Turquia
Türkiye Cumhuriyeti Republica de Turquia | ||||
| ||||
Capital: | Ankara | |||
Ciutat més poblada: | Estambul | |||
Forma de Govern: | República parlamentària baix estat d'excepció | |||
President: | Recep Tayyip Erdoğan | |||
Llengües: | Turc | |||
Ubicació: | ||||
Altitut: | ||||
Superfície: | 783 562 | |||
Població: | 79 414 269 | |||
Densitat: | 100 | |||
Gentilici: | Turc | |||
Moneda: | ||||
Prefix Telefònic: | ||||
Us Horari: | ||||
Domini de Internet: | ||||
Membre de: |
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sur-oest d'Àsia, regió del sur-est d'Europa. Turquia té frontera en huit països: Bulgària al nort-oest, Grècia a l'est, Geòrgia al nort-est, Armènia, Azerbaiyan i Iran a l'est, i Iraq i Síria al sur-est. Les fronteres marítimes són el mar Mediterràneu al sur, el mar Egeu a l'oest i el mar Negre al nort. El mar de Marmara i els estrets turcs separen Anatòlia de Tràcia, que delimiten les fronteres entre Àsia i Europa; per lo tant Turquia és un estat transcontinental.
Per la seua localisació estratègica entre dos continents, la cultura de Turquia és una mescla única de les tradicions orientals i occidentals. Hi varen existir diverses entitats polítiques des de l'Antiguetat. Les tribus turques varen invadir el territori en el sigle XI. L'imperi Otomà va començar a expandir-se a partir del sigle XIV. En l'actualitat, Turquia és una república constitucional, unitària, democràtica i secular, conformada despuix de la caiguda de l'imperi Otomà en la Primera Guerra Mundial. Des de llavors, Turquia s'ha integrat cada vegada més en Occident i és membre de diverses organisacions com ara el Consell d'Europa (1949), l'OTAN, (1952), l'OCDE (1961), l'OSCE (1973) i el G20 (1999). Turquia va començar les negociacions per convertir-se en membre ple de l'Unió Europea en l'any 2005, encara que n'ha segut membre associat des de 1995. Turquia és classificada, segons algunes organisacions com a país desenrollat, i com a potència regional.
Toponímia
El primer us del terme "Türk" o "Türük" figura en les inscripcions Orkhon d'Àsia Central.
El nom de Turquia, Türkiye en idioma turc, es pot dividir en dos paraules: Türk, que significa "fort" en el turc antic i en general designa als habitants de Turquia o un membre dels pobles turcs, o el posterior terme "Tu-kin", amprat pels chinencs per a designar a les persones que vivien al sur del Massiç d'Altai ya en 177 a.C., i el sufix iye (derivat del sufix àrap iyya, pero també està associada en el sufix llatí migeval ia en Turchia, i el sufix grec migeval ία en Τουρκία), lo que significa "propietari" o "relacionat en".
Govern i política
- Artícul principal → Governe i política de Turquia.
Turquia és una república semipresidencial i la Constitució dispon que és un Estat democràtic, llaic, social i de dret. El poder llegislatiu residix en la Gran Assamblea Nacional de Turquia, composta per 550 diputats elegits per a una llegislatura de cinc anys en els vots dels ciutadans turcs majors de 18 anys. La seua constitució actual va ser adoptada el 7 de novembre de 1982 despuix d'un periodo de govern militar, i està basada fermament en els principis d'un llaïcisme sui generis. El poder eixecutiu residix en un president. El poder llegislatiu està radicat en els 550 escanys de la Gran Assamblea Nacional de Turquia (Türkiye Büyük Millet *Meclisi), que representa a les 81 províncies. Per a tindre representació en el Parlament, un partit deu obtindre per lo manco el 10% del total de vots en les eleccions parlamentàries nacionals. Els candidats independents poden participar i ser elegits, i per a això a soles deuen obtindre el 10% del vot en la província per la qual pretenen ser elegits. Els militars turcs eixerciten un paper polític en l'ombra, encara que important, ya que es consideren els guardians de la naturalea secular i unitària de la república.
El president de la república i el primer ministre es dividixen les funcions del poder eixecutiu de forma semblant a la de França. El President actual és Recep Tayyip Erdoğan. El primer ministre és Binali Yildirim.
Relacions exteriors
Turquia és membre fundador de les Nacions Unides (1945), la OCDE (1961), la OSCE (1973) el Grup dels 20 (1999) i el Consell Turc (2009).
Sent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del Consell d'Europa en 1949, va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en 1959 i es va convertir en membre associat en 1963. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la Unió Europea Occidental en 1992, va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en l'UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el 3 d'octubre de 2005. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la anexió de l'illa a Grècia en 1974. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza de facto la comunitat turcochipriota que forma la República Turca del Nort de Chipre.
Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies de Àsia oriental, en particular en Japó i Corea del Sur, en un gran número de sectors industrials, que van des de la co-producció d'automotors i atres equips de transport, bens electrònics, electrodomèstics, materials de construcció i equipament militar.
Organisació territorial
- Artícul principal → Organisació territorial de Turquia.
Turquia és un Estat unitari que es dividix administrativament en 81 províncias, (iller, singular il) al front de cadascuna de les quals es troba un governador (vali) designat pel Govern central. Les províncies estan a la seua volta, dividides en districtes (demarcacions provincials o ilçeler, singular ilçe) i comunes que poden establir imposts i eixercir atres iniciatives. La capital provincial (generalment cridada ilçe central) porta generalment el nom de la província, en les següents excepcions: Hatay (capital: Antioquia), Kocaeli (capital: İzmit), i Sakarya (capital: Adapazarı).
Per una atra part, geogràficament el país està dividit en sèt regions: regió del Egeo, regió de la Mar Negra, regió d'Anatolia Central, regió de Anatolia Oriental, regió del Mármara, regió del Mediterràneu i regió d'Anatolia Suroriental.
Economia
- Artícul principal → Economia de Turquia.
Turquia és membre fundador de la OCDE, del Grup dels 20 (països industrialisats i emergents) i pertanyent al grup de mercats emergents CIVETS.
Durant la major part de la seua història republicana, Turquia s'ha adherit a un enfocament casi-estatal de l'economia, en estricte control del govern sobre la participació del sector privat, el comerç exterior i la inversió estrangera directa. No obstant, durant el deceni de 1980, Turquia va començar una série de reformes dirigides a traslladar l'economia d'un aïllat sistema estatalista a un més recolzat en el sector privat basat en el modele de mercat. Les reformes varen impulsar un ràpit creiximent, pero este creiximent va ser marcat per una forta recessió i crisis financeres en 1994, 1999 (despuix del terremot d'eixe any), i 2001, lo que va donar com resultat un promig del 4 % de creiximent del PIB per any entre 1981 i 2003. La falta de reformes adicionals, junt en grans i creixents dèficits del sector públic i la corrupció generalisada, es va traduir en una elevada inflació, la debilitat del sector bancari i l'aument de la volatilitat macroeconòmica.
Turisme
Els seus paisages són exòtics i posseïx diversos palaus, mesquites i castells. Es posen a disposició activitats com a travessies per la mar Mediterràneu i el Egeu, trekking i senderisme, en les plages i costes es pot practicar windsurfing, esquí aquàtic, vela o bucege. Una de les seues característiques més famoses són els banys turcs.
Va ser catalogada, per l'Organisació Mundial del Turisme, com el sext país més turístic en el món en l'any 2012 en 35.7 millons de visitants estrangers. Està en quarta posició en Europa despuix de França, Espanya i Itàlia.
En Ankara es pot visitar el Museu Arqueològic de les Civilisacions Anatolies, Gordion, el Teatre Romà, el Temple d'Augusto i les mesquites de Haci Bayram i Ahí Elval. En Estambul també es troba el Gran Basar i el mercat d'espècies i diverses mesquites.
Afganistan • Aràbia Saudita • Azerbaijan • Barein • Bangla Desh • Butan • Brunei • Camboja • Catar • China • Corea del Nort • Corea del Sur • Emirats Àraps Units • Filipines • Índia • Indonèsia • Iran • Irac • Israel • Japó • Jordània • Kazakstan • Kirguistan • Kuwait • Laos • Líban • Malàsia • Maldives • Mongòlia • Myanmar • Nepal • Oman • Pakistan • Singapur • Síria • Sri Lanka • Tajikistan • Tailàndia • Taiwan • Timor Oriental • Turcmenistan • Turquia • Uzbekistan • Vietnam • Yemen |
Portal UE | Unió Europea (UE) | |
---|---|---|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia |