Diferència entre les revisions de "Països catalans"

Última revisió del 17:05 18 abr 2023

L'imperi utòpic del nacionalisme català, en la que s'inclou part d'Aragó, Sur de França, Andorra, les Illes Balears i Valéncia

Països catalans és un concepte polític, usat per primera volta en les Bases de Manresa en l'any 1892 baix el sinònim de la "Catalunya Gran" i reinventat més tart ya com a "Països Catalans" pel polític català Enric Prat de la Riba i Sarrà en l'any 1906 i promocionat, baix este nom, per Joan Fuster, el nacionalisme pancatalaniste de Catalunya i pels polítics d'ideologia catalanista per a designar als territoris que esta corrent pretén incloure en un proyecte nacional format per Catalunya, Illes Balears, Andorra, Comunitat Valenciana, la regió francesa del Roselló, una zona d'Aragó llimítrof en Catalunya, l'Alguer i El Carche.

Història

La majoria dels valencians està en contra dels països catalans i de l'intromissió de Catalunya en la Comunitat Valenciana

Campanya No mos fareu catalans

Esta denominació no té cap rigor històric ni llingüístic, encara que els defensors d'esta denominació afirmen que és un concepte llingüístic que fa menció dels territoris en els que es parla català, balear o valencià i aragonés oriental, pel seu paregut. Paregut que qualsevol filòlec en llengües romàniques i historiadors, inclús catalans^[1] diferencien perfectament en tres llengües, sense que cap d'elles siga dialecte d'una de les mateixes. Sense recórrer a cap filòlec, la documentació existent sobre estes llengües és més que evident,^[2] ^[3] encara que els polítics interessats en construir esta nació, porten vàries décades gastant sumes millonàries de diners en subvencionar institucions, associacions i proyectes de marcada ideologia pancatalanista en la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, Aragó i el Roselló francés. També s'ha produït un curiós fenomen, com es el "maquillage" o la desaparició de documents que reafirmen en evidencies l'independència i la singularitat històrica de la llengua valenciana^[4] ^[5].

Imposició cultural

Per a intentar justificar eixa teoria de l'idioma, s'inventaren un idioma híbrit entre català i valencià, el normalisat, basant-se en fets històrics manipulats. Un idioma que el poble rebuja fortament i que introduïxen en les escoles, mijos de comunicació i fins en els organismes oficials, pretenent aixina que el poble s'acostume i es familiarise en eixa llengua, de forma que les noves generacions se senten identificades, i per tant, més engolides dins d'eixos imaginaris Països.

Per a fer d'esta invenció una realitat també s'usen métodos clarament totalitaris, com la substitució llingüística paulatina i real de la llengua valenciana per la catalana en les escoles, universitats i mijos de comunicació, el marketing consistent en la manipulació dels mijos de comunicació, introducció d'una història manipulada en les escoles i més invents més propis d'un genocidi cultural que no té cap base més que la de llavar cervells pretenent que la gent crega en un proyecte polític ple d'ambicions polítiques, econòmiques i culturals.

Política

Per atra banda el terme pren un aire polític en l'ideologia que propugna l'existència d'una nació cultural basada en una suposta comunitat llingüística i la seua autodeterminació, com a pas per a conseguir un estat propi i independent d'Espanya, imponent la llengua catalana i negant la cultura valenciana, aragonesa i mallorquina. Ad això se li diu pancatalanisme i és un genocidi cultural, una falsificació històrica, a la mateixa volta que un somi delirant, més propi d'un transnoctat romanticisme europeu del sigle XIX o d'una dictadura.

Els partits polítics que estan a favor d'est imperialisme anexioniste o expansioniste son:Esquerra Republicana de Catalunya, Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Unida i Convergència i Unió.

Conflicte

Pegatina valencianista contra els inexistents països catalans

Per estes raons, causen rebuig en Espanya i molta crispació en les comunitats Valenciana, Balear i Aragonesa, que tenen que aguantar tot tipo d'atentats culturals i no culturals, sense que els seus polítics facen molt al respecte, gràcies a la prevaricació dels autogoverns.^[6]

Ademés s'han produït numeroses manifestacions en la defensa de les identitats culturals i llingüístiques valencianes i en contra del Països Catalans, en les quals hi han hagut entre 100.000 i 300.000 manifestants ^[7]

Territoris

El conjunt territorial que inclou el terme és:

Catalunya
Illes Balears
Andorra
Comunitat Valenciana
La regió francesa del Roselló
Una zona d'Aragó llimítrof en Catalunya a la que els partidaris d'esta corrent denominen La Franja de Ponent
La ciutat d'Alguer
La chicoteta regió murciana d'El Carche

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Països catalans.
«Países catalanes»: una invención auspiciada y subvencionada por la izquierda valenciana - ABC
El origen valenciano de la entelequia de los «países catalanes» que ahora avala el Senado - ABC
La solapada construccio dels països catalans - Revista Rogle (nº 199, abril 2023) editada pel Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana

[1] Declaracions del Pare Batllorí, eminent historiador català

[2] Breu història sobre l'orige de la Llengua Valenciana

[3] Arguments al voltat de Sa Llengo Balear

[4] Falsificació de Sanchis Guarner de 1959 en la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, la primera traducció de la Bíblia a una llengua romànica (en este cas: Llengua valenciana)en el sigle XIV

[5] Original de la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, De l'original solament se conserva un full incunable, hui expost en el museu "Hispanic Society of America" en New York City

[6] El govern català desvelà que Zaplana i Jordi Pujol estaven negociant la creació de l'AVL

[7] Manifestació multitudinària del Poble Valencià lo 27 de novembre de 2005

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Paisos catalans.jpg|thumb|250px|right|'''Països Catalans''']]
+[[File:Paisos Catalans.jpg|thumb|250px|'''L'imperi utòpic del nacionalisme català''', en la que s'inclou part d'Aragó, Sur de França, Andorra, les Illes Balears i Valéncia]]
-Els Països Catalans, o Països de Llengua Catalana, són els territoris en els quals la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'unitats geohistòriques de predomini català. Són també els territoris on han viscut o viuen els catalanoparlants.
+'''Països catalans''' és un concepte polític, usat per primera volta en les [[Bases de Manresa]] en l'any [[1892]] baix el sinònim de la "Catalunya Gran" i reinventat més tart ya com a "Països Catalans" pel polític català Enric Prat de la Riba i Sarrà en l'any [[1906]] i promocionat, baix este nom, per [[Joan Fuster]], el [[pancatalanisme|nacionalisme pancatalaniste]] de [[Catalunya]] i pels polítics d'ideologia catalanista per a designar als territoris que esta corrent pretén incloure en un proyecte nacional format per [[Catalunya]], [[Illes Balears]], [[Andorra]], [[Comunitat Valenciana]], la regió francesa del [[Roselló (França)|Roselló]], una zona d'[[Aragó]] llimítrof en Catalunya, l'[[Alguer]] i [[El Carche]].
-En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la Península Ibèrica, entre els Pirineus, fins a l'estany de Salses i la serra de les Corberes, al nord, i el riu Segura al sud, més l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses) i illes adjacents (com Cabrera, les illes Columbretes i la de Tabarca), la Franja de Ponent (a l'est de l'Aragó), la comarca del Carxe (a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia) i la ciutat de l'Alguer (illa de Sardenya), on un 30% de la població parla català.
-Els Països Catalans tenen una superfície conjunta de 70.520 quilòmetres quadrats, i una població de 13,5 milions d'habitants.
 == Història ==
-La concepció que la unitat lingüistico-cultural del domini català permet definir el conjunt com a nació s'aferma a partir de la Renaixença, sota denominacions diverses. Entre els propugnadors d'aquesta postura hi ha hagut i hi ha gent de tots els punts del domini lingüístic; percentualment ha tingut i té menys partidaris al Principat que enlloc més; les institucions autonòmiques i els partits polítics majoritaris del Principat han tendit més aviat a donar l'esquena a la resta del domini lingüístic.
+[[File:Manifestación en Valencia.jpg|thumb|250px|La majoria dels valencians està en contra dels [[països catalans]] i de l'intromissió de [[Catalunya]] en la [[Comunitat Valenciana]]|200px|right]]
-El terme Països Catalans es troba documentat per primera vegada en la monumental obra Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I (Madrid, 1876) del valencià Benvingut Oliver i Esteller, natural de Catarroja (Horta Sud) i historiador del Dret, i de seguida té fortuna a la Renaixença catalana a finals del segle XIX com a sinònim de «territoris de parla catalana». En aquest sentit, el terme aparegué també l'any 1886 en un article de Josep Narcís Roca i Farreras a la revista L'Arc de Sant Martí. Més endavant, Josep Pijoan encunyava el terme pancatalanisme (1899), que tindria en Alfons Maseras i Galtés un primer teoritzador (1915).
-No obstant això, el terme Països Catalans va ser principalment popularitzat pels assaigs Nosaltres, els valencians i Qüestió de noms, de Joan Fuster, publicats el 1962. Fuster, per altra banda, definia un concepte territorial dels Països Catalans estrictament lingüístic, la llengua del qual seria la base per a proposar el seu projecte nacional, essent el nom Països Catalans provisional fins que es produís la unificació nacional dels territoris de parla catalana, que haurien de dir-se Catalunya (va suposar que la pluralitat del terme podria refrenar els impulsos particularistes d'algunes regions). Per tant, com a conseqüència d'aquesta premissa, l'assagista considerava que les comarques castellanoparlants eren no només prescindibles, sinó també un entrebanc per a l'èxit d'aquest projecte nacional. Això explicaria, entre altres causes, que el concepte dels Països Catalans no haja sigut gaire assumit en aquests territoris històricament castellanòfons.
-Malgrat això, sovint es representen territorialment els Països Catalans amb una convergència de motivacions històriques i lingüístiques quan es pretén donar-li un cos polític. És a dir, per a alguns el territori d'uns Països Catalans polítics representaria el conjunt d'entitats polítiques històriques de l'antiga Corona d'Aragó que tenen o tenien el català com a llengua principal a les seves institucions. Sota aquesta premissa, el territori comprendria els històrics Principat de Catalunya, Regne de Mallorques (Illes Balears, Pitiüses i Catalunya Nord), i Regne de València (amb els afegits posteriors de Villena i la comarca de Requena).
-Històricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb implantació menor, reduïda o nul·la. Per exemple, el 1859 Víctor Balaguer proposava la Pàtria llemosina com una federació de províncies que parlaven català. A la primera meitat del segle XX es van abandonar totes les referències a la llengua llemosina per la seua inexactitud històrica i lingüística. En el canvi de segle el grup de L'Avenç emprava Catalònia. En entreguerres les formes més habituals eren Catalunya Gran i països de llengua catalana o, a voltes, terres de llengua catalana. Altres formes de designar aquest concepte, més esporàdiques, han estat: Catalunya (amb ús minoritari, però continu); Llevant (Eduard Martínez Ferrando); Pàtria Llemosina o Nació Llemosina (Vicent Tomàs i Martí); Catalunya Integral (Rovira i Virgili, per exemple); Ibèria (esporàdicament en el grup de Els Quaderns de l'Exili); Bacàvia o Bacavària (Nicolau Primitiu Gómez Serrano); Mediterrània Catalana (Pierre Deffontaines); espai català (Pierre Vilar); Comunitat Catalànica (Xavier Casp, 1961); Hispània Catalana (Joan Rebagliato); etc., etc.
+[[Image:No mos fareu catalans.gif|thumb|250px|Campanya '''[[No mos fareu catalans]] '''|200px|right]]
-Mentre Joan Maragall i Francesc Cambó parlaven de l'Espanya Gran, el 1906 Enric Prat de la Riba publicava l'article «Greater Catalonia», dins de La nacionalitat catalana, proposant la denominació «Catalunya Gran».[6] Feia una paral·lelisme amb la Greater Britannia i associava la Commonwealth amb la Corona d'Aragó. Amb molta posterioritat als fets, alguns publicistes hostils han volgut identificar el terme Catalunya Gran (emprat sense cap poder, i amb l'Estat en contra) amb la Grossdeutschland de Bismarck, i fins i tot de Hitler. Amb aquesta connotació d'imperialisme hi ha qui diu que s'ha utilitzat el nom de «Gran Catalunya».
-A partir dels anys seixanta la consciència de Països Catalans avançà considerablement a tots els territoris, sobretot en medis intel·lectuals i de l'oposició política i cultural al franquisme, fins a atènyer una concreció important en el Congrés de Cultura Catalana (1975-1977). Arran de la Transició el concepte fou bruscament abandonat pels sectors políticament majoritaris i amb presència a les institucions del nou règim.
-El terme més utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotació política és territoris de parla catalana. També es pot utilitzar el terme Catalanofonia, similar als conceptes de Francofonia en el cas del francès o Hispanitat en el cas del castellà, però inèdit o poc menys.
-A finals del segle XX, Josep Guia va proposar utilitzar Catalunya per a denominar tot el territori dels 'Països Catalans', i no tan sols el territori del 'Principat de Catalunya' (És molt senzill: digueu-li Catalunya, 1985); hi adduïa voluntat política, sobretot, però també en documentava l'ús medieval, modern i contemporani (València: 750 anys de nació catalana, 1988).
+Esta denominació no té cap rigor històric ni llingüístic, encara que els defensors d'esta denominació afirmen que és un concepte llingüístic que fa menció dels territoris en els que es parla [[Llengua catalana|català]], [[Llengua balear|balear]] o [[Llengua valenciana|valencià]] i [[Llengua Aragonesa|aragonés oriental]], pel seu paregut. Paregut que qualsevol filòlec en llengües romàniques i historiadors, inclús catalans<ref>[http://www.peramosatros.es/images/Mis%20Imagenes/fotoslibros/llvlspf1179.jpg Declaracions del Pare Batllorí, eminent historiador català]</ref> diferencien perfectament en tres llengües, sense que cap d'elles siga dialecte d'una de les mateixes. Sense recórrer a cap filòlec, la documentació existent sobre estes llengües és més que evident,<ref>[http://www.regnedevalencia.com/historia.htm Breu història sobre l'orige de la Llengua Valenciana]</ref>
+<ref>[http://www.sallengobalear.com//index.php?option=com_content&task=view&id=21&Itemid=28 Arguments al voltat de Sa Llengo Balear]</ref> encara que els polítics interessats en construir esta nació, porten vàries décades gastant sumes millonàries de diners en subvencionar institucions, associacions i proyectes de marcada ideologia [[pancatalanista]] en la [[Comunitat Valenciana]], les [[Illes Balears]], [[Aragó]] i el [[Roselló]] francés. També s'ha produït un curiós fenomen, com es el "maquillage" o la desaparició de documents que reafirmen en evidencies l'independència i la singularitat històrica de la [[llengua valenciana]]<ref>[http://www.cardonavives.com/images/conferencia2/resized_Conferencia2-15_1.jpg Falsificació de Sanchis Guarner de 1959 en la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, la primera traducció de la Bíblia a una llengua romànica (en este cas: Llengua valenciana)en el sigle XIV]</ref>
+<ref>[http://www.cardonavives.com/images/conferencia2/resized_Conferencia2-14_2.jpg Original de la Bíblia de Sant Bonifaci Ferrer, De l'original solament se conserva un full incunable, hui expost en el museu "Hispanic Society of America" en New York City]</ref>.
+== Imposició cultural ==
+Per a intentar justificar eixa teoria de l'idioma, s'inventaren un idioma híbrit entre català i valencià, el normalisat, basant-se en fets històrics manipulats. Un idioma que el poble rebuja fortament i que introduïxen en les escoles, mijos de comunicació i fins en els organismes oficials, pretenent aixina que el poble s'acostume i es familiarise en eixa llengua, de forma que les noves generacions se senten identificades, i per tant, més engolides dins d'eixos imaginaris Països.<br><br>Per a fer d'esta invenció una realitat també s'usen métodos clarament totalitaris, com la [[substitució llingüística]] paulatina i real de la [[llengua valenciana]] per la [[llengua catalana|catalana]] en les escoles, universitats i mijos de comunicació, el ''marketing'' consistent en la manipulació dels mijos de comunicació, introducció d'una història manipulada en les escoles i més invents més propis d'un genocidi cultural que no té cap base més que la de llavar cervells pretenent que la gent crega en un proyecte polític ple d'ambicions polítiques, econòmiques i culturals.
+== Política ==
+Per atra banda el terme pren un aire polític en l'ideologia que propugna l'existència d'una nació cultural basada en una suposta comunitat llingüística i la seua autodeterminació, com a pas per a conseguir un estat propi i independent d'Espanya, imponent la llengua catalana i negant la cultura valenciana, aragonesa i mallorquina. Ad això se li diu [[pancatalanisme]] i és un genocidi cultural, una falsificació històrica, a la mateixa volta que un somi delirant, més propi d'un transnoctat romanticisme europeu del [[sigle XIX]] o d'una dictadura.
+Els partits polítics que estan a favor d'est imperialisme anexioniste o expansioniste son:[[ERC|Esquerra Republicana de Catalunya]], [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià]], [[EU|Esquerra Unida]] i [[CIU|Convergència i Unió]].
+== Conflicte ==
+[[File:269157064 7c90a1cf5f o.jpg|thumb|250px|Pegatina valencianista contra els inexistents països catalans]]
+Per estes raons, causen rebuig en Espanya i molta crispació en les comunitats Valenciana, Balear i Aragonesa, que tenen que aguantar tot tipo d'atentats culturals i no culturals, sense que els seus polítics facen molt al respecte, gràcies a la prevaricació dels autogoverns.<ref>[http://www.elpalleter.com/avl/Untitled-8.html El govern català desvelà que Zaplana i Jordi Pujol estaven negociant la creació de l'AVL]</ref>
+Ademés s'han produït numeroses manifestacions en la defensa de les identitats culturals i llingüístiques valencianes i en contra del [[Països Catalans]], en les quals hi han hagut entre 100.000 i 300.000 manifestants <ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/report27n04.html Manifestació multitudinària del Poble Valencià lo 27 de novembre de 2005]</ref>
 == Territoris ==
 El conjunt territorial que inclou el terme és:
 *[[Catalunya]]
 *[[Illes Balears]]
@@ Llínea 28: / Llínea 40: @@
 * La regió francesa del [[Roselló (França)|Roselló]]
 *Una zona d'[[Aragó]] llimítrof en Catalunya a la que els partidaris d'esta corrent denominen [[La Franja de Ponent]]
-* La ciutat d'[[Alguer]]
+*La ciutat d'[[Alguer]]
-*La xicoteta regió [[Regió de Múrcia|murciana]] d'[[El Carche]]
+*La chicoteta regió [[Regió de Múrcia|murciana]] d'[[El Carche]]
+==Vore també==
+*[[Pancatalanisme]]
+*[[Bases de Manresa]]
+*[[Panoccitanisme]]
+*[[Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana]]
+== Referències ==
+{{Reflist}}
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Catalan Countries}}
+* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-paises-catalanes-invencion-auspiciada-y-subvencionada-izquierda-valenciana-202111101149_noticia.html «Países catalanes»: una invención auspiciada y subvencionada por la izquierda valenciana - ''ABC'']
+* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-origen-valenciano-entelequia-paises-catalanes-202110311038_noticia.html El origen valenciano de la entelequia de los «países catalanes» que ahora avala el Senado - ''ABC'']
+* [https://www.culturavalenciana.es/la-solapada-construccio-dels-paisos-catalans/ La solapada construccio dels països catalans - [[Revista Rogle]] (nº 199, abril 2023) editada pel Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana]
+{{Pancatalanisme}}
+[[Categoria:Pancatalanisme]]
+[[Categoria:Nacionalisme català]]