La Pobla Llarga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Iglésia de Sant Pere Apòstol de Pobla Llarga.

La Pobla Llarga (en castellà Puebla Larga), és un municipi de la Comunitat Valenciana pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.

Geografia

La cota més alta de la que dispon el terme és la de Sarratella, en 129 m sobre el nivell de la mar, lloc molt estimat per tots els poblatanos. Encara que el riu Xúquer passa molt prop, no aplega a entrar en el terme. La principal corrent l'aporta el Barranc de Barcheta que creua el terme de nort a sur passant a través del caixco urbà.

El seu clima és típicament mediterràneu, suau i templat normalment sense temperatures extremes.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 prenent després la CV-564. També conta en estació de ferrocarril de la llínea C-2 de Rodalies Valéncia, situada a l'est del caixco urbà.

Localitats limítrofes

El terme municipal de Pobla Llarga llimita en les següents localitats: Carcaixent, Énova, Manuel, Rafelguaraf, Sant Joan d'Énova, Senyera i Vilanova de Castelló, totes elles de la província de Valéncia.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Eleuterio Serena Tena PSPV-PSOE
1983 - 1987 Eleuterio Serena Tena PSPV-PSOE
1987 - 1991 Edelmiro Tudela Vilaplana PSPV-PSOE
1991 - 1995 Emilio Pascual Cots

Manolo Bellver Capsí

PSPV-PSOE
1995 - 1999 José María Botella Alfaro EUPV
1999 - 2003 José María Botella Alfaro EUPV
2003 - 2007 Rafael Soler Vert PPCV
2007 - 2011 Rafael Soler Vert PPCV
2011 - 2015 Rafael Soler Vert PPCV
2015 - 2019 Neus Garrigues Calatayud PSPV-PSOE
2019 - 2023 Neus Garrigues Calatayud PSPV-PSOE
2023

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2022 conta en una població de 4.443 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2010 2022
4.537 4.376 4.463 4.390 4.339 4.373 4.372 4.473 4.451 4.379 4.420 4.754 4.443

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura. En l'any 1798, es varen iniciar en la localitat les primeres plantacions de taronger. Varen deure ser escasses, ya que tota la producció era consumida en la mateixa població; pero en l'any 1829, pràcticament tot el terme es dedicava a este cultiu i va escomençar la construcció d'almagasens per a la manipulació i envasat de la taronja per a l'enviament al mercat interior i exterior.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló