Albània

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:13 6 dec 2015 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'muntanyes' a 'montanyes')
Anar a la navegació Anar a la busca
Republika e Shqipërisë
República d'Albània
Bandera de Albània Escut de Albània
Bandera Escut
Lema: Ti Shqipëri më jep nderë,më jep emrin Shqiptar
himne nacional: Hymni i Flamurit
 
Situació de Albània
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Tirana
3.659.616 (130è)
41°20′ N 19°48′ E
Idioma oficial Albanés
Forma de govern República parlamentària
President
Bujar Nishani

 •
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 139º
28.748 km2
4,7 %
720
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 126èº
3 000 664 (2014)
125 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2010)
 • PIB per càpita

USD 23 912 millons
n/d
PIB (PPA)
 • Total
 • PIB per càpita


n/d
IDH 0.716
Moneda lek (Lk)
‎Gentilici Albanés
Fus horari
 • en estiu
CET (UTC+1)
UTC+2
Domini Internet .al
Prefix telefònic ++355
Prefix radiofònic ZAA-ZAZ
Còdic ISO 008 / ALB / AL
Membre de: ONU, OSCE, OTAN, COE i CEFTA

Albània (en albanés Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans. Llimita al nort en Montenegro, al nort-est en Kosovo, a l'est en Macedònia, al sur en Grècia, a l'oest en la mar Adriàtica i al sur-oest en la mar Jònica. La capital és Tirana, en 400.000 habitants, i les ciutats principals són Durrës, Elbasan, Vlorë i Shkodër, que tenen pels volts dels 100.000 habitants.

Etimologia

El nom autòcton del país, Shqipëria, que significa Terra de les Àguiles, fon adoptat a partir de la rebelió contra els turcs dirigida per Gjergj Kastriot ("Skanderbeg") el 1433; en esta época la població lliure del territori va adoptar el gentilici de shqipëtar, ya que la bandera usada per Skanderbeg posseïa com a emblema principal l'àguila imperial bicéfala heretada dels bizantins. El nom Albània, en canvi, és alié als natius i deriva del llatí, que aludia al país d'elevades montanyes, blanquejades per la neu (a l'Antiguetat se li donava el nom d'Albània a una gran part del Caucas).

Història

El poble més antic conegut que va habitar l'actual territori d'Albània va ser el dels iliris, dels quals els shqipëtars o albanesos són directes descendents, al sur estava la tribu epirota dels caonis; els grecs colonisaren les costes i el sur del territori, que va quedar en gran part inclòs dins de l'Epir. Freqüentment els iliris efectuaven incursions als estats helenístics de Molòssia, Peònia i fins i tot la Macedònia. L'any 35 aC els romans en van conquerir els llocs més accessibles i civilisats i hi van formar les províncies de l'Illyricum i l'Epir, encara que els territoris més montanyós remots mai van arribar a estar baix control de l'Imperi Romà, la qual cosa explica en gran manera la supervivència de l'idioma albanés. Baix els romans, Ilíria va conéixer una época de pau i prosperitat. La principal ruta comercial entre Roma i Constantinoble, la Via Egnatia, discorria entre Epidamnos/Durrës i Tessalònica. Els iliris, igual que els grecs, van conservar la seua llengua i les seues tradicions durant el domini romà. Quan l'Imperi Romà va quedar dividit l'any 395 dC, els iliris van ser assimilats per l'Imperi Bizantí. Durant els sigles V i VI van confluir en pobles itinerants com els visigots, huns, ostrogots; i van acabar sent veïns (al nort i a l'est) dels eslaus, que van assimilar en estes zones als iliris o macedonis.

Països d'Europa
Albània    Alemanya    Andorra    Armènia    Àustria    Bèlgica    Bielorrússia    Bòsnia i Herzegovina    Bulgària    Chipre    Ciutat del Vaticà    Croàcia    Dinamarca    Eslovàquia    Eslovènia    Espanya    Estònia    Finlàndia    França    Geòrgia    Grècia    Hongria    Irlanda    Islàndia    Itàlia    Kosovo    Letònia    Liechtenstein    Lituània    Luxemburc    Malta    Moldàvia    Mónaco    Montenegro    Noruega    Països Baixos    Polònia    Portugal    Regne Unit    República de Macedònia del Nort    República Checa    Romania    Rússia    San Marino    Sèrbia    Suècia    Suïssa    Ucrània



Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia