Arc volcànic centroamericano
El Arc Volcànic Centroamericano és una cadena de volcans que s'estén a lo llarc de la costa del oceà Pacífic del istme centroamericano, des de Guatemala al nort, passant per El Salvador, Hondures, Nicaragua, fins a la regió fronteriça de Costa Rica i Panamà al sur. L'arc volcànic, que té una extensió de 1500 km,[1] es va formar com a resultat d'una zona de subducción activa a lo llarc del llímit occidental de la placa del Carib.
L'Arc Volcànic Centroamericano forma part del Cinturó de Fòc del Pacífic i inclou centenars de formacions volcàniques, que van des d'estratovolcanes majors, a domo de lava i cons de cendra. Alguns d'estos han produït grans erupció explosives, com l'erupció VEI 6 del Santa María en 1902. Un número de volcans seguix actiu, incloent Racó de la Vella, Arenal, Turrialba, Irazú, Poás en Costa Rica; Cerro Negre, San Cristóbal, Telica, Masaya, Momotombo, Concepció en Nicaragua, San Salvador, San Vicente, San Miguel, Santa Ana, Izalco, en El Salvador, Illa del tigre i Zacate Gran en Hondures, Santa María/Santiaguito, Pacaya, Fòc en Guatemala. Els volcans més alts d'América Central es troben en Guatemala, i inclouen el Tajumulco i Tacaná, abdós per damunt de 4000 metros.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ García, 2007: 13
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arco volcánico centroamericano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.