El aïllament topogràfic d'una cim és la distància mínima del gran círcul fins a un punt d'elevació igual, lo que representa un radi de dominancia en el que el cim és el punt més alt. Es pot calcular per a menuts tossals i illes, aixina com per als principals picos de les montanyes, i inclús es pot calcular per als cims submarins.
La següent taula ordenable enumera les 40 cims més topográficamente aïllades de la Terra.
La taula es pot ordenar alfanuméricamente per cada columna fent clic en l'icon Archiu:Sort both.gif situat en la part superior de la columna corresponent.
Les 40 cims més aïllats topográficamente de la Terra
El pico més propenc a la montanya més alta d'Alemània, el Zugspitze de 2962 m d'altura, és el Zwölferkogel (2988 m) en els Alps de Stubai d'Àustria. La distància entre el Zugspitze i este contorn 2962 m està a 25,8 km; el Zugspitze és, per lo tant, el pico més alt en un radi de 25,8 km entorn. El seu aïllament és aixina de 25,8 km.
Ya que no hi ha montanyes més altes que el mont Everest, no té un aïllament definitiu. Moltes fonts enumeren el seu aïllament com la circumferència de la Terra sobre els pols o —cuestionablemente, perque no hi ha una definició acordada—, com la mitat de la circumferència de la Terra.
Despuix del mont Everest, l'Aconcagua, la montanya més alta de totes les montanyes del continent americà, té el major aïllament de totes elles. No hi ha terres més altes en 16 534 km en que el Tirich Mir excedix per primera volta la seua altura en el Hindu Kush.
El Mont Blanc és la montanya més alta dels Alps. Les montanyes més altes geogràficament més propenques estan totes en el Caucas. El Kukurtlu (4912 m), que s'eleva prop del Elbrus (5633 m), és el pico de referència per al Mont Blanc.
