Adobe

El atobó, paraula que prové del àrap al-tub (طوب), és una rajola sense còure, una peça per a construcció feta d'una massa de fanc (argila i arena), mesclat a voltes en palla, mòleada en forma de rajola i secada al sol; en ells es construïxen diversos tipos d'elements constructius de mampostería, com paretés, murs i arcs. La tècnica d'elaborar-los i el seu us estan estesos per tot lo món, trobant-se en moltes cultures que mai varen tindre relació entre sí.

Història

Una de les ciutats conegudes més antigues, Çatalhöyük, en Anatolia, del VII mileni abans de Crist, tenia les cases construïdes en atobons. En l'Antic Egipte es va amprar freqüentment l'atobó, elaborat en rovina del Nilo, en la construcció de cases, tombes (mastabas), fortalees, i inclús palaus, encara que els egipcíacs també varen ser els primers en amprar la pedra tallada per a erigir temples, piràmides i atres edificacions monumentals.

En Perú, existix la ciutat de fanc més gran d'Amèrica i del món: la ciutadella de Chan Chan (1200-1480) pertanyent a la cultura chimú, aixina com la Ciutat Sagrada de Caral (3000 a. C. - 1800 a. C.) considerada com l'assentament humà més antic d'Amèrica construït sobre la base d'atobons. Aixina mateix, algunes cròniques de el XVI arrepleguen que els caps dels tallanos vivien en palaus construïts en este material.

En Espanya és característic, entre atres de les regions seques, de Castella i Lleó a on s'afig palla al fanc. Les construccions d'atobó se solen remozar en una capa del mateix fanc en lo que donen eixe aspecte tan curiós de les cases típiques de Terra de Campos. També és usual en regions semidesértiques d'Àfrica, América Central i Amèrica del Sur (rancho.)

El terme adobe, en castellà, encara que en la grafia adoves, apareix per volta primera ya en 1139-1149, en el cridat “Fur de Pozuelo de Campos” (hui Pozuelo de l'Orde, en la Província de Valladolit).

En Mèxic, Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, Argentina i en el nort i centre de Chile les cases d'atobó són encara patrimoni de moltes famílies humils, que conserven esta tradició des de temps inmemoriales. Mesclar pastura seca en el fanc permet una correcta aglutinació, gran resistència al ras i evita que els blocs una volta solidificados tendixquen a badar-se. Posteriorment els blocs s'adherixen entre sí en fanc per a alçar murs.

La «llançada» és una unitat usual per a la venda d'atobons que consta de 220 unitats d'estos.

Actualment alguns arquitectes seguixen utilisant murs d'atobó en combinació en fonaments, columnes i lloses de formigó per les seues característiques. En moltes ciutats i pobles de Centre i Sur d'Amèrica la construcció en atobons es manté vixca encara que amenaçada per les imposicions del mercat formal o per la mala fama que li han fet els sismes i el mal de Chagas. En Uruguay, l'atobó és una de les tècniques tradicionals de construcció que poc a poc va ser deixada de costat encara que en els últims 20 anys s'han realisat experiències tant en Montevideo com en l'interior del país.

La reactivació d'una arquitectura en atobó en gran mida es deu a l'aforro d'energia que les edificacions en este material solen implicar, en efecte l'atobó resulta un excelent aïllant tèrmic motiu pel qual es reduïxen les demandes d'energia per a refrescar o caldear les vivendes. Per una atra part, un dels problemes típics de l'atobó és la seua absorció de la humitat del sol per capilaridad, per a açò una solució prou freqüent és utilisar un fonament hidrófugo o impermeable de fins a aproximadament un metro d'altura sobre el nivell del sol, tal fonament sol ser de pedres o, més modernament, de formigó.

Caràcter

Per a evitar que es bade en secar s'afigen a la massa palla, crin de cavall, fenaç sec, que servixen com a armadura. Les dimensions adequades deuen ser tals que l'albañil puga manejar-ho en una sola mà, normalment són de proporcions d'1:2 entre l'ample i el llarc, variant en la seua gruixa entre 6 i 10 cm, mides que permeten un adequat secat. Les proporcions més comunes de trobar són de 6 × 15 × 30 cm, 10 × 30 × 60 cm, 7 × 20 × 40 cm; açò depén de la regió del món i les seues condicions.

