Anar al contingut

Anex:Banderes d'Europa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Esta és una llista de les banderes internacionals i nacionals usades en Europa

Banderes internacionals

[editar | editar còdic]
Bandera Data Us Descripció
Archiu:Flag of Europe.svg 2002- Bandera de l'Unió Europea. Originalment era la bandera elegida pel Consell d'Europa en 1955 per a representar l'unitat europea. En 1992 va passar a ser ademés la bandera de l'Unió Europea. Círcul de 12 estreles de cinc puntes centrades en un camp blau.
Archiu:Flag of CAPS 0 .gif 1991- Bandera de l'EFTA Sobre un fondo blanc i vorejant la sigla de l'organisació, les quatre banderes dels Estats membres.
Archiu:Flag of the CAPS 2 .svg 1991- Bandera de la Comunitat d'Estats Independents
Archiu:Flag of the Nordic Council 2016.svg 2016- Bandera del Consell Nòrdic
Archiu:CAPS 3 flag.svg 1953 Bandera de l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort
Archiu:Flag of CAPS 4 .svg 1992- Bandera de l'Acort Centreeuropeu de Lliure Canvi, CEFTA
Archiu:Flag of the Western European Union.svg 1948-1999 Unió Europea Occidental, UEO
Archiu:Flag of Benelux.svg 1948- Benelux, acrònim de Bèlgica, Països Baixos (Nederland en neerlandés) i Luxemburc

Banderes de nacions de l'Unió Europea

[editar | editar còdic]

