L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Setophaga coronata

Revisió de 16:25 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre l'au)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Erro al crear miniatura: Setophaga coronata en Wikimedia Commons.

Erro al crear miniatura:
reinita coronada (Setophaga coronata)

La reinita coronada[1] (Setophaga coronata) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Setophaga. És un au parcialment migratòria; poblacions anidan en el nort d'Amèrica del Nort i passen l'hivern en el centre i sur d'Amèrica del Nort, América Central i Antilles Majors, atres poblacions són residents en el sur de Mèxic i nort d'América Central. Alguns autors sostenen que es dividix en més d'una espècie.[2][3]

Noms comuns

Aparte de reinita coronada (en Veneçola i Puerto Rico), també denominada chipe grupidorado[4] o chipe coronat (en Mèxic), chipe de rabadilla groga (en Hondures i Mèxic), cigüita mirta (en República Dominicana), reinita culiamarilla (en Colòmbia), reinita lomiamarilla (en Panamà i Costa Rica), reinita rabiamarilla (en Nicaragua i Colòmbia) o bijirita coronada (en Cuba).[5]

Distribució i hàbitat

El grup «coronata» es reproduïx des del nort d'Alaska, cap a l'est per tot Canadà, fins a Terranova i Labrador, cap al sur en Estats Units fins a l'est de Minnesota, nort de Wisconsin, nort de Michigan i en Nova Anglaterra al sur fins al nort de Pennsilvània. Inverna en Estats Units més numerosamente a lo llarc de la costa atlàntica (al sur des del nort de Massachusetts), i a lo llarc de la costa del Golf. En menys freqüència i més localment en tot l'interior de l'est fins a l'extrem surest de Nova York, centre i oest de Pennsilvània, est i centre d'Ohio, centre d'Indiana, centre d'Illinois, nort i centre de Misuri, este de Kansas, oest i centre d'Oklahoma, nort de Texas i surest de Nou Mèxic. També inverna a lo llarc de la costa del Pacífic des del sur de Washington fins a la frontera en Mèxic. Al sur d'Estats Units, inverna regularment en tota Baixa Califòrnia i Mèxic continental, pero està absent en gran mida de l'alvertent del Pacífic al sur de Colima. L'àrea de distribució hivernal s'estén cap al sur a lo llarc de l'alvertent caribenya, de Belize, Guatemala, Hondures, Nicaragua, fins a Costa Rica, irregularment fins al centre de Panamà.[6] En el Carib inverna en Bermuda, Bahames, Islas Turcas y Caicos, Illes Caiman, Cuba, L'Espanyola (Haití i República Dominicana), Puerto Rico, Illes Vérgens, Jamaica, Guadalupe, Dominica i Barbados.[7] Molt rara o accidental en Anguilla, Aruba, Bonaire, Curazao, Martinica, Sant Cristóbal i Nieves, Santa Lucía, San Martín, Sant Vicente i les Granadines, Trinitat i Tobago i en Veneçola i Colòmbia.[7]

El gr«upo auduboni» es reproduïx des de l'extrem surest d'Alaska, en Canadà en el centre de la Columbia Britànica, suroest d'Alberta i suroest de Saskatchewan, en Estats Units des del nort de Montana cap al sur (principalment en les montanyes) a través de l'oest d'Estats Units, oest de Mèxic fins a Guatemala.[6] Passa els hiverns des de l'extrem suroest de la Columbia Britànica cap al sur fins a l'oest de Washington i Oregó (a l'oest de les Cascades), i des de tota Califòrnia, l'oest i el sur de Nevada, l'extrem suroest d'Utah, per l'oest de Mèxic fins al centre de Chiapas, el suroest de Guatemala, El Salvador i Hondures.[6][7]

Registrat com vagante estacionalmente incert en Groenlàndia, Islàndia, Irlanda, Regne Unit, Madeira (Portugal), Espanya i Països Baixos.[7] Antic registre en época reproductiva en l'extrem oriental de la Rússia asiàtica.[7]

Durant la crío predomina en hàbitats madurs de coníferes i mixts de coníferes i caducifolios en tota la seua àrea de distribució, pero poca especificidad d'hàbitat dins d'esta àmplia categoria.[6] Durant la invernada ocuoa zones obertes, inclós el segon creiximent, vores de boscs, zones agrícoles i residencials, dunes, marismas i xares. També varietat de tipos de bosc relativament oberts, incloent manglarés, bosc de pins, bosc tropical sec, arboledas de cítrics i plantacions de café d'ombra.[6]

