Costa Rica és una república d'Amèrica Central, que llimita al nort en Nicaragua, a l'est en el mar Carip, al sur-est en Panamà i al sur i a l'oest en l'oceà Pacífic. La capital és San José, en poc més de 300.000 habitants. Les ciutats que formen part de la famosa "Àrea Metropolitana" són, junt a San José, Heredia, Cartago i Alajuela. Cal resaltar la província de Limón com la de més riquea cultural.

República de Costa Rica
Bandera de Costa Rica Escut de Costa Rica
Bandera Escut
Lema: '¡Vivan siempre el trabajo y la paz!
himne nacional: Himne nacional de Costa Rica
 
Situació de Costa Rica
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
San José
Blason de San José (Costa Rica).svg


9_56_0_N_84_5_0_W 9°56′0″N 84°5′0″O
Idioma oficial Espanyol
Forma de govern República presidencialista
Luis Guillermo Solís Rivera
Independència
 •  • Firma de l'acta
 • Primera  constitució
del Imperi Espanyol
15 de setembre de 1821

Pacte de Concòrdia
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 129º
51100 km2
0,7
516 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 123º
4937755 (2014)
93,9 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2013)
 • PIB per càpita
Lloc 87º
US$ 49.600 millons
n/d
PIB (PPA)
 • Total (2012)
 • PIB per càpita
Lloc 87º
US$ 57.955 millons
n/d
IDH (2013) 0,763 (68º) – Alt
Moneda Colón costarricense (₡)
‎Gentilici
Fus horari UTC-6
Domini Internet .cr
Prefix telefònic +506
Prefix radiofònic TIA-TIZ, TEA-TEZ
Còdic ISO 188 / CRI / CR
Membre de: ONU, OEA, ODECA, SICA, Aliança del Pacífic, G-77, OEI, Grup de Riu, AEC, CELAC, Parlatino

En una sòlida i longeva democràcia, d'entre les més funcionals del món, Costa Rica és el quinquagèsim país més ric del món segons senyes del Fondo Monetari Internacional i un dels més estables de Amèrica, obtenint resultats generalment favorables en tots els índexs de desenroll i competitivitat. Aünat a açò, posseïx diverses polítiques a la vanguarda per a la protecció de l'ambient i és una nació desmilitariçar per voluntat pròpia des de 1948, mantenint un elevat nivell de prosperitat d'acort al Institut Legatum, i sent considerada la societat més feliç del planeta, durant més d'una década, segons New Economics Foundation.

De forma paralela, el país actualment afronta importants reptes en el seu desenroll relacionats en la seua desgastada infraestructura vial i de transport, les quals presenten una complicada capacitat per a millorar a curt determini; el dèficit fiscal, la sostenibilitat i eficàcia de la seua Estat benefactor, l'estancament en el combat a la pobrea, la tendència a l'alça en les seues taxes de delinqüència, desocupació i desigualtat; aixina com profunts problemes ecològics relacionats en pràctiques agrícoles nocives, mala gestió de residus i contaminació de cossos d'aigua.

Història

Temps prehispànics

Artícul principal → Història prehispànica de Costa Rica.

L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el cantó de Siquirres de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del Paleoíndi i que corresponen a l'ètnia cabécar, constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centroamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de Turrialba, en presència de puntes de llança tipo Clovis (nortamericana) i coa de peix (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, menudes i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la ceràmica, en fragments de gorcs, vaixells cilíndriques, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions.

Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una societat cacical, en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El dacsa aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de jade i atres pedres verdes, metats ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els cridats metats trípodes de panel colgant són una manifestació sobreixent i única de l'art precolombí costarriqueny, decorats en elements animals i humans. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500a.C.). Entre 300 i 800 d.C. apareixen els primers cacicats complexos, en presència de llogarets grans i obres d'infraestructura (basaments, calçades i montículs funeraris). Hi ha jerarquisació d'assentaments, en llogarets principals i poblats secundaris, formació de llinages de poder hereditari i especialisació de llabors, en aparició d'un cacic en el llogaret principal i cacics secundaris en llogarets subordinats.

A partir de 800 d.C. i fins a l'arribada dels espanyols en el sigle XVI, es va presentar un increment en el tamany i complexitat del disseny intern dels llogarets, i les diferències regionals es varen accentuar. La presència de numerosos cementeris, simples i complexos, obres d'infraestructura massives, diversitat de bens domèstics, desenroll d'orfebreria, intercanvi regional i conflictes entre cacicats per territoris i recursos són elements característics d'esta época. La jerarquisació social inclou individus principals com el cacic i el chaman, i el poble comú format per artesans i agricultors. El or va substituí al jade com a símbol de ranc, en especial en les regions Central i Diquís. En la regió del Valle del Díquis, es fabriquen les esferes de pedra distintives de la regió, en la delta dels rius Térraba i Sierpe, les quals es postula que varen ser utilisades com a símbol de ranc i marcadors territorials. Atres obres de pedra inclouen figures de bulto de formes humanes i animals, metats en forma de jaguar i estàtues antropomorfes. Les zones sur i atlàntica del país varen tindre influència suramericana, per la presència de grups que parlen llengües chibches. L'actual província de Guanacaste es va convertir en la frontera sur de Mesoamèrica en l'arribada dels choroteguess per al periodo comprés entre els anys 900 al 1000 d.C. Els assentaments humans en la Costa Rica prehispànica varen complir una funció de pont cultural entre el Sur i el Nort del continent, i l'orfebreria i l'artesania policromada en fanc, varen tindre un ampli desenroll i bellíssims resultats.

Exploració i conquista - sigle XVI

Artícul principal → Conquista de Costa Rica.
 
La conquista de Costa Rica fon un procés llent i dividit en dos etapes, que es va prolongar per casi tres quartos de sigle a causa de diversos factors. En l'image, "El rescat de Dulcehe", de Tomás Povedano.

Cristóbal Colón va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la illa Uvita (cridada Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els diaris escrits per Colón, en el territori existia molt or, lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de Diego de Nicuesa i Alonso de Ojeda sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de Vasc Núñez de Balboa, qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el istme de Panamà. En 1519, Gaspar d'Espinosa junt a Juan de Castañeda, Alonso Martín de Don Benito i Hernán Ponce de León varen descobrir el golf Dolç i el golf de Nicoya. Gil González Ávila va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a Nicoya i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic Nicarao.

Les riquees trobades per González Dávila varen fer que el governador de Panamà, Pedrarias Dávila, enviara una missió al mando de Francisco Hernández de Còrdova, qui vorejant el llitoral Pacífic va desembarcar en el riu Gran de Tárcoles i va fundar la Vila de Brusseles en 1524, sent esta la primera població hispana en territori costarriqueny. En 1534 Felipe Gutiérrez va obtindre permís per a conquistar la Governació de Veragua i en 1538, Hernán Sánchez de Badajoz es va convertir en alvançat i mariscal de Costa Rica, va fundar l'efímera ciutat de Badajoz en Talamanca i el port de Sant Marcos. En 1540, Diego de Gutiérrez va recórrer el llitoral caribeny fins a aplegar al riu Sant Joan. Va fundar les poblacions de Santiago i Sant Francisco en el territori de Cartago. Va capturar després als cacics Camaquire i Cocorí per a demanar recompensa (a pesar de que fon ben rebut pels aborigens), i despuix d'internar-se en les planures de Santa Clara per a eixir a la Cordillera Central, fon emboscat i va morir. Despuix d'açò, no va haver més expedicions al país per un lapsus de dèu anys.

En giner de 1561, Juan de Cavallón va recórrer Nicoya i va entrar en el Entanque Central, a on va fundar Castell de Garcimuñoz, la primera població de la Vall Central. A Juan de Cavallón se li considera com el primer conquistador ibèric de Costa Rica, si ben no va poder eixercir un control absolut de la població indígena i es va vore envolt en una lluita contra el cacic Garabito, rei dels huetares, per a poder adquirir @víveres. El regne de Garabito s'estenia des del riu Virilla fins a les costes del Pacífic (Jacó i Tilarán) i des de la cordillera Volcànica Central fins al riu Sant Joan, i la seua influència en el país era enorme, encara entre els seus enemics els chorotegues, que controlaven Nicoya. Garabito, símbol de la resistència huetar, no es va enfrontar obertament als espanyols, sino que va usar tàctiques de guerrilla, en emboscades i incursions ràpides en els campaments i les poblacions espanyoles.

En 1562, Juan Vázquez de Coronat va recórrer els quatre costats del territori costarriqueny i va participar en dos expedicions, la primera, penetrant en Nicoya des de Nicaragua, fins a Garcimuñoz, després Quepos i Vedat, en el Pacífic Central. Va ser nomenat alcalde major de Costa Rica i Nova Cartago eixe any. En la segona expedició, va recórrer la desembocadura del riu Gran de Térraba fins a la cordillera de Talamanca, va aplegar a les planures del Carib i després a Garcimuñoz, la qual va traslladar al Valle del Guarco en 1564 i va renomenar com Cartago. A Vázquez de Coronat se li coneix com el verdader conquistador de Costa Rica pel paper pacificador que va eixercitar al costat dels indígenes, guanyant-se la seua confiança i adheriment, amprant el diàlec en lloc de la violència i entaulant amistat entre espanyols i @aborigen, ademés de que va ser el que va tindre un major coneiximent del territori costarriqueny. Més vesprada, va ser nomenat governador i alvançat de la Província de Costa Rica, pero no va assumir el càrrec en morir en el naufragi de la seua nau en 1565. En la seua absència, els soldats espanyols varen iniciar la repressió dels indígenes, que es varen alçar en tot el país i varen sitiar Cartago en 1566, per #lo que es va nomenar a un nou governador, Perafán de Rivera, qui va lliberar Cartago en 1568, i un any despuix, va sometre a encomana als indígenes i va repartir la terra entre els conquistadors, iniciant d'esta manera el periodo colonial.

Periodo virregnal (1573-1821)

Independència i República: Estat Patriarcal (1821-1848)

Estat Oligàrquic (1840-1870)

Campanya Nacional de 1856 - 1857

Estat lliberal (1870 - 1940)

Estat Reformiste (1940 - 1948)

Guerra Civil de 1948

Segona República i Estat Benefactor (1949-1979)

Crisis econòmica de 1980 i canvi del model de desenroll (finals del sigle XX)

El nou mileni - sigle XXI

Govern i política

Poder eixecutiu

Poder llegislatiu

Poder judicial

Poder electoral

Partits polítics

Índex de democràcia

Relacions exteriors

Seguritat

Drets humans

Organisació territorial

Geografia

Relleu

Hidrografia

Clima

Biodiversitat i recursos naturals

Economia

Turisme

Agricultura

Infraestructura

Transports

Mijos de comunicació

Prensa escrita

Televisió

Radi

Energia i producció elèctrica

Demografia

Etnografia

Migració

Idioma

Religió

Salut

Educació

Principals ciutats

Cultura

Identitat costarriquenya

Escultura

Pintura

Arquitectura

Cine

Teatre

Dansa i ballet clàssic

Música

Lliteratura

Gastronomia

Folclore

Música folklòrica

Trages típics

Llegendes, supersticions i tradicions

Expressions populars

Patrimoni de la Humanitat

Illa del Coco

Parc Internacional l'Amistat

Tradició del boyeo i les carretas

Esferes de pedra

Patrimoni nacional

Ceràmica nicoyana

Festivitats

Ciència i tecnologia

Deports

Vejau també

Referències

Bibliografia

  • [1], EUNED. ISBN 9968-313-50-5.
  • , Editorial de la Universidad de Costa Rica. ISBN 9977-67-694-1.
  • Carlos Gispert (ed.). , Editorial Océano. ISBN 84-494-1881-X.
  • Keller, Marius; Niestroy, Ingeborg; García Schmidt, Armando; Esche, Andreas. , Verlag Bertelsmann Stiftung, Gütersloh. ISBN 978-3-86793-491-6.
  • , Editorial Siermann. ISBN 978-9968-553-89-6.
  • , Editorial Costa Rica. ISBN 9789977239668.
  • , Editorial Universidad de Costa Rica.
  • , Editorial de la Universidad de Costa Rica. ISBN 978-9968-46-024-8.
  • , Museo Histórico Cultural Juan Santamaría. ISBN 9977-953-13-9.
  • , EUNED. ISBN 9968-313-60-2.[2]
  • , Editorial Costa Rica. ISBN 9977-23-893-6.
  • , Editorial Siermann. ISBN 978-9968-553-91-9.
  • , EUNED. ISBN 9968-31-128-6.
  • , Editorial Tecnológica de Costa Rica. ISBN 9977-660-506.
  • , Universidad Estatal a Distancia. ISBN 9968-31-171-5.
  • , Universidad de Sevilla, Publicaciones del Seminario de Antropología Americana. ISBN 978-84-7405-176-6.
  • [3], Editorial de la Universidad Nacional. ISBN 9977-65-13-37.

Bibliografia complementària

Enllaços externs

Commons

Referències


 
Països d'Amèrica
 
Amèrica del Nort: Canadà    Estats Units    Mèxic

Amèrica Central: Belize    Costa Rica    El Salvador    Guatemala    Hondures    Nicaragua    Panamà
Carip: Antigua i Barbuda    Bahames    Barbados    Cuba    Dominica    República Dominicana    Granada    Haití    Jamaica   Sant Cristòfol i Nevis    Sant Vicent i les Granadines    Santa Llúcia    Trinitat i Tobago
Amèrica del Sur: Argentina    Bolívia   Brasil    Chile    Colòmbia    Equador    Guyana    Paraguai    Perú    Surinam    Uruguai    Veneçuela