Banderes dels membres de l'Unió Europea

[editar | editar còdic]
Bandera Data En la seua llengua Abreviatura Us Descripció
Archiu:Flag of Germany.svg 1919-1933
1949-
Alemània (Deutschland) D Bandera d'Alemània La bandera d'Alemània va ser adoptada oficialment el 23 de maig de 1949. Era usada per Alemània Occidental degut a que el país va estar dividit. En 1990, en la reunificación, va passar a ser oficial en tot el país. La bandera tricolor va ser dissenyada en 1832 i el negre, roig i or varen ser presos dels uniformes dels soldats alemans durant les Guerres Napoleòniques.
vora 1830- Àustria (Österreich) A Bandera d'Àustria La bandera austríaca, adoptada en 1918, va tornar a ser adoptada en 1945, despuix d'haver estat prohibida durant la Segona Guerra Mundial. Les ralles roges i blanques han segut l'emblema d'Àustria durant més de 800 anys, sent usades per primera volta en 1191. Segons una llegenda, la bandera va ser creada despuix de la Batalla d'Acre, durant les Creuades, pel duc Leopoldo V d'Àustria, quan els seus robages de color blanc varen quedar totalment tacats de sanc, llevat la part que tapava el seu cinturó, que va quedar blanca.
Archiu:Flag of Belgium.svg 1831- Bèlgica (Belgique (francés), België (flamenc), Belgien (alemà).) B Bandera de Bèlgica La bandera de Bèlgica va ser adoptada oficialment el 23 de giner de 1831. Va ser dissenyada per a commemorar el reconeiximent de Bèlgica com una nació independent. Negre, or i roig són els colors de l'escut del país; el negre representa l'escut, l'or el lleó i el roig els claus i llengua del lleó. La disposició en vertical la pren de la Tricolor francesa.
vora 1878- Bulgària (България) BG Bandera de Bulgària La bandera de Bulgària va ser adoptada en 1989 i consistix en tres bandes horisontals blanca, verda i roja. Originalment, la banda central era blava, pero no obstant, despuix de l'independència búlgara de 1878, va passar a ser verda.
vora 1960- Chipre (Κύπρος (grec), Kıbrıs (turc).) CY Bandera de Chipre La bandera de Chipre va ser adoptada oficialment el 16 d'agost de 1960. Despuix de conseguir l'independència del Regne Unit. L'illa apareix representada en coure, degut a que Chipre significa coure en grec. Els fulls d'olivera creuades simbolisen l'esperança en la pau entre els turcs i els grecs.
vora 1920- República Checa (Česká republika) CZ Bandera de la República Checa La primera bandera de Checoslovàquia era blanc sobre roig, ya que eixos eren els colors heràldics de Bohemio. El triàngul blau va ser afegit posteriorment en un esforç per distinguir-la de la bandera de Polònia, establint-se que el blau representa a l'estat de Moravia.
vora 1990- Croàcia (Republika Hrvatska) HR Bandera de Croàcia La bandera de Croàcia, adoptada en decembre de 1990 es compon de tres bandes iguals horisontals roges, blanques i blaves. Esta ha segut la bandera de Croàcia des de 1848. En mig es troba l'escut d'armes de Croàcia, que remplazó al símbol anterior que s'usava quan el país formava part de Yugoslàvia.
vora 1219- Dinamarca (Danmark) DK Bandera de Dinamarca Dinamarca és un dels regnes més antics d'Europa i la seua bandera és de les més antigues encara en us. La llegenda establix que en 1219, al rei Valdemar II se li va aparéixer la bandera com un mensage del cel. La creu escandinava seria el model d'atres banderes regionals.
vora 1992- Eslovàquia (Slovensko) SK Bandera d'Eslovàquia La bandera d'Eslovàquia va ser adoptada l'1 de setembre de 1992. Rojo, blanc i blau són els tradicionals colors paneslávicos.L'escut central mostra una creu blanca i uns símbols blaus representant a les montanyes del país.
vora 1991- Eslovènia (Slovenija) SL Bandera d'Eslovènia La bandera d'Eslovènia va ser adoptada oficialment el 24 de juny de 1991. El roig, blanc i blau són els colors tradicionals paneslávicos. L'escut d'armes d'Eslovènia mostra tres estreles dorades, símbol del ducado de Celje. Les montanyes mostrades en blanc representen als Alps i al mont Triglav, el símbol nacional d'Eslovènia. Les llínees blaves en la part d'avall signifiquen el valiós accés d'Eslovènia a l'mar.
Archiu:Flag of Spain.svg 1785-1931
1981-
Espanya I Bandera d'Espanya La bandera d'Espanya, coneguda com «la Rojigualda», va ser adoptada en tots els seus elements actuals el 5 d'octubre de 1981 en aprovar-se la llei que establix l'última versió de l'escut nacional. Si be la Rojigualda va ser adoptada com a pabelló nacional en 1785 i ha segut la bandera nacional des de llavors, a excepció dels anys de la Segona República (1931-1939). En anterioritat, la Constitució de 1978 especificava en el seu artícul 4.1:

La bandera d'Espanya està formada per tres franges horisontals, roja, groga i roja, sent la groga de doble esgambi que cada una de les roges.L'actual bandera es basa en el mateix disseny que va ser adoptat com a pabelló nacional d'Espanya en 1785 i en el que, exceptuant el disseny adoptat entre 1931 i 1939 en la Segona República, solament ha anat variant el model de l'escut.

