Diferència entre les revisions de "Avinguda de Vicente Blasco Ibáñez"
m |
m |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
L''''avinguda de Vicente Blasco Ibáñez''' és una via urbana de [[Valéncia]] situada entre els [[Jardins del Real]] i el barri d'[[El Cabanyal]]. S'inicia al seu extrem occidental en l'encreuament dels carrers del Botànic Cavanilles i del General Elío, i finalisa en el seu extrem oriental en l'estació de [[Rodalia de València|rodalia]] i [[Mija Distància Renfe|mija distància]] de [[Estació del Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]], just en l'inici d'[[El Cabanyal]] i en l'encreuament dels carrers del Marí Blas de Lezo i de [[Carrer de la Serradora|Serrería]]. | L''''avinguda de Vicente Blasco Ibáñez''' és una via urbana de [[Valéncia]] situada entre els [[Jardins del Real]] i el barri d'[[El Cabanyal]]. S'inicia al seu extrem occidental en l'encreuament dels carrers del Botànic Cavanilles i del General Elío, i finalisa en el seu extrem oriental en l'estació de [[Rodalia de València|rodalia]] i [[Mija Distància Renfe|mija distància]] de [[Estació del Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]], just en l'inici d'[[El Cabanyal]] i en l'encreuament dels carrers del Marí Blas de Lezo i de [[Carrer de la Serradora|Serrería]]. | ||
| − | A lo llarc dels seus casi tres quilómetros s'encreua | + | A lo llarc dels seus casi tres quilómetros s'encreua en numeroses vies importants de l'est de la ciutat com el [[carrer de Jaume Roig]], l'[[avinguda de Suècia]], l'[[avinguda d'Aragó]], l'[[avinguda de Catalunya]], l'[[avinguda del Cardenal Benlloch]], el [[carrer de Ramon Llull]] i el [[carrer del Doctor Manuel Candela]]. |
Travessa d'oest a est tots els barris dels distrits del [[Pla del Real]] i d'[[Algirós]] fins a arribar als [[Poblats Marítims]]. | Travessa d'oest a est tots els barris dels distrits del [[Pla del Real]] i d'[[Algirós]] fins a arribar als [[Poblats Marítims]]. | ||
== Nom == | == Nom == | ||
| − | L'avinguda pren el nom de [[Vicente Blasco Ibáñez]], important escritor, periodiste i polític [[Valéncia|valencià]] de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX|XX]]. Fins | + | L'avinguda pren el nom de [[Vicente Blasco Ibáñez]], important escritor, periodiste i polític [[Valéncia|valencià]] de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX|XX]]. Fins a l'any [[1980]] fon coneguda com el '''Passeig de Valéncia al Mar''', nom en el qual va nàixer al tractar-se d'una gran avinguda que conectaria el [[Ciutat Vella de Valéncia|centre]] en la [[Mediterrànea|mar]]. |
| − | Anteriorment, fon coneguda durant la [[guerra civil espanyola]] (1936-1939) com a ''avinguda de l'Unió Soviètica'', denominació que fon revertida en la [[dictadura franquista]]. En juny de 1977 la comissió de govern municipal aprovà unànimement la denominació d'avinguda de Blasco Ibáñez per a la via. | + | Anteriorment, fon coneguda durant la [[guerra civil espanyola]] (1936-1939) com a ''avinguda de l'Unió Soviètica'', denominació que fon revertida en la [[dictadura franquista]]. En [[juny]] de l'any [[1977]] la comissió de govern municipal aprovà unànimement la denominació d'avinguda de Blasco Ibáñez per a la via. |
== Història == | == Història == | ||
| − | El seu traçat discorre casi paralel al vell camí del [[Cabanyal]], que partia des del [[pont del Real]] junt als [[jardins de Montfort]] i arribava fins als actuals carrers del Serpis i el d'Antoni Joan en el [[Cabanyal]]. Conegut inicialment com a passeig de Valéncia al Mar, hi ha hagut multitut de proyectes de prolongar la via, | + | El seu traçat discorre casi paralel al vell camí del [[Cabanyal]], que partia des del [[pont del Real]] junt als [[jardins de Montfort]] i arribava fins als actuals carrers del Serpis i el d'Antoni Joan en el [[Cabanyal]]. Conegut inicialment com a passeig de Valéncia al Mar, hi ha hagut multitut de proyectes de prolongar la via, en els seus diferents noms, fins a la mar Mediterrànea, iniciats en el proyecte de l'any [[1888]] de [[Casimiro Meseguer]], que prevea un passeig de 100 metros d'ample. En l'any [[1931]] hi hagué un proyecte de [[José Pedrós]], en un traçat que esquivava el barri del Cabanyal. |
| − | L'avinguda fon construïda en trams. El primer tram anava dels [[jardins del Real]] fins a les vies de tren de l'[[avinguda d'Aragó]] que venien de l'antiga [[Estació d'Aragó (històrica)|estació d'Aragó]], completat en la [[dècada | + | L'avinguda fon construïda en trams. El primer tram anava dels [[jardins del Real]] fins a les vies de tren de l'[[avinguda d'Aragó]] que venien de l'antiga [[Estació d'Aragó (històrica)|estació d'Aragó]], completat en la [[anys 1940|dècada de 1940]]. A continuació es faria el tram fins al [[avinguda del Doctor Manuel Candela|carrer del Doctor Manuel Candela]] i es crearia el barri de [[L'Illa Perduda]] entre l'any [[1955]] i l'any [[1962]], que impulsava un canvi de rumbo de l'avinguda proyectada, i que la faria totalment recta. En l'any [[1974]] es suprimiren les vies de tren de l'[[avinguda d'Aragó]] i en la [[anys 1980|década de 1980]] es compliren els treballs per a acabar el tram des del [[avinguda del Doctor Manuel Candela|carrer del Doctor Manuel Candela]] fins al [[Cabanyal]]. En l'any [[1991]] fon completat el soterrament de les vies del [[Carrer de la Serradora|carrer de Serrería]] i s'inaugurà l'estació subterrànea de [[Valéncia-Cabanyal]], just al final est de l'avinguda. |
| − | Posteriorment, durant l'última dècada de govern de l'alcaldesa [[Rita Barberá]], l'avinguda fon protagonista d'una polèmica sobre la seua prolongació cap a [[Passeig Marítim (Valéncia)|la mar]], lo qual requeria el derroc de part del barri marítim del [[Cabanyal]], A pesar de l'estatus de ''Bé Cultural Nacional'' que té este barri. La plataforma [[Salvem el Cabanyal]] encapçalà durant anys la defensa del barri | + | Posteriorment, durant l'última dècada de govern de l'alcaldesa [[Rita Barberá]], l'avinguda fon protagonista d'una polèmica sobre la seua prolongació cap a [[Passeig Marítim (Valéncia)|la mar]], lo qual requeria el derroc de part del barri marítim del [[Cabanyal]], A pesar de l'estatus de ''Bé Cultural Nacional'' que té este barri. La plataforma [[Salvem el Cabanyal]] encapçalà durant anys la defensa del barri en l'objectiu evitar la prolongació de l'avinguda. El proyecte de prolongació de Blasco Ibáñez cap a la mar fon definitivament impedit i descartat en [[estiu]] de l'any [[2015]] pel govern municipal de l'alcalde [[Joan Ribó]]. |
== Elements importants == | == Elements importants == | ||
| − | [[Archiu:Universitat valència rectorat.jpg|thumb|left|175px|Rectorat de | + | [[Archiu:Universitat valència rectorat.jpg|thumb|left|175px|Rectorat de l'[[Universitat de Valéncia]]]] |
