonne, i la qualitat dels elements pictòrics -llums, composició, etc.- pero la seva gran aportació està en la seua concepció espacial, en la profunditat i l'amplitut de l'espai en què es mouen les figures de les grans composicions (''La disputa del Sagramnent'', ''L'escola d'Atenes'') de les llotges vaticanes.

[[Rafael]] destacà per l'incís de les seues Madonne, i la qualitat dels elements pictòrics -llums, composició, etc.- pero la seua gran aportació està en la seua concepció espacial, en la profunditat i l'amplitut de l'espai en qué es mouen les figures de les grans composicions (''La disputa del Sagrament'', ''L'escola d'Atenes'') de les llonges vaticanes.

==== L'escola veneciana ====

==== L'escola veneciana ====

[[Fitxer:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg|thumb|300px||right|[[Ticià]] a la pintura ''Bacanal'', ret culte a l'alegria de viure veneciana, en un paisage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Converteix, doncs, un quatre de tema mitològic en un quadre social, en una festa alegre.]]

[[Archiu:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg|thumb|300px||right|[[Ticià]] a la pintura ''Bacanal'', ret culte a l'alegria de viure veneciana, en un paisage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Converteix, doncs, un quatre de tema mitològic en un quadre social, en una festa alegre.]]

La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. Al [[segle XVI]] una sèrie de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobreixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumtàncies conflueixen per suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilitza la [[pupil·la]] dels [[pintor]]s per atorgar més interès a la forma que als contorns, o sigui, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament la història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països llunyans, abillats amb indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa.

La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. Al [[segle XVI]] una sèrie de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobreixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumtàncies conflueixen per suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilitza la [[pupil·la]] dels [[pintor]]s per atorgar més interès a la forma que als contorns, o sigui, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament la història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països llunyans, abillats amb indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa.

Aquesta escola rendirà culte al color, en preferència els colors càlids, més idonis per plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del paisatge, que s'omple de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedeix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquesa dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/>

Aquesta escola rendirà cult al color, en preferència els colors càlits, més idòneus per plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del paisage, que s'omple de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquesa dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/>

[[Ticià]] destacarà pels seus retrats i és el mestre de les formes blanes i rodones, com ho demostra la seva predilecció pels nus femenis i infantils (''Venus d'Urbino'', ''Dànae rebent la pluja d'or'').  

[[Ticià]] destacarà pels seus retrats i és el mestre de les formes blanes i rodones, com ho demostra la seua predilecció pels nus femenis i infantils (''Venus d'Urbino'', ''Dànae rebent la pluja d'or'').  

[[Il Veronese]] és el pintor del luxe: les escenes es desenvolupen en palaus de marbre, amb columnates i balustrades, i jardins amb font; les seves figures s'embolcallen amb vestits costosos i s'adormen amb joiells (com la seva versió de ''Venus i Adonis'').  

[[Il Veronese]] és el pintor del lux: les escenes es desenrollen en palaus de marbre, en columnates i balustrades, i jardins amb font; les seves figures s'embolcallen amb vestits costosos i s'adormen amb joiells (com la seva versió de ''Venus i Adonis'').  

[[Il Tintoretto]] ja trasllueix la crisi de la pintura renaixentista: amb les seves llums violentes, els contrastos de llum i ombra, els escorços, del moviment tens, inestable, del paisatge romàntic, de la profunditat obtinguda mitjançant l'alternança de zones de diferent intensitat lumínica ja prefigura el [[Barroc]].<ref name="art"/>

[[Il Tintoretto]] ja trasllueix la crisi de la pintura renaixentista: en les seues llums violentes, els contrastos de llum i ombra, els escorços, del moviment tens, inestable, del paisage romàntic, de la profunditat obtinguda mitjançant l'alternança de zones de diferent intensitat lumínica ja prefigura el [[Barroc]].<ref name="art"/>

=== Música ===

=== Música ===