Anar al contingut

Atomisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pinacoteca Querini Stampalia - Leucippus - Luca Giordano.jpg
Atomisme
Archiu:Busto di c.d. democrito, da villa papiri ercolano, copia romana da orig. del III sec ac., MANN.JPG
Leucipo de Mileto, el primer filòsof grec en desenrollar la teoria de l'atomisme.

El atomisme és una teoria filosòfica que va aparéixer en l'Antiga Grècia durant el V i en l'Índia —encara que tal volta sorgira molt abans (Mosco de Sidón)—, segons la qual l'univers està constituït per combinacions de chicotetes partícules indivisibles denominades àtoms (del grec ἄτομον, «que no es pot tallar», «indivisible»[1]).

Història

[editar | editar còdic]

Desenrolle en la Grècia antiga

[editar | editar còdic]
Archiu:Busto di c.d. democrito, da villa papiri ercolano, copia romana da orig. del sec ac.,
Bust identificat en Demócrito (Museu Arqueològic de Nàpols).

En les antigues creències, l'àtom es definia com l'element més menut, al mateix temps extens i indivisible, del que estan fetes totes les coses. Leucipo és considerat per Aristóteles i Diógenes Laercio com el fundador de l'atomisme,[2] encara que segons Sext Empíric li presta l'invenció de l'àtom a Mosco de Sidón, un fisiólogo o filòsof natural fenicio.[3]

Segons l'atomisme mecanicista de Leucipo i Demócrito (sigles V i IV), els àtoms són unes partícules materials indestructibles, desprovistas de qualitats, que no es distinguixen entre sí més que per la forma i dimensió, i que per les seues diverses combinacions en el buit constituïxen els diferents cossos.[4][5][6] Esta concepció de la naturalea és absolutament materialiste, i explica tots els fenomens naturals en térmens de número, forma i tamany dels àtoms. Inclús reduïx les propietats sensorials de les coses a les diferències quantitatives dels àtoms.

"Tot lo que existix en l'univers és frut de l'encert i de la necessitat".
Diógenes Laercio, IX
Diels-Kranz, Die Fragmente der Vorsokratiker, 67 B2

L'atomisme apareix en la filosofia grega com un intent de superar les dificultats llògiques per a explicar el canvi de les coses considerades en l'escola eleática.[7]


La concepció atomista suprimix tants obstàculs per a la comprensió mecànica i matemàtica de l'univers que es va convertir en model per a qualsevol investigació racional de la naturalea. També es presenta com a afí al pluralisme d'Anaxágoras o d'Empédocles (V). Anaxágoras considerava que tot estava fet de partícules elementals cridades homeomerías[8] conceptualment diferents (encara que molt similars) als àtoms de Leucipo i Demócrito, mentres que Empédocles afirmava que casi totes les coses (no els ulls, per eixemple) estan compostes per de els quatre elements, a saber: aire, aigua, terra i fòc.[9]

L'essència de l'argument atomista[10] és com seguix. Prengam per vàlida l'hipòtesis, «les coses materials són divisibles fins a l'infinit». Ya que tal divisió és possible, imaginem que la portem a terme en un cos; ¿Qué queda llavors d'est? O be el producte de la divisió és un número de cossos en magnitut física, o consistix en un número d'elements que no tenen magnitut. En el primer cas, els cossos residuals en magnitut deuen seguir-se podent dividir, puix la divisió no s'hauria portat a terme completament, lo que contradiu el punt de partida. En el segon cas, el cos original, que té magnitut, estaria compost per elements que no tenen magnitut, lo que és impossible. La suma d'infinits elements que no posseïxen magnitut dona lloc a un element sense magnitut. Aixina que abdós possibles resultats duen a un absurt i per tant l'hipòtesis de que els cossos materials són divisibles fins a l'infinit ha de ser falsa i, per lo tant deu existir un llímit a esta divisió, una unitat bàsica de matèria indivisible que posseïx magnitut, cridada àtom i a partir de la qual no es pot seguir dividint.

Desenroll en l'antiga Índia

[editar | editar còdic]

En la filosofia índia existixen eixemples d'idees atomista en els treballs de l'sabio védico Aruni, que va viure en el VIII. Este autor va aplegar a mencionar que "partícules massa chicotetes per a ser vistes s'agrupen juntes en forma de substàncies i objectes de l'experiència", estes partícules varen ser denominades kaṇa[11] Encara que el terme kaṇa aludix a "partícules" i no àtoms (paramanu), alguns estudiosos com Hermann Jacobi o Randall Collins han comparat les idees de Aruni en les de Tals de Mileto senyalant similituts en la seua metodologia científica, i considerant que abdós són eixemples primerencs de "físics primitius" o "pensadors proto-materialistes".[12] Posteriorment, l'escola dels Charvaka,[13][14] i l'escola Ajivika són pensaments atomista que es varen originar en el VII.[15][16][17] Bhattacharya posiciona l'escola Charvaka com una de les vàries escoles materialistes i atees que varen existir en l'antiga Índia.[18][19]


Entre els primers filòsofs d'Índia que varen considerar que la matèria estava formada per àtoms o partícules indivisibles molt chicotetes està Pakudha Kaccāyana (c. VI ), d'acort en el Samannaphala Sutta existirien sèt tipos d'àtoms associats a sèt entitats que eren: terra, aigua, fòc, aire, alegria, pesar i vida. Pakudha va afirmar que estes realitats primitives i indestructibles, no creades i estables no interactuaven unes en unes atres sino que simplement es combinaven.[20] En el Brahmajala Sutta es donen més detalls de les teories de Pakudha a on es classifiquen com "atomista" (Pali/Skt.: anu vaada) i "eternalistas" (sassatavādā).[21] Ademés Pakudha es considerava un materialiste, per lo que no semblava considerar deus, ànimes o un atre tipo d'entitats no materials.[22] Posteriorment, el filòsof Kaṇādona va fundar l'escola Vaisheshika que també va ser la primera escola índia de filosofia natural. Les escoles Nyaya i Vaisheshika varen desenrollar les seues pròpies idees sobre cóm els kaṇa es combinaven en objectes més complexos.[23] Estes doctrines atomista, en alguns aspectes, són tremendament similars a la de Demócrito.[24] McEvilley (2002) assumix que dites similituts es deuen al contacte cultural i la difusió d'idees, possiblement en abdós direccions.[25] En Índia, per una atra part, aplegaven a conclusions semblades els jainistas Ajivika i Chárvaka[26] i les escoles del hinduismo ortodox nyaya i vaiśiṣika.[27][28]

Islamisme medieval

[editar | editar còdic]

Les filosofia atomista es troben molt primerenc en la filosofia islàmica i varen ser influenciades originalment per la filosofia grega anterior i, en certa mida, més vesprada per la índia.

La forma més exitosa d'atomisme islàmic estava en l'escola Asharite de teologia islàmica, sobretot en el treball del teòlec al-Ghazali (1058-1111). En l'atomisme asharita, els àtoms són les úniques coses materials perpètues que existixen, i tot lo demés en el món és "accidental", és dir, alguna cosa que dura solament un instant. Res accidental pot ser la causa d'una atra cosa, llevat la percepció, tal com existix per un moment. Els fets contingents no estan subjectes a causes físiques naturals, sino que són el resultat directe de la constant intervenció de Deu, sense la qual res podria succeir. Per lo tant, la naturalea depén completament de Deu, lo que encaixa en atres idees islàmiques asharitas sobre la causalitat, o la falta d'ella (Gardet 2001). Al-Ghazali també va usar la teoria per a recolzar la seua teoria del ocasionalismo. En cert sentit, la teoria asharita de l'atomisme té molt més en comú en l'atomisme indi que en l'atomisme grec.[29][30]

Crítica aristotèlica i desenroll posterior

[editar | editar còdic]

Aristóteles accepta l'idea atomística i la concilia en la filosofia de les formes de Platón, argumentant que abdós estan en lo cert. Ho va explicar a través de la primera substància[31] i de les categories[32] o substàncies secundàries que depenen d'ella. La primera substància seria la matèria dels atomista i les categories depenents d'ella serien les propietats que definixen a eixa matèria que la convertix en lo que és. Tot això explicat en el seu doctrina de les quatre causes.[33]

Per a evitar el determinisme mecanicista, criticat per Aristóteles, Lucrecio pren el pensament d'Epicuro i introduïx la tesis de que els àtoms cauen en el buit i experimenten per sí mateixos una declinació que els permet trobar-se (teoria del clinamen[34]). D'esta forma tracta d'impondre un cert orde a l'idea original que suponia que les coses es formaven en un moviment caòtic d'àtoms.