[[Archiu:Facultat de Geografia i Història UV.JPG|thumb|right|Facultat de Geografia i Història]] | [[Archiu:Facultat de Geografia i Història UV.JPG|thumb|right|Facultat de Geografia i Història]] | ||
=== Tram: Dels jardins del Real a l'avinguda d'Aragó === | === Tram: Dels jardins del Real a l'avinguda d'Aragó === | ||
| − | Este tram separa el barri de [[L'Exposició (barri de Valéncia)|L'Exposició]] en el sur dels de [[Jaume Roig (barri de Valéncia)|Jaume Roig]] i la [[Ciutat Universitària]] en el nort. Davant del naiximent de l'avinguda, hi ha una gran porta reixada que és un dels accessos als [[Jardins del Real]] (en el barri de [[Trinitat (barri de Valéncia)|la Trinitat]]). En el sur, està la [[Clínica Quirón de Valéncia|Clínica Quirón]] i els [[Jardins de Montfort]]. Tot este tram destaca una série de jardins amples i ombrívols en bell mig de l'avinguda, interromputs per carrers que comuniquen un sentit de trànsit | + | Este tram separa el barri de [[L'Exposició (barri de Valéncia)|L'Exposició]] en el sur dels de [[Jaume Roig (barri de Valéncia)|Jaume Roig]] i la [[Ciutat Universitària]] en el nort. Davant del naiximent de l'avinguda, hi ha una gran porta reixada que és un dels accessos als [[Jardins del Real]] (en el barri de [[Trinitat (barri de Valéncia)|la Trinitat]]). En el sur, està la [[Clínica Quirón de Valéncia|Clínica Quirón]] i els [[Jardins de Montfort]]. Tot este tram destaca una série de jardins amples i ombrívols en bell mig de l'avinguda, interromputs per carrers que comuniquen un sentit de trànsit en l'atre. En un d'estos jardins belluga una chicoteta estàtua dedicada a [[Vicente Blasco Ibáñez]] l'any en el qual l'avinguda va rebre el seu nom actual, en l'any [[1980]]. |
Concentra també gran part de les [[Facultat Universitària|facultats]] del [[Campus de Blasco Ibáñez]] de l'[[Universitat de Valéncia]], situades sobretot en el principi de l'avinguda: la [[Facultat de Geografia i Història (UV)|Facultat de Geografia i Història]], la [[Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació (UV)|Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació]], la [[Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (UV)|Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació]], la [[Facultat de Medicina i Odontologia (UV)|Facultat de Medicina i Odontologia]], la [[Facultat de Sicologia (UV)|Facultat de Sicologia]], la [[Facultat de Fisioteràpia (UV)|Facultat de Fisioteràpia]] i la [[Facultat d'Enfermeria i Podologia (UV)|Facultat d'Enfermeria i Podologia]]. El "[[Colege major]] Lluís Vives" i l'edifici del [[Rector|Rectorat]] de l'[[Universitat de Valéncia]] són atres dels edificis universitaris a destacar. | Concentra també gran part de les [[Facultat Universitària|facultats]] del [[Campus de Blasco Ibáñez]] de l'[[Universitat de Valéncia]], situades sobretot en el principi de l'avinguda: la [[Facultat de Geografia i Història (UV)|Facultat de Geografia i Història]], la [[Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació (UV)|Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació]], la [[Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (UV)|Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació]], la [[Facultat de Medicina i Odontologia (UV)|Facultat de Medicina i Odontologia]], la [[Facultat de Sicologia (UV)|Facultat de Sicologia]], la [[Facultat de Fisioteràpia (UV)|Facultat de Fisioteràpia]] i la [[Facultat d'Enfermeria i Podologia (UV)|Facultat d'Enfermeria i Podologia]]. El "[[Colege major]] Lluís Vives" i l'edifici del [[Rector|Rectorat]] de l'[[Universitat de Valéncia]] són atres dels edificis universitaris a destacar. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
Al costat de les facultats se troba la zona d'us residencial coneguda com a "zona Woody" per l'antiga [[discoteca]] Woody que estava ubicada en l'avinguda de Menéndez Pelayo. Tota esta àrea ha sigut tradicional lloc nocturn de festa universitària, pero la seua catalogació com a ''Zona Acústicament Saturada'' (ZAS) ha fet que minve l'oferta de bars i pubs jovenils. | Al costat de les facultats se troba la zona d'us residencial coneguda com a "zona Woody" per l'antiga [[discoteca]] Woody que estava ubicada en l'avinguda de Menéndez Pelayo. Tota esta àrea ha sigut tradicional lloc nocturn de festa universitària, pero la seua catalogació com a ''Zona Acústicament Saturada'' (ZAS) ha fet que minve l'oferta de bars i pubs jovenils. | ||
| − | Entre l'[[avinguda de Suècia]] i l'[[Avinguda d'Aragó (Valéncia)|avinguda d'Aragó]] es situa l'[[estadi de Mestalla]] del [[Valéncia CF]], ademés de la sèu de la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]]. Entre estos dos edificis hi havia l'edifici del "Nou Ajuntament", que fon demolit en novembre de 2015 per a construir un hotel, segons un acort firmat pel consistori de [[Rita Barberà]] | + | Entre l'[[avinguda de Suècia]] i l'[[Avinguda d'Aragó (Valéncia)|avinguda d'Aragó]] es situa l'[[estadi de Mestalla]] del [[Valéncia CF]], ademés de la sèu de la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]]. Entre estos dos edificis hi havia l'edifici del "Nou Ajuntament", que fon demolit en novembre de l'any [[2015]] per a construir un hotel, segons un acort firmat pel consistori de [[Rita Barberà]] en la companyia hotelera Expogrupo. |
[[Archiu:Mestalla5.jpg|thumb|right|L'[[Estadi de Mestalla]]]] | [[Archiu:Mestalla5.jpg|thumb|right|L'[[Estadi de Mestalla]]]] | ||
=== Tram: De l'avinguda d'Aragó al carrer del Doctor Manuel Candela === | === Tram: De l'avinguda d'Aragó al carrer del Doctor Manuel Candela === | ||
| − | Este tram dividix els barris de [[Mestalla (barri de Valéncia)|Mestalla]] i [[L'Amistat]] en el sur i un tram de la [[Ciutat Universitària]] i el barri de [[La Bega Baixa]] (o de Sant Josep) en el nort. En el cantó | + | Este tram dividix els barris de [[Mestalla (barri de Valéncia)|Mestalla]] i [[L'Amistat]] en el sur i un tram de la [[Ciutat Universitària]] i el barri de [[La Bega Baixa]] (o de Sant Josep) en el nort. En el cantó en l'[[avinguda de Catalunya]] es troba el colege del Pilar, i en el cantó ab l'[[Avinguda d'Aragó (Valéncia)|avinguda d'Aragó]] es troba el colege Guadalaviar. |
| − | A conseqüència de la proximitat de l'[[estadi de Mestalla]] i del [[Campus de Blasco Ibáñez|campus universitari]], este tram concentra molts restaurants i bars, com els de la plaça del Xúquer en [[La Bega Baixa]], que concentrava en la [[década de 1990]] gran part de l'oferta d'oci d'esta zona universitària. En els carrers de Polo i Peyrolón i de Bèlgica en el barri de [[Mestalla (barri de Valéncia)|Mestalla]] es concentra també gran part de restaurants i locals d'oci. | + | A conseqüència de la proximitat de l'[[estadi de Mestalla]] i del [[Campus de Blasco Ibáñez|campus universitari]], este tram concentra molts restaurants i bars, com els de la plaça del Xúquer en [[La Bega Baixa]], que concentrava en la [[anys 1990|década de 1990]] gran part de l'oferta d'oci d'esta zona universitària. En els carrers de Polo i Peyrolón i de Bèlgica en el barri de [[Mestalla (barri de Valéncia)|Mestalla]] es concentra també gran part de restaurants i locals d'oci. |
=== Tram: Del carrer del Doctor Manuel Candela al Cabanyal === | === Tram: Del carrer del Doctor Manuel Candela al Cabanyal === | ||
| Llínea 43: | Llínea 43: | ||
Este tram travessa el barri de la [[Ciutat Jardí (Valéncia)|Ciutat Jardí]], llimita ab els de [[l'Illa Perduda]] i [[la Carrasca]], i entra als [[Poblats Marítims|poblats marítims]] al travessar part del barri de [[Beteró]] i arribar a l'estació de [[Valéncia-Cabanyal]] en l'inici del barri del [[Cabanyal]]. | Este tram travessa el barri de la [[Ciutat Jardí (Valéncia)|Ciutat Jardí]], llimita ab els de [[l'Illa Perduda]] i [[la Carrasca]], i entra als [[Poblats Marítims|poblats marítims]] al travessar part del barri de [[Beteró]] i arribar a l'estació de [[Valéncia-Cabanyal]] en l'inici del barri del [[Cabanyal]]. | ||
| − | És una zona més residencial, | + | És una zona més residencial, en alguns pisos llogats a estudiants durant el curs acadèmic, raó per la qual té també zones i locals d'oci d'us majoritàriament universitari. La plaça d'Hondures en el nort i la plaça del Cedre en el sur són dos habituals zones d'oci jovenil. |
En este tram tenia els seus estudis [[Ràdio Nou]], abans d'arribar a la nova estació subterrànea de [[Valéncia-Cabanyal]]. | En este tram tenia els seus estudis [[Ràdio Nou]], abans d'arribar a la nova estació subterrànea de [[Valéncia-Cabanyal]]. | ||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
En l'estació de [[Rodalia de Valéncia|rodalia]] i [[Mija Distància Renfe|mija distància]] de [[Estació del Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]] se poden agarrar les llínees [[Llínea 5 (Rodalies Valéncia)|C-5]], [[Llínea 6 (Rodalies Valéncia)|C-6]], [[Llínea 6 (Regional Comunitat Valenciana)|L-6]] i [[Línea 7 (Regional Comunitat Valenciana)|L-7]]. | En l'estació de [[Rodalia de Valéncia|rodalia]] i [[Mija Distància Renfe|mija distància]] de [[Estació del Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]] se poden agarrar les llínees [[Llínea 5 (Rodalies Valéncia)|C-5]], [[Llínea 6 (Rodalies Valéncia)|C-6]], [[Llínea 6 (Regional Comunitat Valenciana)|L-6]] i [[Línea 7 (Regional Comunitat Valenciana)|L-7]]. | ||
| − | + | La [[EMT de Valéncia]] té numeroses llínees d'autobusos diürnes i nocturnes per tota l'avinguda, com les llínees 8, 9, 10, 12, 29, 30, 31, 70, 71, 79, 80, 81, 89, N1, N2, N89 i N90. | |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 20:08 22 jul 2018
L'avinguda de Vicente Blasco Ibáñez és una via urbana de Valéncia situada entre els Jardins del Real i el barri d'El Cabanyal. S'inicia al seu extrem occidental en l'encreuament dels carrers del Botànic Cavanilles i del General Elío, i finalisa en el seu extrem oriental en l'estació de rodalia i mija distància de Valéncia-Cabanyal, just en l'inici d'El Cabanyal i en l'encreuament dels carrers del Marí Blas de Lezo i de Serrería.
A lo llarc dels seus casi tres quilómetros s'encreua en numeroses vies importants de l'est de la ciutat com el carrer de Jaume Roig, l'avinguda de Suècia, l'avinguda d'Aragó, l'avinguda de Catalunya, l'avinguda del Cardenal Benlloch, el carrer de Ramon Llull i el carrer del Doctor Manuel Candela.
