Ben Nevis
Ben Nevis (en gaèlic escocés: Beinn Nibheis, pronunciat [peˈɲivəʃ]) és la major elevació del Regne Unit. Es localisa en l'extrem occidental dels monts Grampianos en la regió escocesa de Lochaber, prop del poble coster de Fort William.
De la mateixa manera que moltes atres montanyes escoceses, entre la gent del lloc és conegut simplement com The Ben. No obstant, si els visitants provinents de l'exterior d'Escòcia usen el terme "The Ben", usualment es referixen al Ben Nevis. S'estima que atrau uns 100 000 visitants a l'any, dels quals al voltant de tres quartes parts utilisen la ben construïda Pony Track ("Ruta Pony") que comença en Glen Nevis, una cañada en la cara sur de la montanya. Per als montañistas la principal atracció són els penya-segats de 700 metros d'altura de la cara nort, que es troben entre els més alts del Regne Unit, i resguarden algunes clàssiques pujades i rutes d'escalada de totes les dificultats, sent ademés un dels principals llocs en el Regne Unit per a l'escalada en gèl.
El cim, a 1345 metros sobre el nivell de la mar, conté les ruïnes d'un observatori que va operar permanentment entre 1883 i 1904. L'informació meteorològica recaptada durant este periodo seguix sent important per a la comprensió del clima en les montanyes escoceses. Charles Wilson va tindre l'inspiració d'inventar la cambra de boira despuix d'haver passat un temps treballant en aquell observatori.
Etimologia
[editar | editar còdic]Ben Nevis és una forma anglicizada del nom gaèlic escocés Beinn Nibheis. Mentres que beinn és la paraula gaèlica més comuna per a "montanya", nibheis té diferents interpretacions, encara que la paraula generalment es traduïx com "maliciós" o "maligne".[1] Una interpretació alternativa és que Beinn Nibheis es deriva de beinn-neamh-bhathais, sent neamh "cels, núvols" i bathais "part més alta del cap". Una traducció lliteral seria "la montanya en el seu cap en els núvols",[2] encara que "montanya del Cel" també s'usa.[1]
Geografia
[editar | editar còdic]
El Ben Nevis forma un massiç, unit per la cresta de Càrn Mòr Dearg en el seu veí del noreste, el propi Càrn Mòr Dearg.[3] Abdós montanyes es troben entre les huit que sobrepassen els 4000 peus (1219 m) en Gran Bretanya, de la mateixa manera que l'Aonach Mòr i l'Aonach Beag, que es troben a l'est; els restants quatre es localisen tots en els Cairngorms.
Els costats oest i sur del Ben Nevis s'eleven 1200 m des del fondo del Glen Nevis —la més alta i empinada pendent en Gran Bretanya—[2] lo que vol dir que la montanya té l'aspecte d'un enorme bulto des d'este costat. Al nort, en contrast, els penya-segats són d'uns 600 m en Coire Leis. Este circ glaciar conté un refugi de montanya privat cridat Charles Inglis Clark Memorial Hut i conegut com CIC Hut que es localisa a 680 m sobre el nivell de la mar, i que és propietat del Club de Montanyisme d'Escòcia. El refugi és utilisat com a base per als visitants que apleguen per les moltes rutes d'ascens en la cara nort de la montanya.
Junt en el cim principal a 1345 metros d'altura, el Ben Nevis conta en dos "cims" subsidiàries incloses en les Munro's Tables, abdós cridades Carn Dearg ("tossal roig"). La més alta de les dos, de 1221 metros d'altura, se situa al noroest, i en freqüència és confosa en el propi Ben Nevis en ser vista des de l'àrea de Fort William. L'atra Carn Dearg (1020 m) sorgix de Glen Nevis en el costat suroest de la montanya. Un tossal més baix, Meall an t-Suidhe (711 m), es localisa més cap a l'oest, formant un port de montanya en el Ben Nevis que conté un chicotet loch, Lochan an t-Suidhe. La popular ruta turística des de Glen Nevis voreja este tossal abans d'ascendir per l'àmplia cara occidental.
Geologia
[editar | editar còdic]El Ben Nevis consistix principalment de roca ígnea del Devónico (fa aproximadament 400 millons d'anys), la qual es va introduir en els esquistos metamòrfics circumdants; les intrusions prenen la forma d'una série d'anells de dics concèntrics. D'estos, el que es troba més a l'interior, conegut com el Granit Interior (Inner Granite), constituïx la partix sur de la montanya sobre Lochan Meall an t-Suidhe, i també la cadena de Carn Mòr Dearg; Meall an t-Suidhe forma partix del Granit Exterior (Outer Granite), de color més rojós. El cim mateix, junt en els empinats penya-segats del nort, es componen de lavas andesitas i basálticas. La montanya ha segut molejada en gran part per la glaciació.[4][5]
Clima
[editar | editar còdic]l'altitut del Ben Nevis, la seua localisació propenca a la mar i la seua topografia propicien males condicions meteorològiques en freqüència, les quals poden supondre un perill per als visitants mal preparats. D'acort en les medicions realisades en l'observatori en el cim de la montanya entre 1883 i 1904, hi havia boira en el cim casi en el 80 % del temps entre novembre i giner, i el 55 % entre maig i juny. La temperatura promig durant l'hivern és d'al voltant de –5 °C, i la temperatura mija anual era de –0,5 °C.[6] En un any promig el cim és testic de 261 tormentes,[6] i rep 4350 milímetros de precipitació, en comparació a només 2050 mm en Fort William i uns 600 mm en Inverness i Londres. El volum de precipitacions en Ben Nevis és aproximadament el doble en l'hivern que en la primavera i l'estiu. Pot trobar-se neu en la montanya durant casi tot l'any, particularment en els barrancs de la cara nort. La majoria d'anys la neu en els barrancs es manté fins a setembre i, en algunes ocasions, aplega a durar fins a la següent temporada de nevades.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Butterfield, The High Mountains, p. 96.
- ↑ 2,0 2,1 Murray, W. H. The Companion Guide to the West Highlands of Scotland.
- ↑ Ordnance Survey Landranger 41.
- ↑ McKirdy, Alan; Gordon, John; Crofts, Roger (2007) Land of Mountain and Flood: The Geology and Landforms of Scotland. Edimburc. Birlinn. Pàgines 114-116.
- ↑ Gillen, En (2003) Geology and landscapes of Scotland. Harpenden. Terra. Pàgina 80.
- ↑ 6,0 6,1 Murray, Companion Guide, p. 221.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ben Nevis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.