Països Baixos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Nederland
Bandera de Països Baixos Escut de Països Baixos
Bandera Escut
Lema: Je maintendrai (Mantindré)
himne nacional: Het Wilhelmus
 
Situació de Països Baixos
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Àmsterdam

52°22' N 4°54' E
ciutat més poblada Àmsterdam
Idioma oficial Neerlandés i Frisó
Forma de govern monarquia constitucional
S.M. Beatriu I
Jan Peter Balkenende

 •
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 131º
41.526 km² km2
18,41%
1.027 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 59ºº
16.785.088 hab. (2008)
393 hab/km2 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2007)
 • PIB per càpita
Lloc 16ºº
$ 657.590 mil
n/d
PIB (PPA)
 • Total (2007)
 • PIB per càpita
Lloc 23ºº
€ 530.564 mill
n/d
IDH (2005) 0,953 (6ºº) – Molt Alt
Moneda Euro
‎Gentilici Neerlandés/a
Fus horari
 • en estiu
CET (+1)
CEST (UTC+2)
Domini Internet .nl
Prefix telefònic ++31
Prefix radiofònic PAA-PIZ
Sigles país per a avions NL
Sigles país per a automòvils NL
Còdic ISO 528 / NLD / NL

Països Baixos (en neerlandés: Nederland) és un país europeu que forma part del Regne dels Països Baixos (Koninkrijk Der Nederlanden), que es compon d'aquells, de les Antilles Neerlandeses i d'Aruba. És membre de l'Unió Europea (UE).

Com el seu nom indica, el territori del país està format per terres baixes dels que, aproximadament, una tercera part estan situades al nivell del mar o per devall d'este.[1] Sovint, este país és conegut, metonímicament, pel nom de la seua regió històrica més influent o rellevant, Holanda , situada en la part occidental del país. El seu idioma també és conegut tradicionalment, per extensió, com holandés , encara que el seu nom oficial és neerlandés.

Els Països Baixos estan situats en el nort-oest de Europa i llimiten al nort i oest en el mar del Nort, al sur en Bèlgica i a l'est en Alemanya. El país constituïx una de les zones més densament poblades del món i és un dels estats més desenrollats: En l'any 2008 estava situat en el nové lloc quant a desenroll humà segons el Índex de Desenroll Humà publicat per nacions Unides.[2]

A sovint, es confonen també els Països Baixos en l'unió aduanera coneguda com Benelux: Bèlgica o België (Bèlgica ), Nederland (Països Baixos) i Luxemburc (Luxemburc); la denominació té la seua base en l'història en tant que en el passat els tres estats varen formar una sola entitat política.

Història

Artícul principal → Història dels Països Baixos.
Guillem I d'Orange-Nassau, líder dels Països Baixos durant la Guerra dels huitanta anys.

Baix Carles V, emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic, i rei dels regnes hispànics, la regió formava part de les Dèsset Províncies dels Països Baixos, que incloïa també els actuals territoris de Bèlgica, Luxemburc, i algunes parts de França i Alemanya. La guerra dels huitanta anys entre les províncies i Espanya començà en l'any 1568. En 1579, la part nort de les dèsset províncies formà la Unió d'Utrecht, un tractat a on es prometeren soport mutu en la seua defensa contra l'eixèrcit espanyol. Este tractat és considerat com la fundació dels moderns Països Baixos. En 1581 les províncies del nort adoptaren l'Acta d'Abjuració, la declaració d'independència en la qual les províncies deponien oficialment Felip II. La guerra continuà fins a 1648, quan el rei Felip IV de Castella reconegué finalment la independència de les set províncies del nort en la Pau de Münster. Parts de les províncies del sur se convertixquen de facto colònies de la nova república.

Províncies Unides 1581-1795

Artícul principal → Províncies Unides.

Des de la seua independència de Felip II en l'any 1581, les set províncies formaren la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos. La república era una confederació de les províncies d'Holanda, Zelanda, Groningen, Frísia, Utrecht, Overijssel i Gelderland. Totes estes províncies eren autònomes i tenien el seu propi govern, l'"Estat de la Província". L'"Estat General", el govern confederal, tenia la seu en La Haya i estava format per representants de cadascuna de les províncies. La part poc poblada de Drenthe també formava part de la república, a pesar de no ser considerada una província. Drenthe tenia el seu propi Estat pero el seu cap era designat per l'Estat General. La república ocupava també les nomenades Terres de la Generalitat (Generaliteitslanden en neerlandés). Estos territoris eren governats directament per l'Estat General, és dir, no tenien autogovern ni representant en el govern confederal. La majoria d'estes territoris foren ocupats durant la guerra dels huitanta anys. Eren majoritàriament catòlics i eren usats com a zona de seguritat entre la República i els Països Baixos espanyols.