vora 1918-1940
1990-
Estònia (Eesti) EE Bandera d'Estònia La bandera d'Estònia va ser adoptada oficialment el 8 de maig de 1990. El color blau representa la llealtat i els cels, mars i llac del país; el negre significa el pas de l'opressió i el fèrtil sol i el blanc representa la virtut, les neus hivernals i la lluita del país per la llibertat i independència.
vora 1918- Finlàndia (Suomi) FIN Bandera de Finlàndia La bandera de Finlàndia va ser adoptada oficialment el 29 de maig de 1918. La creu blava és idèntica a la Creu escandinava, típica de les banderes nòrdiques. El color blau significa els cels blaus i els mils de llac del país, el blanc representa les neus hivernals.
vora 1794-1815
1830-
França (France) F Bandera de França La bandera de França va ser oficialment adoptada el 15 de febrer de 1794. La Bandera, coneguda com la tricolor, consistix en tres bandes verticals d'igual ample, mostrant els colors nacionals; blau banc i roig. La banda blava es troba al costat del màstil, el blanc en mig i la roja en l'atre costat. Rojo, blanc i blau han representat la llibertat, igualtat i fraternitat, màximes de la Revolució Francesa. El blau i el roig són també els colors de París i el blanc ha representat històricament tant a França com a la monarquia francesa.
vora 1978- Grècia (Ελλάδα) EL Bandera de Grècia La bandera de la Grècia històrica va ser adoptada oficialment en 1822. Es compon d'una creu blanca i una combinació de nou bandes horisontals blaves i blanques. La tonalitat del blau ha variat segons els anys, sent utilisat actualment el blau obscur. La creu simbolisa la fe religiosa dels grecs i les bandes blaves les nou sílabes del lema "Llibertat o Mort," usat durant la guerra d'independència. Es diu que el blanc reflectix la purea d'aquell conflicte.
vora 1956- Hongria (Magyarország) HU Bandera d'Hongria L'actual bandera d'Hongria va ser adoptada oficialment l'1 d'octubre de 1957, pero va ser usada per primera volta en 1848. El disseny general recorda a la bandera de França. El roig simbolisa la força, el vert l'esperança i el blanc la fidelitat.

Els colors del bandera hongaresa és similar a les de huit banderes d'atres països del món: (en el seu cap, les banderes de quatre països asiàtics són Iran, Kuwait, Tadjikistan i Kurdistan iraquí, les banderes de dos països europeus són Bulgària i Itàlia, La bandera del país africà és Guinea Equatorial i la bandera del país nortamericà és Mèxic).

vora 1922- Irlanda (Éire) IRL Bandera d'Irlanda La bandera d'Irlanda va ser adoptada oficialment el 21 de giner de 1919. Es va usar la bandera francesa com a model. Els colors simbolisen les religions. El vert representa als catòlics, el taronja als protestants i el blanc és l'unió simbòlica d'abdós.
vora 1946-2003
2003-2006
2006-
Itàlia I Bandera d'Itàlia La bandera moderna d'Itàlia, la famosa tricolor, deriva d'un disseny original de Napoleón. Consistix en tres bandes verticals d'igual esgambi, mostrant els colors nacionals d'Itàlia: vert, blanc i roig. Es diu que el vert era el color favorit de Napoleón.
vora 1918-1940
1990-
Letònia (Latvija) LV Bandera de Letònia La bandera de Letònia va ser adoptada oficialment el 27 de febrer de 1990. Es diu que el color roig obscur simbolisa la sanc derramada per un líder letó i el blanc les benes usades per a curar les seues ferides.
Archiu:Flag of Lithuania.svg 1918-1940
1989-
Lituània (Lietuva) LT Bandera de Lituània La bandera de Lituània va ser adoptada oficialment el 20 de març de 1989. El groc és el símbol dels camps de blat, el vert representa els boscs i el roig, la sanc derramada pel poble. En conjunt els tres colors representen l'esperança per al futur, la llibertat front a l'opressió i el corage del poble lituà.
vora 1972- Luxemburc (Lëtzebuerg) L Bandera de Luxemburc La bandera de Luxemburc va ser adoptada oficialment en 1972, encara que era usada des de 1848. Despuix de guanyar la seua independència dels Països Baixos a finals de el XIX, la bandera utilisa una combinació de roig, blanc i blau, provinents de l'escut del duc de Luxemburc de el XIII.
vora 1964- Malta M Bandera de Malta La bandera de Malta va ser adoptada oficialment el 21 de setembre de 1964. La bandera d'esta illa nació utilisa els tradicionals colors roig i blanc de l'Orde de Malta. La creu de Jorge (dalt a l'esquerra), marcada de roig, va ser afegida a la bandera en 1940, quan Jorge VI li la va otorgar als maltés pels seus ardits durant la Segona Guerra Mundial.
vora 1937- Països Baixos (Nederland (neerlandés), Niederlande (alemà).) NL Bandera dels Països Baixos La bandera dels Països Baixos va ser adoptada oficialment el 19 de febrer de 1937. En un principi, esta bandera eren taronja, blanca i blava, ya que eren els colors de Guillermo d'Orange un príncip neerlandés. En el XVII el roig va reemplaçar al taronja com a color de la bandera, perque la tenyida taronja que s'usava es tornava roig en l'exposició al sol.
vora 1792- Polònia (Polska) PL Bandera de Polònia La bandera de Polònia va ser oficialment adoptada l'1 d'agost de 1919. El roig i el blanc han segut des de temps remots associats en Polònia i el seu escut. En la bandera moderna, es diu que el blanc representa l'esperança de pau mentres que el roig significa una referència simbòlica al socialisme que va regir el país.
Archiu:Flag of Portugal.svg 1911- Portugal P Bandera de Portugal La bandera de Portugal va ser adoptada oficialment el 30 de juny de 1911. Esta històrica bandera és simbòlica dels viages portuguesos al voltant del món i del descobriment de la ruta cap a l'Índia, Brasil, China i Japó. El vert representa a Enrique el Navegador, l'escut central representa al fundador de la nació Afonso Henriques i el roig representa a la revolució de el XIX.
Archiu:Flag of Romania.svg 1989- Romania (România) RO Bandera de Romania La bandera de Romania es compon de tres colors (blau, groc i roig). Són bandes verticals d'igual esgambi. El disseny actual va ser adoptat oficialment en 1994 pero havia segut usada des de 1989. La primera bandera data de 1834 pero els colors es creu que s'han usat des de el VI.
Archiu:Flag of Sweden.svg 1569- Suècia (Sverige) S Bandera de Suècia La bandera de Suècia va ser adoptada oficialment el 22 de juny de 1906. La creu groga (creu escandinava) la pren de la Bandera de Dinamarca. El color blau i groc provenen dels colors de l'escut nacional.

Dependències de membres de l'Unió Europea en Europa

[editar | editar còdic]
Bandera Data Us Descripció
Archiu:Flag of Åland.svg 1954- Bandera d'Aland La bandera d'Aland va ser elegida oficialment en 1954. Durant l'Edat Mija eixes illes eren una província de Suècia. El disseny tradicional de la Creu escandinava en els colors blau, groc i roig prové de la bandera de Suècia i de Finlàndia
vora 1940- Bandera de les Illes Feroe Les Illes Feroe són un territori de l'ultramar de Dinamarca, encara que la bandera que utilisen posseïx els colors de Noruega, ya que una volta varen pertànyer a eixe país.
Archiu:Flag of the Greek Orthodox Church.svg Bandera del Mont Athos La bandera de Mont Athos mostra les armes sobre un camp groc.


Banderes de candidats a l'adheriment

[editar | editar còdic]
Bandera Data Us Descripció
Archiu:Flag of North Macedonia.svg 1995- Bandera de Macedònia del Nort La bandera de Macedònia del Nort mostra un sol naixent groc en huit rajos que s'estenen pel fondo roig. Representa el "nou sol de la llibertat", evocat en el lema nacional de macedonia Denes nad Makedonija (Hui Sobre Macedònia).
Archiu:Flag of Albania.svg 1992- Bandera d'Albània La bandera d'Albània ha segut històricament de color roig obscur o sanc en l'àguila bicéfala de color negre
Archiu:Flag of Montenegro.svg 2006- Bandera de Montenegro La bandera de Montenegro, adoptada en juliol de 2004, és una bandera roja en l'escut d'armes adoptat en 1993. L'escut deriva del propi de Nicolás I de Montenegro.
vora 2004-2010, 2010- Bandera de Sèrbia La bandera de Sèrbia consistix en tres franges horisontals roja, blava i blanca, en l'escut d'armes en el centre. Curiosament els colors són els mateixos que els de la bandera de Rússia pero en orde invers.
Archiu:Flag of Turkey.svg 1844 com a bandera otomana i 1923 com a bandera turca Bandera de Turquia La bandera de Turquia consistix en una lluna creixent i una estrela sobre fondo roig. La bandera és pràcticament idèntica a l'última usada pel Imperi otomà que va ser adoptada en 1844.

