Anex:Terremots de major magnitut
Plantilla:Mapa llista de coordenades La següent taula presenta els terremots de major magnitut succeïts des del 1813 a. C. (primer terremot registrat) fins a l'actualitat. cal considerar que els sismes varen començar a medir-se, estrictament, a partir de el XX, per lo tant, hi ha registres sol des de 1900. Les magnituts estimades per als terremots anteriors a 1900 són càlculs aproximats.
Els terremots, tremolació o sismes són moviments telúrics produïts per la formació de fallas o reactivació d'alguna preexistente. Poden produir-se en qualsevol lloc de la corfa terrestre, pero es concentren principalment en els llímits de les plaques tectónicas i en les zones orogénicas intraplaca. Les plaques tectónicas són blocs grans i rígits que, en conjunt, conformen la capa menys grossa, més freda i sòlida de l'estructura de la terra, la litósfera.
Estes plaques estan movent-se sobre el mant terrestre, líquit i compost per magma. El constant moviment produïx que les plaques tectónicas choquen unes contra atres en algunes parts del planeta (zones de convergència), es rocen paralelament (zones de falles) o se separen (zones de divergència). Producte d'açò, els sismes més forts ocorren en les zones de convergència. Les zones de falla són menys sísmiques, produïxen sismes de menor magnitut i les zones de divergència casi no produïxen sismes importants. El sisme és produït per la lliberació de «energia potencial elàstica», en eixe moment ocorre el sisme i es llibera l'energia en forma d'ones mecàniques, que fan vibrar el sol.

Terremots més forts per magnitut
[editar | editar còdic]En la taula es resumixen els sismes més grans del món dels quals es té notícia.[1] Sobre l'informació d'esta taula:
- Les magnituts estan expressades en ML (Magnitut Local/Escala de Richter), MS (escala de magnitut d'ona superficial) o MW (magnitut de moment). En alguns casos són aproximades.
Terremots més forts per magnitut i per país/territori
[editar | editar còdic]| País/Territori | Magnitut | Data | Més informació |
|---|---|---|---|
| Plantilla:AFG | 7.8 | 15 de novembre de 1921 | [2] |
| Veneçola | 7.2 i 7.5 | 24 de juny de 2026 | |
| Plantilla:ALB | 6.7 | 30 de novembre de 1967 | [3] |
| Plantilla:ALE | 6.4 | 18 de febrer de 1756 | Terremot de Düren de 1756 |
| Plantilla:AND | 6.7 | 2 de febrer de 1428 | Terremot de Catalonia de 1428 |
Vejau també
[editar | editar còdic]- Llista dels principals terremots anteriors al sigle IX d. C.
- Llista dels principals terremots entre el sigle X i el XIX
- Llista dels principals terremots del sigle XX
- Llista dels principals terremots del sigle XXI
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Moreno, Génesis, i Carmen Novoa. «Sis terremots ocorreguts en Chile s'ubiquen entre els 25 més potents de l'història» (HTML). EMOL. Consultat el 17 de setembre de 2015.
- ↑ «El terremot de Valdivia (Chile), del 21 i 22 de maig de 1960», artícul en el lloc web Angelfire.com, consultat el 23 d'agost de 2010.
- ↑ 3,0 3,1 «Recorda el món el major seisme de l'història», artícul de Demian Magallán en el periòdic L'Universal (Mèxic, D. F.); consultat el 18 d'agost de 2010.
- ↑ Precedit pel terremot el 21 de maig de 1960 de 7,7 de magnitut prop de la ciutat de Concepció (uns centenars de km més al nort), és el terremot de major magnitut registrat en l'història. El terremot de Valdivia va tindre una magnitut de 9,5 MW. Va haver 2 millons de damnificats. Valdivia es va afonar 4 m baixe el nivell de la mar i va provocar l'erupció del volcà Puyehue. El sisme va ser percebut en gran part del Con Sur i en diferents parts del planeta pel tsunami que es va propagar per tot l'oceà Pacífic, aplegant fins a Hawái i Japó, a mils de quilómetros de distància.
- ↑ EMSC-CSEM Information Magnitude 9.3 - Off the West Coast of Northern Sumatra. (en anglés)
- ↑ El tsunami generat pel sisme va afectar Sri Lanka, illes Maldives, Índia, Tailàndia, Malàsia, Bangladesh, Indonèsia i Myanmar/Birmània.
- ↑ 7,0 7,1 «Historic world earthquakes», artícul en anglés en el lloc web Earthquake Hazards Program, consultat l'11 d'octubre de 2010.
- ↑ L'alçament del sol en el continent va aplegar a 11,5 m, sent encara major en les illes Aleutianas, alcançant els 15 m en l'illa Montague.
- ↑ «Significant earthquakes: magnitude 9.0, near the east coast of Honshu, Japan», artícul en anglés en el lloc web U.S. Geological Survey Earthquake Hazards Program, consultat el 14 de març de 2011.
- ↑ Va provocar un tsunami que va aplegar a Japó aproximadament 15 minuts despuix del sisme, en altures entre 4 i 0,5 m. El maremoto va alcançar les costes de Rússia, Taiwan, illes Midway, Hawái (0,5 m), Califòrnia i Mèxic. El terremot va ser tan intens que va causar que l'eix de la Terra es moguera 10 cm. Es va registrar primer com a magnitut 8,4 MW, despuix com 8,9 MW, i finalment, despuix de nous càlculs, l'intensitat ha segut estimada en magnitut 9,0 MW.
- ↑ 11,0 11,1 «Historic earthquakes: Kamchatka», artícul en anglés en el lloc web U.S. Geological Survey Earthquake Hazards Program, consultat el 4 d'octubre de 2010.
- ↑ «Ficha del terremot de Kamchatka de 1952», artícul en anglés en el lloc web West Coast and Alaka Tsunami Warning Center, consultat el 4 d'octubre de 2010.
- ↑ Va produir un tsunami de fins a 3 m, que va alcançar en molt escassa altura les illes Midway, Cocos, Hawái, Alaska i Califòrnia, a uns 3000 km de distància de l'epicentre. Va produir danys materials estimats entre 0,8 i 1 milló de dólars nortamericans.
- ↑ «1952 Kamchatka Península tsunami», artícul en anglés en el lloc web de la Earth and Space Sciences at the University of Washington, consultat el 4 d'octubre de 2010.
- ↑ 15,0 15,1 «Historic earthquakes: Arica, Perú (actual Chile), artícul en anglés en el lloc web [http://earthquake.usgs.gov/ U. S. Geological Survey Earthquake Hazards Program, consultat el 23 d'agost de 2010.
- ↑ No solament va causar enormes danys en Amèrica del Sur. En Nova Zelanda, un tsunami de 7 m va afectar a les comunitats maoríés, sent especialment amolador en l'illa Chatham.
- ↑ El primer epicentre va ser en la mar, 150 km al nort de Concepció, en el sector coster de la província de Cobquecura, i el segon en la mar front a Iloca. Va ser percebut entre les regions d'Antofagasta i Els Lagos. Es va sentir durant 3:50 min en Concepció. El tsunami que es va produir a causa del sisme va afectar gran part de la costa de la regió del Maule, Biobío i l'archipèlec Juan Fernández. Localitats costeres pràcticament desaparegudes que requeriran una planificació urbanística total per a la seua reconstrucció. Els servicis bàsics es varen demorar de 3 a 80 dies en ser reposts. El terremot va deixar a mils de persones vivint en carpes. Decenes d'edificis varen ser declarats inhabitables en els centres més poblats de les ciutats de Concepció i Santiago. El 80% de les iglésies de la zona afectada deuran ser reconstruïdes. El terremot va provocar que l'eix de la terra es desplaçara aproximadament 8 cm, acurtant el dia 1,26 microsegons.