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie S. coronata va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carlos Linneo en 1766 baix el nom científic Motacilla coronata; el seu localitat tipo és: «Pennsilvània», restringida posteriorment per a «Filadèlfia, Pennsilvània».[5]

Etimologia

El nom genèric femení «Setophaga» es compon de les paraules del grec «sēs» que significa ‘arna’, i «phagos» que significa ‘menjar’; i el nom de l'espècie «coronata» prové del llatí «coronatus» que significa ‘coronat’.[8]

Taxonomia

Les subespecies S. c. auduboni i S. c. goldmani, són tractades com a espècies separades de S. coronata pel Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[2] (S. c. auduboni també per Aus del Món (HBW) i BirdLife International (BLI)[9]), pero varen tornar a ser tractades com subespecies per la recent llista unificada Avilist.[10] No obstant, estudis moleculars recents identifiquen tres grups genètics distints, per #lo que la taxonomia d'esta espècie continua sense resoldre.[3]


Originalment el gènero Setophaga solament contenia una espècie, Setophaga ruticilla. Varis estudis ya trobaven que dos espècies anteriorment incloses en el gènero Parula, estaven embotides en el gènero Dendroica, d'acort en senyes genètic-moleculars. Un ampli estudi posterior de Lovette et al. (2010) va revelar que el gènero Dendroica (que llavors agrupava al voltant de 29 espècies, entre les quals la #present) era parafilético en relació a Setophaga,[11] com ya indicaven estudis anteriors i sugerit per anàlisis previs de comportament, vocalisacions i plomall, i que devien fusionar-se. Com el nom Setophaga és més antic tenia prioritat sobre Dendroica i Parula. En el mateix estudi s'una espècie, abans inclosa en el gènero Wilsonia, també estava embotida dins d'este clado i que devia transferir-se a Setophaga. Tots estos canvis taxonómicos varen ser reconeguts pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2010-B-10,[12] i pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N° 571.[13]

Es registren híbrits de la present espècie en Setophaga magnolia, Setophaga americana, Setophaga tigrina, Setophaga caerulescens, Setophaga palmarum, Setophaga pensylvanica, Setophaga dominica, Setophaga graciae, Setophaga townsendi, Setophaga nigrescens, Setophaga occidentalis i Setophaga virens.[6]

Subespecies

Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[10] es reconeixen cinc subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:


  • Setophaga coronata hooveri (McGregor), 1899 – anida en Alaska i noroest de Canadà; inverna en l'oest d'Estats Units i América Central.
  • Setophaga coronata coronata (Linnaeus), 1766 – anida en el centre sur i surest de Canadà i centre nort i noreste d'Estats Units; inverna en América Central i Carib.
  • Setophaga coronata auduboni (Townsend), 1837 – anida en el suroest de Canadà i oest d'Estats Units; inverna fins a l'oest d'Hondures.
  • Setophaga coronata nigrifrons (Brewster), 1889 – resident en la Serra Mare Occidental de l'oest de Mèxic, des de Chihuahua fins a Durango.
  • Setophaga coronata goldmani (Nelson), 1897 – resident en les altituts de les montanyes del sur de Chiapas (volcà Tacaná) i oest de Guatemala.

La forma descrita S. coronata memorabilis (Oberholser, 1921), es considera inclosa en auduboni.[5]

  1. ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 14 de giner de 2026. P. 455.
  2. ↑ 2,0 2,1 IOC World Bird List: New World warblers, mitrospingid tanagers
  3. ↑ 3,0 3,1 Toews, D.P.L., Brelsford, A., Grossen, C., Milá, B. & Irwin, D.I.(2026).The Auk.133(4): 698–717ISSN 0004-8038.doi:10.1642/AUK-16-61.1.
  4. ↑ Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. 1984. Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Reinita coronada Setophaga coronata (Linnaeus, 1766) en Avibase. Consultat el 18 de giner de 2026.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Setophaga coronata en Birds of the World.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada iucn
  8. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Setophaga p. 355; coronata p. 118»
  9. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFdel Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M.2016">del Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit: Lynx Edicions and BirdLife International.
  10. ↑ 10,0 10,1 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
  11. ↑ Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.
  12. ↑ (juny de 2011).North & Middle America Classification Committee.
  13. ↑ (febrer de 2012).South American Classification Committee.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Setophaga_coronata&oldid=488362»