Banderes de nacions europees de la Comunitat d'Estats Independents

[editar | editar còdic]
Bandera Data Us Descripció
Archiu:Flag of Armenia.svg 1920-1955 1990- Bandera d'Armènia La bandera d'Armènia va ser adoptada oficialment el 24 d'agost de 1990. Despuix de guanyar la seua independència de l'antiga Unió Soviètica, esta bandera, usada ya en els anys 20 de el XX, va tornar a usar-se. Es diu que els colors representen als armenis, significant el roig la sanc derramada pels soldats armenis; el taronja la fertilitat del territori i el blau a esperança del cel.
Archiu:Flag of Azerbaijan.svg 1920-1955 1991- Bandera d'Azerbaiyan La bandera d'Azerbaiyan va ser adoptada oficialment el 5 de febrer de 1991. Despuix de guanyar la seua independència de l'Unió Soviètica, esta bandera que data de 1920 va ser convertida en bandera oficial. Es compon de tres bandes horisontals iguals de color roig, blau i vert. En la banda roja es troba una estrela creixent de huit puntes, com a símbol turc. El país va mantindre una duradora aliança en Turquia i el blau està associat als pobles turcs. El vert simbolisa les fortes influències europees en la cultura local.
vora 1995- Bandera de Bielorússia La bandera de Bielorússia va ser adoptada oficialment el 16 de maig de 1995. El color roig dominant i el vert varen ser els colors usats en la bandera quan era una república de l'Unió Soviètica. Els ornaments a l'esquerra mostren els colors tradicionals roig i blanc.
Archiu:Flag of Kazakhstan.svg 1992- Bandera de Kazakhstan La Bandera actual de Kazakhstan es va adoptar el 4 de juny de 1992 en substitució de la bandera de la República Socialista Soviètica de Kazakhstan.
La bandera va ser dissenyada per Shaken Niazbekov; És una de les banderes dels colors groc i blau en Europa, sent l'atra la d'Ucrània i Suècia
Archiu:Flag of Moldova.svg 1990- Bandera de Moldàvia La bandera de Moldàvia va ser adoptada oficialment el 12 de maig de 1990. Una volta va ser part de Romania i açò es mostra en la bandera, ya que abdós països usen una bandera casi idèntica, en bandes roges grogues i blava. L'escut de Moldàvia en un àguila dorada duent una creu ortodoxa en el pico és el centre de la bandera moldava. La branca d'olivera simbolisa la pau.
Archiu:Flag of Russia.svg 1993- Bandera de Rússia La bandera de la Federació Russa en la seua versió definitiva va ser adoptada oficialment l'11 de decembre de 1993. Utilisa el blanc, roig i blau, els colors paneslávicos, els quals procedixen d'esta bandera. A la seua volta els colors de la bandera russa podrien basar-se en els colors de la bandera neerlandesa. La bandera s'utilisava en l'Imperi rus des de el XVII.
Archiu:Flag of Turkmenistan.svg 24 de giner de 2001 Turkmenistan La bandera presenta un fondo vert en una franja roja en la que apareixen cinc motius representant estores típiques del país i les branques d'olivera de l'emblema de la ONU. Ademés en el rectàngul vert es presenta un creixent en cinc estreles de cinc puntes.[1]
Archiu:Flag of Uzbekistan.svg 18 de novembre de 1991 Uzbekistan Bandera tricolor horisontal (blau-vert-blanc, en dos ralles roges estretes que separen el blanc del blau i vert). En una creixent i dotze estreles en el cantón.[2]
Archiu:Flag of Ukraine.svg 1991- Bandera d'Ucrània La bandera d'Ucrània va ser adoptada oficialment el 28 de giner de 1992, despuix de la caiguda de l'Unió Soviètica. L'història de la bandera es remonta als temps de Rus' de Kiev. Va estar prohibida durant l'ocupació alemana, mentres que la bandera de la RSS d'Ucrània estava inspirada en la bandera de l'Unió Soviètica. El blau és el símbol del cel i el groc representa els camps de gra del país.

Banderes de la EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç)

[editar | editar còdic]
Bandera Data Use Descripció
vora 1915- Bandera d'Islàndia La bandera d'Islàndia va ser adoptada en 1915 per a representar a Islàndia com un territori de Dinamarca. En juny de 1944 es va convertir en la bandera de la república independent d'Islàndia. Com atres banderes escandinaves, està basada en la Bandera de Dinamarca utilisant els colors de la Bandera de Noruega. De fet és idèntica a esta última en excepció de que els seus colors estan invertits.
Archiu:Flag of Liechtenstein.svg 1937- Bandera de Liechtenstein La bandera de Liechtenstein es compon de dos bandes horisontals blaves i roges en una corona dorada.
vora 1821-1844, 1898- Bandera de Noruega La bandera de Noruega és roja i blava en la Creu escandinava en blanc; té el seu orige en la Bandera de Dinamarca. Va ser dissenyada en 1821 pero no es va convertir en oficial fins a l'independència de Suècia en 1898.
Archiu:Flag of Switzerland.svg 1815- Bandera de Suïssa La bandera de Suïssa es compon d'un fondo roig en una creu blanca en el centre. És una de les dos úniques banderes quadrades, sent l'atra la de la Ciutat del Vaticà. Està basada en la bandera del Cantón de Schwyz, que data de 1474.

Banderes d'atres nacions europees

[editar | editar còdic]
Bandera Data Use Descripció
vora 1801- Bandera del Regne Unit El disseny de la bandera del Regne Unit data de 1800, quan es varen unir el Regne de Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda per a formar el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda. Es compon de la creu de Sant Jorge (patró del país), superimpuesta a la bandera diagonal roja de San Patricio (patró d'Irlanda) i la Bandera d'Escòcia, en la creu de Sant Andrés (patró d'Escòcia).
vora 2004- Bandera de Geòrgia Esta bandera adoptada recentment és un simple rectàngul blanc, en la creu roja de Sant Jorge en el centre conectant els quatre costats de la bandera; en cada u dels quadrats es troba la creu de Bolnur Katskhuri. La bandera de les cinc creus data de el XIV.
Archiu:Flag of Andorra.svg 1866- Bandera d'Andorra La bandera d'Andorra, adoptada en 1866, és una bandera tricolor blava, groga i roja, en l'escut d'armes del país en el centre. Està basada en la bandera d'Espanya i França.
Archiu:Flag of Bosnia and Herzegovina.svg 1998- Bandera de Bòsnia i Hercegovina La bandera de Bòsnia i Hercegovina es compon d'una banda blava en un triàngul de isósceles groc en la part alta de la bandera. Hi ha sèt estreles blanques de cinc puntes i dos miges en la part superior i inferior, en l'hipotenusa del triàngul. Els tres punts del triàngul simbolisen les tres nacions de Bòsnia; els bosnio, croates i serbis. Es diu que representa el mapa de Bòsnia.
vora 1881- Bandera de Mónaco La bandera de Mónaco presenta dos bandes horisontals, roja i blanca – estos han segut els colors heràldics de la Casa de Grimaldi des de 1339 fins a l'actualitat.
vora 2011- Bandera de Sant Marino La bandera de Sant Marino es compon de bandes blanques i blava clar en l'escut del país superpost en el centre.
vora 1929- Bandera de Ciutat del Vaticà La bandera de Ciutat del Vaticà adoptada en juny de 1929 es compon de dos bandes verticals groga i blanca en les claus de Sant Pedro i la tiara papal centrada en la banda blanca. És una de les dos úniques banderes quadrades que hi ha en el món, sent l'atra la de Suïssa.