El país se convertix en un dels majors poders marítims i econòmics del sigle XVII. Durant la també nomenada Edat d'Or Holandesa (Gouden Eeuw) s'establiren colònies i mercats per tot arreu del globo (el nomenat Imperi neerlandés). S'establiren assentaments en Amèrica del Nort començant per la fundació de Nova Amsterdam, en l'actual Manhattan, en 1614. En Suràfrica es creà l'assentament de la Colònia del Cap en 1652. Durant el sigle XVII, la població neerlandesa s'incrementà en una sifra estimada que arribà cap als 1,5 i els 2 millons.[3]

Molts historiadors econòmics esmenen els Països Baixos com el primer país capitalista del món. L'Europa moderna primerenca tingué la ciutat comercial més rica i la primera bossa a temps complet en Àmsterdam. La inventiva dels comerciants portà als primers segurs i plans de pensions, aixina com atres fenòmens menys benignes com les primeres bambolles econòmiques. La primera bambolla d'inflació del món fon la nomenada Tulipamania dels anys 1636-1637, i segons Murray Sayle, el primer especulador econòmic mundial Isaac le Maire, qui forçà una caiguda dels preus de les accions per comprar-les despuix per baix del preu de mercat..[4]

La república començà a declinar a finals del sigle XVIII, a causa de la competència econòmica d'Anglaterra i a la llarga rivalitat de les dos principals faccions de la societat holandesa, els Staatsgezinden (Republicans) i els Prinsgezinden (Realistes o Orangistes).

Institucions i Organismes

El país és seu de la Cort Internacional de Justícia. Ademés en L'Haya es troba una de les institucions de l'Unió Europea, Europol.

Organisació polític-administrativa

Els Països Baixos estan formats per dotze províncies:


Demografia

En l'any 2007, els Països Baixos tenien una població de 16.570.000 habitants i un PIB de 30.174 EUR per capita. L'idioma oficial és el neerlandés. La esperança de vida és de 79,1 anys. El 99% de la població esta alfabetisada. La mija de fills per dona és d'1,66. Els Països Baixos presenten una de les densitats de població més altes del món. La majoria dels seus habitants són descendents dels francs, frisons i saxons.

El govern fomentà l'emigració despuix de la Segona Guerra Mundial ya que temia una superpoblació del territori. Prop de mig milló de persones varen abandonar el país, pero el número d'immigrants provinents principalment de les Índies Neerlandeses, Turquia, Surinam, les Antilles Neerlandeses i El Marroc, ha superat el número d'emigrants.

La composició ètnica actual és la següent:[5]

Cultura

Durant el periodo gòtic i renaixentista els Països baixos varen escomençar a experimentar un desenroll artístic notable, sobretot en pintura. En el pla intelectual, Erasme de Rotterdam, naixcut en els Països Baixos va tindre gran influència en la vida cultural del seu país i de Europa durant el sigle XVI. Posteriorment i en el seu honor s'otorga des de 1958 el Premi Erasmus en el camp de les humanitats, ciències socials i les arts.

En el sigle XVII, durant el periodo que es coneix com la «Edat d'Or neerlandesa», l'influència cultural del país va tindre el seu cim. Entre les figures neerlandeses més notòries d'eixa época estaven Christiaan Huygens i Baruch Spinoza. Ademés, hi havia estrangers que vivien en el país gràcies al seu ambient de tolerància, com el francés René Descartes o el anglés John Locke. El país és conegut popularment pels seus molins de vent, sabates de fusta, bicicletes i tolerància social.

Vore també

Referències

  1. . Europa.eu. Consultat el 01/07/2008.
  2. Índex de Desenroll Humà, Human Development Reports, Consultat el 20 d'octubre del 2009
  3. La major part de la població del país durant este periodo vivia en les regions d'Holanda i Zelanda. Estes regions experimentaren una explosió de població entre els anys 1500 i 1650 de 350.000 a 1.000.000 d'habitants. Posteriorment, la població se nivellà i la població total del país restà sobre els 2 millons durant el sigle XVIII; De Vries and Van der Woude, pp. 51-52
  4. "Japan Goes Dutch", London Review of Books (2001-04-01). 3-7.
  5. Demografie varen d'allochtonen in Nederland (en neerlandés).

Enllaços externs

Commons

Països d'Europa
Albània    Alemanya    Andorra    Armènia    Àustria    Bèlgica    Bielorrússia    Bòsnia i Herzegovina    Bulgària    Chipre    Ciutat del Vaticà    Croàcia    Dinamarca    Eslovàquia    Eslovènia    Espanya    Estònia    Finlàndia    França    Geòrgia    Grècia    Hongria    Irlanda    Islàndia    Itàlia    Kosovo    Letònia    Liechtenstein    Lituània    Luxemburc    Malta    Moldàvia    Mónaco    Montenegro    Noruega    Països Baixos    Polònia    Portugal    Regne Unit    República de Macedònia del Nort    República Checa    Romania    Rússia    San Marino    Sèrbia    Suècia    Suïssa    Ucrània



Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia