Chipre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Κυπριακή Δημοκρατία
Kypriakí Dimokratía
Kıbrıs Cumhuriyeti
República de Chipre
Bandera de Chipre Escut de Chipre
Bandera Escut
himne nacional: Ύμνος εις την Ελευθερίαν
Imnos eis tin Eleftherían
(grec: 'Himne a la llibertat')
 
Situació de Chipre
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Nicosia
Nicosia city fl n7160.gif


n/d
Idioma oficial Grec i turc
Forma de govern República presidencialista
Nikos Anastasiadis
Independència
 •  • Acuerdos

 • Proclamada
del Regne Unit
19 de febrer de 1959
11 de febrer de 1960
16 d'agost de 1960
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 169º
9 250 km2

Acrotiri i Dhekelia (152 km) i República Turca del Nort de Chipre
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 155º
1 116 564 (2011)
120,70 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2012)
 • PIB per càpita
Lloc 100º
US$ 22 446 mill.
n/d
PIB (PPA)
 • Total (2012)
 • PIB per càpita
Lloc 107º
US$ 23 752 mill.
n/d
IDH (2013) 0,845 (32º) – Molt alt
Moneda Euro (€, EUR)
‎Gentilici
Fus horari
 • en estiu
EET (UTC + 2)
EEST (UTC + 3)
Domini Internet .cy
Prefix telefònic +357
Prefix radiofònic C4A-C4Z, 5BA-5BZ, P3A-P3Z, H2A-H2Z
Còdic ISO 196 / CYP / CY
Membre de: Mancomunitat de Nacions, ONU, OSCE, COE

La República de Chipre (Grec: Κύπρος, Kýpros) és un país euroasiàtic situat en l'illa del mateix nom, que és membre de l'Unió Europea.

Esta república és un estat internacionalment reconegut, pero només controla els dos terços del sur de l'illa. El terç nort fon ocupat per Turquia en 1974, instaurant la República Turca del Nort de Chipre. Este últim territori només està reconegut per Turquia. En l'illa també es troben els enclaus sobirans del Regne Unit d'Acrotiri i Dhekelia.

L'illa de Chipre està situada en el Mar Mediterràneu, a 113 km al sur de Turquia, 120 km al oest de Síria i 150 km al est de Grècia (illa Kastelloriço). Chipre ingressà com a membre de les Nacions Unides el 20 de setembre de 1960.

En tamany, Chipre és la tercera illa més gran del Mediterràneu, despuix de Sicilia i Cerdenya. Esta illa té una llongitut d'uns 160 km, a els que cal afegir els 72 km d'un estret braç de terra situat en el seu extrem nort-oriental. L'esgambi màxim de Chipre és de 97 km.

Per lo que l'història sembla indicar, Chipre va deure ser la “Kitim” de les Escritures Hebrees. (Isa 23:1, 12; Dona 11:30.) L'illa era famosa no solament per la seua coure, sino també pel seu excelent fusta, en particular la de ciprer, que s'exportava a Tir, en la costa fenícia, per a la construcció de barcos. (Eze 27:2, 6.)

Govern i política

Artícul principal → Govern i política de Chipre.

El govern de Chipre s'organisa d'acort en la constitució de 1960, que va repartir el poder entre les comunitats grecochipriota i turcochipriota.

En 1974, Turquia va conseguir el control de la tercera part del territori, al nort del país.

En 2004 Chipre va ingressar en la Unió Europea. No obstant, l'aplicació del patrimoni comunitari es llimita a la partix sur de l'illa, fins que es produïxca la reunificació.

Des de 2008 i fins al 2013 va governar el parlament el Partit Progressiste dels Treballadors de Chipre (nom del Partit Comuniste a partir de 1941, conegut com AKEL). Va ser rellevat pel Partit Democràtic de Chipre, despuix de perdre majoria el partit comuniste, en el context de la greu crisis econòmica.

Organisació polític-administrativa

Artícul principal → Organisació territorial de Chipre.


La República de Chipre es troba dividida en sis districtes administratius: Nicosia, Famagusta, Limassol, Pafos, Lárnaca i Kyrenia. Cada districte està governat per un representant del govern central. Els districtes de Famagusta, Kyrenia i part del de Nicosia, es troben enclavats dins de la autoproclamada República Turca del Nort de Chipre (en turc: Kuzey Kıbrıs Türk Cumhuriyeti [KKTC])

A la seua volta, els territoris de les bases de sobirania de Acrotiri, en el sur de l'illa, i de Dhekelia, cap a l'est, estan baix el mando d'un administrador designat pel Regne Unit. En estos territoris existixen bases militars del govern britànic.



































Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia