Diferència entre les revisions de "Pacte de Reus"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 29 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Reus.jpg|right|thumb|250px|<center>Image de prensa</center>]]
+
[[Archiu:Pactereus.jpg|right|thumb|250px|<center>Image de prensa</center>]]
 +
[[Image:Coali.jpg|thumb|right|250px|[[Coalició Valenciana]] denuncià en prensa el Pacte de Reus]]
 +
[[Archiu:Papu.jpg|thumb||250px|Pacte de Reus]]
 +
El '''Pacte de Reus''' o '''Pacte del Majestic''' fon un acort polític de l'any [[1996]].
  
−
El '''Pacte de Reus''' o '''Pacte del Majestic''' fon un acort polític firmat entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) en [[Jordi Pujol]] al front, i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|Pons]].
+
== Història ==
  
−
L'acort ho redactà [[Fernando Villalonga Campos|Fernando Villalonga]] i va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del nacionalisme català a canvi del seu soport al govern espanyol de [[José María Aznar]].
+
El Pacte de Reus fon firmat, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) en [[Jordi Pujol]] al front, i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|González Pons]].  
  
−
Fon firmat en la població [[Tarragona|tarragonina]] de [[Reus]] en l'any [[1996]] i varen participar Jordi Pujol llavors president de la Generalitat de [[Catalunya]], [[Eduardo Zaplana]] que era president de la [[Generalitat Valenciana]] i el seu Conseller de Cultura [[Francisco Camps]].
+
L'acort el redactà [[Fernando Villalonga Campos|Fernando Villalonga]] i va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del nacionalisme català a canvi del seu soport al govern espanyol de [[José María Aznar]] per a que puguera governar en [[Espanya]].
  
−
Aixina en paraules de Fernando Villalonga en el diari [[Las Provincias]]:
+
Fon firmat en la població [[Tarragona|tarragonina]] de [[Reus]] en l'any [[1996]] i varen participar [[Jordi Pujol]], llavors president de la Generalitat de [[Catalunya]], [[Eduardo Zaplana]] que era president de la [[Generalitat Valenciana]] i el seu Conseller de Cultura [[Francisco Camps]].
  
−
{{cita|Va haver un document que yo vaig redactar i que va servir per a una reunió entre Zaplana i Pujol en Reus. Era una declaració de la posició del govern valencià respecte a la política llingüística. I deixava clar que la denominació del [[valencià]] és valencià. Pero també que la lliteratura s'ensenyaria com a unitat que  incloguera la Renaixença valenciana  i també la catalana. I que es mantindria l'estandart llingüístic del Bolletí Oficial de la Generalitat <ref>Las Provincias. 9 de decembre del 2004</ref>}}
+
Aixina en paraules de Fernando Villalonga en el diari ''[[Las Provincias]]'':
  
−
Despuix d'este pacte, Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera la unitat de les llengües valenciana i catalana com ho reconeix anys més tart Jordi Pujol en unes declaracions que feu al periòdic Levante-EMV.
+
{{cita|Va haver un document que yo vaig redactar i que va servir per a una reunió entre Zaplana i Pujol en Reus. Era una declaració de la posició del govern valencià respecte a la política llingüística. I deixava clar que la denominació del [[valencià]] és valencià. Pero també que la lliteratura s'ensenyaria com a unitat que  incloguera la Renaixença valenciana  i també la catalana. I que es mantindria l'estàndart llingüístic del Bolletí Oficial de la Generalitat <ref>Las Provincias. 9 de decembre del 2004</ref>}}
 +
 
 +
Despuix d'este pacte, Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera la unitat de les llengües valenciana i catalana com ho reconeix anys més tart Jordi Pujol en unes declaracions que feu al periòdic ''[[Levante-EMV]]''.
  
 
{{cita|Zaplana digué que reconeixeria l'unitat de la llengua creant la AVL i va complir<ref>[[Levante-EMV]]. 31 d'octubre del 2004</ref> }}
 
{{cita|Zaplana digué que reconeixeria l'unitat de la llengua creant la AVL i va complir<ref>[[Levante-EMV]]. 31 d'octubre del 2004</ref> }}
  
−
Mesos despuix varen arribar els resultats, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) havia segut apartada com a entitat normativisadora, i es creà l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) per a complir el pacte. Esta realisà el seu treball.
+
Mesos despuix varen arribar els resultats, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) havia segut apartada com a entitat normativisadora, i es creà l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) per a complir el pacte. Esta realisà el seu treball (Dictamen del [[9 de febrer]] de l'any [[2005]]).
  
 
{{cita|La AVL aprova que el [[valencià]] és la llengua que compartim en [[Catalunya]] i [[Balears]]. L'entitat aprova que hi ha dos noms llegals per a l'idioma<ref>Levante-EMV .10 de febrer de 2005</ref>}}
 
{{cita|La AVL aprova que el [[valencià]] és la llengua que compartim en [[Catalunya]] i [[Balears]]. L'entitat aprova que hi ha dos noms llegals per a l'idioma<ref>Levante-EMV .10 de febrer de 2005</ref>}}
  
−
En el periòdic ''Levante-EMV'' aparegueren les següents declaracions de Jordi Pujol:  
+
En el periòdic ''[[Levante-EMV]]'' aparegueren les següents declaracions de Jordi Pujol:  
  
 
{{Cita|''Como ya reveló en una entrevista concedida a Levante-EMV, Pujol afirmó que "Zaplana cumplió" con el compromiso de acabar con el secesionismo lingüístico con la creación de la Acadèmia Valenciana de la Llengua. "Le dije a Aznar que si quería nuestro apoyo en 1996 tenía que acabar con esto. Me reuní con Zaplana en un mas de Reus y la AVL ha sido un progreso en todo este sentido", explicó.''|(Levante-EMV, 6.2.2008)}}
 
{{Cita|''Como ya reveló en una entrevista concedida a Levante-EMV, Pujol afirmó que "Zaplana cumplió" con el compromiso de acabar con el secesionismo lingüístico con la creación de la Acadèmia Valenciana de la Llengua. "Le dije a Aznar que si quería nuestro apoyo en 1996 tenía que acabar con esto. Me reuní con Zaplana en un mas de Reus y la AVL ha sido un progreso en todo este sentido", explicó.''|(Levante-EMV, 6.2.2008)}}
 +
 +
Despuix de la reunió i pacte en [[Reus]] n'hi hagueren unes atres reunions, en [[Barcelona]] i [[Benidorm]], durant l'any [[2005]].
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
* [[Juan Vanrell Nadal|Joan Vanrell]], Filòlec i Catedràtic de francés. President de l'[[Acadèmia de la Llengua Balear]], comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol per a la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL):
 +
 +
{{Cita|''Acaba de declarar públicamente el propio Jordi Pujol: En 1996 hubo pacto entre Aznar y Pujol. Éste apoyaría la investidura de aquél a cambio del apoyo a la unidad de la lengua catalana. ¡En el altar idólatra del pancatalanismo los sumos sacerdotes de la política inmolaron la lengua y la cultura de dos pueblos con historia y lengua mucho más antigua y gloriosa que la catalana! ¡Dos pueblos, además, orgullosos de ser españoles!''
 +
 +
''Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban… No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia...''
 +
 +
''En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!''|''Baleares y Valencia, moneda de cambio'', per Juan Vanrell (''[[La Razón]]'', 27.11.2004)}}
 +
 +
== 2006-Modificació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana ==
 +
[[Archiu:Moes.jpg|thumb|280px|Comunicat de la RACV]]
 +
{{AP|Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006}}
 +
La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en acort de la seua Junta de Govern de data 13 d'octubre de 2005, presentà una esmena dirigida als portaveus dels grups parlamentaris de les [[Corts Valencianes]] durant el periodo de presentació d'esmenes al text de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana que, entre atres coses, dia lo següent:
 +
 +
{{Cita|"Esmena. Supressió de qualsevo referència a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] en el text del nou estatut". Justificació. L'únic Estatut que fins a hores d'ara contempla una Academia de llengua és el Vasc, explicable perque, com ocorria en el català fins que en el sigle XIX es tria com a model el barceloní, era precís adoptar una de les múltiples variants dialectals existents en el dit territori. I en cap de cas li otorga el carácter d'autoritat normativa, sino consultiva. Ni tan sols el nou Estatut català, recentment aprovat per les Corts Catalanes, contempla l'existència de cap d'entitat normativa en matèria llingüística. I per supost cap de Constitució, ni tan sols en les que es parlen llengües en les que es colonisà el mon – com l'espanyola, la francesa, l'alemana o l'americana – contenen una norma similar.
 +
 +
L'AVL, nega la substantivitat de l'idioma la normativa del qual, ara en l'Estatut se li encomana realisar, considerant-lo com una simple variant de la llengua catalana (Dictamen de 9 de Febrer de 2005).
 +
 +
Esmena. Per al cas de no acceptar-se l'anterior esmena es propon, encara que sent contraris a l'existència de l'AVL:
 +
 +
Substitució del carácter normatiu de l'Acadèmia pel seu carácter consultiu, i supressió de l'obligatorietat de les seues normes per a les administracions públiques.
 +
 +
Dins de la Secció en la qual es regulen les funcions de l'AVL s'inclouen institucions tan importants com el Consell Valencià de Cultura, el Comité Econòmic i Social, i el Consell Jurídic Consultiu, i tots ells tenen carácter consultiu.
 +
 +
Establir el carácter obligatori de la normativa de l'AVL en les administracions públiques de la Comunitat Valenciana pot ser, com s'ha indicat en la justificació de l'esmena anterior, inconstitucional, i donar lloc a recursos d'ampar...}}
 +
 +
En l'any [[2006]], el [[PPCV]], baix el govern de [[Francisco Camps]] i el [[PSOE-PSPV]] de [[Joan Ignasi Pla]] en l'oposició, aprovaren la reforma de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] que incloïa a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, [[2005]], que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les [[Corts Valencianes]] i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|El passat dia 27 de giner hi hague ple en [[Corts valencianes|les Corts]]. El centre del debat foren els proyectes llegislatius, vinculats a la llei de defensa de les senyes d'identitat, pels quals el [[PPCV|Partit Popular]] pretenia la reduccio de membres, de 21 a 15, de dos organismes, el [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) i l'[[Academia Valenciana de la Llengua]] (AVL). Abdos foren rebujats facilment per l'oposicio donat que se necessitava una majoria de tres quints per a aprovar-se a l'estar dits organismes blindats en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006|Estatut d'Autonomia de 2006]].
 +
 +
No cal fer massa esforç de memoria per a tindre present que la situacio a la que hem arribat en estos temes es responsabilitat absoluta del PP. Recordem que fon el seu lider d'aquells temps, [[Eduardo Zaplana]] -el “añorado presidente”, com algu proxim a les seues files el recordava en un discurs pronunciat en cert acte lliterari celebrat en el teatre Principal-, qui pactà en [[Jordi Pujol]], en el major obscurantisme, la gestacio de la AVL, que fon el PP el que aprovà en els seus vots la llei de creacio d'eixe organisme, llei que parlava clarament de que el valencià era, per ad ells, un dialecte del català, i que ha segut el PP el que ha elevat este “Cavall de Troya”, creat per a contribuir a despersonalisar la nostra [[llengua valenciana|llengua]] i idiosincrasia, a organisme estatutari i, consegüentment, el blindà en l'Estatut d’Autonomia.
 +
 +
Per cert, en tan democrates que se nos presenten tots els grups que componen les Corts, tots sense excepcio declinaren posar dit Estatut a votacio de la ciutadania, no fora cas que se'ls acabaren els privilegis dels que gogen.
 +
 +
Tornant als proyectes presentats pel Consell, l'objectiu aparent, el que volien fer arribar a la ciutadania, era la reduccio dels membres d'eixos organismes en funcio d'un aforro economic.
 +
 +
Major aforro significaria reduir els seus membres a zero. Al nostre parer ni un organisme ni l'atre tenen massa rao de ser. La AVL perque no es mes que una sucursal d'una institucio que, per a la llengua que ells defenen i que pretenen que parlem els valencians, es l'autoritat maxima: el [[Institut d'Estudis Catalans]]; este es el verdader organisme de referencia en lo que a la llengua catalana correspon.
 +
 +
Per una atra banda, entenem que el CVC no es mes que un organisme politic al servici de la politica; qualsevol de les propostes que realisa poden ser fetes en molt mes coneiximent de causa, i mes economiques, per qualsevol persona o organisme especialisat en la corresponent materia.
 +
 +
L'aforro era l'objectiu aparent, l'objectiu real era representar, davant del seu electorat, la penosa escenificacio d'un intent de frenar el proces catalanisador que simbolisa la AVL. En aço hem de coincidir en els mijos que insulten als valencianistes en calificatius deplorables i indignes d'una professio que deu informar i no manipular; hem de coincidir, diem, en que aço no es mes que una estrategia, una farsa posada en escena per a congraciar-se en un sector social al que transfugues que militen en eixa formacio fa molt que traicionaren.|Extracte de l'editorial 'Tot una farsa' ([[Revista Rogle]]. nº 101, febrer [[2015]]), que edita el [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
  
 +
* [[Manifestació del 13 de juny de 1997]]
 +
* [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]
 
* [[Eduardo Zaplana]]
 
* [[Eduardo Zaplana]]
 
* [[Francisco Camps]]
 
* [[Francisco Camps]]
 
* [[Jordi Pujol]]
 
* [[Jordi Pujol]]
 
* [[José María Aznar]]
 
* [[José María Aznar]]
−
* [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]
+
* [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006]]
−
* [[Història contemporànea de la llengua valenciana]] (Seccions Acadèmia Valenciana de la Llengua i Dictàmen de la AVL)
+
* [[Història contemporànea de la llengua valenciana]] (Seccions Acadèmia Valenciana de la Llengua i Dictamen de la AVL)
 +
* [[Coalició Valenciana]]
  
 
== Referències ==  
 
== Referències ==  
 
{{Reflist}}
 
{{Reflist}}
  
−
*[http://www.levante-emv.com/portada/3806/pujol-hay-distanciamiento-penoso-comunitat-valenciana-cataluna/403825.html Levante 06022008]
+
*[http://www.levante-emv.com/portada/3806/pujol-hay-distanciamiento-penoso-comunitat-valenciana-cataluna/403825.html ''Levante-EMV'' 06022008]
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
−
* GARCIA SENTANDREU, Juan. ''La gran estafa de l'AVLL'' (Valéncia, 2008). Editat per ''Granada 3 Servicios gráficos''.
+
* García Sentandreu, Juan. ''La gran estafa de l'AVLL'' (Valéncia, 2008). Editat per ''Granada 3 Servicios gráficos''
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 45: Llínea 100:
 
* [http://www.idiomavalencia.com/docs/bal/campscatalan.htm Camps legalizó el catalán y el catalanismo - Baltasar Bueno - Idioma Valencià]
 
* [http://www.idiomavalencia.com/docs/bal/campscatalan.htm Camps legalizó el catalán y el catalanismo - Baltasar Bueno - Idioma Valencià]
 
* [https://elpais.com/diario/2004/11/10/cvalenciana/1100117884_850215.html Pujol revela que pactó con Zaplana para avanzar con discreción en la unidad del catalán - ''El País'']
 
* [https://elpais.com/diario/2004/11/10/cvalenciana/1100117884_850215.html Pujol revela que pactó con Zaplana para avanzar con discreción en la unidad del catalán - ''El País'']
 +
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1973&tit=Baleares%20y%20Valencia,%20moneda%20de%20cambio Baleares y Valencia, moneda de cambio - Juan Vanrell Nadal - Cardona Vives]
 +
* [https://www.lavanguardia.com/politica/20160425/401352431299/protagonistas-pacto-majestic.html Veinte años del pacto del Majestic: ¿Qué fue de sus protagonistas? - ''La Vanguardia'']
 +
* [https://fundaciovrc.blogspot.com/2018/09/pacto-de-reus-o-como-se-vendio-al.html Pacto de Reus, o como se vendió al pueblo valenciano - Fundació Vicent Rebollar i Cerdà]
  
 +
[[Categoria:Política]]
 
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:AVLL]]
 
[[Categoria:AVLL]]
 
[[Categoria:Partit Popular de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Partit Popular de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Catalanisme]]
 
[[Categoria:Catalanisme]]

Última revisió del 15:40 1 maig 2024

Image de prensa
Coalició Valenciana denuncià en prensa el Pacte de Reus
Pacte de Reus

El Pacte de Reus o Pacte del Majestic fon un acort polític de l'any 1996.

Història

El Pacte de Reus fon firmat, entre els nacionalistes catalans de Convergència i Unió (CiU) en Jordi Pujol al front, i el Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) en Eduardo Zaplana, Francisco Camps i González Pons.

L'acort el redactà Fernando Villalonga i va supondre l'entrega de la llengua valenciana al proyecte polític i cultural del nacionalisme català a canvi del seu soport al govern espanyol de José María Aznar per a que puguera governar en Espanya.

