Arameos d'Israel

Els arameos d'Israel (arameo: ܣܘܪ̈ܝܝܐ ܒܐܝܣܪܐܝܠ, Suryoye b' Isroel) són un grup ètnic minoritari que viu en Israel. S'estima que al voltant de 13.500 arameos viuen en Israel.

Els arameos es varen originar durant l'Edat del Bronze Final i l'Edat del Ferro en lo que hui és la regió occidental, meridional i central del Aram bíblic i varen conseguir establir varis regnes arameos independents en l'Alce. Els seus territoris s'estenien fins a Mesopotamia, en un àrea que hui inclou la Terra d'Israel, noroest de Jordània, Líban, nort i oest de Síria, nort d'Iraq i terres a lo llarc del riu Éufrates. En la Bíblia i fonts judeues posteriors es menciona als regnes arameos, en referències geogràfiques: Aram Naharayim, Padan Aram, Aram Tzova, Aram-Damasc i uns atres.

Entre els sigles I i IV d. C., els arameos varen començar a adoptar el cristianisme en lloc de la religió politeista aramea, i l'Alce es va convertir en un important centre del cristianisme arameo o siri, junt en Asiria a l'est, del que varen sorgir el llenguage siríaco i l'alfabet siríaco. Despuix de la conquista islàmica de l'Alce en el VII, la població indígena aramea que havia adoptat traces greco-llatins gradualment es convertiria en una minoria en les seues terres natals i l'idioma seria gradualment reemplaçat per l'àrap despuix de l'islamisació de l'àrea. A pesar d'això, actualment, l'arameo sobreviu com a llengua parlada en Gush Halav i com a llengua llitúrgica i genealogia entre els cristians del Llevant, inclós Israel. Alguns cristians siríacos en el Mig Oriente (particularment en Síria i Israel) encara defenen una identitat ètnica aramea fins al dia de hui i una minoria encara parla dialectes o idiomes arameos occidentals, encara que el arameo oriental dels assiris ètnics es parla molt més àmpliament. En Israel, els cristians encara defenen una herència i ascendència aramea, particularment en la Galilea moderna per lo que la majoria dels arameos en Israel són de congregació maronita. Els residents maronitas de Gush Halav, un subconjunt de maronitas en Israel, es relacionen a sí mateixos com a pobles maronitas cristians arameos. [4]

En l'auge dels moviments panarabistas i panislamistas en els 50s i 60s, de la mateixa manera que els Coptos en Egipte, els arameos i totes les minories del Mig Oriente varen ser forçades a prendre la cultura àrap com a pròpia, és per això, que despuix de l'independència d'Israel en 1967 i fins a 2014, els arameos en Israel solien estar registrats com a àraps ètnics.

En Israel, actualment el 20% de la població és considerada àrap, d'estos, s'estima que 135,000 són cristians arameos, molts d'ells en raïls en Israel que es remonten als temps de Jesús. Durant décades, el govern israelita els va obligar a identificar-se com a àraps-israelites perque no eren judeus, els va enviar a les escoles de parla àrap i els agrupava cultural i políticament en els musulmans. Despuix d'anys de lluita pel poble arameo de ser reconegut com una minoria ètnica en el mig orient, el 17 de setembre de 2014, el llavors ministre de l'Interior israelita, Gideon Saar, va firmar una orde dirigida a l'Administració dels passos fronteriços, la població i Immigració (PIBA) per a reconéixer als arameos com una nacionalitat, convertint a Israel en l'únic país del Mig Orient en reconéixer als arameos com un grup ètnic. Actualment, els naixcuts de famílies en tradició arameas, entre ells els maronitas, catòliques, siri-ortodoxos i els membres de l'Iglésia Asiria de l'Est, califiquen per a registrar la seua ètnia com arameos en l'estat d'Israel. [5]

EL 20 d'octubre de 2014, Yaakov Halul, de 2 anys, oriunt del poble galileo de Gush Halav es va convertir en el primer israelita reconegut com arameo en el seu document nacional d'identificació.

Nom

Els arameos prenen el seu nom d'Aram. L'etimologia de Aram és incerta. Una explicació estàndar és el significat original de "terres altes". Açò s'ha interpretat com en contrast en Canaan, o "terres baixes".

Història

Orígens

Archiu:Kingdoms of the Levant Map 830.png

El Llevant circa 830.

Els arameos són un poble semita, que com ètnia apareix en el història del Mig Oriente en la segona mitat del segon mileni a. C. Els arameos són un poble semita que vivia en la Mija Lluna Fèrtil de l'oest i el nort de Llevant en un àrea que hui inclou la Terra d'Israel, noroest de Jordània, Líban, nort i a l'oest de Síria, nort d'Iraq i terres a lo llarc del riu Éufrates. En la Bíblia i fonts judeues posteriors es menciona als regnes arameos, en referències geogràfiques: Aram Naharayim, Padan Aram, Aram Tzova, Aram Damasc i més.

L'idioma arameo es va convertir en la llengua franca en estes àrees, també parlat per atres nacions com els hebreus, inclús alguns dels llibres del Tanaj estan escrits en eixe idioma.

Durant el primer sigle a. C. E., el poble assiri va entrar en l'escenari mundial, pero la seua conquista física de l'àrea no va afectar un canvi en el llenguage, i el arameo va continuar sent l'idioma predominant en el Creixent Fèrtil durant centenars d'anys. Per eixemple, el Talmud babilònic que es va formular durant els primers cinccents anys C.E., està replet de arameo, com és l'escritura judeua del periodo de Gaónio que comença en el IX. Els judeus, un grup religiós i ètnic definit, varen continuar utilisant el arameo com a idioma d'estudi i oració, i encara ho fan.

Baixe el domini assiri, va haver grups arameos clarament definits que varen preservar la seua herència i tradició llingual i religiosa, un fet central en l'explicació de la conexió entre el poble arameo i els assiris fins al present. Per un atre costat, no queda clara la relació dels hebreus, un poble que els seus ancestros provenen de les terres que geogràficament componen els actuals estats de Síria, Iraq, Jordània, Líban i Iran, terres que també eren poblades pels arameos. De fet, Moisés nos diu que els seus ancestros eren arameos:

Llavors parlaràs i diràs davant de Jehová el teu Deu: Un arameo a punt de perir va ser el meu pare, el qual va descendir a Egipte i va habitar allí en pocs hòmens, i allí va créixer i va aplegar a ser una nació gran, forta i numerosa;

Deuteronomio 26:5

Imperi neoasirio

Archiu:Map of Assyria-es.svg

Extensió de l'Imperi Neo-Assiri.

A principis de el XIII (segons una cronologia lliteral de la Bíblia), gran part de la Terra d'Israel va estar baix el domini arameo durant huit anys, segons està escrit en el Llibre de Juges, fins que Otoniel va derrotar a les forces dirigides per Chushan-Rishathaim. el Rei de Aram-Naharaim. Atres entitats mencionades en la Bíblia hebrea inclouen Aram Damasc i Aram Rehob. No obstant, no és fins al cap de les conquistes de Adad-nirari II a fins de el X, que Asiria va emergir com l'estat més poderós del món conegut en eixe moment, aplegant a dominar l'Antic Propenc Orient, el Mediterràneu Oriental, Àsia Menor, el Caucas i parts del Península aràbiga i Àfrica del Nort, eclipsant i conquistant rivals com Babilonia, Elam, Pèrsia, Urartu, Brega, Medas, Frigios, Cimerios, Israel, Judá, Filistea, Fenicia, Caldea, Canaán, l'Imperi Kushita, els àraps i Egipte. Va ser en este periodo que ciutadans de asiria varen emigrar cap als regnes de Judá i Israel, i els israelitas varen ser expulsats a atres regions de l'Imperi.

Des de el VIII, l'idioma arameo s'havia establit gradualment com una lingua franca de l'Imperi. En el VI, el arameo havia marginat tant l'idioma acadio que va aplegar a ser l'idioma imperial de l'Asiria aqueménida. Un dels factors clau que varen contribuir a l'us del arameo va ser l'ascens i la caiguda de Asiria; durant el seu govern, les deportacions, les colonisació i el mestiçage varen aumentar el contacte entre els arameos i els assiris, creant una identitat ètnica comuna. És important senyalar, que no solament l'expansió dels arameos en el Creixent Fèrtil des del segon mileni a. C. va contribuir a l'expansió de la cultura aramea en l'actual Israel, les polítiques de transferència de població per part de l'estat Assiri, especialment en el VIII baix Sargón II i Tiglatpileser III, quan un gran número de persones varen ser traslladades al Llevant, inclosos els habitants de l'antiga Asiria (actual Iraq septentrional), lo que va fer del arameo, l'idioma de facto de l'imperi, incloent la regió de Judea i Israel, en a on va ser adoptat per la població autòctona hebrea i canaanita.