Anar al contingut

Alcor (estrela)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alcor (estrela)
Alcor
Constelació Orsoa Major
Ascensió recta α 13h 25min 13,5s
Declinació δ +54º 59’ 17’’
Distància 81,2 ± 1,2 anys llum
Magnitut visual +3,99
Magnitut absoluta +2,01
Lluminositat 12 sols
Temperatura 8000 K
Massa 1,8 sols
Tipo espectral A5V
Velocitat radial -8,9 km/s

Alcor és el nom de l'estrela 80 Ursae Majoris (80 UMa / g Ursae Majoris / HD 116842) en la constelació de l'Orsoa Major.[1]

El nom de Alcor pot tindre el mateix orige que el d'Alioth (ε Ursae Majoris),[2] o vindre de الخوار (aljawar), que significa «la dèbil» —en comparació a la veïna Mizar (ζ Ursae Majoris)—, o del-Qur, «el cavaller», ya que sembla que cavalca a lloms d'un dels cavalls (Mizar) que tiren del carro de l'Orsoa Major. En juliol de 2016, el Grup de treball de l'Unió Astronòmica Internacional per al nom de les estreles va aprovar el nom de Alcor per a esta estrela.[3]

Un atre nom utilisat per a designar a esta estrela va ser Suhā, «l'oblidada» o «la perduda», ya que només és perceptible per a un observador atent; Al Sahja era una atra forma d'este nom.[2]

En el nort d'Alemània 80 Ursae Majoris ha segut cridada der Hinde, «la cierva», mentres que en l'Alemània inferior li la coneixia com Dumke o, en Holstein, com Hans Dümken. Els hongaresos la denominen Göntzol.

Per als àraps, Alcor és el fill d'una plañidera (Mizar), en el corteig fúnebre representat pel carro de l'Orsoa Major.

En l'Índia és Arundatí, l'esposa de Vásista, representada per la veïna Mizar. Durant la cerimònia hinduista de matrimoni, una part del ritual és que el nóvio li senyala a la nóvia les estreles Vásista i Arundatí com la parella ideal, símbol de compliment civil i llealtat. Segons una superstició, quan algú està prop de la mort, ya no pot distinguir l'estrela Arundatí.


En tamil antic es diu vaTa-miin ("estrela del nort"), encara que provablement el nom devia correspondre antigament a Thuban, que va ser l'estrela polar entre 4000 i 1900 a. C. Segons l'indólogo Asko Parpola, com a reflex de la declinació d'esta estrela con relación a el restant de la constelació en temps de la Civilisació de la vall del Indo, li ha permés utilisar la homofonia en llengües drávidas de vaTa en higuera i miin en peix per a propondre una interpretació de la successió d'eixos signes logográficos (higuera + peix) en els sagells d'escritura del Indo com el nom propi d'una persona ama del sagell, que hauria segut posat en honor a Alcor segons una costum surasiática de nomenar persones com a estreles i asterisme, tradició astrológica que després va quedar registrada en la lliteratura védica i va ser mantinguda per diversos grups ètnics del país.[4]

Els signes consecutius de l'higuera i el peix, en esta tableta d'escritura del Indo, segons la teoria d'Asko Parpola, correspondrien al nom de l'estrela Alcor en idioma proto drávido, usat com a nom propi de la persona propietària del sagell.

La cultura hindú està molt influïda per les llengües drávidas com el tamil, que es parlaven en el subcontinent indi abans de l'invasió dels pobles aris. L'higuera a la que es referix el terme vaTa és el baniano, una higuera en raïls aérees colgantes típica del surest asiàtic (vaTa significa també «nort» i «cuerdo»). Segons els Puranas hinduistas, en els quatre punts cardinals hi ha quatre grans montanyes en les que creix un arbre; en la montanya del nort creix precisament un baniano de les raïls del qual, «cordes de vent», pengen les estreles i els planetes per a que no caiguen a la terra. Per un atre costat, min significa «estrela» ademés de «peix»; abdós deriven del significat original «lluir»; aixina com els peixos lluïxen en les aigües, lluïxen les estreles en el cel. Segons la tradició tamil les estreles són peixos que naden en les aigües del cel. En la civilisació de la vall del Indo abunda l'alfarería pintada en motius de peixos i estreles.

En l'astronomia chinenca, Alcor constituïx per sí mateixa l'asterisme cridat ministre d'estat (輔, Fŭ), que forma part del Palau Púrpura.[5] [6] [7]

En Japó, Alcor es diu Jumyōboshi (寿命星), «l'estrela de la longevitat», per una superstició similar a la de l'Índia: es creu que quan algú no pot distinguir esta estrela, morirà ans que termine l'any.[8][9]

Característiques

[editar | editar còdic]

De magnitut aparent +3,99, és una estrela blanca de la seqüència principal de tipo espectral A5V. La seua temperatura superficial és de 8000 K i és 12 voltes més lluminosa que el Sol. El seu velocitat de rotació és de 218 km/s, 100 voltes més ràpida que la del Sol. Ademés, és una estrela llaugerament variable.[10]

Mizar i Alcor, en la constelació de l'Orsoa Major.

Alcor està separada 11,8 minuts d'arc de Mizar (ζ Ursae Majoris) i el poder distinguir a estes dos estreles a simple vista constituïx un eixercici clàssic d'agudea visual. Físicament les dos estreles estan separades un quarto d'any llum, i encara que les seues moviments propis indiquen que es mouen juntes, no està clar si formen un verdader sistema binario o si només són companyeres òptiques com s'havia pensat fins ara.[10]

A la seua volta, la pròpia Alcor és una binaria propenca. La lluentor de l'estrela acompanyant permet deduir que esta és una nana roja de tipo M3. En una separació mínima de 25 UA respecte a Alcor, tarda a lo manco 90 anys en completar una òrbita al voltant de la seua lluenta companyera.[10]

De la mateixa manera que atres estreles de la constelació —entre les que ademés de Mizar es troben Merak (β Ursae Majoris), Alioth (ε Ursae Majoris) i Megrez (δ Ursae Majoris)— forma part de l'associació estelar de l'Orsoa Major, conjunt d'estreles en un orige comú i que tenen un moviment similar per l'espai.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Alcor (SIMBAD)
  2. 2,0 2,1 Allen (1889). «Ursa Major», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 563. ISBN 0-486-21079-0.
  3. «Bulletin of the IAU Working Group on Star Names, No. 1».
  4. (1994) Deciphering the Indus script, New York, NY: Cambridge University Press. ISBN 9780521430791.
  5. Schlegel, Gustaaf (1875). Uranographie chinoise.
  6. de Saussure, Léopold (1919-1920). Li système astronomique dones chinois.
  7. de Saussure, Léopold (1909-1922). Els origines de l'astronomie chinoise.
  8. «Big Dipper» (en en-us).
  9. Miller, James (2017-09-07). «Star Facts: Mizar and Alcor - Star Types, Size, & Location» (en en-us).
  10. 10,0 10,1 10,2 Alcor (Stars, Jim Kaler)