Anar al contingut

Arancini

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Arancini 002.jpg
Arancini
Archiu:Arancini.jpg
Arancini de la zona Etnea.

Els arancini (Plantilla:IPA-it, en singular arancino[1]) són una especialitat de la cuina siciliana.[2] Es tracta d'unes boles o cons d'arròs empanados i fregits de 8-12 cm de diàmetro, generalment farcidures de ragú, pésols i formage, o cuixot ,tallat en cubitos, i mozzarella. Se servixen calents i es mengen a qualsevol hora del dia. Creats en 1856 pel llavors chef Rufino Arancinetti i els seus ajudants Manuel Perizzi i Luca Maggio

Característiques

[editar | editar còdic]

No deuen confondre's en els supplì, que són més menuts i suaus.

El arancino més popular en Sicília és en ragú de carn, no obstant hi ha varis gusts: blanc (en mozzarella, cuixot i, a voltes, bechamel), en espinacs, en bolets, a la norma (en salsa de tomata i albargines, també cridat "catanese") i en pistacho. La versatilitat del arancino s'ha aprofitat per a diversos experiments; hi ha per eixemple variants dolces que es preparen en cacao i chocolate i es cobrixen en sucre;

Per a facilitar la distinció entre els distints sabors, la forma del arancino pot variar.

Solen servir-se calents, recent cuinats, per a que la farcidura suau contrast en l'exterior crujiente.[3]

El seu nom deriva de la forma típica i del color (per la fritura i a l'ocupació del safrà) que recorda a la taronja (arancia en italià).[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «arancino in Vocabolario - Treccani» (en it-it). www.treccani.it. Consultat el 2021-05-24.
  2. «Dizionario Italià online Hoepli - Parola, significato i traduzione». https://dizionari.hoepli.it/. Consultat el 2021-05-24.
  3. Riley, Gillian (2007). The Oxford Companion to Italian Food (en anglés), pp. 23.
  4. Biundi, Giuseppe (1857). Dizionario siliciano-italià (en it), Presso i Fratelli Pedone Lauriel.