Travessa d'oest a est tots els barris dels distrits del Pla del Real i d'Algirós fins a arribar als Poblats Marítims.
Nom
L'avinguda pren el nom de Vicente Blasco Ibáñez, important escritor, periodiste i polític valencià de finals del sigle XIX i principis del XX. Fins a l'any 1980 fon coneguda com el Passeig de Valéncia al Mar, nom en el qual va nàixer al tractar-se d'una gran avinguda que conectaria el centre en la mar.
Anteriorment, fon coneguda durant la guerra civil espanyola (1936-1939) com a avinguda de l'Unió Soviètica, denominació que fon revertida en la dictadura franquista. En juny de l'any 1977 la comissió de govern municipal aprovà unànimement la denominació d'avinguda de Blasco Ibáñez per a la via.
Història
El seu traçat discorre casi paralel al vell camí del Cabanyal, que partia des del pont del Real junt als jardins de Montfort i arribava fins als actuals carrers del Serpis i el d'Antoni Joan en el Cabanyal. Conegut inicialment com a passeig de Valéncia al Mar, hi ha hagut multitut de proyectes de prolongar la via, en els seus diferents noms, fins a la mar Mediterrànea, iniciats en el proyecte de l'any 1888 de Casimiro Meseguer, que prevea un passeig de 100 metros d'ample. En l'any 1931 hi hagué un proyecte de José Pedrós, en un traçat que esquivava el barri del Cabanyal.
L'avinguda fon construïda en trams. El primer tram anava dels jardins del Real fins a les vies de tren de l'avinguda d'Aragó que venien de l'antiga estació d'Aragó, completat en la dècada de 1940. A continuació es faria el tram fins al carrer del Doctor Manuel Candela i es crearia el barri de L'Illa Perduda entre l'any 1955 i l'any 1962, que impulsava un canvi de rumbo de l'avinguda proyectada, i que la faria totalment recta. En l'any 1974 es suprimiren les vies de tren de l'avinguda d'Aragó i en la década de 1980 es compliren els treballs per a acabar el tram des del carrer del Doctor Manuel Candela fins al Cabanyal. En l'any 1991 fon completat el soterrament de les vies del carrer de Serrería i s'inaugurà l'estació subterrànea de Valéncia-Cabanyal, just al final est de l'avinguda.
Posteriorment, durant l'última dècada de govern de l'alcaldesa Rita Barberá, l'avinguda fon protagonista d'una polèmica sobre la seua prolongació cap a la mar, lo qual requeria el derroc de part del barri marítim del Cabanyal, A pesar de l'estatus de Bé Cultural Nacional que té este barri. La plataforma Salvem el Cabanyal encapçalà durant anys la defensa del barri en l'objectiu evitar la prolongació de l'avinguda. El proyecte de prolongació de Blasco Ibáñez cap a la mar fon definitivament impedit i descartat en estiu de l'any 2015 pel govern municipal de l'alcalde Joan Ribó.
Elements importants
Tram: Dels jardins del Real a l'avinguda d'Aragó
Este tram separa el barri de L'Exposició en el sur dels de Jaume Roig i la Ciutat Universitària en el nort. Davant del naiximent de l'avinguda, hi ha una gran porta reixada que és un dels accessos als Jardins del Real (en el barri de la Trinitat). En el sur, està la Clínica Quirón i els Jardins de Montfort. Tot este tram destaca una série de jardins amples i ombrívols en bell mig de l'avinguda, interromputs per carrers que comuniquen un sentit de trànsit en l'atre. En un d'estos jardins belluga una chicoteta estàtua dedicada a Vicente Blasco Ibáñez l'any en el qual l'avinguda va rebre el seu nom actual, en l'any 1980.
Concentra també gran part de les facultats del Campus de Blasco Ibáñez de l'Universitat de Valéncia, situades sobretot en el principi de l'avinguda: la Facultat de Geografia i Història, la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació, la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, la Facultat de Medicina i Odontologia, la Facultat de Sicologia, la Facultat de Fisioteràpia i la Facultat d'Enfermeria i Podologia. El "Colege major Lluís Vives" i l'edifici del Rectorat de l'Universitat de Valéncia són atres dels edificis universitaris a destacar.