En l'Edat Mija i Moderna

[editar | editar còdic]

En l'Edat Mija, a pesar de l'oposició general a l'atomisme basada en consideracions teològiques, i sobretot per la forta influència d'Aristóteles, esta doctrina va ser mantinguda per Guillermo de Conches[35] i Nicolás de Autrecourt[36]. La teoria cobra nou auge en els sigles XV i XVI, coincidint en la crítica al aristotelismo, en les idees de Nicolás de Cusa i Giordano Bruno, alcançant un punt culminant en la renovació de Gassendi, que considera l'atomisme com l'hipòtesis més raonable per a l'explicació dels fenomens de la naturalea.[37] En esta época varen ser debatuts els problemes inherents a la doctrina atomista: dificultat llògica d'admetre que existixca una porció de matèria que no es puga dividir i les dificultats d'explicar la diversitat de les propietats físiques i químiques dels cossos. Aixina mateix és innegable l'influència que va adquirir més vesprada en els orígens de la teoria atòmica científica, escomençant pel científic serbi Ruđer Bošković (1711-1787), primer en bosquejar una teoria atòmica moderna de fonament newtoniano que establix forces de cohesió i de repulsió.[38] En el seu sistema Boscovich sostenia que els principis constitutius dels cossos són: a) Els cossos estan formats d'elements o substàncies finitas en número, pero simples i inextensas. b) Estos elements, no estan dotats de coneiximent i gana, com pretenia Leibnitz, sino de la doble força atractiva i repulsiva, per mig de les quals s'acosten uns a uns atres, pero sense aplegar a tocar-se, de manera que entre uns i uns atres queden buits certs menuts espais.

c) Els elements simples i inextensos, en unió en dits espais buits, constituïxen els diferents cossos de la naturalea, i són ademés l'orige de l'extensió física dels mateixos.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ Edward N. Zalta (ed.): «Ancient Atomism» (en anglés). Consultat el 07-08-2022.
  3. ↑ Onfray, 2007, p. 44.
  4. ↑ Aristóteles, Metafísica I, 4, 985b 10–15
  5. ↑ The atomists, Leucippus and Democritus: fragments, a text and translation with a commentary by C.C.W. Taylor, University of Toronto Press Incorporated, 1999, ISBN 0-8020-4390-9, pp. 157-158.
  6. ↑ Pullman, Bernard. «The Atom in the History of Human Thought» (en anglés). Consultat el 07-09-2022.
  7. ↑ Mac Millan & Co (ed.): «The new calendar of great men: biographies of the 558 worthies of all ages» (en anglés). Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2021. Consultat el 07-09-2022.
  8. ↑ Van de Melde, Atomism, Encyclopedia of Philosophy, 2006.
  9. ↑ Aristóteles, Metafísica, Colecció Austral N° 399, Espasa-Calp, octava edició, 1975. Llibre I, IV capítul, p. 23
  10. ↑ Leucippus.; 1936-, Taylor, C. C. W. (Christopher Charles Whiston), (1999). The atomists, Leucippus and Democritus : fragments : a text and translation with a commentary, University of Toronto Press. OCLC 244768656. ISBN 9781442671102.
  11. ↑ Thomas, McEvilley (2002). The shape of ancient thought : comparative studies in Greek and Indian philosophies, New York: Allworth Press. OCLC 48013687. ISBN 1581152035.
  12. ↑ (2014) Marxism : with and beyond Marx, London. OCLC 910847914. ISBN 978-1-317-56176-7.
  13. ↑ Gangopadhyaya, Mrinalkanti (1981). Indian Atomism: History and Sources, Atlantic Highlands, New Jersey: Humanities Press. OCLC 10916778. ISBN 978-0-391-02177-8.
  14. ↑ Iannone, A. Pablo (2001). Dictionary of World Philosophy, Routledge, pp. 83,356. OCLC 44541769. ISBN 978-0-415-17995-9.
  15. ↑ Plantilla:Harv
  16. ↑ John M. Koller (1977), Skepticism in Early Indian Thought, Philosophy East and West, 27(2): 155-164
  17. ↑ Dona-li Riepe (1996), Naturalistic Tradition in Indian Thought, Motilal Banarsidass, ISBN  978-8120812932, pages 53-58
  18. ↑ Ramkrishna Bhattacharya (2013), The base text and its commentaries: Problem of representing and understanding the Charvaka / Lokayata, Argument: Biannual Philosophical Journal, Issue 1, Volume 3, pages 133-150
  19. ↑ Thomas McEvilley, The Shape of Ancient Thought: Comparative Studies in Greek and Indian Philosophies, Allwarth Press, 2002, pp. 317–321, ISBN 1-58115-203-5.
  20. ↑ Thanissaro (1997).
  21. ↑ Bhaskar (1972).Rhys Davids & Stede (1921-25), p. 700, entry for "Sassata" definixes sassata-vādona as: "an eternalist, eternalism."
  22. ↑ (1959) Lokayata A Study In Ancient Indian Materialism, People's Publishing House, pp. 517. ISBN 978-8170070061.
  23. ↑ Richard King, Indian philosophy: an introduction to Hindu and Buddhist thought, Edinburgh University Press, 1999, ISBN 0-7486-0954-7, pp. 105-107.
  24. ↑ Will Durant, Our Oriental Heritage (2011)
  25. ↑ Jeremy D. Popkin (ed.), The Legacies of Richard Popkin (2008), p. 53.
  26. ↑ Radhakrishnan, Sarvepalli and Moore, Charles (1957). A Source Book in Indian Philosophy. Princeton University Press. pp. 227–249.
  27. ↑ Teresi, Dick (2003). Lost Discoveries: The Ancient Roots of Modern Science. Simon & Schuster. pp. 213–214.
  28. ↑ Riepe, Dona-li (1964). The Naturalistic Tradition of Indian Thought (2nd ed.). Delhi: Motilal Banarsidass.Küchenarmatur, pp. 53-58.
  29. ↑ McGinnis, Jon (2022). Arabic and Islamic Natural Philosophy and Natural Science, Spring 2022 edició, Metaphysics Research Lab, Stanford University.
  30. ↑ Internet Archive, Roger (1976). Introduction to Islamic civilisation, Cambridge ; New York : Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-09948-6.
  31. ↑ «Aristóteles - Metafísica». Consultat el 07-09-2022.
  32. ↑ «Categories» (en anglés). Consultat el 07-09-2022.
  33. ↑ Hankinson, R. J. (1998), Cause and Explanation in Ancient Greek Thought (i-book), [Oxford]: OUP Premium, p. 159, ISBN 9780198237457, doi:10.1093/0199246564.001.0001
  34. ↑ «Clinamen - Encyclopaedia Herder». encyclopaedia.herdereditorial.com. Consultat el 07 de setembre de 2022.
  35. ↑ Die Naturwissenschaft als Metaphysik der Natur bei Wilhelm von Conches. En: Ingrid Craemer-Ruegenberg, Andreas Speer (editor): Scientia und ars im Hoch- und Spätmittelalter, volum 1, Berlin 1994, p. 369–380, ací: 373–376.
  36. ↑ Zupko, Jack A. (1999). Robert Audi (ed.). The Cambridge Dictionary of Philosophy. Cambridge: Cambridge University Press. p. 612. ISBN 0-521-63722-8.
  37. ↑ Saul Fisher. «Pierre Gassendi - Atomist Matter Theory» (en anglés). Consultat el 07-09-2022.
  38. ↑ José Manuel Casat Vázquez. Departament de Física Atòmica, Molecular i NuclearUniversidad de Sevilla (ed.): «LA TEORÍA CINÉTICA ANTES DE MAXWELL». Consultat el 08-09-2022. «En 1758, l'influent jesuïta dálmata Roger Joseph Boscovich (1711-1787), en el que pot considerar-se com l'intent més ambiciós de sistematisar el coneiximent científic del sigle XVIII, considerava a les molècules com a punts matemàtics i conjeturaba l'existència de complexes forces intermoleculars que eren repulsivas o atractives depenent de la distància entre les partícules. El problema en les idees de Boscovich és que apareixien en el context d'especulacions confuses i, per tant, les seues possibilitats com a models moleculars capaços de produir resultats quantitatius eren inexistents; a pesar de l'influència que varen tindre en el seu sigle, deguera considerar-li-les simplement com a lluentes intuïcions. Alguna cosa paregut pot dir-se de la teoria del ginebrino George Louis Li Sage (1724-1803) sobre les partícules ultramundanas. Encara aixina, moltes d'estes teories que hui semblen meres especulacions sense sentit varen jugar un paper determinant en el rumbo posterior de les investigacions. El cas de Boscovich és especialment significatiu, en primer lloc perque ell va ser el primer en afirmar, en contra dels seus contemporàneus, que la naturalea dels àtoms que formen els sòlits i els líquits és la mateixa que la dels que formen els gasos i, en segon lloc, perque el seu intent d'establir una teoria unificada dels fenomens físics basada en la Naturphilosophie kantiana, influenciarà a grans científics del sigle XIX com Faraday, Oersted o Lord Kelvin, sense que per això deixara d'oblidar-se al començament del sigle següent.»

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Aristóteles, Metafísica, Colecció Austral N° 399, Espasa-Calp, Octava edició, 1975
  • Radhakrishnan, Sarvepalli and Moore, Charles (1957). A Source Book in Indian Philosophy. Princeton University Press. ISBN 978-0-691-01958-1.
  • Teresi, Dick (2003). Lost Discoveries: The Ancient Roots of Modern Science. Simon & Schuster. pp. 213–214. ISBN 978-0-7432-4379-7.
  • Clericuzio, Antonio. Elements, Principles, and Corpuscles; a study of atomism and chemistry in the seventeenth century. Dordrecht; Boston: Kluwer Academic Publishers, 2000.
  • Cornford, Francis MacDonald. Plat's Cosmology: The Timaeus of Plat. New York: Lliberal Arts Press, 1957.
  • Dijksterhuis, E. The Mechanization of the World Picture. Trans. by C. Dikshoorn. New York: Oxford University Press, 1969. ISBN 0-691-02396-4
  • Firth, Raymond. Religion: A Humanist Interpretation. Routledge, 1996. ISBN 0-415-12897-8.
  • Gangopadhyaya, Mrinalkanti. Indian Atomism: history and sources. Atlantic Highlands, New Jersey: Humanities Press, 1981. ISBN 0-391-02177-X
  • Gardet, L. "djuz'" in Encyclopaedia of Islam CD-ROM Edition, v. 1.1. Leiden: Brill, 2001.
  • Gregory, Joshua C. A Short History of Atomism. London: A. and C. Black, Ltd, 1981.
  • Kargon, Robert Hugh. Atomism in England from Hariot to Newton. Oxford: Clarendon Press, 1966.
  • Lloyd, G. E. R. Aristotle: The Growth and Structure of his Thought. Cambridge: Cambridge University Press, 1968. ISBN 0-521-09456-9
  • Lloyd, G. E. R. Greek Science After Aristotle. New York: W. W. Norton, 1973. ISBN 0-393-00780-4
  • Marmara, Michael E. "Causation in Islamic Thought." Dictionary of the History of Idees. New York: Charles Scribner's Sons, 1973–74. online at the of Virginia Electronic Text Center.
  • McEvilley, Thomas (2002). The Shape of Ancient Thought: Comparative Studies in Greek and Indian Philosophies. New York: Allworth Communications Inc. ISBN 1-58115-203-5.
  • Radhakrishnan, Sarvepalli and Moore, Charres (1957). A Source Book in Indian Philosophy, Princeton University Press. ISBN 978-0-691-01958-1.
  • Redondi, Pietro. Galileo Heretic. Translated by Raymond Rosenthal. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1987. ISBN 0-691-02426-X
  • Riepe, Dona-li (1964). The Naturalistic Tradition of Indian Thought, 2nd edició, Delhi: Motilal Banarsidass.
  • Andrew G. van Melsen (2004). From Atomos to Atom: The History of the Concept Atom, Dover Publications. ISBN 0-486-49584-1.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Atomisme&oldid=889937»