Alberto Carsí

Alberto Carsí Lacasa (Valéncia, 12 de febrer de 1876 - Perpinyà, França, 1960) va ser un geólogo i ingenier geólogo expert en Hidrogeología i francmaçó espanyol. Era un clar federaliste i va estar a favor de la Segona República Espanyola, simpatizando en el Anarcosindicalisme. Defensor de l'accés gratuït a l'aigua com un dels Drets Humans.

Biografia

Membre d'una família acomodada, el seu pare, José Carsi Belenguer (+ en Barcelona 1928), era constructor de pous artesianos curtido en l'extracció d'aigües subterrànees. La seua mare era Vicenta Lacasa Rodríguez + en Barcelona 1919). Va realisar els seus estudis universitaris de ciències en Barcelona i en 1902 va publicar el seu primer treball en el nº15 de la revista mensual «L'Universitat catalana» que versava sobre els pous artesianos.

En 1903 es va casar en Valéncia en Pilar Blasco Ibáñez, germana menor de l'escritor universal i junts varen ser a viure a Barcelona. Un any despuix Carsí va conéixer a l'astrònom i sismólogo José Menges i Solá en una conferència d'este últim en el «Ateneu Barcelonés», l'únic assistent va ser Alberto i per respecte a ell, Menges va donar la conferència i en terminar ho va invitar a debatre lo expost en el «Café de la Rambla», allí va nàixer una gran amistat que donaria frut en múltiples colaboracions tant polítiques -abdós eren anarquistes- com a investigadores, lo que inicialment li va dur a treballar a Carsí en 1904 en el «Observatori Fabra» que havia creat eixe mateix any i dirigia el propi Menges, i a fundar en este la “Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica” un any despuix, de la que va anar el seu bibliotecari. Menges, l'astrònom de referència en Espanya, ademés coincidia en Carsí en el seu comú interés pels terremots i la busca i us de fonts d'energia alternatives o renovables, que era el camp de Carsí, qui era constructor de pous artesianos. I va ser Menges qui ho va introduir en la logia Cosmos a on va prendre el nom simbòlic de l'estrela Canopus. En 1905 va fundar en Menges i el músic i companyer de correries pacifistes Pau Casals el "Comité Català contra la Guerra" primer orgue antibelicista conegut si més no en Espanya. Casals seria el compositor de l'Himne de les Nacions Unides. Havent convençut al seu cunyat Vicente Blasco Ibáñez per a que traduïra al castellà l'obra d'Élisée Reclus “Novísima Geografia Universal” va vore la llum -en la seua colaboració- en 1906 repartida en sis toms que va editar l'Editorial Prometeo de Valéncia. Va ingressar en 1906 en el Club Montanyenc o Muntanyenc poc despuix de la seua fundació. A imitació del seu mestre en mineralogia, Odón de Bon va organisar excursions culturals per a formar a qui agradara de la naturalea: en la “Unió Obrera per a l'Educació Popular” sobre geologia en el Tibidabo aixina com, junt en el Museu Pedagògic Experimental, al Pont de Brugués (Vic) i al Castell d'Eramprunyá…per citar alguns eixemples. En 1910 ya era membre del Consell directiu i president de la seua secció d'Espeleología que va fundar com geólogo “reclusiano” que era. No debades va acabar sent delegat en Barcelona de la Societat Valenciana de Foment del Turisme. Carsí va expondre els seus més famoses conferències en el «Ateneu Barcelonés» sobre Abastiment d'aigua potable a la ciutat de Barcelona (1910-1911), sempre en contra de l'especulació del preu de l'aigua que -baix la seua opinió- es feya en el vist i plau del Ajuntament de Barcelona i per això combatent els proyectes de Rivas i Sans; aixina com sobre Història Natural en múltiples ocasions, aplegant a ser en 1912 soci numerari de la Real Societat Espanyola d'Història Natural. Serien destacades en la prensa local com per eixemple la conferència per a l'Associació Ferretera o la del “Centre Barcelonés d'Estudis Sicològics” (librepensador) de 1924 titulada L'art en la Naturalea. Ademés la seua aventura empresarial marchava vent en popa, inclús la revista “Blanco i Negre” va publicar un reportage en 1925 sobre l'instalació que varen realisar els germans Alberto i Ricardo Carsí en el «Círcul Ecuestre de Barcelona» d'un modern sistema d'abastiment d'aigua provinent d'artesianos en bombes extractoras alimentades en motors elèctrics.

