Sagunt
Provmap-valencia2.png 100px
105px
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Camp de Morvedre
Partit judicial: Sagunt
Ubicació:
Altitut: 49 msnm
Superfície: 132 km²
Població: 65238 hab.
Densitat: 494,23 hab./km²
Gentilici: saguntí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46500, 46520, 46529
Festes majors: {{{festes}}}
Alcalde: Alfredo Castelló Saez (PP)
Pàgina web: {{{web}}}


Sagunt es la capital de la comarca del Camp de Morvedre, situada en el nort de la província de València.

La ciutat te dos núcleus principals: el caixco històric o Sagunt-Ciutat, situat en la falda del castell i del teatre romà, i Port de Sagunt, a 5 km. del caixco històric. Els ciutadans es troben repartits entre estos 5 km. que separen la plaja de l'antic castell romà, vivint gran part dels ciutadans en el núcleu del Port de Sagunt.

Geografia

Sagunt es troba a les vores del riu Palancia. El riu es poc sinuós i te un fort gradient fins les rodalies de la mateixa ciutat de Sagunt. Després de vorejar el caixco de la ciutat, s'aboca en un con aluvial, mes pròpiament que un verdader delta, per quant el seu pendent es de 5,7 per mil en els últims 4 km., superior a lo normal dels deltes.

La costa es baixa i arenenca, coberta de dunes. La seua vegetació clímax es pot donar hui per desapareguda i degué estar dominada per la carrasca. En l'actualitat hi ha alguns boscs de pins d'Alepí en les montanyes mes propenques al mar. Entre les espècies millors, les que mes abunden son el romer i el llentiscle en els monts; i el senil, la boga i el trencadalles en els marjals costers. El mig climàtic es mediterràneu.

Sagunt dona nom a la Fulla 668 del Mapa Topogràfic Nacional.


Localitats llimitrofes

Historia

De l'antiga Arse a Saguntum

Ya es parla de la ciutat de Sagunt en alguns texts de la lliteraturaclàssica, relacionant-la en acontenyiments succeïts en la Segona Guerra Púnica. Esta ciutat ibera-edetana era coneguda com Arse, pero en el temps donaria lloc a la ciutat hispanoromana Saguntum. L'historia de Sagunt com ciutat portuaria es molt extensa. Ya en el segle III a. C., Sagunt (ciutat d'orige grec i aliada de Roma) constituïa un punt estratègic en el comerç pel mar Mediterràneu. En aquella época, comerciants de Sagunt vivien instalats en les proximitats del port (fora de la ciutat amurallada) en el fi de fer pròspers als comerços a costa dels mariners que aplegaven a Sagunt. Este port antic es el barri conegut com "Grau Vell".


La ciutat ibera-edetana fon sitiada pel general Aníbal en l'any 219 a. C. degut a la seua situació estratègica. El sege durà huit mesos, i els habitants de Saguntum basaren la seua estratègia en que Aníbal no podria travessar les enormes muralles que cercaven la ciutat en poc temps. Pese a la negativa d'ajuda de les comarques d'el voltant, que veïen en temor el creixent poder de Saguntum sobre els pobles de la regió, pogueren resistir els embats de l'eixercit cartaginés per a prendre la ciutat. La situació se feu insostenible després de la negligència i demora de la República romana d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmo ralisada pogué resistir uns mesos mes davant un eixercit major en número i en recursos; hi ha que tindre en conte que l'eixercit que sitià la ciutat s'havia format en l'objectiu final de derrotar a Roma, ademés d'estar comandat per un dels grans caudills de l'antigor. El sege s'efectuà frontalment i després de varies semanes, Aníbal derrotà Sagunt. Per ad ell era molt important fer-se de la plaça tan incòlume com se poguera. Havia tres raons. Arrasar en les riquees que prendria de la ciutat vençuda, per a poder finançar la seua invasió a Roma (Segona Guerra Púnica); segon, incorporar a les seues fileres la majoria d'hòmens aptes per a la seua incursió, i, tercer, deixar a Hasdrúbal, el seu germà, i comandant d'Hispania (de l'Ebro cap al sur), una plaça forta, mes propenca a Nova Cartago, la ciutat mare, (la Cartagena actual) (vore Polibio). I aixina succeí. A continuació es narra es una versió de la presa de Saguntum, pero no es veraç. Després de el sege, Aníbal es trobà en una ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Allò enfurí al cartaginés que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquista de la ciutat. Conte la llegenda que els ciutadans de Sagunt, al no rebre l'ajuda dels romans, i en la negativa de rendir-se, decidiren encendre una gran foguera i es llançaren tots a ella. Aixina s'inicià la Segona Guerra Púnica entre Cartago i la república de Roma.