Estats disputats o no reconeguts

[editar | editar còdic]
Bandera Data Us Descripció
vora 2007- Bandera de Abjasia Esta bandera consta de quatre franges verdes i tres franges blanques. En el cantón es troba un rectàngul roig que conté la palma d'una rodejada parcialment per sèt estreles de cinc puntes.Se supon que el cantón roig en la palma i les estreles era usat prèviament com a símbol del Regne de Abjasia durant els sigles XIII i XIV. Les sèt estreles representarien a les set províncies històriques del país: Sadzen (Dzhigetia), Bzyp, Gomaa, Abzhwa, Samurzaq'an, Dal-Ts'abal i Pshoy-Aybga.
vora Bandera d'Alt Karabaj La bandera de Nagorno Karabaj és pràcticament idèntica a la bandera d'Armènia: consta de tres franges horisontals de color roig, blau i taronja. Es diferencia de la d'Armènia en que incorpora una punta escalonada de color blanc en un dels seus extrems.El color roig representa a la sanc dels defensors d'Armènia, el blau a les riquees naturals del país i el taronja al corage dels seus treballadors. Una atra interpretació es referix a l'us dels colors roig, blau i taronja simbolisant a l'energia del sol, les montanyes i els cultius de blat.Les franges horisontals i la punta escalonada blanca simbolisen la població de Nagorno Karabaj que ha quedat separada d'Armènia en estar integrada en Azerbaiyan.
Archiu:Flag of Kosovo.svg 2008- Bandera de Kosovo La bandera de Kosovo es compon d'un fondo blau sobre el qual s'ubica un mapa de Kosovo en color groc i sis estreles blanques sobre est. Este disseny intenta assimilar característiques tant de la bandera de l'Unió Europea com de les banderes de Bòsnia-Hercegovina i Chipre, creades en el propòsit de conciliació entre diversos grups ètnics.
vora 2002- Bandera de Sealand La bandera de Sealand consistix en un pany que està dividit en dos mitats per una de les seues diagonals (l'ascendent des del costat més pròxim al màstil). La mitat superior és de color roig i l'inferior és de color negre en una franja blanca. La franja blanca té en la diagonal ascendent un dels seus costats.
vora 1960- Bandera de Seborga La bandera de Seborga consistix en un pany en gran part format per nou franges horisontals celests i huit franges horisontals blanques.En la part esquerra, es troba a dalt la corona dels monarques seborganos(que reivindica l'independència) i avall una finestra celest i blanca(que simbolisa la prosperitat i el futur).La bandera va ser adoptada en 1960 en acabant de que el principat es autoproclamara independent.
vora Bandera de Osetia del Sur La bandera d'Osetia del Sur apareix descrita en la Constitució de 26 de novembre de 1990 i este disseny ha segut confirmat en la Regulació sobre la Bandera Nacional que es va aprovar el 30 de març de 1992. És una bandera tricolor composta per tres franges horisontals del mateix tamany, blanca la superior, roja la central i groga l'inferior.El color roig simbolisa el valor marcial, el blanc la purea moral, i el groc la riquea i la prosperitat. Esta bandera és pràcticament idèntica a la d'Osetia del Nort - Alania, l'única diferència està en les seues dimensions.
Archiu:Transnistria State Flag.svg Bandera de Transnistria La bandera de Transnistria és una versió de la desapareguda bandera de la República Socialista Soviètica de Moldàvia. Esta bandera es va convertir en un dels símbols oficials de Transnistria en l'any 2000, ya que apareix descrita en la Llei dels Símbols de l'Estat.La bandera consistix en un pany de color roig que incorpora una franja horisontal de color vert, situada en el seu centre. La llei també reconeix l'existència d'una versió en la que figuren, en el seu extrem superior més propenc al màstil la hoz i el martell i l'estrela roja, que està destinada a us governamental.
vora 1983- Bandera de la República Turca del Nort de Chipre La bandera de la República Turca del Nort de Chipre està basada en la bandera de Turquia, el seu disseny molt similar pero els seus colors apareixen invertits. Consistix en un pany de color blanc en que figuren, en el seu centre, un creixent (lluna creixent) de color roig i una estrela de cinc puntes del mateix color. La bandera del Nort de Chipre, a diferència de la bandera turca, incorpora prop de les seues vores superior i inferior dos primes franges horisontals de color roig.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]