Pero anys despuix es cernió la tragèdia sobre la seua vida, el 5 de juny de 1929 el matrimoni Carsí Blasco va viure la tragèdia de vore morir la seua filla Pilar Carsí Blasco-Ibáñez a l'edat de 23 anys despuix d'una llarga maltia, alguna cosa que Alberto va tractar de superar escrivint un llibre sobre ella. Com a francmaçó grau 33 de la logia Cosmos pertanyia a la Gran Logia d'Espanya (G. L. I.) i va prendre part en les lluites intestinas entre esta i el Gran Oriente d'Espanya. En 1930 Carsí junt en Manuel Ximénez, abdós crítics de GLE, varen formar part del grup que va tractar d'unificar abdós en la cridada "Gran Logia Unida" pero allò es va revertir en cantonalisme, i el resultat va ser que es varen fundar en tota Espanya 18 logias més en un més. En abril de 1931 va ingressar en la Confederació Nacional del Treball (CNT) Professions Lliberals, a on seria vocal i va ser president de la Junta directiva del centre “Unió Republicana Valenciana”. Va ser president del «Ateneu Pi i Margall» des d'a on va participar en actes en apoyo de la República que despuix de les eleccions municipals havia segut establida com a nou règim en Espanya. En maig de 1932 a raïl de l'interés de l'alcalde d'Alacant, Lorenzo Carbonell, per millorar el suministrament i la calitat de les aigües potables de la seua ciutat i preguntar al seu colega l'alcalde de Sant Sebastià, Fernando Sasiaín, est va donar a conéixer el fet de que varen ser analisades quatre anys abans pel geólogo Alberto Carsí. No va ser l'únic lloc del país en que va haver realisat anàlisis, en Santa Creu de la Palma també ho havia realisat. Segons pareix Carsí portava a terme un ambiciós proyecte per a tota Espanya que mai va poder terminar. A finals de l'estiu de 1932 es va aprovar el Estatut d'Autonomia de Catalunya i abans de fin d'any es varen celebrar eleccions autonòmiques que varen donar la presidència a Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya constituïda un any abans. Carsí des de 1933 era membre de la Junta de la "Lliga dels Drets de l'Home" i eixe mateix any va traure a la llum el primer número de la revista «Guerra a guerra» de la seua "Comité català contra la guerra" a on varen firmar artículs Albert Einstein, el seu amic José Menges, Henri Barbusse o Ángel Pestanya. Es va promulgar la Llei de Contractes de Cultiu en primavera i va aplegar la declaració unilateral de Macià d'un estat català dins d'una suposta República Federal Espanyola, la Proclamació de l'Estat Català en octubre de 1934 basada en no reconéixer els resultats electorals en tota Espanya que varen donar com a guanyadors a la CEDIXCA i Lerroux, pero la deriva que va iniciar costaria tres anys despuix la presidència del Govern central al socialiste Francisco Llarc Cavaller. En març de 1936 Carsí va ser nomenat delegat de Servicis Hidràulic del Govern de la Segona República Espanyola per al Pirineu Oriental i despuix de constituir-se poc despuix el Consell de l'Escola Nova Unificada de Catalunya (CENU), va ser invitat a formar part d'ell junt en el seu president l'anarquiste i pedagogo Joan Puig Elías; 4 membres d'UGT -Ensenyança; 4 membres del Sindicat de Professions Lliberals CNT (Alberto Carsí i 3 més); 1 membre del Consell de Cultura de la Generalitat catalana; 1 de l'Universitat Autònoma, 1 membre de l'Universitat Industrial i 1 de l'Escola de Belles arts. En juliol d'eixe mateix any va presentar Carsí la ponència sobre ensenyança superior del citat C. I. N. O. en calitat de vicepresident. Era un treball encaminat a la creació d'una nova pedagogia. Ademés, en eixe primer curs va escomençar a impartir classes de ciències naturals en les 'Escoles Militants CNT-FAI' (a les que va assistir Eduard Pons Prades). Durant el primer curs (1936-37) va publicar els seus llibres “Els regadius de Catalunya” i “La riquea minera de Catalunya’’ que va dedicar a Lluís Companys. Just despuix va ser nomenat membre de la Junta de Relacions Culturals de Catalunya junt en la seua amic P. Casals, el poeta Gabriel Alomar i el jurisconsulto Josep Xirau entre uns atres, dins del Departament de Cultura de la Generalitat Catalana. Pels acontenyiments polítics internacionals dins de l'esquerra motivats per la persecució portada a terme per la Internacional Comunista o III Internacional (Estalinista) contra socialistes moderats i anarquistes, l'autodenominat "govern de la República de Catalunya", de cort anarquista creat junt en el POUM d'Andreu Nin, es va enfrontar al Govern central de l'II República dirigit pel Front Popular i el punt àlgit del qual varen ser les Jornades de maig de 1937 i la mort del conseller Antonio Sesé acabant tot en guerra fratricida. Mentres la Consellería o Conselleria d'Economia de la Generalitat va permanéixer en mans de la CNT es va preparar la “Conferència per a l'Aprofitament Industrial de les Riquees naturals de Catalunya” (CAIRN) en Alberto Carsí al front. Esta devia escomençar en octubre, pero els acontenyiments contrarrevolucionaris de maig entre anarquistes i comunistes, varen fer que els comunistes, que varen prendre el poder de la Conselleria d'Economia, impediren portar a terme la seua realisació. Tant Carsí, en calitat de delegat del Govern de l'II República i baix la protecció del Ministeri d'Obres Públiques d'Espanya, com el 'Sindicat de l'Edificació, Fusta i Decoració' de la CNT, varen continuar pel seu conte l'estudi científic de la regió i en plena guerra civil va publicar “Els regadius de Catalunya”. Gràcies als estudis hidrològic-forestals d'este valencià heretat en Barcelona es va conseguir traçar el mapa geogràfic-biòtic forestal de Catalunya en tota la seua diversitat biològica i climàtica al objeto de reforestar i explotar la riquea maderera contant en els obrers forestals o bosquetaires. En 1939 va terminar la guerra civil i Carsí va fugir a França, el "Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme" ho havia condenat a 30 anys de reclusió aixina que no va tornar a Espanya; deixava publicats al voltant de 400 informes professionals sobre hidrogeología i va unir a la Resistance. Va ser menyspreat moral, social i professionalment parlant -de la mateixa manera que molts uns atres reclusianos com Joan Ferrer o Anselmo Lorenzo- pel sector reaccionari de l'Iglésia catalana, encapçalada pel presbítero Juan Tusquets (assessorava al Servici d'Informació), per la seua pertinença a la maçoneria, les seues simpaties al naturisme (originari dels sectors més progressistes de Valéncia) i per la seua admiració per Reclus; pero també cal reconéixer que certs sectors de l'esquerra, que no varen voler vore el científic pacifiste que hi havia en Carsí, li varen donar l'esquena considerant-ho, segons, traïdor a l'II República o a Catalunya. Tot açò va dur el seu descrèdit tant fora com dins d'Espanya, lo que va repercutir en la seua carrera professional i va ser caent en l'oblit un gran talent per a tot lo relacionat en l'us de l'aigua i les energies renovables, tot això que hui es denomina ecologia; sense dubte va ser un alvançat a la seua época. En 1945, ya finalisada la Segona Guerra Mundial en el seu front europeu, va continuar l'exili en Perpinyà i va publicar “Estampes maravelloses de la vida de l'aigua” baix el nom del seu germà Ricardo, puix tenia prohibit publicar en Espanya. Morta la seua esposa Pilar el 13 de juliol de 1952, la persona que va ajudar a Carsí a sobreviure va ser l'anarquiste José Molina, ho va assistir i va ajudar econòmicament fins al seu decés ocorregut en l'any 1960. Els seus restants mortals varen tornar a Espanya i descansen en Barcelona, en el Cementeri de Monjuïc per desig de la seua hereua Mercedes Navarro Carsí.

Principals publicacions

• “Abastiment d'aigües de Barcelona”. Imprenta Inglada, Barcelona 1911 (eixemplar de la Biblioteca de Catalunya).
• “Geologia del Rif: la veritat sobre la seua riquea”, Editorial Prometeo. Valéncia, 1923.
• “Sumari dels principals treballs científics realisats per Alberto Carsí sobre geologia i ciències derivades i afins fins al 12 de febrer de 1926, cincuentenario del seu natalici”. Pereda impressor. Barcelona, 1926.
• “Breu relació de les conques artesianas de Catalunya”, Editorial Verdaguer. Barcelona, 1931.
• “La riquea minera de Catalunya. Llibre de sugerències, estímuls i regeneració.”, Editorial Maucci. Barcelona, 1937. Dedicat a Lluís Companys, president de la Generalitat Catalana, per l'autor.
• “Els regadius en Catalunya. Llibre d'estímul i regeneració. Modo de salvar i engrandir a un poble.”, Editorial Maucci. Barcelona, 1937.
• “José Menges i Solà: l'home i el científic.” en coautoría en J. Ferrer, 1937 per a la revista propaganda CNT.
• Artícul “El petròleu etern generador de guerres” en el n.º 6 de la revista hispà-francesa «Univers». Any 1956.

Vore també

• Divulgació científica
• Pedagogia libertaria
• Anarcosindicalisme en Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola
• Centre per a l'Investigació Forestal Internacional

Bibliografia

• “Entre el sol i la tormenta. Treinta y dos mesos de guerra (1936-1939).” Sara Berenguer Lahosa, editat en 1988 per Edicions Seuba en Barcelona. ISBN 8486747104
• “Alberto Carsí (1876-1960): un ecólogo social anticipat d'una nova cultura de l'aigua”, 2005. Edicions Al Marge n.º 35, Argentina. Eduard Masjuan Bracons, Dr en Història Econòmica UAB.
• “L'ecologia humana en l'anarquisme ibèric”, 2000. Ed Icària de Barcelona. Eduard Masjuan ISBN 84-7426-464-2
• “De la Gran Logia Simbòlica Regional Catalana a la Gran Logia Espanyola. Un eixemple de vocació política en la maçoneria peninsular (1886-1939)”, 1990. Universitat de Barcelona. Dr Pere Sánchez Ferrer
• “Aurelio Blasco Grajals, Vicente Dualde Furió i Vicente Blasco Ibáñez: francmaçons i periodistes”. Universitat de Valéncia, 2001. Empar Ventura Gayete.
• Revista “Història i vida”, any IV número 34 “Barcelona, maig 1937. Una guerra civil dins de la Guerra Civil”, Manuel Cruells i Pifarré.
• “Catalunya en la Guerra Civil” artícul d'Eduardo Pons Prades publicat en la revista“ Història 16”.
• Bolletí de la Societat Espanyola d'Història Natural, Tom XIII. 1913. Biblioteca digital “Real Jardí Botànic” CSIC.
• Colecció gràfica família Gloria-Llorca
• Centre documental de Memòria Històrica secció Polític-social

Enllaços externs

• Foto de la Boda de Pilar Blasco Ibáñez en Alberto Carsí
• Mostres de l'oblit sobre la figura d'Alberto Carsí, fundador de la secció d'Espeleología del Club Montanyenc abans de la Guerra Civil [1] archivat en Wayback Machine.
• EL MÓN: Alberto Carsí torna a ser notícia: els seus papers permaneixeran en l'Archiu de Salamanca