Set anys després la ciutat fon recuperada pels romans, baix el nom de Saguntum. En el 214 a. C., passà a ser administrat com "municipium" (municipalitat romana); els romans construïren un gran circ en la part baixa de la ciutat i un teatre en capacitat per a huit mil espectadors. També s'han trobat documents de que la ciutat poguera tindre un amfiteatre i aplegara en el seu territori en l'época romana, a tindre 50000 habitants. En la caiguda de l'Imperi romà d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels pobles germànics del nort de l'imperi.


Edat mija

Els arabs prengueren la ciutat en el 713. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i mes tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'Edat Mija. Després de l'invasió dels arabs, inicià la seua decadència a favor de Balansya (València). En 1239 es produí la conquista de la ciutat perJaume I el Conquistador, rei de la Corona d'Aragó.

Juderia

Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de València; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en el capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en 1390 (en vespres de la revolta antijudia de 1391) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La sinagoga estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que després se traslladà a atre emplaçament.6 La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En 1394 s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei Jaume II d'Aragó, a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'or. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval.


Edat Moderna i Contemporànea

En el segle XVIII, Sagunt era coneguda com Murviedro i Antonio José Cavanilles mos fa referència al creiximent de la seua població:

"En 1749 solament tenia 938 veïns i hui conte ya 1515. Deguen-se este aument al progrés de l'agricultura. Els encerrellades i monts abandonats abans hui es conreen en esmer; no se veuen allí ermaçosni descuit."

Antonio José Cavanilles

Durant la guerra de l'independència espanyola Sagunt fon presa pels francesos. En 1811 la ciutat fon sitiada durant 34 dies, en els quals uns 2.900 soldats espanyols establits en el castell se defenien dels atacs dels hòmens del Mariscal Suchet. El 26 d'octubre, el coronel Andriani, nomenat governador de la plaça, es rendia després de la derrota patida el dia anterior per l'eixercit espanyol en la cridada batalla de Sagunt. Els francesos, després de la valentia demostrada dels soldats espanyols en la batalla, els deixaren eixir en vida de Sagunt. Ells reforçaren les defenses del castell, escapçaren els campanars i permaneixerien en la vila fins el 22 de maig de 1814. En 1868, el nou Govern Provisional modificà el nom de la ciutat, cridada Murviedro des de fea mes de deu segles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els Canons romàntics i classicistes de l'época: serestituí a Murviedro el gloriós nom de Sagunt.

Fon en Sagunt a on, en decembre de 1874, es produí el pronunciament militar encapçalat pel general Martinez Campos, que posà fi a la I República i originà el periodo de l'Historia d'Espanya coneguda com Restauració borbònica. A principis del segle XX es desenrollà una potent industria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucleu urba del Port. En els anys 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. Cap destacar que tota historia relacionada en el Port de Sagunt forma part de Sagunt, ya que els dos núcleus de població formen part del mateix municipi. La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.


Demografia

Economia

Monuments

Festes locals

Gastronomia

Enllaços externs

Ajuntament de Sagunt

Vore també


Municipis de El Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers    Alfara de la Baronia    Algar    Algímia d'Alfara    Benavites    Benifairó de les Valls    Canet d'En Berenguer    Estivella    Faura    Gilet    Petrés    Quart de les Valls    Quartell    Segart    Sagunt    Torres Torres


Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana ·  
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva