Idioma català
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
Català Català | |
Pronunciació: | AFI: |
Atres denominacions: | |
Parlat en: | Espanya, França, Itàlia i Andorra |
Regió: | Andorra, Alguer, Perpinyà i Catalunya |
Parlants: | 4,4 millons |
Rànquing: | 123º |
Família: | Indoeuropea Itàlica |
estatus oficial | |
Llengua oficial de: | Andorra i Espanya en la regió de Catalunya |
Regulat per: | Institut d'Estudis Catalans |
còdics de la llengua | |
ISO 639-1 | ca |
ISO 639-2 | cat |
ISO/FDIS 639-3 | cat |
SIL | {{{sil}}} |
vore també: llengua |
El català (Català, llengua catalana pronunciat: kətə'ɫa, jengwa kətə'ɫana) és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones.
Orige de la Llengua Catalana
El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nor-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga denominar l'independència de la llengua romànica respecte al llatí. No té uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arriba fins el valencià alacantí acabant en un castellà avalencianat en Múrcia i a les Llengües d'oïl acabant en les fronteres franceses.
Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenen dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en l'aragonés per uns dialectes de transició en la franja oriental d'Aragó, pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de Tarragona i nort de Castelló i pel nort en l'occità per mig del dialecte de transició rosellonés.
- Veja's també: Evolució del llatí: el llatí vulgar
Extensió del Català
El Català és una llengua parlada en Catalunya, Andorra i El Roselló o Perpinyà, pero la corrent política del pancatalanisme afirma que també l'utilisen en el Regne de Valéncia i en les Illes Balears pel seu paregut en el Català.
Postura mossarabista
Els defensors del mossarabisme, defenen que la llengua catalana no és la mateixa que la llengua valenciana, atenent a les seues grans diferenciacions i al seu orige diferent, tal i com afirmen les resolucions de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i els numerosos estudis d'historiadors i filólecs.
Postura pancatalanista
Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la llengua valenciana, el balear i el català pertanyen al mateix sistema llingüístic. Esta postura és sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'Universitat de València, actualment controlades per gent afí al catalanisme més radical, per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, acadèmia política creada per a anexionar la llengua catalana i la llengua valenciana i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més o menys polèmics, sent el cas més conegut el de l'ex-falangiste Joan Fuster
Dialectes de Català
Català septentrional, o rossellonés
Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula pas per a les negacions i té la característica Salat.
Català central
Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment és el català que s'ha impost a la resta de Catalunya.
Català nort-occidental
Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien abans entre el regne valencià i Lleida. Actualment s'usa com a excusa per a dir que el valencià és el català occidental.
Català de transició o Tortosí
Dialecte del català compartit en el valencià. És el punt de barrejada entre valencià i català.
Pare nostre en català
- Català: Pare nostre que ets al cel, santificat sigui el teu nom. Vingui a nosaltres el teu regne. Faci's la teva voluntat aixi a la terra com al cel. Dona'ns el pa nostre de cada dia i perdona le snostres ofenses, així com nosaltres perdonem als que ens ofenen. I ens deixis caure en la temptació i lliura'ns del mal. Amen.
- Valencià:Pare nostre que estàs en el Cel, santificat siga el teu nom. Vinga a nosatros el teu Regne. Faça's la teua voluntat aixina en la terra com en el cel. Dona-nos el pa nostre de cada dia i perdona les nostres ofenses, aixina com nosatros perdonem als que mos ofenen. I no nos deixes caure en la tentació i lliura-nos del mal. Amen.
Enllaços externs
- Artícul d'Emili Miedes El Català, una variant mes de l'Occità
- Artícul de Ricart García Moya L'Occità, malsensomi de l'Institut d'Estudis Catalans
Llengües de França |
---|
Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés |
Idiomes d'Espanya · |
---|
Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |
Llengües romàniques |
---|
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |