Anar al contingut

Base dual

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En àlgebra llineal, una base dual o base biortogonal és un conjunt de vectores que formen una base per al espai dual d'un espai vectorial. Per a un espai vectorial V de dimensions finitas, l'espai dual V* és isomorfo a V i per a qualsevol conjunt donat de vectores base {i1, …, in} de V, hi ha associada una base dual {i1,...,in} de V* en la relació

𝐞*i𝐞j={1,si i=j0,si ij

Concretament, podem escriure vectores en un espai vectorial V de n dimensions com una matriu de columna de n × 1 dimensions i els elements de l'espai dual V* com a matrius de fila d'1 × n que actuen com a funcionals llineals per mig de la multiplicació matricial a l'esquerra.

També s'usa la delta de Kronecker com a nomenclatura per a la definició anterior com seguix

𝐞*i𝐞j=δji (també notada com δij)

I en molts texts d'àlgebra llineal també és comuna representar el producte punt o intern de dos vectores únicament tancant en un paréntesis el segon vector com seguix

𝐞*i(𝐞j)=δji

Aixina com assumir que són vectores sense usar negreta, degut ya siga a que estan en un producte punt o a que no tenen subíndexs o superíndexs com seguix:

e*i(ej)=δji

Per al cas d'un espai tridimensional, tenint una base donada i, es pot trobar la base biortogonal (dual) per mig d'estes fòrmules:

e1*=[e2;e3](e1;e2;e3),e2*=[e1;e3](e1;e2;e3),e3*=[e1;e2](e1;e2;e3)

L'us Del qual s'aclarix millor en el següent eixemple.

Eixemple

[editar | editar còdic]

Trobar la base dual per a un espai en R3 les bases del qual estan donades per:

𝐞1=[526]𝐞2=[314]𝐞3=[957]

Calculem la base dual per al seu espai dual

𝐞*1=|[x139x215x347]||[539215647]|=2739x1+1539x2+2439x3=(273915392439)
𝐞*2=|[5x192x256x37]||[539215647]|=1639x1+1939x2+739x3=(16391939739)

𝐞*3=|[53x121x264x3]||[539215647]|=1439x1+239x2+1139x3=(14392391139)

per a comprovar que el nostre resultat està be, usem la condició

𝐞*i𝐞j={1,si i=j0,si ij

que és equivalent en este cas a

[e*11e*21e*31e*12e*22e*32e*13e*23e*33][e11e21e31e12e22e32e13e23e33]=[100010001]

en substituir s'obté

[27/3915/3924/3916/3919/397/3914/392/3911/39][539215647]=[100010001]

la qual cosa demostra que el nostre procediment és correcte

Propietats de la base dual

[editar | editar còdic]

Efecte en un vector

[editar | editar còdic]

Cada vector v d'un espai vectorial V pot ser expressat únicament com una combinació llineal dels elements de la base

𝐯=i=1nvi𝐞i

El resultat d'aplicar i*i en v és el següent:

𝐞*i(𝐯)=𝐞*i(k=1nvk𝐞k)=\limits k=1nvk(𝐞*i𝐞k)=\limits k=1nvk(δki)

I per això i*i és la transformació llineal (proyecció) que "extrau" d'un vector v la component vi de la seua vector de coordenades respecte a la base.

Coordenades respecte a la base dual

[editar | editar còdic]

Fem que F siga un element genèric de V*, és dir una transformació llineal F des de l'espai vectorial V al K. Aplicat a un vector

𝐯=i=1nvi𝐞i

Produïx la relació:

F𝐯=i=1nvi(F𝐞i)

Com es mostra en la fòrmula anterior la trasformación F solament actua sobre els elements de la base de V. Per una atra part F transforma un vector en un element de l'espai K, per lo que F és definit com a n "números":

fi=F𝐞i

En conseqüència, F és obtinguda d'una combinació llineal de:

F=i=1Nfi𝐞*i

En efecte eixa és la relació:

F𝐯=(i=1nfi𝐞*i)𝐯=i=1nfi(𝐞*i𝐯)=i=1nfiv*i

Cada transformació llineal F en V* pot ser expressada únicament com una combinació llineal de la transformació ii i per això:

  • (i*1, ..., in) és efectivament una base de V*, que és per lo tant de dimensió n;

la fi és el vector de coordenades de F sobre tal base.

Vore també

[editar | editar còdic]