Anar al contingut

Alberca dels Espinos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Alberca dels Espinos o Alberca de Santa Teresa és un llac de cràter volcànic que s'ubica en un àrea protegida estatal que comprén 142 hectàrees[1][2]


El cos d'aigua es troba en el cràter d'un volcà inactiu, el punt del qual més alt es localisa a 2,100 m s. n. m. i el diàmetro màxim del qual del cràter és de 740 metros, el qual, basat en estudis de radiocarbón, va fer la seua última erupció monogenética de curta duració fa al voltant de 25,000 anys. L'espill d'aigua es troba a una altitut de 1980 m s. n. m., té una forma semielíptica en un diàmetro màxim de 350 metros, un àrea de 10.62 hectàrees i alcança una profunditat màxima de 29 metros. Per la seua profunditat, el cos d'aigua sofrix estratificació tèrmica, per lo que es resuspenden els nutrients del llit aquàtic, provocant en l'aigua una coloració café en les estacions fredes. Una volta que els nutrients suspesos són absorbits pel plàncton, este incrementa la seua població, tornant l'aigua en tons verts i blaus en les estacions càlides.[3][4]


En el lloc, el qual va ser declarat àrea natural protegida el 14 de març de 2003 i Lloc Ramsar el 2 de febrer de 2009 i es troben diferents espècies de flora, per eixemple: anís de camp,[5] Nogalillo, parotilla, colorín, cazahuate, copal, zapote blanc, algodoncillo o pochote, capulín blanc, granjeno roig, encino capulincillo, encino blanc, sauce, fresno selvat mexicà, mezquite blanc, Ahuehuete, huizache, carricillos, eucaliptos, nopales, chicastle manso, lantrisco, tronador, pastura rosada, acahuite, sàlvia morada, granadilla blanca, entre uns atres.[6][7]

Dins de la fauna existent en l'àrea protegida es troben espècies com: chegua, charal de la caldera, tir, carpita groga, carpa europea, perca americana, conguita, correcaminos, gavilà de coa roja, ànet mexicà, rascadorcito coronirrufo, picogordo triguillo, rabosot grisa, zorrillos, gat montés, tuzas, conill de mont, tlacuache, colibrí berilo, zampullín nano, zampullín de pico gros, tangara aliblanca, perlita grisilla, lagartija espinosa de dixon, huico texano, granota arborícola de montanya, entre uns atres.[6][7][8]

Des de l'any 2005, el lloc conta en diversos llocs per a la recreació turística tals com cenadores, miradors, vereda empedradas per a descendir al

llac i servicis sanitaris. L'accés és administrat per l'ajuntament del municipi de Jiménez.[7][9]

Llegenda

[editar | editar còdic]

Antigament este axalapasco era un lloc d'adoració a Tiripeme Curicaueri, també era un lloc en a on els pobladors es banyaven. Despuix de la conquista espanyola, els flares varen utilisar este lloc per a batejar als natius, lo que va causar l'ira de Tiripeme, el qual produïa moles en l'aigua que arrastrava al seu interior a les dònes que es trobaven banyant-se o llavant la seua roba a la vora de l'aigua, els qui posteriorment apareixien ofegades. Fra Jacobo Daciano, despuix d'escoltar estos relats va decidir que l'única forma d'acabar en eixe "dimoni" era batejant la alberca, per lo que el 15 d'octubre de l'any 1550, el flare franciscano va ascendir al cim del volcà, va alçar la seua creu i va començar a rosar aigua beneïda en el llac, acte seguit, del cos d'aigua del cràter va emergir una gran mola en molt vent i una tamborinada espantosa, sent est el "dimoni" que fugia austado. Fra Jacobo va seguir la cerimònia en la frase “Yo et batege en el nom de Santa Teresa”, per lo que des d'eixa data se celebra a Santa Teresa els dies 15 d'octubre.[1][10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Res en un cràter en Alberca Els Espinos». Mèxic desconegut. Consultat el 21 de setembre de 2021.
  2. «el_Districte_Federal_i_Municipals_Anvers/links/0c960517a3c1bc3480000000/Areas-Naturals-Protegides-de-Mexico-Estatals-del-Districte-Federal-i-Municipals-Anvers.pdf Àrees Naturals Protegides de Mèxic». Consultat el 21 de setembre de 2021.
  3. (2012).Fourth International Maar Conference.Auckland, Nova Zelanda:(131)
    74-75.ISSN 2230-4487.Consultat el 21 de setembre de 2021.
  4. (2014).Querétaro, Mèxic:Consultat el 21 de setembre de 2021.
  5. Institut d'Ecologia, A.C..Pátzcuaro, Mèxic:(113)
    63-65.ISSN 2683-2712.Consultat el 15 de giner de 2024.
  6. 6,0 6,1 (2003).PERIÓDICO OFICIAL DEL GOBIERNO CONSTITUCIONAL DEL ESTADO DE MICHOACÁN DE OCAMPO.Morelia, Mèxic:CXXX(49)Consultat el 21 de setembre de 2021.
  7. 7,0 7,1 7,2 (2009).
  8. «Mapa d'observacions». iNaturalist. Consultat el 2026-02-19.
  9. «La Alberca dels Espinos». Periòdic El Despertar. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2021. Consultat el 21 de setembre de 2021.
  10. «Santa Teresa i la llegenda de la Alberca dels Espinos». Agència Tzacapu. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2021. Consultat el 21 de setembre de 2021.