Anar al contingut

Anex:Moments d'inèrcia d'àrees

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Este anex conté una llista de moments de inercial per a àrees. El moment d'inèrcia d'àrea o segon moment d'àrea té com unitat de mida [llongitut]4 i no deu ser confòs en el moment d'inèrcia másico (les unitats de la qual són [massa]·[llongitut]2). Per a una peça plana deltada, el moment d'inèrcia másico és proporcional al moment d'inèrcia d'àrea (sent la constant de proporcionalitat la densitat del material per la gruixa). Per defecte, els moments d'àrea d'esta llista s'especifiquen respecte a un eix horisontal que passe pel centroide, a menos que s'especifique una atra cosa.

Moments d'inèrcia per a àrees

[editar | editar còdic]
C.D.V.B de el
àrea plana
Figura Segon moment
d'àrea
Comentari
Círcul massiç de ràdio r Ix=π4r4

Iy=π4r4

Iz=π2r4[1]
Iz és el moment d'inèrcia polar.
Un anell de radi intern r1 i radi extern r2 Ix=π4(r24r14)

Iy=π4(r24r14)

Iz=π2(r24r14)
Per a tubos prims, rr1r2 i tr2r1. Podem vore que (r22+r12)(r2+r1)4r3 i a fortiori, per a un tubo prim, Ix=Iy=πr3t .

Iz és el moment d'inèrcia polar.

Un sector circular massiç d'àngul θ en radianes i ràdio r sobre un eix que passe pel centroide del sector circular i el centre del círcul original Ix=(θsinθ)r48 Esta fòrmula és vàlida només per a 0 ≤ θπ.
Un semicírcul massiç de ràdio r respecte a una llínea horisontal que passe pel centroide de l'àrea Ix=(π889π)r40.1098r4
Iy=πr48 [2]
Un semicírcul massiç com abans pero respecte a un eix colineal a la base Archiu:Moment of area of a semicircle through the base.svg Ix=πr48

Iy=πr48 [2]

Ix: Açò és una conseqüència del teorema d'eixos paralels de Steiner i del fet que la distància entre els dos eixos és 4r3π.[2]
Un quarto de círcul de ràdio r contingut en el primer quadrant Archiu:Moment of area of a quarter circle through the base.svg Ix=πr416

Iy=πr416 [3]

Un quarto de círcul com abans respecte a un eix horisontal o vertical que passe pel centroide Archiu:Moment of area of a quarter circle through the centroid.svg Ix=(π1649π)r40.0549r4
Iy=(π1649π)r40.0549r4[3]
Açò és una conseqüència del teorema d'eixos paralels de Steiner i del fet que la distància entre els dos eixos és 4r3π.[3]
Una elipse massiça que el seu semieix paralel a x és a i que el seu semieix paralel a i és bArchiu:Moment of area of an ellipse.svgIx=π4ab3

Iy=π4a3b
Un rectàngul massiç de base b i altura h Archiu:Moment of area of a rectangle through the centroid.svg Ix=bh312

Iy=b3h12[4]
Un rectàngul massiç com abans pero respecte a un eix colineal en la base Archiu:Moment of area of a rectangle through the base.svg Ix=bh33

Iy=b3h3[4]

Açò és conseqüència del teorema de Steiner.
Un rectàngul massiç com abans pero sobre un eix colineal, a on r és la distància perpendicular entre el centroide i l'eix d'interés. Ix=bh312+bhr2 Este resultat és conseqüència del teorema de Steiner.[4]
Un rectàngul buit en un rectàngul interior de base b1i altura h1. Archiu:Moment of area of a hollow rectangle.svg Ix=bh3b1h1312

Iy=b3hb13h112

Un triàngul massiç de base b i altura h sobre un eix que passe pel centroide. Archiu:Moment of inertia on a triangle through centroide with dimension 'a'.svg Ix=bh336

Iy=b3hb2ha+bha236 [5]

Un triàngul massiç com el de dalt, pero sobre un eix colinear en la base. Archiu:Moment of inertia on a traingle through the base with dimension 'a'.svg Ix=bh312

Iy=b3h+b2ha+bha212 [5]

Este resultat és conseqüència del teorema de Steiner.[5]
Un hexàgon regular de costat a Archiu:Moment of area of a regular hexagon.svg Ix=5316a4

Iy=5316a4

El resultat és vàlit per a abdós, un eix horisontal o vertical, a través del centroide, i per lo tant és també vàlit per a un eix en direcció arbitrària que passa a través de l'orige.
Una esquadra en els costats iguals, d'us freqüent en ingenieria.
Archiu:Second Moment of Area Angle.jpg
Ix=Iy=t(5L25Lt+t2)(L2Lt+t2)12(2Lt)

I(xy)=L2t(Lt)24(t2L)

Ia=t(2Lt)(2L22Lt+t2)12

Ib=t(2L44L3t+8L2t26Lt3+t4)12(2Lt)

I(xy) és el producte d'inèrcia, usat per a definir l'inèrcia en un eix rotado.
Qualsevol regió plana en un moment d'inèrcia d'àrea conegut per a un eix paralel (Artícul principal: Teorema dels eixos paralels ) Archiu:Parallelaxes-1.svg Iz=Ix+Ar2 Pot ser usat per a determinar el segon moment d'àrea d'un cos rígit sobre qualsevol eix, donat el moment d'inèrcia del cos sobre un eix paralel a través del centre de massa de l'objecte i la distància perpendicular (r) entre els eixos.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Circle». eFunda. Consultat el 30 de decembre de 2006.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Circular Half». eFunda. Consultat el 30 de decembre de 2006.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Quarter Circle». eFunda. Consultat el 30 de decembre de 2006.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Rectangular area». eFunda. Consultat el 30 de decembre de 2006.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Triangular area». eFunda. Consultat el 30 de decembre de 2006.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Spiegel, M. & Abellanas, L.: "Fòrmules i taules de matemàtica aplicada", Ed. McGraw-Hill, 1988. ISBN 84-7615-197-7.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]