Junt a la Facultat de Medicina i Odontologia es troba l'Hospital Clínic Universitari, un dels quatre hospitals de referència en la ciutat.
Al costat de les facultats se troba la zona d'us residencial coneguda com a "zona Woody" per l'antiga discoteca Woody que estava ubicada en l'avinguda de Menéndez Pelayo. Tota esta àrea ha sigut tradicional lloc nocturn de festa universitària, pero la seua catalogació com a Zona Acústicament Saturada (ZAS) ha fet que minve l'oferta de bars i pubs jovenils.
Entre l'avinguda de Suècia i l'avinguda d'Aragó es situa l'estadi de Mestalla del Valéncia CF, ademés de la sèu de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Entre estos dos edificis hi havia l'edifici del "Nou Ajuntament", que fon demolit en novembre de l'any 2015 per a construir un hotel, segons un acort firmat pel consistori de Rita Barberà en la companyia hotelera Expogrupo.
Tram: De l'avinguda d'Aragó al carrer del Doctor Manuel Candela
Este tram dividix els barris de Mestalla i L'Amistat en el sur i un tram de la Ciutat Universitària i el barri de La Bega Baixa (o de Sant Josep) en el nort. En el cantó en l'avinguda de Catalunya es troba el colege del Pilar, i en el cantó ab l'avinguda d'Aragó es troba el colege Guadalaviar.
A conseqüència de la proximitat de l'estadi de Mestalla i del campus universitari, este tram concentra molts restaurants i bars, com els de la plaça del Xúquer en La Bega Baixa, que concentrava en la década de 1990 gran part de l'oferta d'oci d'esta zona universitària. En els carrers de Polo i Peyrolón i de Bèlgica en el barri de Mestalla es concentra també gran part de restaurants i locals d'oci.
Tram: Del carrer del Doctor Manuel Candela al Cabanyal
Este tram travessa el barri de la Ciutat Jardí, llimita ab els de l'Illa Perduda i la Carrasca, i entra als poblats marítims al travessar part del barri de Beteró i arribar a l'estació de Valéncia-Cabanyal en l'inici del barri del Cabanyal.
És una zona més residencial, en alguns pisos llogats a estudiants durant el curs acadèmic, raó per la qual té també zones i locals d'oci d'us majoritàriament universitari. La plaça d'Hondures en el nort i la plaça del Cedre en el sur són dos habituals zones d'oci jovenil.
En este tram tenia els seus estudis Ràdio Nou, abans d'arribar a la nova estació subterrànea de Valéncia-Cabanyal.
Transports
L'estació de Facultats de la llínea 3 de MetroValencia és l'única estació de metro en l'avinguda. La llínea 5 circula en paralel a l'avinguda entre l'avinguda d'Aragó i Serradora, ab les estacions d'Aragó, Amistat, Ayora i Marítim situades a uns centenars de metros de l'avinguda.
En l'estació de rodalia i mija distància de Valéncia-Cabanyal se poden agarrar les llínees C-5, C-6, L-6 i L-7.
La EMT de Valéncia té numeroses llínees d'autobusos diürnes i nocturnes per tota l'avinguda, com les llínees 8, 9, 10, 12, 29, 30, 31, 70, 71, 79, 80, 81, 89, N1, N2, N89 i N90.
Referències
Bibliografia
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFAragó CarriónAzkárraga TestorSalazar Bonet2010">Aragó Carrión, Lucila; Azkárraga Testor, Jose Mª; Salazar Bonet, Juan (2010). Guía Urbana. Valencia 1931-1939, (2a ed.): La ciudad en la II República, 2ª edició, Publicacions de la Universitat de València. ISBN 978-84-370-85937.