Diferència entre les revisions de "Senyera (Ribera Alta)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 26: Llínea 26:
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
[[File:Senyera enero 2016 14.JPG|thumb|200px|Iglésia de Santa Ana]]
+
[[File:Senyera enero 2016 14.JPG|thumb|170px|Iglésia de Santa Ana]]
  
 
* '''Iglésia de [[Santa Ana]] ''', del [[sigle XVIII]].  
 
* '''Iglésia de [[Santa Ana]] ''', del [[sigle XVIII]].  

Revisió de 12:06 26 set 2017

Senyera

Senyera és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta. Llimita en Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan d'Énova i Vilanova de Castelló (en la mateixa comarca).

Geografia

Es diu que Senyera es nomena aixina perque en els seus inicis s'ubicà en una sénia, sénia que a poc a poc anà desapareguent, en la qual cosa se li quedà el nom de sénia era, i de sénia era es passà a Senyera.

Senyera està situada en el marge dret del riu Albaida (afluent del riu Xúquer), riu del qual procedix l'aigua que és distribuïda a tot el terme municipal per a regar els camps. El seu clima es caracterisa per tindre un clima mediterràneu, és a dir, perque els hiverns frets i els estius calorosos i humits.

S'accedix a esta població des de de Valéncia a través de la A-7, per a enllaçar en la CV-560 i despuix en la CV-564.

Història i orígens

Alqueria islàmica que en la conquista de Jaume I passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fon concedit en 1762 a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde; segons Cavanilles, en 1795 produïa arròs, seda, dacsa, oli i forment; lloc de moriscs (30 cases en 1609), despuix l'expulsió li fon concedida nova carta pobla en l'any 1611, pero en 1646 només tenia 18 cases.

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2010
831 834 838 885 920 937 952 1.038 1.080 1.141 1.200

Economia

La seua economia és bàsicament agrícola. Tota l'àrea conreada es troba en regadiu destinada a tarongers, hortalices i blat de moro. L'exportació de taronges és per tant la seua principal font de subsistència. La ganaderia te poca importància i es reduïx a l'àmbit familiar. Hi ha algunes indústries alimentàries, almagasens de fruita i fusteries; encara que, majoritàriament, comercialment i en atres tipos de servicis surt a atres municipis i ciutats com són Vilanova de Castelló, Xàtiva i Alzira, entre atres.

Monuments

Iglésia de Santa Ana
  • Iglésia de Santa Ana , del sigle XVIII.
  • Ajuntament de nova creació és un edifici significatiu en el conjunt del poble.
  • Piscina Municipal.

Festes

El 26 de juliol, en honor de Santa Ana i en el mes d'Agost al Crist de la Bona Mort. Ademés, també conta en una atra festa religiosa, les Filles de Maria, que se sol celebrar les primeres semanes d'agost i despuix la semana següent, la de la Verge de l'Assunció. En Senyera també podem trobar festes de moros i cristians, que se celebren conjuntament en les festes patronals l'última semana d'Agost.

Personage ilustre

  • Antonio Escuriet San Pedro (Senyera, 7 de maig de 1904 - Vilanova de Castelló, 18 de febrer de 1998) Fon un cicliste valencià que fon professional entre 1930 i 1942.

Referències

Enllaços externs


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló