Berzelianita
La berzelianita és un mineral de la classe dels minerals sulfur, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la berzelianita-umangita”. Va ser descoberta en 1832 prop de Kalmar (Suècia),[1] sent nomenada aixina en honor de Jöns Jacob Berzelius, químic suec. Sinònims poc usats són: selencuprita i selenocuprita.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un seleniuro simple de coure. Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: argent i talio. És dimorfo de la bellidoíta, un atre mineral d'igual fòrmula química pero en sistema cristalí tetragonal, mentres que la berzelianita ho fa en el sistema cristalí cúbic.[2]
Un recent estudi mostra l'existència d'una complexa série de solució sòlida en la digenita (Cu1.8S), en la que la substitució gradual del seleni per sofre va donant els distints minerals de la série.[3]
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix junt a atres minerals seleniuros en vetes d'alteració hidrotermal que travessen roca dolomita; a voltes en menas del ferro, o en vetes de calcita travessant roques serpentinitas. També s'ha trobat en depòsits de ortoclasa-cuarzo-or en Sumatra.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: eucairita, clausthalita, tiemannita, umangita, klockmannita, aguilarita, crookesita, athabascaíta, stromeyerita, polibasita, pearceíta, or, uraninita, pirita, marcassita o calcita.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Berzelianita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.