- ↑ «Informe del sisme» escala oficial dels llocs a on es va sentir el sisme.
- ↑ Hi ha un quarto de milló de damnificats, encara que la ONEMI (Oficina Nacional d'Emergència del Ministeri de l'Interior) els estima en 2 millons.
- ↑ «[1]», BBC News.
- ↑ Segons Earthquake.usgs.gov
- ↑ El terremot va causar danys en vàries ciutats costeres, entre elles Tumaco i Esmeraldes. Este terremot també va causar un tsunami destructor en ones de fins a 5 metros d'altura que varen causar danys en la costa i es varen percebre ―en poca intensitat― en Hawái i Japó.
- ↑ Va durar cinc minuts. Va ser molt més durador i mortífero que el que va succeir en el mateix lloc 37 anys abans. El tsunami resultant va produir un número indeterminat de víctimes en tota la regió, inclús en les illes Seychelles, a 5000 km de distància. L'erupció resultant de dos volcans en Sumatra va produir una inundació que va sepultar varis pobles baix 6 m de fanc.
- ↑ D. H. Natawidjaja et al.: «Source parameters of the great Sumatran megathrust earthquakes of 1797 and 1833 inferred from coral microatolls», artícul en anglés publicat en la revista Journal of Geophysical Research, 111, 2006; consultat el 18 d'agost de 2010
- ↑ «Ficha del sisme de Sumatra de 1833», artícul en el lloc web del National Geophysical Data Center, consultat el 18 d'agost de 2010.
- ↑ «Historic earthquakes: Lisbon, Portugal 1755», artícul en anglés en el lloc web U. S. Geological Survey Earthquake Hazards Program, consultat el 14 de juliol de 2012.
- ↑ Johnston, 1996.
- ↑ Portugal, Espanya i nort d'Àfrica. Es va sentir en França i Estats Units. El tsunami produït va afectar el nort d'Àfrica i la península ibèrica.
- ↑ El sisme es va sentir des d'Iquique fins a Valdivia, i va provocar gran destrucció en la zona central del país, sumat a un tsunami que va destruir la ciutat de Concepció per tercera volta.
- ↑ Bolt i Miller 1975
- ↑ Despuix del terremot es va produir un tsunami registrat a lo llarc de bona part de la conca del oceà Pacífic. Dit tsunami va alcançar ràpidament la secció costera de la regió d'Atacama, entre Huasco i Caldera, en ones de 9 m en Chañaral, 7 m en Antofagasta i Coquimbo i 5 m en Caldera. Les aigües varen alvançar fins a un quilómetro terra adins.
- ↑ «"Evidence for Great Tsunamigenic Earthquakes (M 8.6) along the Mexican Subduction Zone"» (en anglés). Bulletin of the Seismological Society of America.
- ↑ Va generar un tsunami de 8 metros d'altura.
- ↑ «Historic world earthquakes», artícul en anglés en el lloc web Earthquake Hazards Program, consultat el 6 d'octubre de 2010.
- ↑ Es va sentir en tota la zona que comprén des de Santiago fins a Valdivia, i va provocar un tsunami que va devastar a aquella ciutat.
- ↑ Centre Sismológico Nacional. «Informe de sisme - 19:59:14 16/09/2015». Consultat el 16 de setembre de 2015.
- ↑ «Historic earthquakes: Near the Coast of Peru», artícul en anglés en el lloc web U. S. Geological Survey Earthquake Hazards Program, consultat el 16 de setembre de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Apolo11.com (monitorisació de terremots en temps real).
- Astroseti.org (llista de terremots més mortíferos de l'història).
- AlertaTerremotos.com
- Earthquake.usgs.gov (llista dels terremots en Suramérica, de la USGS).
- Earthquake.usgs.gov (llista dels terremots més destructius, de la USGS).
- Portal de la IAEM en espanyol. Riscs geològics
- Iris.edu (últims terremots en el món).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Terremotos de mayor magnitud» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.