L'aigua ablanix el fanc sec, per lo que es deu protegir d'esta en distintes circumstàncies: d'aigües de pluges, infiltracions per males instalacions, inadequat manteniment (en regar exteriors, etc.); la protecció elemental és fer ràfols de suficient vol cap a la zona des d'a on prové la pluja i correcta construcció de les fundacions o fonaments. Es requerix un manteniment continu, que deu fer-se en capes de fanc (#reboçat de fanc). No és correcte fer-ho en morter de ciment, ya que la capa resultant és poc permeable al vapor d'aigua i conserva la humitat interior, per lo que es desfaria l'atobó des de dins i inclús podria provocar solsida de l'estuc de morter de ciment per separació en el mur. Lo millor per a les parets externes és l'utilisació de lluït en base de calç apagada en pasta, en argila o arena, per a la primera capa, en la segona, solament pasta de calç i arena. Per a les internes es pot fer una mescla d'argila, arena i aigua, o en #reboçat de terminació fina de terra estabilisada en arena, a la que se li poden agregar impermeabilisants en l'aigua de amasado.

En països de mà d'obra barata és molt econòmic; permet fabricar un mateixa els materials per a construir la seua pròpia casa. Antigament, en les temporades que els llauros no tenien faenes que fer en el camp, fabricaven atobons, que després venien al que volguera fer-se una casa. D'ahí el proverbi: mentres descansa està fent atobons.

Actualment es fabriquen de manera més certera sobre la composició, i solen tindre un vint per cent de #argila i un huitanta per cent d'arena, això en funció de la composició del sol, quant més arcilloso més arena s'agrega, sense agregar palla o atres elements a la mescla. Les investigacions han mostrat que l'inclusió de fibres vegetals pot servir com a atracció per a les termites i ademés, si el secat de l'atobó sense fibres ocorre en l'ombra, la retracció és menor.

Té una gran inèrcia tèrmica, per les #gruixa necessàries per a construir, per lo que servix de regulador de la temperatura interna; en estiu conserva la frescor, i durant l'hivern la calor.

Front al tapial, que és semblant pero lloc en obra en massa, en encofrats, té la ventaja de que requerix molt manco temps de preparació.

Com es fa l'atobó tradicional

La construcció en atobons presenta la ventaja de la seua similitut formal, constructiva i estètica en la rajola de camp cuit. En cas de dispondre de molta mà d'obra, especialisada o no, esta tècnica és molt adequada en funció dels processos de fabricació que permeten l'integració de gran cantitat de persones durant el chafat i molejat encara que es deu tindre en conte ací és el control durant la producció per a minimisar la variació de les dimensions i la forma irregular de les peces. Els murs d'atobons presenten molt bones condicions d'aïllament acústic i tèrmic per les característiques del material i les #gruixa utilisades.

Les desventages d'esta tècnica estan en funció del propi procés de fabricació que pot resultar llent ya que es requerixen dos o tres semanes per a poder utilisar les peces en cas que la producció es faça en obra. El procés també depén de les àrees de chafat, secat i arreplega, que comandarán la continuïtat de producció mentres s'espera que se sequen les peces anteriors. Per lo tant, esta tècnica requerix certa previsió d'infraestructura per a contar en superfícies horisontals i netes, i zones protegides per a evitar que l'aigua de pluja afecte a la producció.

Les falles comuns en les construccions en atobons poden ser reduïdes per mig dels controls de la terra i els estabilisants utilisats, el dimensionado adequat de les peces i els murs, el dimensionado adequat de l'estructura, tant de la fonamentació com del mur portante, o els voltons i pilars i la protecció front a la pluja i a la humitat natural del terreny. Tant les ventages o desventages es deuen tindre en conte com a senyes de la realitat pero les condicionants pròpies de l'obra seran les que determinen la viabilitat dels processos.

Les propietats de l'arquitectura en atobó són termicitat, resistència mecànica, aïllament acústic i resistència al fòc.

Sismorresistencia

En Amèrica Llatina hi ha eixemples de que les estructures d'atobó presenten una alta vulnerabilitat sísmica, ya que ha hagut resultats inadequats davant les forces produïdes pels terremots —inclús les #tremolació moderades de terra—, derrocant-se de manera súbita. Açò ha produït un gran número de pèrdues humanes i importants pèrdues econòmiques, culturals i patrimonials. Un cas concret és el terremot de la ciutat de Cartago en Costa Rica de 1910, despuix del com es va prohibir l'utilisació d'atobó en les construccions de dit país. Açò s'observa reiteradament en Llatinoamèrica, a on el conte del patrimoni, en particular de terra, es troba, per lo general, sense l'adequat manteniment ni conte. Les principals raons de solsida i vulnerabilitat sísmica de les construccions d'atobó es deu al nul manteniment, al descuit, a les intervencions inadequades sobre la seua estructura i sobretot a les construccions realisades de forma precària o sense el coneiximent adequat sobre el sistema constructiu, no tenint en conte característiques bàsiques de la seua construcció, com respectar proporcions d'altura i gruixa, proporcions adequades en la mescla, correctes morters, entre uns atres.

El major problema per a la reparació, manteniment i correcta eixecució de les construccions d'atobó és la pèrdua d'una tradició ancestral, transmesa de generació en generació, originant un buit en la cultura constructiva, perdent el saber fer i generant problemes que poden ser fatals, sobretot en el cas de països sísmics.

Segons les Normes Argentines per a Construccions Sismorresistentes: Reglament INPRES - CIRSOC 103: «Existixen materials aptes per a conseguir construccions segures, i materials no aptes (tals com l'atobó), pero de cap manera pot parlar-se de materials sismorresistentes».

Esta situació va conduir a que els governs i la població en general hagen favorit la reconstrucció en bloc, rajola i formigó. No obstant, estes vivendes noves, a banda de perdre la seua calitat tèrmica, són més costoses i la seua edificació en autoconstrucción es fa més difícil. Per esta raó, molts centres d'investigació i agències de cooperació treballen per a desenrollar construccions sismorresistentes en atobó que siguen saludables i socialment costeables.

En Colòmbia i Perú s'han desenrollat diversos estudis i tècniques tendents a obtindre peces d'atobó sismorresistentes, prestant especial interés en l'adequada composició i les seues dimensions òptimes, podent utilisar-se tant en noves construccions com en rehabilitació.

En Chile, en el Terremot de Santiago de 1985 moltes de les construccions d'atobó varen resultar greument danyades i durant el terremot de Chile de 2010, diverses construccions d'este material es varen derrocar o varen quedar greument danyades, comunes com Sant Carlos, Yumbel, Santa Creu, Talca (caixco històric), varen quedar pràcticament en el sol per estes solsides, ya que són les construccions més antigues dels llocs sinistrats. No obstant, moltes d'elles ademés es varen derrocar i varen ser abandonades pels prejuïns generats a través dels anys, desconeixent el seu real estat constructiu, lo que ha generat una gran alerta en la població i prejuïns sobre el material. Unes atres es mantenen estoiques esperant la seua reparació i unes atres ya han segut reparades, com en Vichuquén.

Actualment diverses universitats de Chile, organismes d'estat, i oficines privades estudien una manera de renovar l'atobó i donar-li propietats sismorresistentes per a mantindre l'identitat cultural del país. Per un atre costat s'estudien estratègies aplicades en els edificis que s'han mantingut de peu per sigles sense derrocar-se abans l'immensa cantitat de terremots de Chile, per a deprendre d'estratègies constructives tradicionals i del ben fer dels constructors de terra.

Ventages tèrmiques

És un bon i barat element constructiu bioclimàtic per a entorns secs i desérticos, ya que posseïx una gran inèrcia tèrmica (capacitat calorífica entre 500 i 1000 Kcal/m³°C): absorbix la calor durant el dia i ho expulsa en les fredes nits. Per això ha segut un material habitual de construcció en el desert. No tant en els climes tropicals a on la sequetat alterna en pluges intenses, ya que en contra posseïx ser hidrófilo: absorbix la humitat atmosfèrica quan l'aire està saturat, de manera que per això pert la seua resistència als esforços, encara els de el seu propi pes, per lo que en els tròpics, despuix d'una pluja de varis dies, algunes parets d'atobó es desplomen sense intervenció de cap atra força. Per a combatre esta característica cal tejar adequadament els murs.

Atobó industrialisat o superadobe

El "superadobe" o "superblock" és un método desenrollat a mitan dels '70 per l'arquitecte iraní Nader Khalili basat en les antigues tècniques d'orient, el qual permet edificar construccions abovedadas per mig de l'utilisació de bosses de polipropileno reblixes en terra compactar, que unides entre sí i apilades unes sobre atres per mig de files d'aram de púas, conformen estructures perdurables i resistents a terremots, huracans, inundacions i incendis.

Galeria

• Casa feta en atobó prop de Aldeanueva de la Vora. Càceres.
  Casa feta en atobó prop de Aldeanueva de la Vora. Càceres.
• Casas en Ampudia
  Casas en Ampudia
• Atobó per a barreres per inundacions, Aqüeducte del Pare Tembleque, estats de Mèxic i Hidalgo
  Atobó per a barreres per inundacions, Aqüeducte del Pare Tembleque, estats de Mèxic i Hidalgo

Vore també

• Arquitectura vernàcula
• Bahareque
• Bioconstrucción
• Cob
• Rajola
• Tapial
• Estructura de terra

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Adobe.

Adobe en el Viccionari. Plantilla:RAER

• Manual per a la rehabilitació de vivendes construïdes en atobó i tàpia chafada, Colòmbia 2005
• Fabricació d'atobons en Proyecte Forner - Prototip Global d'Experimentació, pròxim a la ciutat de Progrés en Canelones (Uruguay)
• Fronterra [1] archivat en Wayback Machine.
• Ret ConstruTIERRA
• Superadobe
• https://www.construirtv.com/manual-de-bioconstruccion-en-bosses-de-terra-o-arena/