Alioth
| Constelació | Orsoa Major |
| Ascensió recta α | 12 h 54 min 01.75 s |
| Declinació δ | +55° 57’ 35.4’’ |
| Distància | 81 ± 1 anys llum |
| Magnitut visual | +1.76 |
| Magnitut absoluta | −0.22 |
| Lluminositat | 108 sols |
| Temperatura | 9400 K |
| Massa | 3 sols |
| Ràdio | (4 sols)
2 785 360 km |
| Tipo espectral | A0p |
| Velocitat radial | −9.3 km/s |
| Atres noms | HD 112185 / HR 4905 HIP 62956 / SAO 28553 |
Alioth és el nom de l'estrela ε Ursae Majoris (ε UMa / 77 Ursae Majoris)[1] en la constelació de l'Orsoa Major, la més lluenta de la mateixa en magnitut aparent +1.76. De les tres estreles que formen la «coa» de l'Orsoa, és la que està més prop del «cos».
Nom
[editar | editar còdic]ε Ursae Majoris és coneguda per distints noms. El seu nom àrap és Al-Jawn, i no es referix a una orsoa sino a un «cavall negre». Alioth, escrit també com Aliioth o Aliath,[2] també prové de l'àrap alyat, que significa «coa grossa d'una ovella». Un tercer nom, Al Hawar, significa «el blanc de l'ull» o «intensament lluent».[3]
Les tres estreles de la coa de l'orsoa, Alioth, Mizar (ζ UMa) i Benetnasch —o Alkaid— (η UMa), representaven per als àraps «les plañideras» d'un corteig fúnebre. El fèretre, marcat per les estreles del Carro Major, era seguit per les plañideras, i el corteig recorria un llent i solemne moviment al voltant del pol nort celest. Estos deudos, els chiquets de Al Na'ash, assessinat per Al Jadi, representat per Polaris, seguixen rodejant totes les nits a este últim en la seua set de venjança.[4]
En juliol de 2016, el Grup de treball de l'Unió Astronòmica Internacional per al nom de les estreles va aprovar el nom de Alioth per a esta estrela.[5]
Per als hindús és Ánguiras, un dels sèt sapients védicos, autor de himnes del Rigveda i del Atharvaveda, d'un còdic de lleis i d'un tractat d'astronomia.
En de l'astronomia chinenca, ε Ursae Majoris es diu Yuheng (玉衡, Yù héng), «romana de jade» (Megrez és la pesa), Lianzhen (廉貞, Liánzhēn), «virtuós», Shaxing (殺星, Shā xīng), «estrela mortecina», Danyuan (丹元, Dān yuán), «roig perfecte», i Zhuyi (朱衣, Zhūiī), lliteralment «vestidura roja», un assistent de Wenchang, el deu de la cultura i la lliteratura, que ajuda als estudiants que tenen dificultats en els exàmens; té la cara verda dels immortals, cap de pantera i llavis de dragó. Segons l'astrologia chinenca, esta estrela rig la terra, Saturn, les cinc direccions, les eixecucions i la música; si els rituals no s'acompanyen de la música adequada, perdrà la seua lluentor. Forma part de l'asterisme denominat Celemín Boreal.[6]
[7]
[8]
Característiques físiques
[editar | editar còdic]
Alioth és una estrela blanca de tipo espectral A0p[1] 108 voltes més lluminosa que el Sol. En una temperatura efectiva de 9400 K, la seua ràdio és 4 voltes major que el ràdio solar i la seua massa és el triple de la del Sol.[9] És una estrela Ap químicament peculiar, la més lluenta de la seua classe. El seu espectre de llum és atípic, mostrant certs elements químics realçats o disminuïts, que ademés semblen canviar en gran regularitat en la rotació de l'estrela, en este cas cada cinc dies. Esta variació no es deu a la creació d'elements, sino a la seua distribució en l'atmòsfera de l'estrela. Esta distribució està molt influïda pel camp magnètic estelar. Alguns elements es concentren en distintes regions de l'estrela, entrant i eixint del camp de visió conforme l'estrela trencada. Aixina, l'abundància d'oxigen és 100 000 major en l'equador magnètic que en els pols magnètics —que no coincidixen en l'equador i els pols de la rotació—; el cromo es comporta de forma similar. Elements més pesats, com l'europi, també mostren grans variacions.[9]
Classificada com una estrela variable de tipo Alfa2 Canum Venaticorum, Alioth exhibix una chicoteta variació en la seua lluentor de 0.02 magnituts.[2] Curiosament, té un dels camps magnètics més dèbils entre les estreles de la seua classe, a penes cent voltes major que el camp magnètic terrestre i quinze voltes més dèbil que l'observat en el prototip d'estes variables, α² Canum Venaticorum.
Alioth és membre de l'Associació estelar de l'Orsoa Major, grup d'estreles que té un moviment similar a través de l'espai en un provable orige comú. Atres conegudes estreles de la constelació, com Mizar (ζ UMa), Merak (β UMa) o Phecda (γ UMa) també formen part d'este grup. Es troba a 81 anys llum de distància del sistema solar.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 V* eps UMa — Variable Star of alpha2 CVn type (SIMBAD).
- ↑ 2,0 2,1 Alioth [1] archivat en Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue).
- ↑ «Alioth – Constellations of Words» (en en-us). Consultat el 2024-01-10.
- ↑ Allen (1889). «Ursa Major, the Greater Bear», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ «Bulletin of the IAU Working Group on Star Names, No. 1».
- ↑ Schlegel, Gustaaf (1875). Uranographie chinoise.
- ↑ de Saussure, Léopold (1919-1920). Li système astronomique dones chinois.
- ↑ de Saussure, Léopold (1909-1922). Els origines de l'astronomie chinoise.
- ↑ 9,0 9,1 Alioth (Stars, Jim Kaler).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alioth» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.