Fon firmat en la població tarragonina de Reus en l'any 1996 i varen participar Jordi Pujol, llavors president de la Generalitat de Catalunya, Eduardo Zaplana que era president de la Generalitat Valenciana i el seu Conseller de Cultura Francisco Camps.

Aixina en paraules de Fernando Villalonga en el diari Las Provincias:

Va haver un document que yo vaig redactar i que va servir per a una reunió entre Zaplana i Pujol en Reus. Era una declaració de la posició del govern valencià respecte a la política llingüística. I deixava clar que la denominació del valencià és valencià. Pero també que la lliteratura s'ensenyaria com a unitat que incloguera la Renaixença valenciana i també la catalana. I que es mantindria l'estàndart llingüístic del Bolletí Oficial de la Generalitat [1]

Despuix d'este pacte, Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera la unitat de les llengües valenciana i catalana com ho reconeix anys més tart Jordi Pujol en unes declaracions que feu al periòdic Levante-EMV.

Zaplana digué que reconeixeria l'unitat de la llengua creant la AVL i va complir[2]

Mesos despuix varen arribar els resultats, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) havia segut apartada com a entitat normativisadora, i es creà l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per a complir el pacte. Esta realisà el seu treball (Dictamen del 9 de febrer de l'any 2005).

La AVL aprova que el valencià és la llengua que compartim en Catalunya i Balears. L'entitat aprova que hi ha dos noms llegals per a l'idioma[3]

En el periòdic Levante-EMV aparegueren les següents declaracions de Jordi Pujol:

Como ya reveló en una entrevista concedida a Levante-EMV, Pujol afirmó que "Zaplana cumplió" con el compromiso de acabar con el secesionismo lingüístico con la creación de la Acadèmia Valenciana de la Llengua. "Le dije a Aznar que si quería nuestro apoyo en 1996 tenía que acabar con esto. Me reuní con Zaplana en un mas de Reus y la AVL ha sido un progreso en todo este sentido", explicó.
(Levante-EMV, 6.2.2008)

Despuix de la reunió i pacte en Reus n'hi hagueren unes atres reunions, en Barcelona i Benidorm, durant l'any 2005.

Cites

Acaba de declarar públicamente el propio Jordi Pujol: En 1996 hubo pacto entre Aznar y Pujol. Éste apoyaría la investidura de aquél a cambio del apoyo a la unidad de la lengua catalana. ¡En el altar idólatra del pancatalanismo los sumos sacerdotes de la política inmolaron la lengua y la cultura de dos pueblos con historia y lengua mucho más antigua y gloriosa que la catalana! ¡Dos pueblos, además, orgullosos de ser españoles!

Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban… No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia...

En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!
Baleares y Valencia, moneda de cambio, per Juan Vanrell (La Razón, 27.11.2004)

2006-Modificació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

Comunicat de la RACV
Artícul principal → Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006.

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), en acort de la seua Junta de Govern de data 13 d'octubre de 2005, presentà una esmena dirigida als portaveus dels grups parlamentaris de les Corts Valencianes durant el periodo de presentació d'esmenes al text de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana que, entre atres coses, dia lo següent:

"Esmena. Supressió de qualsevo referència a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en el text del nou estatut". Justificació. L'únic Estatut que fins a hores d'ara contempla una Academia de llengua és el Vasc, explicable perque, com ocorria en el català fins que en el sigle XIX es tria com a model el barceloní, era precís adoptar una de les múltiples variants dialectals existents en el dit territori. I en cap de cas li otorga el carácter d'autoritat normativa, sino consultiva. Ni tan sols el nou Estatut català, recentment aprovat per les Corts Catalanes, contempla l'existència de cap d'entitat normativa en matèria llingüística. I per supost cap de Constitució, ni tan sols en les que es parlen llengües en les que es colonisà el mon – com l'espanyola, la francesa, l'alemana o l'americana – contenen una norma similar.

L'AVL, nega la substantivitat de l'idioma la normativa del qual, ara en l'Estatut se li encomana realisar, considerant-lo com una simple variant de la llengua catalana (Dictamen de 9 de Febrer de 2005).

Esmena. Per al cas de no acceptar-se l'anterior esmena es propon, encara que sent contraris a l'existència de l'AVL:

Substitució del carácter normatiu de l'Acadèmia pel seu carácter consultiu, i supressió de l'obligatorietat de les seues normes per a les administracions públiques.

Dins de la Secció en la qual es regulen les funcions de l'AVL s'inclouen institucions tan importants com el Consell Valencià de Cultura, el Comité Econòmic i Social, i el Consell Jurídic Consultiu, i tots ells tenen carácter consultiu.

Establir el carácter obligatori de la normativa de l'AVL en les administracions públiques de la Comunitat Valenciana pot ser, com s'ha indicat en la justificació de l'esmena anterior, inconstitucional, i donar lloc a recursos d'ampar...

En l'any 2006, el PPCV, baix el govern de Francisco Camps i el PSOE-PSPV de Joan Ignasi Pla en l'oposició, aprovaren la reforma de l'Estatut d'Autonomia que incloïa a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, 2005, que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les Corts Valencianes i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).

Cites

El passat dia 27 de giner hi hague ple en les Corts. El centre del debat foren els proyectes llegislatius, vinculats a la llei de defensa de les senyes d'identitat, pels quals el Partit Popular pretenia la reduccio de membres, de 21 a 15, de dos organismes, el Consell Valencià de Cultura (CVC) i l'Academia Valenciana de la Llengua (AVL). Abdos foren rebujats facilment per l'oposicio donat que se necessitava una majoria de tres quints per a aprovar-se a l'estar dits organismes blindats en el Estatut d'Autonomia de 2006.

No cal fer massa esforç de memoria per a tindre present que la situacio a la que hem arribat en estos temes es responsabilitat absoluta del PP. Recordem que fon el seu lider d'aquells temps, Eduardo Zaplana -el “añorado presidente”, com algu proxim a les seues files el recordava en un discurs pronunciat en cert acte lliterari celebrat en el teatre Principal-, qui pactà en Jordi Pujol, en el major obscurantisme, la gestacio de la AVL, que fon el PP el que aprovà en els seus vots la llei de creacio d'eixe organisme, llei que parlava clarament de que el valencià era, per ad ells, un dialecte del català, i que ha segut el PP el que ha elevat este “Cavall de Troya”, creat per a contribuir a despersonalisar la nostra llengua i idiosincrasia, a organisme estatutari i, consegüentment, el blindà en l'Estatut d’Autonomia.

Per cert, en tan democrates que se nos presenten tots els grups que componen les Corts, tots sense excepcio declinaren posar dit Estatut a votacio de la ciutadania, no fora cas que se'ls acabaren els privilegis dels que gogen.

Tornant als proyectes presentats pel Consell, l'objectiu aparent, el que volien fer arribar a la ciutadania, era la reduccio dels membres d'eixos organismes en funcio d'un aforro economic.

Major aforro significaria reduir els seus membres a zero. Al nostre parer ni un organisme ni l'atre tenen massa rao de ser. La AVL perque no es mes que una sucursal d'una institucio que, per a la llengua que ells defenen i que pretenen que parlem els valencians, es l'autoritat maxima: el Institut d'Estudis Catalans; este es el verdader organisme de referencia en lo que a la llengua catalana correspon.

Per una atra banda, entenem que el CVC no es mes que un organisme politic al servici de la politica; qualsevol de les propostes que realisa poden ser fetes en molt mes coneiximent de causa, i mes economiques, per qualsevol persona o organisme especialisat en la corresponent materia.

L'aforro era l'objectiu aparent, l'objectiu real era representar, davant del seu electorat, la penosa escenificacio d'un intent de frenar el proces catalanisador que simbolisa la AVL. En aço hem de coincidir en els mijos que insulten als valencianistes en calificatius deplorables i indignes d'una professio que deu informar i no manipular; hem de coincidir, diem, en que aço no es mes que una estrategia, una farsa posada en escena per a congraciar-se en un sector social al que transfugues que militen en eixa formacio fa molt que traicionaren.
Extracte de l'editorial 'Tot una farsa' (Revista Rogle. nº 101, febrer 2015), que edita el Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana

Vore també

Referències

  1. ↑ Las Provincias. 9 de decembre del 2004
  2. ↑ Levante-EMV. 31 d'octubre del 2004
  3. ↑ Levante-EMV .10 de febrer de 2005

Bibliografia

  • García Sentandreu, Juan. La gran estafa de l'AVLL (Valéncia, 2008). Editat per Granada 3 Servicios gráficos

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pacte_de_Reus&oldid=315585»