Quercus canariensis
El roure andalús (Quercus canariensis) és un arbre caducifoli de la família fagàcea, endèmic del sur-oest d’Europa, especialment Andalusia, i d’Àfrica del nort. Encara en el seu nom, no es troba en Canàries.
| Roure andalús | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Fagaceae | ||
| Gènero | Quercus | ||
| Espècie | Quercus canariensis | ||
| Autoritat | Willd. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
| Distribució natural | |||
Descripció
El Quercus canariensis és un arbre gran, de fins a 25–30 m d’altura, copa ampla i escorça llisa en els eixemplars jóvens i més fissurada en els vells.
- Fulla: grans, alternes, simples, de forma oblonga o elíptica, marges dentats o poc lobulats. De color vert fosc per l’anvers i més clares pel revers, caduques.
- Flor: monoic, florix en primavera (abril–maig) en aments masculins penjants i flors femenines axilars.
- Fruït: tipo núcula, fruït sec indehiscent. bellota ovoide, de fins a 4 cm, en una cúpula escamosa. Maduració anual, de gust dolç.
- Soca: tronc dret i potent, escorça grisenca. Rebrot lent.
Hàbitat
Preferix zones de clima subhumit a humit, sobre sols silícics i en altituts entre 300 i 1.200 m. Es troba en Andalusia occidental, el nort d'Àfrica (Marroc, Algèria, Tunísia) i alguns punts d’Extremadura. Preferix barrancs i caents fresques. S’associa en carrascas, castanyers i fleixs.
Taxonomia
Etimologia
- Quercus: nom llatí que designa els roures.
- canariensis: epítet llatí que fa referència erròneament a les Illes Canàries, degut a una confusió botànica antiga.
Subespècies, varietats i hibridacions
No se’n reconeixen varietats majors. Pot hibridar ocasionalment en atres roures caducifolis del mateix hàbitat, com Quercus faginea o Quercus pubescens.